Quan ajudem els nostres fills en coses en què no necessiten la nostra ajuda, els estem oferint una solució que haurien pogut trobar per sí mateixos. D’aquesta manera, els estem negant el dret d’aprendre. Al darrera d’aquesta sobreprotecció hi ha molt d’amor i les ganes de fer-los la vida més fàcil. Però aquesta bona voluntat s’ha de mesurar bé. D’altra manera, es pot convertir en un entrebanc en la seva autonomia, la seva autoestima i, a llarg termini, la seva felicitat.

L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

  1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
  2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
  3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!