El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, podem ajudar els nostres fills i filles en la decisió de quins seran els seus estudis més enllà de l’escola. Els podem oferir suport, orientació, confiança… però tot plegat no es fa el dia o dies que han de prendre la decisió. Ho hem de treballar des de molt abans, fomentant la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions informades. Però, com?

Comunicació

És important que a casa haguem treballat la comunicació oberta i sense judicis. Mantenir regularment converses amb els nostres fills sobre els seus interessos, les seves passions, habilitats i objectius vitals farà que se sentin còmodes de compartir amb nosaltres els seus dubtes alhora d’escollir els seus estudis universitaris o formació professional.

Autoavaluació

Si coneixem bé els nostres fills, podem ajudar-los a identificar les seves fortaleses, habilitats, valors i reptes personals. L’autoavaluació és fonamental per tal que puguin entendre qui son i què els motiva.

Investigació

Hem d’animar els nostres fills i filles a dur a terme una investigació activa. Explorar diferents àrees i programes o assistir a fires d’ensenyament. Això els ajuda a posar sobre la taula totes les oportunitats disponibles.

Mentoria i assessorament personal

És important que els nostres fills puguin connectar amb mentors o assessors acadèmics. Aquests professionals poden oferir-los informació específica sobre diferents carreres i activitats professionals. Una informació que prové d’algú que hi té experiència serà molt valuosa i pràctica per a ells. Poder confiar en l’escola dels nostres fills en aquesta via serà clau.

Exploració pràctica

És important que facilitem als nostres fills i filles experiències pràctiques, com  voluntariat o activitats extra curriculars, que els ajudaran a descobrir les seves habilitats i fortaleses des de la pròpia experiència.

Un grup d’alumnes de La Farga i La Vall participen a l’European Youth Parliament

Considerar la vida més enllà de l’estrictament acadèmic

Escollir els estudis post escolars no és una decisió exclusivament acadèmica. En el cas que el nostre fill o filla vulgui estudiar una carrera universitària, valorem amb ells també la vida universitària. Quines oportunitats li oferirà la universitat on estudiï? Trobarà un ambient que fomenti el seu creixement personal?

Flexibilitat i resiliència

Ajudem els nostres fills i filles a entendre que no passa res per no tenir totes les respostes clares des que comencen a pensar en els seus estudis. La tria del seu futur acadèmic és un procés, i cal ser flexibles i resilients per a ser capaços d’acceptar els canvis de rumb que puguin sorgir.

L’elecció dels estudis post escolars és un viatge personal únic. La tria la faran ells. Però el camí el podem recórrer plegats. Ajudem-los a prendre una decisió informada, capaç de potenciar les seves fortaleses i habilitats en un entorn que els faci créixer. Acompanyem-los i, després, fem una passa a un costat. Deixem-los prendre la seva decisió i acompanyem-los sigui quina sigui.

A les escoles de la Institució, estem al costat de cada família i de cada alumne en la presa d’aquesta decisió. Per això, convidem els nostres alumnes a visitar fires d’ensenyament i promovem espais de trobada amb antics alumnes universitaris o professionals joves que poden oferir-los informació pràctica sobre les seves experiències. L’èxit acadèmic, professional i personal del nostre alumnat és també el nostre èxit.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a decidir què estudiaran ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com pràcticament tot en educació, ensenyem a estimar els nostres fills i filles a través de l’exemple. Veure un amor saludable a casa farà, amb tota probabilitat, que vulguin replicar-lo quan els toqui tenir una relació de parella. Parlar molt amb ells i, sobretot, escoltar-los, els ajudarà a fer-se preguntes per saber si la persona en qui s’han fixat és realment el que volen o no.

No podem oblidar que, en l’enamorament, sobretot en l’adolescència, el component de l’atracció física té molt de pes. Una atracció condicionada, en part, per la química cerebral i per les hormones. A banda d’això, també hi ha un altre element a tenir en compte: les personalitats de l’enamorat.

