I per ajudar els pares en aquest repte -en alguns casos-, la Doctora Antonieta Barahona ha donat una xerrada a la Institució Lleida dins del programa Parlem amb experts, un cicle de conferències sobre educació i salut adreçades a famílies amb fills de 0 a 6 anys. A aquest vídeo podreu escoltar alguns consells i recomanacions sobre quins aliments són els que més hem d’oferir als nostres fills, quan i com fer-ho segons Barahona.

Restriccions vs excessos: ha estat una de les parts més comentades de la sessió, segurament perquè tots els pares s’han pogut veure reflectits en aquesta vicissitud. Com evitar que els nens mengin llaminadures, pizza, xocolata…?“Quan més tard, millor”, ha destacat la doctora a la seva ponència. Quan més tard, quant a l’edat, perquè si parlem de l’hora dels menjars, la importància de l’esmorzar i del dinar -per sobre del sopar en els dos casos- ha estat un altre dels temes centrals de la conferència.

Per què és interessant una bona alimentació en els nens petits? Per l’energia que els hi donarà, perquè els hi ajudarà en el seu creixement a tots els nivells. I, molt important, pels hàbits que adquiriran els nens de cara al present i al futur. L’alimentació i la nutrició són coses interessants, una manera de prevenir i combatre malalties, què menjar i què no menjar…  I és que la salut i el benestar dels nens depèn, en certa manera, de l’alimentació. Família i escola han de transmetre als més petits que l’alimentació no és un joc, sinó que hem de donar-li al menjar la importància que es mereix.

A part de la dieta saludable, l’hora de l’esmorzar, dinar, berenar i sopar són moments perfectes per educar i formar hàbits saludables Hàbits que els acompanyaran la resta de la seva vida i que de ben segur milloren les relacions familiars.

Esperem que aquest article us hagi semblat interessant, us convidem a la pròxima sessió de Parlem amb experts: “Disciplina Positiva: educar con  amabilidad y firmeza“, a càrrec de Marisa Moya, mestra d’Educació Infantil, psicòloga i entrenadora en Disciplina Positiva. La conferència s’impartirà a la Institució La Farga Infantil el dimarts 22 de febrer a les 15.30 h i també es retransmetrà pel canal de YouTube de la Institució Familiar d’Educació.

L'entrada Nens petits i alimentació saludable: és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.

I és que el descans dels nens és una cosa que preocupa a moltes famílies, ja sigui perquè no descansen bé durant la nit, perquè els costa posar a dormir al seu nen o perquè no aconsegueixen tenir bones migdiades durant el dia. Sempre hi ha alguns pares afortunats que asseguren que el seu fill no té problemes per a agafar la son, però també hi ha uns altres que acaben cansats per la falta de son -la del bebè i la seva-. Un de cada quatre nens té problemes per a conciliar-ho, per la qual cosa si ets d’aquest 25%, aquest post et resultarà interessant.

En primer lloc, s’ha d’entendre que això és una cosa normal i que li succeeix a moltes famílies. El son infantil és un procés maduratiu que evoluciona de manera natural i madura fins que s’aconsegueix dormir de manera independent i sense despertar-se. Quin és un dels problemes? Que moltes famílies no poden esperar que això passi de manera natural ja que pot trigar anys, i un mal descans pot tenir un impacte negatiu en tota la dinàmica familiar.

“A partir dels dos anys et dormirà del tirón“. Moltes vegades, els pares han escoltat aquesta frase però, arribat aquest punt, alguns -els menys afortunats en aquest sentit- s’adonen que continuen tenint problemes. O potser la nena o nen dorm tota la nit però s’ha de lluitar l’hora d’anar a dormir fins al punt que pot arribar a influir en la dinàmica familiar, o bé hem d’insistir en la migdiada, despertars molt d’hora, terrors nocturns, malsons o alguna anada i vinguda al llit dels pares.

L’objectiu d’aquest post és ajudar-vos a intentar que els vostres fills dormin bé -o fins i tot més- i que estiguin ben descansats. Perquè d’aquesta manera, no només estaran millor ells, sinó que, també, es traduirà en un millor descans de tota la família, millor humor a casa i millor rendiment laboral per al papa i la mama.

Alguns tips o consells per ajudar els nostres fills a descansar millor

• Crear un bon ambient de son: Una habitació amb una temperatura adequada, sense soroll, foscor 100% i pocs estímuls.
• Proporcionar una rutina: Una de les coses més importants. Els nens són “fans” de les rutines i rituals. Esperen que passin les coses cada dia de la mateixa manera i això els hi aporta seguretat.
• Mantenir uns horaris adequats per a la seva edat: Els nens, igual que els adults, es regeixen per un ritme circadiari. Nosaltres, com a animals diürns que som, anem amb el sol. Els nens normalment són matiners per naturalesa, seguint l’horari del sol, i això es tradueix en la necessitat de posar-se al llit aviat.
• Respectar les seves “finestres de son”: el temps màxim que poden romandre desperts. Si deixem una finestra massa llarga fins que vagi a dormir, tindrem a un nen cansat que, a més d’estar irritable, li costarà més adormir-se o bé es despertarà més durant la nit.
• Aconseguir que sigui independent per a agafar el son: Si un nen es desperta múltiples vegades per a prendre un biberó, perquè la mama l’abraci o per demanar qualsevol ajuda externa que l’ajudi a tornar-se a dormir, no aconseguirem que dormi tota la nit si no li ensenyem a adormir-se només sense aquestes ajudes.

