Per què és important la comprensió lectora?

La comprensió lectora és la destresa que ens permet copsar allò que llegim, tant si ens referim a una comprensió literal com si cal deduir significats en sentit figurat o fora del context immediat. Fer bé aquest procés ens ha de permetre descobrir l’estructura del text, per veure com s’encadenen les idees, tot distingint les principals d’aquelles que són secundàries o accessòries. Serà necessari també entendre la intenció de l’autor malgrat que això no sempre és possible, però sí que podem interpretar-ho.

Actualment, comptem amb evidències sòlides que un bon domini de la competència en comprensió lectora és un requisit per aconseguir èxit en les àrees i matèries del sistema educatiu. El domini d’habilitats que inclouen trobar, seleccionar, interpretar, integrar i avaluar la informació de tota mena de textos és un factor determinant.

Massa vegades potser hem donat prioritat a “entrenar” la velocitat amb què llegim; recordem que la taxa de lectura habitual és de 240 paraules per minut. En canvi, si el que ens interessa és que els lectors tinguin una bona comprensió dels textos, és millor que ens fixem en la fluïdesa lectora i en la descodificació dels textos. Això és, la capacitat de lliscar sobre els mots amb un cert automatisme per poder alliberar la memòria de treball i, d’aquesta manera, poder comprendre allò que llegim. Aquest tipus de lectura és el que caldria treballar. No oblidem que la lectura està formada per diversos components: la fonologia i la fonètica, la fluïdesa, el vocabulari,  i la comprensió. Tots ells tenen el seu pes en el resultat global. Tinguem també en compte que llegir de manera habitual influeix en la comprensió lectora i en l’adquisició de nou vocabulari, la qual cosa té molt a veure amb l’aprenentatge de les diferents matèries curriculars.

La professora Cristina Zuriaga en la seva proposta del projecte Biblioteca viva aposta per una biblioteca escolar que funcioni com a motor de transformació i aprenentatge de totes les àrees, contribuint així, tal com confirma l’evidència, a la millora de la comprensió lectora.

Juan G. Fernández, en una entrada del seu blog afirma que: “La fluïdesa lectora és fàcil de descriure quan escoltem als nostres alumnes llegint en veu alta a classe. La fluïdesa permet també incloure elements d’entonació, volum i pausa que s’ajusten al que s’està llegint”. Per a avaluar aquest aspecte proposa la rúbrica següent:

 

Font: https://investigaciondocente.com/2021/10/09/crg-una-vision-cientifica-de-la-lectura/

Entendre bé el que llegim

Els resultats de l’informe TIMMS-2019(estudi d’avaluació internacional sobre matemàtiques i ciències realitzat sobre nens de 4t de primària) apunten al fet que la davallada escolar en les àrees no lingüístiques està molt estretament connectada amb la comprensió lectora. “La comprensió lectora d’un text es produeix com a resultat de les habilitats lectores emprades. Una vegada automatitzat el procés de la descodificació, té lloc la comprensió segons la destresa de cada lector, on entren en joc l’atenció, la memòria i la inferència com a dimensions que han de ser ateses i entrenades en context escolar i, fins i tot, familiar”, afirma María Isabel de Vicente-Yagüe Jara. En la seva ponència pronunciada en el marc del Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP) aporta les claus per a millorar la comprensió lectora i parteix del fet que, bàsicament, les avaluacions internacionals se centren en la capacitat de recuperar informació, (un procés de memòria); l’habilitat per a comprendre de manera general i interpretar, recolzada des de l’atenció; i la destresa per a reflexionar i avaluar, entesa com inferir.

El professorat ha de tenir en compte tots aquests aspectes perquè, en funció de la metodologia, la comprensió dels continguts presentats a classe serà més significativa o no tant. Per exemple, si un professor dona per suposat que tots els seus alumnes entenen inequívocament el vocabulari específic de l’assignatura que imparteix, anirà avançant en el desenvolupament de la unitat didàctica, però pot passar que alguns se’n vagin despenjant, per una falta de comprensió dels conceptes. No és el mateix la terminologia matemàtica que el vocabulari científic o que el vocabulari de les ciències humanes. S’ha de procurar que els mots es contextualitzin i que es triï l’accepció més oportuna si volem assegurar que tothom faci una interpretació precisa i adequada del significat de les paraules.

Comprensió lectora i nous formats: un repte per a les famílies

L’evolució dels mitjans disponibles per a la transmissió dels textos en un món tan digitalitzat com el nostre, ens ofereix tantes noves oportunitats com tota mena de maldecaps. Hi ha autors convençuts que comprenem pitjor els textos quan llegim en format digital que en paper. Aquest, però, no és el problema més preocupant. Les escoles compten amb plans TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) per tal de treballar les competències digitals dels seus alumnes. I és com s’ha de fer. Però, i les famílies, com poden encarar aquest repte d’una manera apropiada? Com poden ajudar els seus fills a llegir i a comprendre el que llegeixen quan ens trobem davant de textos plens d’enllaços externs com passa en aquest mateix article?

Algunes idees que ens poden ser d’utilitat són les següents:

  • Procurem protegir habitualment un espai de temps per dedicar-lo a llegir per plaer.
  • Podem disminuir la dispersió si llegim en suport paper o a través de lectors digitals no necessàriament connectats a Internet.
  • Estiguem oberts a les preguntes que ens fan els fills quan llegeixen: són oportunitats per a la millora de la seva comprensió lectora.
  • Estarà bé mostrar als fills que el telèfon mòbil és una eina polifacètica i que en podem fer un ús intel·ligent i no dependent si ens ho proposem.
  • Animem els fills a rellegir aquell fragment de text que no s’ha entès prou bé. Això és essencial quan estudien, perquè està en joc la comprensió de l’argument o dels continguts que s’expliquen a continuació.

No dic res de nou si afirmo que la millor estratègia de motivació és començar per nosaltres mateixos. No ho és tot, però l’exemple adult és un factor que té molt pes a l’hora d’estimular el plaer de llegir. Les criatures, quan són petites, tenen força interès per aprendre nous coneixements i ens fan preguntes contínuament sobre tot allò que els crida l’atenció. Es tracta d’una oportunitat que tenim a casa per ampliar el vocabulari i per ajudar-los a comprendre allò que llegeixen. Fins i tot la lectura d’un conte ens obre la porta al treball indirecte, natural, de la lectura i de la corresponent comprensió del text llegit.

 

Per Jordi Viladrosa i Clua 

Font original i text complet a: impulseducacio.org