L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!

L'entrada “Mama, papa… puc fer-ho jo sol!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Quan els nostres fills són petits, el suport, la confiança, l’afecte i la seguretat que els transmetem són clau perquè se sentin bé i siguin feliços. Quan creixen i es troben a les portes de l’edat adulta necessiten quelcom més per sostenir la seva felicitat. L’adolescència planteja grans reptes en aquest sentit. Com a  mares i pares hi ha moltes coses que podem continuar fent per tal d’ajudar-los a trobar, per sí mateixos, la felicitat.

El doctor Mario Alonso Puig, en una entrevista a A la de TRES, proposa 6 claus perquè els nostres fills adolescents siguin feliços.

1. Que creguin en el seu propi criteri i instint. Les xarxes socials, aparador de la vida dels altres, és el món paral·lel on viuen els adolescents. És important que reforcem el seu propi criteri i les seves pròpies il·lusions, per tal que siguin capaços de fer les seves exploracions, en lloc de creure’s i emmirallar-se en el que veuen, sigui a les xarxes socials o al seu entorn més proper. Per això és important que també nosaltres, com a mares i pares, tinguem en compte les seves idees i els donem espai per expressar-les.
2. Que s’apreciïn per qui són, i no pels likes que reben. Els likes a les xarxes socials tenen un valor, però han de saber que aquest no és el seu És vital que els ajudem a reconèixer-se en la seva pròpia grandesa. Que sàpiguen qui són i que es valorin per això, no pel nombre de seguidors que tenen a Instagram. Els ajudarà que posem en valor el seu caràcter i destaquem allò que fan bé.
3. Que es busquin en les altres persones. La felicitat, segons Mario Alonso Puig, és el resultat de trobar-se amb altres. Si busquen només els seus anhels, oblidaran els dels altres, assegura. I, així, mai arribaran a ser feliços. Serà clau que els animem a tenir cura dels seus amics, de la seva família, a estar disponible per a ells i a entregar-s’hi.
4. Que estimin molt (i bé). El secret de la felicitat és simple, consisteix a estimar. I a fer-ho de forma gratuïta, incondicional, sense esperar res a canvi. Cal fomentar que les nostres filles i fills estimin molt, a la família, a les amistats, i que ho facin de manera saludable, amb incondicionalitat. Per això és important que ells se sentin estimats d’aquesta manera i que se sentin implicats en la cura dels altres.
5. Que generin pensaments propis. A l’adolescència es poden generar molts pensaments negatius cap a un mateix. És un dels moments més proclius a desenvolupar sentiments d’inseguretat, d’insatisfacció, poden aparèixer alguns complexos i molts joves poden acabar infravalorant-se. És útil enfocar-se a altres pensaments, omplir-se d’altres coses que acabin aportant calma i seguretat. En això els pot ajudar, per exemple, que donem valor i espai a un talent o habilitat que tinguin (creativa, esportiva, etc.) o que els ajudem a cercar referents positius.
6. Que busquin valors compartits. A l’etapa de l’adolescència, els amics i l’entorn pugen de graó a la llista de prioritats de les noies i nois. És vital que el grup d’amics amb els qui gaudirà en els bons moments i on buscarà suport en els dolents tingui els mateixos valors. En cas contrari, en els moments difícils la relació es podria trencar i la nostra filla o fill podria no trobar aquesta xarxa de suport si ho necessita.

En tot plegat, podem ajudar les nostres filles i fills adolescents. En primer lloc, amb el nostre exemple. En segon lloc, estant sempre oberts a escoltar-los i a parlar del que vulguin.

Si voleu aprofundir en aquestes idees, escolteu aquesta entrevista interessantíssima que Lluís Gràcia i Pablo Canela de A la de TRES, van fer al doctor Mario Alonso Puig.

L'entrada 6 claus perquè el teu fill (adolescent) sigui feliç ha aparegut primer a Blog d'educació.

I és que el descans dels nens és una cosa que preocupa a moltes famílies, ja sigui perquè no descansen bé durant la nit, perquè els costa posar a dormir al seu nen o perquè no aconsegueixen tenir bones migdiades durant el dia. Sempre hi ha alguns pares afortunats que asseguren que el seu fill no té problemes per a agafar la son, però també hi ha uns altres que acaben cansats per la falta de son -la del bebè i la seva-. Un de cada quatre nens té problemes per a conciliar-ho, per la qual cosa si ets d’aquest 25%, aquest post et resultarà interessant.

En primer lloc, s’ha d’entendre que això és una cosa normal i que li succeeix a moltes famílies. El son infantil és un procés maduratiu que evoluciona de manera natural i madura fins que s’aconsegueix dormir de manera independent i sense despertar-se. Quin és un dels problemes? Que moltes famílies no poden esperar que això passi de manera natural ja que pot trigar anys, i un mal descans pot tenir un impacte negatiu en tota la dinàmica familiar.

“A partir dels dos anys et dormirà del tirón“. Moltes vegades, els pares han escoltat aquesta frase però, arribat aquest punt, alguns -els menys afortunats en aquest sentit- s’adonen que continuen tenint problemes. O potser la nena o nen dorm tota la nit però s’ha de lluitar l’hora d’anar a dormir fins al punt que pot arribar a influir en la dinàmica familiar, o bé hem d’insistir en la migdiada, despertars molt d’hora, terrors nocturns, malsons o alguna anada i vinguda al llit dels pares.

L’objectiu d’aquest post és ajudar-vos a intentar que els vostres fills dormin bé -o fins i tot més- i que estiguin ben descansats. Perquè d’aquesta manera, no només estaran millor ells, sinó que, també, es traduirà en un millor descans de tota la família, millor humor a casa i millor rendiment laboral per al papa i la mama.

Alguns tips o consells per ajudar els nostres fills a descansar millor

• Crear un bon ambient de son: Una habitació amb una temperatura adequada, sense soroll, foscor 100% i pocs estímuls.
• Proporcionar una rutina: Una de les coses més importants. Els nens són “fans” de les rutines i rituals. Esperen que passin les coses cada dia de la mateixa manera i això els hi aporta seguretat.
• Mantenir uns horaris adequats per a la seva edat: Els nens, igual que els adults, es regeixen per un ritme circadiari. Nosaltres, com a animals diürns que som, anem amb el sol. Els nens normalment són matiners per naturalesa, seguint l’horari del sol, i això es tradueix en la necessitat de posar-se al llit aviat.
• Respectar les seves “finestres de son”: el temps màxim que poden romandre desperts. Si deixem una finestra massa llarga fins que vagi a dormir, tindrem a un nen cansat que, a més d’estar irritable, li costarà més adormir-se o bé es despertarà més durant la nit.
• Aconseguir que sigui independent per a agafar el son: Si un nen es desperta múltiples vegades per a prendre un biberó, perquè la mama l’abraci o per demanar qualsevol ajuda externa que l’ajudi a tornar-se a dormir, no aconseguirem que dormi tota la nit si no li ensenyem a adormir-se només sense aquestes ajudes.

En conclusió, s’ha de tenir en compte que no totes les famílies desitgen ajudar el seu fill a tenir un son independent, ja que no els importa aixecar-se a ajudar el seu nen a adormir-se.

Només quan aquesta dependència es presenta com un problema per a la família és quan cal prendre mesures, sempre des d’una perspectiva respectuosa per al nen i acompanyant-lo en el procés d’aprenentatge cap a la nova habilitat d’adormir-se sense ajuda.

L'entrada Com ajudar el meu fill a que dormi millor? ha aparegut primer a Blog d'educació.