El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tendim a associar el no amb la limitació. En canvi, en l’àmbit de l’educació, el no pot ser una eina molt valuosa que afavoreixi el creixement personal. Ara bé, tant important com dir no, és la manera com ho fem. Acompanyar la negativa d’un raonament, ajuda els nens i les nenes a comprendre’n les raons i els convida a la reflexió. El no, exercit i comunicat amb criteri, és una eina essencial per a cultivar la voluntat i la fortalesa en els nostres fills i filles.

Límits

Negar és una forma de crear límits saludables que aporten estructura i seguretat al nen o nena. Establir límits clars és fonamental per a educar els nostres fills en la responsabilitat i acceptació de les conseqüències dels seus propis actes. El no mai hauria de ser una negació arbitrària, sinó una manera clara de posar límits.

Resiliència

Dir no en situacions quotidianes prepara els nens i les nenes per a afrontar adversitat de forma efectiva. És una font valuosa d’aprenentatge per a gestionar la frustració, buscar solucions i entendre que no sempre obtindran el que desitgen quan ho desitgen.

Comunicació

Compartir amb els nostres fills i filles el perquè al darrera del no els ajudarà a entendre les raons de la negativa. Els convidarà a reflexionar i fomentarà el diàleg obert entre ells i nosaltres.

Esforç

El no ensenya els nostres fills i filles que l’esforç i la responsabilitat són fonamentals per a l’èxit. Això cultiva en ells una mentalitat de creixement, on els desafiaments s’assumeixen com a oportunitats per aprendre i millorar.

Tolerància a la frustració

A la vida, les coses no són sempre com imaginem o desitgem. És important que els nostres fills i filles en siguin conscients i tinguin les eines per a gestionar les emocions que es desprenen d’aquestes situacions. En dir no en contextos controlats, proporcionem als nostres fills oportunitats per a desenvolupar tolerància a la frustració.

Construcció del caràcter

No no és sempre una negació. Sovint, és una oportunitat per a construir. En establir límits i guiar els nostres fills i filles per mitjà de la decepció, contribuïm a la formació d’un caràcter sòlid, fort i resilient.

Com a mares i pares no hauríem de percebre el no com una negació d’amor, afecte o disponibilitat. El no pot ser un afavoridor del creixement, ja que estableix límits, fomenta la resiliència, promou la responsabilitat personal i desafia la comoditat del sí. Tot això, crucial per al desenvolupament i formació de persones fortes i perseverants.

Cada família sap quin paper ha de jugar el no en el seu dia a dia. De vegades, es tracta de negar aquella estona de televisió que demanen els més petits, aquells aliments poc saludables però temptadors que voldrien menjar a cada moment, el lliurament del primer telèfon mòbil a l’adolescència o la sortida nocturna a la qual s’hi ha apuntat totes les seves amistats.

Dir que no a aquestes o altres peticions pot resultar-nos difícil. Ens assegura una conversa difícil i alguna que altra mala resposta o mala cara. Però no oblidem que el no aportarà als nostres fills i filles beneficis a llarg termini. I potser, algun dia, fins i tot ens ho agraeixen.

L'entrada El poder del NO en l’educació dels nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les 5 coses que pots dir als teus fills i filles a l’inici de curs (o en qualsevol moment):

1. Sigues acollidor, sobretot amb els companys nous

No tots els nens i nenes viuen amb alegria i ganes l’inici del curs escolar. A alguns, els genera ansietat o angoixa. Això es pot accentuar encara més si el nen o nena comença el curs en una escola nova. Per això, és important que fem veure als nostres fills i filles que cal ser acollidor, rebre amb afecte i alegria cada company i companya, sobretot aquells que s’enfronten a aquest moment de canvi amb més dificultats. Procurar que ningú se senti sol, ajudar sempre que calgui i col·laborar en la cohesió del grup.

Alumnes de La Farga Infantil

2. No exerceixis ni consisteixis cap tipus de violència

El bullying o assetjament escolar és, malauradament, una realitat a moltes escoles. Cada centre disposa d’un protocol de prevenció i actuació que ha d’aplicar amb contundència davant de qualsevol episodi. Aquest tipus de violència, però, sovint és silenciosa als ulls dels docents i durant un temps es manté amagada entre la complicitat de l’assetjador i els companys que la silencien. Animem els nostres fills i filles a no mirar cap una altra banda. A no participar de cap tipus de violència vers ningú i a denunciar-la en cas que la detectin.

3. Aprofita cada oportunitat d’aprenentatge

L’escola obre les portes als nostres fills i filles a un món d’aprenentatge que va molt més enllà del que recullen llibres de text. A les escoles de la Institució Familiar d’Educació, per exemple, l’alumnat pot participar en concursos d’oratòria, intercanvis d’aprenentatge lingüístic amb estades a l’estranger, activitats solidàries… són propostes que impulsen l’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles. És important que els fem prendre consciència del benefici que suposa per a ells participar-hi.

