El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

El joc té un paper fonamental en el desenvolupament físic, emocional, social i cognitiu dels nostres fills. És important que, com a mares i pares, afavorim moments i entorn òptims que convidin els nostres fills a jugar. També ho és que, en moltes d’aquestes situacions, siguem nosaltres el seus companys de joc. D’aquesta manera, serem testimonis privilegiats del seu aprenentatge i creixement. A més a més, ens endinsarem al món dels nostres fills petits i els podrem conèixer millor. 

Desenvolupament físic

El joc actiu, ja sigui corrent, saltant o enfilant-se a qualsevol lloc, enforteix la musculatura i millora la coordinació motora gruixuda dels nens. Aquestes activitats no només fomenten un estil de vida saludable des d’una edat primerenca, sinó que també promouen el desenvolupament de les habilitats físiques fonamentals que seran essencials pel seu benestar durant tota la seva vida. 

Desenvolupament emocional

El joc ofereix als infants una forma segura i lliure d’expressar i explorar les seves emocions. Ja sigui actuant en diferents rols o participant en jocs imaginatius, els nens i nenes tenen l’oportunitat d’experimentar diferents situacions i resoldre conflictes d’una manera controlada. Això els ajuda a desenvolupar habilitats com l’empatia o l’autocontrol emocional. 

Desenvolupament social

El joc facilita la interacció social i el desenvolupament d’habilitats socials crucials. Quan els infants juguen junts, aprenen a negociar, compartir, respectar torns i cooperar. Aquestes habilitats són fonamentals per a establir i mantenir relacions saludables durant tota la seva vida. A més a més, el joc en grup fomenta un sentit de pertinença i comunitat, i promou d’aquesta manera el desenvolupament de l’autoestima j la confiança en ells mateixos. 

Desenvolupament cognitiu

El joc estimula la imaginació i la creativitat dels nens i nenes, i els permet explorar escenaris i possibilitats noves. Ja sigui fent construccions amb blocs, resolent trenca closques o jugant a jocs de taula, els infants desenvolupen habilitats de pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions. A més a més, el joc proporciona oportunitats per a aprendre conceptes matemàtics com contar, classificar i mesurar, d’una manera divertida i pràctica. 

El joc és molt més que una activitat lúdica pels nostres fills i filles. Com a pares i mares, és important que fomentem i donem suport al joc en totes les seves formes i que proporcionem un entorn segur i estimulant on els nens i nenes puguin explorar, aprendre i créixer. De vegades podem considerar irrellevant el temps invertit a jugar amb els nostres fills. Però fer-ho esdevé una primera inversió a llarg termini en la comunicació i vincle que establirem amb ells i que ha d’anar creixent amb el pas dels anys. Només si ens interessem pel món dels nostres fills i filles de petits, ens convidaran a entrar al seu món d’adults.  

Altres articles que et poden interessar:

Com fomentar l’ordre en els nostres fills

Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors

L'entrada La importància del joc pels nostres fills i filles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, podem ajudar els nostres fills i filles en la decisió de quins seran els seus estudis més enllà de l’escola. Els podem oferir suport, orientació, confiança… però tot plegat no es fa el dia o dies que han de prendre la decisió. Ho hem de treballar des de molt abans, fomentant la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions informades. Però, com?

Comunicació

És important que a casa haguem treballat la comunicació oberta i sense judicis. Mantenir regularment converses amb els nostres fills sobre els seus interessos, les seves passions, habilitats i objectius vitals farà que se sentin còmodes de compartir amb nosaltres els seus dubtes alhora d’escollir els seus estudis universitaris o formació professional.

Autoavaluació

Si coneixem bé els nostres fills, podem ajudar-los a identificar les seves fortaleses, habilitats, valors i reptes personals. L’autoavaluació és fonamental per tal que puguin entendre qui son i què els motiva.

Investigació

Hem d’animar els nostres fills i filles a dur a terme una investigació activa. Explorar diferents àrees i programes o assistir a fires d’ensenyament. Això els ajuda a posar sobre la taula totes les oportunitats disponibles.

Mentoria i assessorament personal

És important que els nostres fills puguin connectar amb mentors o assessors acadèmics. Aquests professionals poden oferir-los informació específica sobre diferents carreres i activitats professionals. Una informació que prové d’algú que hi té experiència serà molt valuosa i pràctica per a ells. Poder confiar en l’escola dels nostres fills en aquesta via serà clau.

