L’etapa dels dos anys està plena de canvis, els nens i nenes deixen de ser petits i comencen a fer-se grans a tots els nivells

 

Les rebequeries acostumen a ser una resposta d’un estat d’ànim de l’infant. Quan els adults vivim una situació incomoda o tenim un desengany podem raonar. Els infants, en canvi, treuen les seves emocions de dins amb plors i/o crits. Manifesten així, una inquietud interior. A més a més, moltes vegades se’ls hi suma la frustració que pateixen per no saber comunicar adequadament el que els hi està succeint.

 

Podriem dir que és una etapa revolucionaria per a ells: A nivell motriu comencen a caminar sense cotxet, mengen sols, corren; a nivell social comencen a distingir les emocions; a nivell lingüístic poden establir converses, aprenen a obeir petites ordres i a participar en el joc simbòlic.

 

Tots aquests avenços en el desenvolupament els encoratgen a provar coses noves, a indagar, a assolir nous reptes. Això es tradueix, a ulls dels adults, en un caràcter egocèntric, ja que els nens s’expressen de la manera que saben: amb “rabietes” perquè volen sortir-se’n amb la seva. El seu vocabulari es redueix a un “No” constant.

 

D’aquesta manera, els pares, viuen aquesta etapa amb angoixa, ja que no saben com resoldre aquestes situacions i moltes vegades, tot plegat, condueix a un ambient familiar d’estrès. Així, a aquesta etapa se la coneix col·loquialment com “els terribles 2 anys”. 

 

La Miriam Sala, coordinadora de la Llar d’Infants de la Institució Airina i la Ivette Rodríguez, mestra de Llar 2 de la mateixa escola, ens comparteixen la seva experiència per ajudar-nos a gestionar millor les situacions i emocions dels infants de 2 anys. 

 

Com podem acompanyar els nostres fills en aquesta etapa de canvis i revolució interior?

 

Cada nen és un món, cada fill és únic i això no ho volem perdre de vista. Per això les nostres mestres de la Institució Airina, ens ajuden amb una sèrie de tips i consells que han adquirit al llarg dels seus anys com a docents a l’etapa de Llar.

 

La majoria de vegades el que necessiten els nens és simplement expressar i treure de dins el torrent d’emocions i sensacions que senten en els seu interior, ja que no són capaços d’ordenar ni de posar-hi nom. La nostra tasca és acompanyar-los en aquest moment. 

 

Quan estan en el punt àlgid, no podrem fer-los raonar, només estar al seu costat. Necessiten el contacte físic, sentir-se estimats i acompanyats: una abraçada, una carícia, un “estic aquí amb tu”. Hi haurà nens, però, que no voldran el contacte físic, hem de conèixer i respectar les necessitats de cadascun. 

 

Una vegada es calmen, és quan podem posar noms a les seves emocions. D’aquesta manera els anirem ajudant a entendre i ordenar els seus sentiments. És molt important que verbalitzem el que han viscut. T’has posat molt trist, oi? No t’agrada la verdura? Però saps què? La verdura t’ajudarà a ser molt gran i molt fort, i a no posar-te malalt. Fem una cosa, menges una miqueta i després agafem un iogurt de maduixa que t’agrada molt.

 

“No deixar que el nen passi la rebequeria, és no deixar-lo créixer. Hem d’ajudar als nostres fills a que siguin emocionalmente forts. Per això és tant important que en aquesta etapa els ajudem a entendre i a posar nom a les seves emocions, al que están sentint”. Declara la Ivette Rodríguez.

 

Pautes per crear un entorn adequat

També hi ha un seguit de pautes que ens poden ajudar a crear un ambient adequat i segur on els menuts puguin expressar-se sense por. Miriam Sala, coordinadora de Llar d’Infants de la Institució Airina, ens els desvela: 

 

  • Rutines. Als nens els dóna seguretat seguir unes rutines i els ajuda a anticipar-se. Ja que quan estan cansats o tenen gana és més fàcil que facin una rabieta. 
  • Donar-los autonomia, que se sentin útils. Hem d’aprofitar que els infants es van fent grans i són capaços de fer petites tasques, els agrada sentir-se útils i formar part del nucli familiar. Ens poden ajudar en les tasques de la vida quotidiana, com per exemple: parar la taula, posar la roba a la rentadora… 
  • Mantenir la calma. Deixar que la rabieta passi i mostrar calma davant del nen. 
  • Establir unes normes o límits. Han de ser clars i els han de complir tots els membres de la família per ajudar els petits.
  • Passar temps amb els fills. És molt important poder passar temps amb els fills. Ha de ser temps de qualitat que els ajudi ha establir uns bons vincles i que els dongui seguretat i confiança. I sobretot, el més important és que es sentin estimats. 

 

Hem de pensar que les rabietes formen part d’una etapa madurativa i que, tard o d’hora, acabarà passant, hem d’aprendre a disfrutar dels bons moments que ens dona cada etapa.