El dimarts passat Marisa Moya, mestra especialitzada en Educació Infantil, psicòloga i entrenadora de Disciplina Positiva per la Positive Discipline Association i certificada com Neuropsicoeducadora, va impartir la sessió “Disciplina Positiva: educar amb amabilitat i fermesa” en el col·legi La Farga.

En tan sols 45 minuts, l’experta va oferir a les famílies del col·legi una màster class inspiradora per a prendre forces i replantejar com estem educant als nostres fills i filles.

La metàfora de la planta

En començar la sessió, Moya va explicar la metàfora de la planta. Una metàfora o taller que ella utilitza a les sessions per obrir els ulls de les mares i pares. Aquest taller pràctic consisteix en regalar una planta als voluntaris i ensenyar-los a cuidar d’aquest regal.

Aquesta metàfora entre la planta i els nens és molt visual, es divideix en 5 fases o etapes:

  1. L’acceptació. La planta, igual que el teu fill/a és un regal. Potser no és la planta que desitjaves, és d’una altra espècie, però l’has acceptat. Acceptar aquest regal comporta una responsabilitat, el compromís d’acompanyar-la en el seu creixement.
  2. El coneixement. No podem posar-nos a cuidar de la nostra planta sense conèixer quines característiques té i quin tipus de cures necessita per a créixer forta. En aquesta etapa la família ha d’informar-se, analitzar i conèixer al seu fill.
  3. La revisió d’habilitats i destreses. Tenim una sèrie d’habilitats i destreses adquirides al llarg dels anys, dels nostres pares o mestres. És hora de valorar aquestes destreses, estratègies i maneres d’educar. No estem obligats a repetir els mateixos patrons que van utilitzar amb nosaltres, podem conservar només aquells que considerem adequats i aprendre noves destreses.
  4. Acció i perseverança. És el moment de posar en pràctica les habilitats que hem adquirit o après. Però no n’hi ha prou amb regar la planta una setmana, aquesta tasca requereix paciència i perseverança.
  5. El feedback. Per a saber si estem cuidant bé de la nostra planta és necessari escoltar-la, veure quins símptomes mostra, què li sobra i què li falta. Amb els nens succeeix el mateix, es tracta d’un procés en el qual hem d’estar constantment reajustant el nostre pla d’acompanyament i cures a mesura que creix el nostre fill o filla.

El mapa educatiu

Els nens es construeixen a ells mateixos a través de les relacions amb els que els envolten. Davant aquesta realitat Marisa Moya proposa a les famílies que realitzin un mapa educatiu en dos senzills passos: el primer, analitzar el present i fer una llista dels problemes que tenim a casa envers els fills. La segona, una llista de virtuts o característiques que ens agradaria que tingués el nostre fill quan fos adult. A aquestes dues llistes Moya les considera “El mapa educatiu” una relació entre el present “problemes a millorar” i el futur “com volem que sigui”.

L’educadora convida als pares i mares a parar, “parar no és perdre el temps”, afirma. Parar és necessari per a respirar i canviar la atmosfera de la llar. Entendre que quan el nostre fill o filla es porta malament tenim l’oportunitat per a mostrar-nos com a entrenadors de vida. “Jo tinc l’oportunitat de modelar-lo i el petit d’equivocar-se en el seu entrenament” explica Moya.

Per a aconseguir seguir aquest mapa educatiu que ens hem marcat, Marisa Moya ofereix una sèrie de consells o “full de ruta” amb 5 necessitats indispensables que hem de satisfer perquè els nostres fills i filles creixin fortes:

5 necessitats que hem de satisfer

  1. Som socials. El nostre fill/a ha d’experimentar la connexió amb nosaltres. Entendre la seva relació amb el papa i la mama. Per a això, és important dirigir-se a ell pel seu nom i mirar-lo als ulls.
  2. Respecte mutu. “S’ha acabat això de la por i la culpa!” exclama Moya. Els pares ens hem de respectar a nosaltres mateixos, a la nostra parella i al nostre fill per igual. Hem de donar les gràcies, demanar les coses si us plau i demanar perdó quan ens equivoquem.
  3. Eficàcia a llarg termini. No podem desistir si no veiem resultats immediats, no es tracta d’un videojoc, estem treballant amb arquitectura humana. Segons Moya, fins als 4 anys d’edat, el nen no té capacitat cerebral per a autoregular-se, cosa que significa que el seu fre o amortidor cerebral és l’adult. També afirma que fins als 25 no estem totalment formats per a prendre les nostres pròpies decisions amb plenes facultats. En definitiva l’educació és un procés llarg i que requereix molta paciència.
  4. Habilitats per a la vida. Aquestes habilitats i destreses que nosaltres adquirim dels nostres pares, les aprendran els nostres fills de nosaltres també. Per aquest motiu, hem d’estar atents i donar importància a tot allò que diem i, especialment, al que fem.
  5. Capacitació i alè. Els nostres fills volen aprendre per si mateixos i, encara que ens costi, hem de veure com ho intenten, com cauen i estar al seu costat per a donar-los ànims i forces per a tornar-ho a intentar.

Podreu veure tota la sessió i les diapositives amb més informació al vídeo. A Institució Familiar d’Educació, posem tot el nostre esforç i dedicació en acompanyar a les famílies durant aquest llarg, però preciós camí d’educar als seus fills i filles. Esperem que aquest article us hagi inspirat i sigui de gran utilitat!