Estimar-nos molt ens fa bé a nosaltres: individualment i com a parella. Però, a més a més, un amor saludable entre la mare i el pare té un gran impacte en la resta de la família. Estimant bé, eduquem els nostres fills en l’amor, en l’entrega, en la generositat, en la cura de l’altre… Cal tenir present, però, que tot això no surt sol. Requereix dues coses: voluntat i temps. S’ha de voler estimar i dedicar temps a fer-ho.

“Estimar és contemplar i contemplar és conèixer parant el temps. Contemplar és, en definitiva, viure estimant”, Alfred Sonnenfeld.

En una formació sobre comunicació a la parella, la coordinadora del Personal Family Project del Departament de Formació de la Institució Familiar d’Educació, Natàlia Palet, analitzava les “interferències” que afecten la parella (de les quals n’hem de ser conscients) i els “antídots” que poden ajudar-nos a superar-les, mantenint l’amor intacte i fent-lo créixer.

Interferències principals:

• No auto/coneixement.

Més enllà que home i dona siguem diferents, amb una singularitat que ens complementa i enriqueix, cada ésser humà ho és també. És habitual acabar veient les coses només des de la nostra mirada pròpia, assumint que tots les veiem igual. És important conèixer-se un mateix i també conèixer bé a l’altre.

• Soroll intern.

De vegades, les presses, la vida, el cansament… ens fan incorporar mals hàbits involuntaris que afecten la nostra relació de parella. Una predisposició negativa o un “filtre negre” amb el qual analitzem el comportament de l’altre, etiquetes sobre com és l’altre, desitjar coses que, tot i no verbalitzar-les, exigim… Tot aquest soroll acaba condicionant la nostra comunicació en la parella. La verbal i la no verbal. De cop i volta, el dia a dia pot omplir-nos de negativitat vers l’altre, les paraules d’afecte poden desaparèixer, i també els gestos. Deia Palet que el cos ha de ser altaveu d’allò que se sent.

• Parlem el mateix idioma?

Entenguem “idioma” com la manera d’estimar. Tots solem estimar com necessitem ser estimats. Però l’important, realment, és preguntar-se com l’altre necessita ser estimat. De res serveix que estimem molt en un idioma, si l’altra parla en una altra llengua.

Alguns antídots:

• Veritable propòsit i intenció.

S’ha de voler estimar. No es pot viure surfejant en la inèrcia. Un ha d’estimar amb el cor i amb el cap. I, de tant en tant, cal parar-se a escoltar-los a tots dos.

• Blindar temps i energia.

Cal treure temps d’on sigui per invertir-lo en l’amor de parella. 15 minuts cada dia sense pantalles i sense nens. Temps per a parlar, per a escoltar, per a compartir. L’amor, deia Palet, necessita que mirem i que escoltem. Si no mirem l’amor de la nostra vida, correm el risc de perdre’l de vista.

• La confiança NO fa fàstic.

De vegades mostrem la nostra cara més amable a la feina, amb els amics… però quan arribem a casa, brollen el cansament, l’estrès… i apliquem allò de “la confiança fa fàstic”. La nostra millor cara, no ho oblidem, ha de ser per a les persones més importants per a nosaltres.

És hora de trencar les dinàmiques a les quals ens empeny el ritme del dia a dia. Parar-se. Pensar. Parlar. Mirar-se als ulls i dir-se allò de… “T’estim… com era? T’estimo!”

El Departament de Formació de la Institució ha preparat unes dinàmiques per a treballar a la parella i donar suport a aquesta necessitat de parar-se i pensar. Busqueu un moment i comenceu a dibuixar junts l’esborrany de les vostres coordinades de parella i de família. Pots descarregar aquestes dinàmiques AQUÍ.

Podeu escoltar també les píndoles formatives del Departament de Formació de la Institució al podcast Family Matters disponible a Spotify.

L'entrada “T’estim… què?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

En l’educació de les nostres filles i fills el final depèn del principi. Els valors que assumeixin com a propis en les primeres edats, assentaran la base del que seran d’adults. Per això, cal fer front al repte d’educar als nostres fills amb la millor preparació possible. Buscar el consell d’experts, demanar ajuda, formar-nos… serà sempre el millor dels començaments.

Hem preguntat a la psicopedagoga Pilar Guembe, que va impartir una xerrada a Institució Lleida sobre gestió emocional per a pares, quina és la clau per a educar els nostres fills. I la seva resposta ha estat: “el més important és no perdre els nervis”. I això, com s’aconsegueix?

