Si, aquest article tracta de l’amor a la parella, l’amor entre la mare i el pare. Quelcom fonamental per a nosaltres, però també per als nostres fills i filles. D’uns pares que s’estimen, neix una família que s’estima. I d’una família que s’estima, neixen fills i filles feliços.

Estimar-nos molt ens fa bé a nosaltres: individualment i com a parella. Però, a més a més, un amor saludable entre la mare i el pare té un gran impacte en la resta de la família. Estimant bé, eduquem els nostres fills en l’amor, en l’entrega, en la generositat, en la cura de l’altre… Cal tenir present, però, que tot això no surt sol. Requereix dues coses: voluntat i temps. S’ha de voler estimar i dedicar temps a fer-ho.

 

“Estimar és contemplar i contemplar és conèixer parant el temps. Contemplar és, en definitiva, viure estimant”, Alfred Sonnenfeld.

 

En una formació sobre comunicació a la parella, la coordinadora del Personal Family Project del Departament de Formació de la Institució Familiar d’Educació, Natàlia Palet, analitzava les “interferències” que afecten la parella (de les quals n’hem de ser conscients) i els “antídots” que poden ajudar-nos a superar-les, mantenint l’amor intacte i fent-lo créixer.

 

Interferències principals:

  • No auto/coneixement.

Més enllà que home i dona siguem diferents, amb una singularitat que ens complementa i enriqueix, cada ésser humà ho és també. És habitual acabar veient les coses només des de la nostra mirada pròpia, assumint que tots les veiem igual. És important conèixer-se un mateix i també conèixer bé a l’altre.

  • Soroll intern.

De vegades, les presses, la vida, el cansament… ens fan incorporar mals hàbits involuntaris que afecten la nostra relació de parella. Una predisposició negativa o un “filtre negre” amb el qual analitzem el comportament de l’altre, etiquetes sobre com és l’altre, desitjar coses que, tot i no verbalitzar-les, exigim… Tot aquest soroll acaba condicionant la nostra comunicació en la parella. La verbal i la no verbal. De cop i volta, el dia a dia pot omplir-nos de negativitat vers l’altre, les paraules d’afecte poden desaparèixer, i també els gestos. Deia Palet que el cos ha de ser altaveu d’allò que se sent.

  • Parlem el mateix idioma?

Entenguem “idioma” com la manera d’estimar. Tots solem estimar com necessitem ser estimats. Però l’important, realment, és preguntar-se com l’altre necessita ser estimat. De res serveix que estimem molt en un idioma, si l’altra parla en una altra llengua.

 

Alguns antídots:

  • Veritable propòsit i intenció.

S’ha de voler estimar. No es pot viure surfejant en la inèrcia. Un ha d’estimar amb el cor i amb el cap. I, de tant en tant, cal parar-se a escoltar-los a tots dos.

  • Blindar temps i energia.

Cal treure temps d’on sigui per invertir-lo en l’amor de parella. 15 minuts cada dia sense pantalles i sense nens. Temps per a parlar, per a escoltar, per a compartir. L’amor, deia Palet, necessita que mirem i que escoltem. Si no mirem l’amor de la nostra vida, correm el risc de perdre’l de vista.

  • La confiança NO fa fàstic.

De vegades mostrem la nostra cara més amable a la feina, amb els amics… però quan arribem a casa, brollen el cansament, l’estrès… i apliquem allò de “la confiança fa fàstic”. La nostra millor cara, no ho oblidem, ha de ser per a les persones més importants per a nosaltres.

 

És hora de trencar les dinàmiques a les quals ens empeny el ritme del dia a dia. Parar-se. Pensar. Parlar. Mirar-se als ulls i dir-se allò de… “T’estim… com era? T’estimo!”

El Departament de Formació de la Institució ha preparat unes dinàmiques per a treballar a la parella i donar suport a aquesta necessitat de parar-se i pensar. Busqueu un moment i comenceu a dibuixar junts l’esborrany de les vostres coordinades de parella i de família. Pots descarregar aquestes dinàmiques AQUÍ.

Podeu escoltar també les píndoles formatives del Departament de Formació de la Institució al podcast Family Matters disponible a Spotify.