La psicopedagoga Maria Gil ens parla de les 4 personalitats de l’enamorat descrites al best-seller Why him, why her? de la biòloga i antropòloga Helen Fisher. Identificar quina personalitat d’enamorat té el nostre fill o filla ens ajudarà a orientar-lo a l’hora de saber amb quin perfil es pot entendre millor.

• L’explorador/a.

Responen a aquest perfil persones curioses, enèrgiques, divertides i més aviat impulsives. A més, són atrevides, independents i entusiastes. Al seu costat, necessiten algú que gaudeixi també amb la descoberta. La seva parella ideal, per tant, serà per defecte un/a altre/a explorador/a.

• El/la negociador/a.

Són perfils idealistes, imaginatius, comunicatius, empàtics i amb bones habilitats socials. Són també intuïtius, altruistes i comprensius amb el seu entorn. La seva sensibilitat els defineix. Eviten el conflicte i no els agrada discutir. Aquestes característiques encaixen amb les d’un/a director/a.

• El/la constructor/a.

Es tracta de persones familiars, pacífiques, tranquil·les, sociables, compromeses i lleials. Tenen les idees clares, són amants de l’ordre i poc amics del risc. Se’ls reconeix com els “guardians de les tradicions”. Així, la seva parella perfecta serà un team-builder, és a dir, un/a altre/a constructor/a.

• El/la director/a.

Analítics, competitius, persistents. També racionals, decisius i perfeccionistes. Aquesta personalitat busca “un company de ment”, algú amb qui compartir allò que pensen i allò que senten. La seva parella ideal serà un/a negociador/a.

Tot i que poden semblar clixés o generalitzacions, qualsevol de nosaltres podem identificar-nos amb alguna d’aquestes personalitats de l’enamorat. És important també identificar la dels nostres fills o filles, ajudar-los a saber com són, com estimen i què és el que necessiten al seu costat.

Acompanyem els nostres fills i filles en l’elecció de la seva carrera universitària; també en la del seu primer cotxe. No podem deixar-los sols en el que serà la tria més important i transcendent de la seva vida. En la mesura que en vulguin parlar, els hem de poder orientar en les seves primeres experiències en l’enamorament.

Aquest test us ajudarà a identificar quina personalitat d’enamorat és el vostre fill o filla.

L'entrada “M’he enamorat… i ara què?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Quan els nostres fills són petits, el suport, la confiança, l’afecte i la seguretat que els transmetem són clau perquè se sentin bé i siguin feliços. Quan creixen i es troben a les portes de l’edat adulta necessiten quelcom més per sostenir la seva felicitat. L’adolescència planteja grans reptes en aquest sentit. Com a  mares i pares hi ha moltes coses que podem continuar fent per tal d’ajudar-los a trobar, per sí mateixos, la felicitat.

El doctor Mario Alonso Puig, en una entrevista a A la de TRES, proposa 6 claus perquè els nostres fills adolescents siguin feliços.