En conclusió, s’ha de tenir en compte que no totes les famílies desitgen ajudar el seu fill a tenir un son independent, ja que no els importa aixecar-se a ajudar el seu nen a adormir-se.

Només quan aquesta dependència es presenta com un problema per a la família és quan cal prendre mesures, sempre des d’una perspectiva respectuosa per al nen i acompanyant-lo en el procés d’aprenentatge cap a la nova habilitat d’adormir-se sense ajuda.

L'entrada Com ajudar el meu fill a que dormi millor? ha aparegut primer a Blog d'educació.

1. Informar-lo per a que conegui tot allò que vol saber.
2. Evitar les frases negatives respecte al metge o les injeccions: “si no et portes bé, el metge et punxarà”, “sigues bò o et posaran una vacuna”.
3. Practicar a casa: una cosa divertida i fàcil per a establir una bona relació amb els metges és “jugar a metges” a casa. Podem d’aquesta manera aprofitar per a parlar de tot el que passarà a la consulta.

Quan els nadons o nens petits estan a la consulta i es procedirà a l’administració de la vacuna, la pediatra considera imprescindible transmetre’ls confiança, alguna cosa que “els reportarà seguretat amb el metge i la situació”. D’altra banda, oferir-los la mà i estar al seu costat són gestos que possibiliten reconèixer els sentiments d’inseguretat del menor. Estapé utilitza diferents mètodes per a intentar disminuir l’estrès i dolor per les vacunes com cantar cançons, posar crema anestèsica fins i tot amb els nadons es pot aprofitar i vacunar mentre es dóna el pit aprofitant l’efecte relaxant i analgèsic de l’alletament.

Tècniques per a reduir la por a la vacuna segons l’edat

D’altra banda, Sandra Bustos, psicòloga general sanitària, distingeix la classificació de tècniques per a disminuir la por a la vacuna per edats:

En menors de tres anys: A aquesta edat els pares som la principal font d’informació que reben els nens, sobretot, en situacions que són noves per a ells. Per aquest motiu, si mantenim una actitud tranquil·la i calmada els estarem transmetent que no es tracta d’una situació perillosa, i disminuirem així la seva por i ansietat.

En nens en edats escolars:

• Acompanyament sempre. La companyia reconforta. Se sentiran serens i segurs.
• Sense empipaments ni xantatges, sinó paciència. Els nens, sobretot en edats primerenques, tenen major dificultat per a regular les seves emocions i ho fan a vegades a través nostre.
• Validació de la por. Acceptar el que sent, sense ridiculitzar ni jutjar en cap cas.
• Evitar etiquetar al fill davant dels sanitaris, amb frases del tipus: “ell és molt poruc” o “sempre es posa així”.
• Associar la vacunació a una situació agradable. Podem pactar que després d’acudir al centre sanitari anirem a prendre alguna cosa o realitzar alguna activitat que sigui li agradi.
• No mentir sobre el procés i indicar-li com serà. És important que el menor sàpiga amb antelació que aquest dia serà vacunat. Podem comentar-li-ho el dia abans. Resulta innecessari que ho sàpiga amb massa antelació per a no augmentar la seva ansietat.
• Practicar tècniques de relaxació com la respiració diafragmàtica o la visualització.
• Entreteniments: Amb el mòbil se li pot posar algun vídeo o cançó que li agradi.
• Reconèixer el seu bon fer després de la vacunació. Reforçar positivament mitjançant elogis la seva manera d’enfrontar-se a la situació.
  Tal com manifesta la psicòloga, en el cas que el nen desenvolupi una “tripanofobia” (por irracional a les injeccions), caldrà acudir a un especialista.

I quan es vacunen a l’escola?

Quan es tracta de vacunes que es distribueixen als centres escolars, no podem estar al costat dels nostres fills. En aquests casos el nen o nena en qüestió pot sentir-se més nerviós pel fet d’afrontar aquesta situació aparentment sol. La dra. Mª Carmen Molins, responsable del Departament de Salut Escolar de l’escola Institució La Vall, ens explica quin és el procediment que segueixen al seu centre a l’hora de vacunar a les alumnes per a aconseguir que se sentin més tranquil·les i relaxades.

A La Vall vacunem a les alumnes de 6è d’Educació Primària i a les de 2n d’ESO. Les vacunes les subministren i injecten infermeres del nostre CAP de referncia, el CAP de Gràcia (Sabadell). Les alumnes sempre vénen a la infermeria amb el seu grup classe i prèviament han estat advertides per la tutora i pels seus pares que han signat l’autorització de vacunació.

Algunes de les claus més eficaces segons la doctora són:

Entrada a la infermeria per torns. És important que les alumnes entrin de dues en dues perquè no es generi alarmisme.
La presència de la tutora. Quan les acompanya la seva professora o professor de referència els aporta confiança i seguretat.
Donar exemple. Si alguna alumna no té por, pot passar la primera per a donar exemple a les altres.
No prolongar l’angoixa. Si alguna alumna té molta por, vacunar-la de les primeres perquè no contagiï la por i nerviosisme al grup.
La distracció. Algunes de les tècniques de relaxació més efectives a l’hora de fer la punxada són: comptar números, parlar-li d’altres temes i respirar profund.

Esperem que aquest article sigui d’utilitat. Si ho poseu en pràctica podeu deixar un comentari en el post i explicar-nos la vostra experiència. Com sempre des de Institució Familiar d’Educació us recordem que podeu comptar amb el nostre suport i demanar assessorament a l’equip d’experts de l’escola sempre que ho necessiteu.

Font d’informació: elpais.com

L'entrada Mama, no em vull vacunar! ha aparegut primer a Blog d'educació.