La campanya de vacunació contra el virus de la Covid-19 està avançant i ha arribat el torn dels menors. No obstant això, la por dels nens i nenes a vacunar-se no és una novetat. Segons Anna Estapé Fiol, pediatra i autora del llibre infantil Virus, especialment en la franja d’edat de tres a cinc anys, “un dels principals motius pel qual els nens tenen por d’anar al pediatre és per les vacunes”. Estapé subratlla una sèrie d’accions prèvies a la vacunació per a atenuar el temor a la punxada:

  1. Informar-lo per a que conegui tot allò que vol saber.
  2. Evitar les frases negatives respecte al metge o les injeccions: “si no et portes bé, el metge et punxarà”, “sigues bò o et posaran una vacuna”.
  3. Practicar a casa: una cosa divertida i fàcil per a establir una bona relació amb els metges és “jugar a metges” a casa. Podem d’aquesta manera aprofitar per a parlar de tot el que passarà a la consulta.

Quan els nadons o nens petits estan a la consulta i es procedirà a l’administració de la vacuna, la pediatra considera imprescindible transmetre’ls confiança, alguna cosa que “els reportarà seguretat amb el metge i la situació”. D’altra banda, oferir-los la mà i estar al seu costat són gestos que possibiliten reconèixer els sentiments d’inseguretat del menor. Estapé utilitza diferents mètodes per a intentar disminuir l’estrès i dolor per les vacunes com cantar cançons, posar crema anestèsica fins i tot amb els nadons es pot aprofitar i vacunar mentre es dóna el pit aprofitant l’efecte relaxant i analgèsic de l’alletament.

Tècniques per a reduir la por a la vacuna segons l’edat

D’altra banda, Sandra Bustos, psicòloga general sanitària, distingeix la classificació de tècniques per a disminuir la por a la vacuna per edats:

En menors de tres anys: A aquesta edat els pares som la principal font d’informació que reben els nens, sobretot, en situacions que són noves per a ells. Per aquest motiu, si mantenim una actitud tranquil·la i calmada els estarem transmetent que no es tracta d’una situació perillosa, i disminuirem així la seva por i ansietat.

En nens en edats escolars:

  • Acompanyament sempre. La companyia reconforta. Se sentiran serens i segurs.
  • Sense empipaments ni xantatges, sinó paciència. Els nens, sobretot en edats primerenques, tenen major dificultat per a regular les seves emocions i ho fan a vegades a través nostre.
  • Validació de la por. Acceptar el que sent, sense ridiculitzar ni jutjar en cap cas.
  • Evitar etiquetar al fill davant dels sanitaris, amb frases del tipus: “ell és molt poruc” o “sempre es posa així”.
  • Associar la vacunació a una situació agradable. Podem pactar que després d’acudir al centre sanitari anirem a prendre alguna cosa o realitzar alguna activitat que sigui li agradi.
  • No mentir sobre el procés i indicar-li com serà. És important que el menor sàpiga amb antelació que aquest dia serà vacunat. Podem comentar-li-ho el dia abans. Resulta innecessari que ho sàpiga amb massa antelació per a no augmentar la seva ansietat.
  • Practicar tècniques de relaxació com la respiració diafragmàtica o la visualització.
  • Entreteniments: Amb el mòbil se li pot posar algun vídeo o cançó que li agradi.
  • Reconèixer el seu bon fer després de la vacunació. Reforçar positivament mitjançant elogis la seva manera d’enfrontar-se a la situació.
    Tal com manifesta la psicòloga, en el cas que el nen desenvolupi una “tripanofobia” (por irracional a les injeccions), caldrà acudir a un especialista.

I quan es vacunen a l’escola?

Quan es tracta de vacunes que es distribueixen als centres escolars, no podem estar al costat dels nostres fills. En aquests casos el nen o nena en qüestió pot sentir-se més nerviós pel fet d’afrontar aquesta situació aparentment sol. La dra. Mª Carmen Molins, responsable del Departament de Salut Escolar de l’escola Institució La Vall, ens explica quin és el procediment que segueixen al seu centre a l’hora de vacunar a les alumnes per a aconseguir que se sentin més tranquil·les i relaxades.

A La Vall vacunem a les alumnes de 6è d’Educació Primària i a les de 2n d’ESO. Les vacunes les subministren i injecten infermeres del nostre CAP de referncia, el CAP de Gràcia (Sabadell). Les alumnes sempre vénen a la infermeria amb el seu grup classe i prèviament han estat advertides per la tutora i pels seus pares que han signat l’autorització de vacunació.

Algunes de les claus més eficaces segons la doctora són:

Entrada a la infermeria per torns. És important que les alumnes entrin de dues en dues perquè no es generi alarmisme.
La presència de la tutora. Quan les acompanya la seva professora o professor de referència els aporta confiança i seguretat.
Donar exemple. Si alguna alumna no té por, pot passar la primera per a donar exemple a les altres.
No prolongar l’angoixa. Si alguna alumna té molta por, vacunar-la de les primeres perquè no contagiï la por i nerviosisme al grup.
La distracció. Algunes de les tècniques de relaxació més efectives a l’hora de fer la punxada són: comptar números, parlar-li d’altres temes i respirar profund.

Esperem que aquest article sigui d’utilitat. Si ho poseu en pràctica podeu deixar un comentari en el post i explicar-nos la vostra experiència. Com sempre des de Institució Familiar d’Educació us recordem que podeu comptar amb el nostre suport i demanar assessorament a l’equip d’experts de l’escola sempre que ho necessiteu.

 

Font d’informació: elpais.com