1. Que creguin en el seu propi criteri i instint. Les xarxes socials, aparador de la vida dels altres, és el món paral·lel on viuen els adolescents. És important que reforcem el seu propi criteri i les seves pròpies il·lusions, per tal que siguin capaços de fer les seves exploracions, en lloc de creure’s i emmirallar-se en el que veuen, sigui a les xarxes socials o al seu entorn més proper. Per això és important que també nosaltres, com a mares i pares, tinguem en compte les seves idees i els donem espai per expressar-les.
2. Que s’apreciïn per qui són, i no pels likes que reben. Els likes a les xarxes socials tenen un valor, però han de saber que aquest no és el seu És vital que els ajudem a reconèixer-se en la seva pròpia grandesa. Que sàpiguen qui són i que es valorin per això, no pel nombre de seguidors que tenen a Instagram. Els ajudarà que posem en valor el seu caràcter i destaquem allò que fan bé.
3. Que es busquin en les altres persones. La felicitat, segons Mario Alonso Puig, és el resultat de trobar-se amb altres. Si busquen només els seus anhels, oblidaran els dels altres, assegura. I, així, mai arribaran a ser feliços. Serà clau que els animem a tenir cura dels seus amics, de la seva família, a estar disponible per a ells i a entregar-s’hi.
4. Que estimin molt (i bé). El secret de la felicitat és simple, consisteix a estimar. I a fer-ho de forma gratuïta, incondicional, sense esperar res a canvi. Cal fomentar que les nostres filles i fills estimin molt, a la família, a les amistats, i que ho facin de manera saludable, amb incondicionalitat. Per això és important que ells se sentin estimats d’aquesta manera i que se sentin implicats en la cura dels altres.
5. Que generin pensaments propis. A l’adolescència es poden generar molts pensaments negatius cap a un mateix. És un dels moments més proclius a desenvolupar sentiments d’inseguretat, d’insatisfacció, poden aparèixer alguns complexos i molts joves poden acabar infravalorant-se. És útil enfocar-se a altres pensaments, omplir-se d’altres coses que acabin aportant calma i seguretat. En això els pot ajudar, per exemple, que donem valor i espai a un talent o habilitat que tinguin (creativa, esportiva, etc.) o que els ajudem a cercar referents positius.
6. Que busquin valors compartits. A l’etapa de l’adolescència, els amics i l’entorn pugen de graó a la llista de prioritats de les noies i nois. És vital que el grup d’amics amb els qui gaudirà en els bons moments i on buscarà suport en els dolents tingui els mateixos valors. En cas contrari, en els moments difícils la relació es podria trencar i la nostra filla o fill podria no trobar aquesta xarxa de suport si ho necessita.

En tot plegat, podem ajudar les nostres filles i fills adolescents. En primer lloc, amb el nostre exemple. En segon lloc, estant sempre oberts a escoltar-los i a parlar del que vulguin.

Si voleu aprofundir en aquestes idees, escolteu aquesta entrevista interessantíssima que Lluís Gràcia i Pablo Canela de A la de TRES, van fer al doctor Mario Alonso Puig.

L'entrada 6 claus perquè el teu fill (adolescent) sigui feliç ha aparegut primer a Blog d'educació.

Humilitat, esforç, treball diari, millora constant, modèstia, mantenir els peus a terra sense arribar a sobrevalorar els èxits ni magnificar les derrotes, ensenyar-los a dominar les emocions, preparar-los per a les situacions més difícils que li arribaran en la vida… Són molts els consells que dóna Toni Nadal als pares, als educadors, a les persones encarregades d’aquest bonic repte que és acompanyar als més joves en la seva formació.

Quan parlem del Rafa Nadal, un dels esportistes més premiats de la història de l’esport espanyol, tothom coincideix a assenyalar una cosa: la fortalesa mental, el caràcter guanyador del tennista balear, per sobre de les seves -molt altes- qualitats tècniques. I una de les persones que ha ajudat a modelar aquest caràcter fort i guanyador de Rafa Nadal és Toni Nadal, que recentment ha estat a una de les nostres escoles, Turó (Institució Tarragona), explicant el model aplicat en la formació d’un dels millors tennistes del món.

Toni Nadal ha estat entrenador i preparador físic de Rafa Nadal des de l’inici de la seva carrera fins a 2017, convertint al seu nebot en quàdruple guanyador de la Copa Davis, medalla d’or a Pequín 2008 i campió de 17 Grans eslam. Actualment és el director esportiu de la Rafa Nadal Academy on continua posant en pràctica alguns dels mètodes aplicats en la formació del seu nebot Rafa i que tants èxits li van donar al manacorí.

En què consisteixen aquests mètodes?

Principalment, segons destaca Toni Nadal, “la clau és millorar cada dia. La imposició que li vaig fer al meu nebot va ser que en la vida no és tan important guanyar, sinó millorar. Treballar, tenir voluntat de fer les coses cada dia una mica millor. I després la conseqüència segurament serà guanyar. Crec que això és bàsic a la vida, perquè l’única cosa que depèn de nosaltres és millorar”.

