Perquè les nostres filles i fills arribin a confiar en ells mateixos, abans han de percebre que nosaltres ho fem. Això es pot començar a treballar des de molt petits a casa i a l’escola, fent-los sentir capaços d’assumir reptes i responsabilitats que aniran creixent a mesura que ells ho facin.

La confiança dels infants en ells mateixos comença en la mirada de les seves mares i pares. Només si els adults els mirem com a persones capaces de dur a terme petits reptes, sentiran que poden fer-ho.

Per això, és important que ja des de ben petits, a casa  i a l’escola, es fomentin espais d’autonomia i responsabilitat en els que l’infant tingui un paper important. Parar taula, manipular els gots de vidre o servir l’aigua a la resta de membres de la família. Confiar que la nostra filla o fill és capaç d’assumir aquestes responsabilitats és crucial perquè arribi a fer-ho.

Per arribar a construir aquest entorn educatiu de confiança, és important que els adults incorporem certs hàbits en la nostra relació amb els més petits:

  1. Acceptar cada membre de la família, valorar les seves qualitats, fortaleses i debilitats, i confiar que, amb tot, cadascú és capaç de dur a terme un compromís, un repte o una responsabilitat. Aquesta disposició d’acceptació i confiança és fonamental per a guiar i acompanyar els nostres fills en la presa de decisions.
  2. Les nostres filles i fills, a més, han de sentir que se’ls aprecia com un membre imprescindible per a la convivència diària. Per això, cal dedicar temps i escolta a cada membre de la família. D’aquesta manera, compartint els fracassos del dia a dia, els èxits, els dubtes, les experiències… estarem fomentant petites sensacions interiors de benestar personal que els permetran créixer amb una percepció interior de seguretat.
  3. Com a mares i pares, hem de transmetre a les nostres filles i fills una visió sincera i realista d’ells mateixos. Plantejar expectatives inferiors a les seves capacitats pot generar-los inseguretat, de la mateixa manera que fixar expectatives massa elevades al moment evolutiu en el qual es troben, frustració.
  4. En el moment en què animem els nostres fills a afrontar reptes, assumim que l’error formarà part en algun moment del seu procés de creixement. Per això, és important treballar amb ells l’acceptació del fracàs. Els infants han de percebre que confiem en ells tot i els errors que puguin cometre. I que els acompanyarem per tal que puguin assumir les seves petites conseqüències. Reparar, demanar perdó o acceptar l’error de l’altre amb sinceritat els ajudarà a guiar la seva pròpia vida amb confiança.

És important que aquests hàbits acompanyin els nostres petits a la família, però també a l’escola. A La Farga Infantil, per exemple, el dia comença amb l’assemblea, on se celebra que no falta cap company o companya, de manera que tots poden sentir-se importants i imprescindibles dins del grup. Després de les propostes d’aprenentatge, es comparteixen les experiències i s’aplaudeixen els èxits o noves adquisicions personals. Durant el dia, es busquen espais en què els alumnes se sentin observats amb confiança. Començar a controlar la cullera a l’hora de menjar, escriure el seu nom o repartir els pitets als seus companys, són experiències diàries que es poden convertir en oportunitats per a generar una actitud sincera de fe en les seves possibilitats.

Us animem, famílies, a establir petites situacions a casa que motivin les vostres filles i fills a afrontar petits reptes i a sentir-se capaços d’assumir responsabilitats!