Alumnes de La Farga i La Vall participant al European Youth Parliament

4. Implica’t en l’escola, en tot

Animem els nostres fills i filles a implicar-se en tot allò que l’escola proposi. Que a l’escola no només s’hi va a adquirir coneixements acadèmics, també s’hi va a viure. Per això, és important engrescar-los a participar de les activitats que proposi el centre més enllà de l’estrictament acadèmic. Fer de voluntaris en activitats per a famílies, implicar-se en projectes nous, etc.

5. Gaudeix de cada moment amb les teves amistats

De l’escola, els nostres fills i filles en sortiran amb moltes coses apreses i moltes experiències viscudes. Tan o més important, també, serà les amistats que hagin fet. Un grup d’amics i amigues que els acompanyaran en etapes futures de la vida. Animem-los a tenir cura dels seus amics i amigues, de compartir experiències amb ells, d’aprofitar el temps d’escola per a establir vincles forts i saludables.

Alumnes de La Vall

Per endavant tenim un curs ple de noves oportunitats. Animem els nostres fills i filles i acompanyem-los per tal que l’espremin i aprofitin al màxim, en tots els sentits.

L'entrada 5 coses a dir als teus fills a l’inici de curs ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tot i que molts nens i nenes conten ja els dies mentre esperen l’arribada de l’estiu, per a moltes famílies és el moment de fer el trenca-closques de cada any per aconseguir adaptar els horaris d’unes vacances escolars que comencen a finals de juny i unes vacances laborals que no arriben fins unes setmanes més tard.

Escoles, entitats de lleure, clubs esportius, agrupacions culturals… preparen una oferta d’activitats atractiva i molt àmplia. És important que cada família es prengui el seu temps per a valorar què és important per a ells, què valoren i què prioritzen. Quan es tracta de l’educació dels fills, mai és bo improvisar.

Així, com a mares i pares, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir què faran els nostres fills i filles durant l’estiu? Si volem trobar l’equilibri entre allò que els ve de gust i allò que considerem que és bo per a ells, podem tenir en compte:

1. Que es mantinguin els hàbits d’aprenentatge.

Les vacances d’estiu dels infants són un període molt llarg. És important que, tot i que es flexibilitzin els horaris i l’exigència, es mantinguin despertes rutines i hàbits d’aprenentatge. Així, s’evita que hi hagi una desconnexió total amb tot allò que han treballat durant el curs a l’escola. En cas contrari, l’arrencada del període lectiu al setembre serà mes costosa i la fase d’adaptació s’allargarà més del compte. Mantenir-los actius en un entorn d’aprenentatge serà profitós a curt i a llarg termini.

2. Que es reforcin les habilitats socials.

Els infants estan acostumats a compartir el seu dia a dia amb una vintena aproximada de companys a l’escola. Això els permet desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’escolta, l’empatia, la defensa de les idees pròpies i també l’acceptació de les alienes, entre d’altres. Mantenir un espai compartit amb altres nens i nenes durant l’estiu els permetrà continuar desenvolupant aquestes habilitats.

3. Que puguin aprofundir en allò que els agrada.

Els nens i nenes, per petits que siguin, acostumen a tenir clar què és allò que més els agrada fer. Practicar algun esport, ballar, llegir, fer manualitats, cuinar, estar a prop de la natura… sigui el que sigui, durant el curs tenen un temps limitat per a gaudir-ne. L’estiu és per a tots, grans i petits, el moment de l’any en què podem fer allò que més ens agrada i que durant el curs no tenim temps de fer. És recomanable oferir-los la possibilitat d’incorporar al seu dia a dia allò que més els agrada fer.

4. Que puguin aprofundir en allò que considerem important.

A més de garantir temps per gaudir del què els agrada, també n’hem de procurar per allò que creiem que és bo per a ells. En aquest sentit, l’estiu també és un bon moment per a, en un context lúdic i més relaxat, continuar millorant les seves competències lingüístiques. Així, podem prioritzar aquelles propostes que reforcin, per exemple, l’exposició a l’anglès. Aprendre, mentre es gaudeix, sempre és més fàcil.

5. Que l’educació en valors sigui una prioritat.

Dèiem que d’educar no es fan vacances. I ho diem en el sentit més ampli. És important que l’entorn on els infants faran les activitats d’estiu no representi un trencament amb el tipus d’educació que reben durant el curs. Que el context sigui lúdic i divertit, no exclou que seguim apostant per una educació en valors. Per això, cal buscar aquelles propostes que s’adeqüin a la manera com cada família vol educar els seus fills i filles.

Evidentment, hi ha altres factors a tenir en compte, com la conciliació o l’economia familiar. Un trenca-closques gens fàcil que requereix una mica de temps per a trobar la millor opció per a les nostres filles i fills. Tots volem garantir-los, a més d’aprenentatge i diversió, un estiu que recordin sempre!