1. ORDRE. Quan a casa se’ns escapa un crit, acostuma a ser, no perquè la nostra filla o fill ho mereixi, sinó perquè els adults ens hem sentit sobrepassats per una situació determinada. De vegades, aquest estrès emocional que ens ha portat a perdre els nervis pot venir de la feina, de la relació de parella, de l’economia familiar, d’una mala organització del temps o l’espai… És important destinar temps a identificar què està generant aquesta falta de control emocional.
2. NORMES I LÍMITS. En educació, las normes del joc han d’estar clares. Posar límits ens ajudarà a reduir conflictes. Per això, és important que, com a mares i pares, tinguem clar què és el més important. Sobre aquest punt de partida, normes justes i les justes. És a dir, cal establir pocs límits, i quan aquests estiguin assimilats, canviar-los i establir-ne de nous. Cal tenir clar també què passarà si no es respecten les normes o límits, decidir quines conseqüències hi haurà i anticipar-les als infants.
3. AMOR I HUMOR. Les nenes i nens són alegres per naturalesa, així que la seva predisposició a escoltar-nos serà sempre més gran si ens dirigim a ells des de l’afecte i amb sentit de l’humor. Si aconseguim el control emocional i a més a més els nostres fills tenen clares les normes i límits, ens serà més fàcil gestionar les situacions amb humor.
4. CUIDAR LA PARELLA. No podem ser bons pares si no som bona parella. És necessari que cuidem el nostre matrimoni per poder cuidar també dels nostres fills.
5. ANÀLISI. Establir certa periodicitat en el control i anàlisi sobre com estan anant les coses pot ser molt útil per poder analitzar dia a dia o setmana a setmana com estem educant els nostres fills i si estem sent capaços de fer-ho des de la calma. I, si no és així, poder-nos preguntar: quan hem perdut els nervis? Amb qui? Què ens ha fet explotar? Posar les coses per escrit ens pot ajudar a detectar millor què ens està fent perdre la calma.

Aquests son alguns trucs o passes a seguir que, segons la psicopedagoga Pilar Guembe, ens podem ajudar a mantenir la calma. I això és important en l’educació dels fills, però també en “l’estar” de tots dins la família. Hem de desitjar estar a casa, hem de desitjar estar en família. I, sobretot, hem de tenir present que cada dia tenim una nova oportunitat. Que a ser mares i pares se n’aprèn cada dia i sempre podem tornar a començar!

Si vols llegir més articles sobre educació i familia, clica aquests enllaços!

10 idees per educar als teus fills amb filosofia, per Carlos Goñi

7 estils emocionals a l’hora d’educar que no són saludables i un que si, per Eva Bach

Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos

L'entrada Educar sense nervis és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Arran de la pandèmia, Borrell i un grup d’amics van crear conFEnados, un compte de YouTube on van començar a parlar sobre l’amor, el matrimoni i la família. Actualment aquest compte ja té 4.130 subscriptors i una quinzena de vídeos publicats.

Us volem compartir un resum del contingut d’una d’aquestes xerrades que ha donat a diverses de les nostres escoles i que ell titula: “Ballant a la cuina”. Per a aquells que volgueu, podeu veure el vídeo sencer de la xerrada.

10 consells per a matrimonis de totes les edats

1. Apuntar-se el consentiment del matrimoni a l’agenda o al mòbil (Jo, Pep, et prenc a tu, Mercè, per muller i prometo…) i quan les coses no vagin bé, llegir-ho un cop i un altre.
2. Treballar la relació amb constància. “Després de la lluna de mel, li has de posar mel a la lluna”.
3. Ballar a la cuina. Viure l’alegria en el matrimoni i contagiar-ho a la parella i als fills.
4. No descuidar-nos, ens hem de posar guapos per enamorar cada dia al nostre marit o a la nostra dona.
5. Compte amb les bromes “les rialles acaben en ploralles”. No criticar, ni de broma, i menys a la família de l’altre.
6. Comunicació. “La imaginació és la ximple de la casa”. No deixar en mans de la imaginació, la telepatia o la lògica allò que hem de parlar previament amb la parella.
7. Mirar, admirar, deixar-se de mirar a un mateix i deixar que et miri. Que t’enganxi mirant-lo o mirant-la amb amor.
8. Fer abraçades llargues. Segons Borrell les abraçades amb el teu marit o amb la teva dona han de ser de 10 segons o més.
9. Presumpció d’innocència sempre. Abans d’enfadar-nos suposar que l’altre no ho ha fet per fer-me mal i escoltar-nos.  I si acaba amb discussió deixar reposar les emocions i després, perdonar i demanar perdó.
10. Tenir exemples i ser exemple. Tenir sempre un exemple de matrimoni o família a seguir. No tenir vergonya de ser exemple pels fills o per altres matrimonis.

Per últim, Borrell recomana fer-nos sempre dues preguntes al final del dia:

L’he estimat?

Ho ha notat?

L'entrada 10 consells per viure el matrimoni feliços ha aparegut primer a Blog d'educació.