L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!

L'entrada “Mama, papa… puc fer-ho jo sol!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

La confiança dels infants en ells mateixos comença en la mirada de les seves mares i pares. Només si els adults els mirem com a persones capaces de dur a terme petits reptes, sentiran que poden fer-ho.

Per això, és important que ja des de ben petits, a casa  i a l’escola, es fomentin espais d’autonomia i responsabilitat en els que l’infant tingui un paper important. Parar taula, manipular els gots de vidre o servir l’aigua a la resta de membres de la família. Confiar que la nostra filla o fill és capaç d’assumir aquestes responsabilitats és crucial perquè arribi a fer-ho.

Per arribar a construir aquest entorn educatiu de confiança, és important que els adults incorporem certs hàbits en la nostra relació amb els més petits:

1. Acceptar cada membre de la família, valorar les seves qualitats, fortaleses i debilitats, i confiar que, amb tot, cadascú és capaç de dur a terme un compromís, un repte o una responsabilitat. Aquesta disposició d’acceptació i confiança és fonamental per a guiar i acompanyar els nostres fills en la presa de decisions.
2. Les nostres filles i fills, a més, han de sentir que se’ls aprecia com un membre imprescindible per a la convivència diària. Per això, cal dedicar temps i escolta a cada membre de la família. D’aquesta manera, compartint els fracassos del dia a dia, els èxits, els dubtes, les experiències… estarem fomentant petites sensacions interiors de benestar personal que els permetran créixer amb una percepció interior de seguretat.
3. Com a mares i pares, hem de transmetre a les nostres filles i fills una visió sincera i realista d’ells mateixos. Plantejar expectatives inferiors a les seves capacitats pot generar-los inseguretat, de la mateixa manera que fixar expectatives massa elevades al moment evolutiu en el qual es troben, frustració.
4. En el moment en què animem els nostres fills a afrontar reptes, assumim que l’error formarà part en algun moment del seu procés de creixement. Per això, és important treballar amb ells l’acceptació del fracàs. Els infants han de percebre que confiem en ells tot i els errors que puguin cometre. I que els acompanyarem per tal que puguin assumir les seves petites conseqüències. Reparar, demanar perdó o acceptar l’error de l’altre amb sinceritat els ajudarà a guiar la seva pròpia vida amb confiança.

És important que aquests hàbits acompanyin els nostres petits a la família, però també a l’escola. A La Farga Infantil, per exemple, el dia comença amb l’assemblea, on se celebra que no falta cap company o companya, de manera que tots poden sentir-se importants i imprescindibles dins del grup. Després de les propostes d’aprenentatge, es comparteixen les experiències i s’aplaudeixen els èxits o noves adquisicions personals. Durant el dia, es busquen espais en què els alumnes se sentin observats amb confiança. Començar a controlar la cullera a l’hora de menjar, escriure el seu nom o repartir els pitets als seus companys, són experiències diàries que es poden convertir en oportunitats per a generar una actitud sincera de fe en les seves possibilitats.

Us animem, famílies, a establir petites situacions a casa que motivin les vostres filles i fills a afrontar petits reptes i a sentir-se capaços d’assumir responsabilitats!

L'entrada Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos ha aparegut primer a Blog d'educació.

El fil invisible

El regal més gran que l’estiu fa als més petits és el temps compartit. Hores de joc amb germans o cosins, passejades amb els avis o primeres converses amb el pare i la mare. Setmanes plenes de vivències amb les persones a qui més estimen. Deixar enrere aquests dies en família costa i pot aparèixer l’ansietat per separació. Potser els seria més fàcil si sabessin d’un fil invisible que els manté sempre units a les persones que estimen siguin on siguin.

El monstre de colors va a l’escola

De vegades esperem que els més petits estiguin sempre contents pel fet d’anar a l’escola. “Però si ja ets gran! Faràs molts amics nous! Ho passaràs genial!”. Però de vegades tantes novetats els generen vertigen i poden fins i tot arribar a fer-los por. El monstre de colors és un gran aliat per ajudar els nens i les nenes (i també els pares i mares) a comprendre que poden estar il·lusionats però espantats alhora, i que no passa res.

El meu primer Elmer

Hi ha una por que pares, mares, nens i nenes poden compartir en la tornada a l’escola. La por a no sentir-se bé, a no sentir-se estimats pels seus companys o tenir la sensació que no encaixen. Invertir una estona a parlar als més petits sobre el respecte als altres és el primer que, com a pares i mares, podem fer per afavorir un entorn en el qual tothom pugui sentir-se a gust. El meu primer Elmer els ajudarà a entendre que tots els seus companys, com ell o ella, són diferents i únics. I ser conscient d’això ho fa tot més fàcil per a tots.

Trobareu més contes per acompanyar els vostres fills i filles en aquesta publicació al blog!

L'entrada Contes per acompanyar en la tornada a l’escola ha aparegut primer a Blog d'educació.