L'entrada I aquest estiu, què fem? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares ens preocupa, tant que els nostres fills o filles siguin assetjats, com que puguin assetjar algú altre. Aquests són, però, només dos dels quatre rols que els nois i noies poden adoptar en un cas de bullying: l’assetjador o qui exerceix la violència; l’assetjat o qui la pateix; els espectadors o còmplices, que la presencien i no fan res per evitar-la; o aquells que fan una passa endavant i la denuncien.

És important que l’escola que escollim per als nostres fills i filles tingui com a prioritat vetllar pel benestar de tots i cadascun dels seus alumnes. L’assetjament és un tipus de violència molt present a l’entorn escolar, no podem esquivar-lo, però sí que podem confiar que el centre educatiu on són els nostres fills i filles fomentarà la bona convivència entre l’alumnat i serà implacable si es detecta qualsevol mena de violència.

A més a més de disposar d’un protocol activat pel Departament d’Educació de la Generalitat i aplicar-lo quan es detectin casos d’assetjament escolar, és important que l’escola:

• Fomenti el sentiment de grup i pertinença a l’aula. És fonamental que l’alumnat d’una mateixa classe estableixi vincles afectius saludables per tal que tots i totes se sentin part important del grup.
• Fomenti l’empatia i el respecte. Els nois i noies han de disposar de recursos que els ajudin a ser acollidors amb cada company o companya, sigui com sigui. A entendre com és i com es comporta i a respectar-lo en tots els casos.
• Ofereixi espais i moments individuals de diàleg i confiança. Les tutories individuals periòdiques amb un tutor o tutora que el coneix i que l’escolta afavoreixen que el nen o la nena se senti confiat de compartir allò que li preocupa.

Hi ha formes d’assetjament escolar que transcendeixen les instal·lacions del centre educatiu, com el ciberassetjament, una de les violències més invisibles. És per això que també fora de l’escola s’ha de treballar per combatre-la. La família, agent principal d’educació dels nois i noies, pot:

• Fomentar l’empatia i el respecte. Educar els nostres fills i filles en el respecte farà, no només que respectin els altres, sinó també que siguin capaços d’identificar quan aquest respecte s’està vulnerant. És important que tinguin ull crític per detectar actuacions inadequades en altres.
• Generar moments de comunicació. Els nostres fills i filles haurien de poder parlar de qualsevol cosa a casa. Per això és clau que sàpiguen que poden dir-ho tot, sense que ens escandalitzem ni ens enfadem. També ho és que hi hagi el moment adequat per a parlar. Els àpats en família, sense dispositius electrònics que centrin l’atenció (televisió, telèfon mòbil, etc.) o fins i tot els trajectes en cotxe de casa a l’escola sense distraccions. Sigui com sigui, el veritablement important és que els nostres fills o filles tinguin cada dia moments tranquils per a parlar amb nosaltres del que necessitin o vulguin.
• Validar i donar importància a allò que pensen o senten els nostres fills. Hi ha molts tipus d’assetjament escolar. La violència no sempre és física. També n’hi ha de psicològica o social. Menysprear, aïllar, discriminar o escampar rumors sobre algú són també formes d’agredir-lo. Escoltem els nostres fills si ens parlen d’aquestes conductes. No menystinguem el seu patiment encara que, alguna vegada, ens pugui semblar exagerat. Si li fa mal, no és exagerat. Que a l’escola “sempre hagin passat coses d’aquestes”, com es diu sovint, no vol dir que siguin acceptables ni que hagin de continuar passant.
• Assegurar-nos que facin un bon ús de les xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. El ciberassetjament és un dels tipus d’assetjament que més patiment genera en la víctima, ja que l’agressió transcendeix l’horari i l’espai escolars. Pot ocórrer en qualsevol lloc i a qualsevol moment, i això fa que desapareguin els espais de protecció i seguretat. És molt important que ajudem els nostres fills i filles a fer un bon ús dels seus perfils a xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. Han de saber detectar allò que no està bé i frenar-ho. Parlar obertament del tema amb ells pot ajudar-los.

No oblidem que l’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que neix en l’entorn escolar, però que pot anar molt més enllà. I que pot deixar una empremta profunda en els nostres fills i filles i en els seus companys i companyes, sigui quin sigui el rol que adoptin en l’exercici d’aquesta violència. Escola i família han d’esforçar-se a ajudar els nens i nenes, nois i noies, a crear relacions saludables. Caminar de la mà en aquest sentit ens portarà a fer de les escoles llocs segurs, un objectiu compartit per tots els agents educadors dels nostres fills i filles.

Et poden interessar altres articles del blog relacionats amb aquest tema:

Educar en l’ús de les pantalles digitals

Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics

L'entrada Escola i família, contra l’assetjament escolar ha aparegut primer a Blog d'educació.