A una societat on, segons explica Nadal “cada vegada es sobreprotegeix més als joves”, i “tendim a la frustració, amb el que es fa més difícil avançar, millorar” potser es fa poca incidència en la fortalesa del caràcter, la voluntat de treballar i a donar valor a les coses que veritablement importen. Aquests són alguns dels valors que, per al formador mallorquí, s’han de potenciar des de ben petits. A casa, a l’escola, a les extraescolars…

Toni Nadal fa referència a la necessitat de tenir “una exigència màxima que s’apliqui sempre, ens dediquem al que ens dediquem”. En el cas de Rafael, el seu factor determinant és l’actitud. “Superar-se dia a dia, aplicar una exigència molt alta sempre en tot el que fa, l’actitud que posa a cada moment li desenvolupa el caràcter i l’ajuda a afrontar la dificultat quan li toca fer-ho”.

I és que per al director de la Rafa Nadal Academy, tant en l’educació com en l’esport tendim a donar-li valor a coses que potser no el tenen, restant-li-ho així a altres coses que sí que són essencials: “els joves han d’entendre que les coses que tenen valor, costen. Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç. Han d’assumir la realitat, afrontar les dificultats, reforçar el seu caràcter i que així estiguin preparats per a la vida. En la vida tot és més fàcil si tens una bona formació, una bona educació”.

L'entrada “Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat i, això afecta el seu esforç” ha aparegut primer a Blog d'educació.

El lloc més segur on pot estar un vaixell és al port. Però els vaixells no estan fets per a estar lligats, sinó per a navegar. Abans de sortir a alta mar, el que es fa amb els vaixells és enllestir-los. El que succeeix amb els nostres fills adolescents és que volen sortir a navegar perquè es creuen acabats, encara que nosaltres sabem que encara no ho estan. En aquest moment, el més important és que es consolidi una relació de confiança, que sàpiguen que poden comptar amb els seus pares i que aquesta confiança els ajudarà a acabar-se a ells mateixos.

Consells de Gregorio Luri per a entendre, educar i forjar una bona relació amb els nostres fills i filles adolescents

1. Posar límits. Els límits són molt importants per al procés de formació del caràcter i de la persona.
2. Posar sentit comú. Ser nen i, en concret, ser adolescent, és tenir molta més energia que sentit comú per a controlar-la i, per tant, si algú ha de posar el sentit comú són els adults.
3. Deixar-los espai. Els adolescents necessiten trencar amb les relacions “de nen” que havien construït amb la seva família per a reconstruir una relació d’adult.
4. Regular el son, les notes i les pantalles. Posar-se seriós amb les hores que dorm.
5. Ajudar-los a reflexionar sobre l’ús de les tecnologies. La clau està en el que nosaltres fem amb la tecnologia, en el nostre criteri.
6. Donar exemple. Eduquem de veritat amb  l’exemple, amb allò que fem sense ser conscients davant dels fills.
7. Cuidar a la nostra parella. Quan tenim problemes amb un fill que no vol dialogar és el moment d’estimar i cuidar-nos, més que mai, amb la parella.
8. Ser imperfectes i sincers. Deixar molt clar als fills que la família no és perfecta, però que és l’únic lloc en el qual som estimats incondicionalment pel simple fet d’haver nascut.

Esperem que aquest vídeo us hagi ajudat en aquesta llarga però meravellosa tasca d’educar a un fill o filla. Com sabeu, a les escoles de la Institució Familiar d’Educació posem tots els nostres recursos i dedicació a acompanyar-vos durant el seu creixement. Si us ha agradat aquest post i voleu proposar un tema sobre el qual us agradaria que parléssim, podeu deixar un comentari.

L'entrada S.O.S Adolescència! ha aparegut primer a Blog d'educació.