Exploració pràctica

És important que facilitem als nostres fills i filles experiències pràctiques, com  voluntariat o activitats extra curriculars, que els ajudaran a descobrir les seves habilitats i fortaleses des de la pròpia experiència.

Un grup d’alumnes de La Farga i La Vall participen a l’European Youth Parliament

Considerar la vida més enllà de l’estrictament acadèmic

Escollir els estudis post escolars no és una decisió exclusivament acadèmica. En el cas que el nostre fill o filla vulgui estudiar una carrera universitària, valorem amb ells també la vida universitària. Quines oportunitats li oferirà la universitat on estudiï? Trobarà un ambient que fomenti el seu creixement personal?

Flexibilitat i resiliència

Ajudem els nostres fills i filles a entendre que no passa res per no tenir totes les respostes clares des que comencen a pensar en els seus estudis. La tria del seu futur acadèmic és un procés, i cal ser flexibles i resilients per a ser capaços d’acceptar els canvis de rumb que puguin sorgir.

L’elecció dels estudis post escolars és un viatge personal únic. La tria la faran ells. Però el camí el podem recórrer plegats. Ajudem-los a prendre una decisió informada, capaç de potenciar les seves fortaleses i habilitats en un entorn que els faci créixer. Acompanyem-los i, després, fem una passa a un costat. Deixem-los prendre la seva decisió i acompanyem-los sigui quina sigui.

A les escoles de la Institució, estem al costat de cada família i de cada alumne en la presa d’aquesta decisió. Per això, convidem els nostres alumnes a visitar fires d’ensenyament i promovem espais de trobada amb antics alumnes universitaris o professionals joves que poden oferir-los informació pràctica sobre les seves experiències. L’èxit acadèmic, professional i personal del nostre alumnat és també el nostre èxit.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a decidir què estudiaran ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tendim a associar el no amb la limitació. En canvi, en l’àmbit de l’educació, el no pot ser una eina molt valuosa que afavoreixi el creixement personal. Ara bé, tant important com dir no, és la manera com ho fem. Acompanyar la negativa d’un raonament, ajuda els nens i les nenes a comprendre’n les raons i els convida a la reflexió. El no, exercit i comunicat amb criteri, és una eina essencial per a cultivar la voluntat i la fortalesa en els nostres fills i filles.

Límits

Negar és una forma de crear límits saludables que aporten estructura i seguretat al nen o nena. Establir límits clars és fonamental per a educar els nostres fills en la responsabilitat i acceptació de les conseqüències dels seus propis actes. El no mai hauria de ser una negació arbitrària, sinó una manera clara de posar límits.

Resiliència

Dir no en situacions quotidianes prepara els nens i les nenes per a afrontar adversitat de forma efectiva. És una font valuosa d’aprenentatge per a gestionar la frustració, buscar solucions i entendre que no sempre obtindran el que desitgen quan ho desitgen.

Comunicació

Compartir amb els nostres fills i filles el perquè al darrera del no els ajudarà a entendre les raons de la negativa. Els convidarà a reflexionar i fomentarà el diàleg obert entre ells i nosaltres.

Esforç

El no ensenya els nostres fills i filles que l’esforç i la responsabilitat són fonamentals per a l’èxit. Això cultiva en ells una mentalitat de creixement, on els desafiaments s’assumeixen com a oportunitats per aprendre i millorar.

Tolerància a la frustració

A la vida, les coses no són sempre com imaginem o desitgem. És important que els nostres fills i filles en siguin conscients i tinguin les eines per a gestionar les emocions que es desprenen d’aquestes situacions. En dir no en contextos controlats, proporcionem als nostres fills oportunitats per a desenvolupar tolerància a la frustració.

Construcció del caràcter

No no és sempre una negació. Sovint, és una oportunitat per a construir. En establir límits i guiar els nostres fills i filles per mitjà de la decepció, contribuïm a la formació d’un caràcter sòlid, fort i resilient.

Com a mares i pares no hauríem de percebre el no com una negació d’amor, afecte o disponibilitat. El no pot ser un afavoridor del creixement, ja que estableix límits, fomenta la resiliència, promou la responsabilitat personal i desafia la comoditat del sí. Tot això, crucial per al desenvolupament i formació de persones fortes i perseverants.

Cada família sap quin paper ha de jugar el no en el seu dia a dia. De vegades, es tracta de negar aquella estona de televisió que demanen els més petits, aquells aliments poc saludables però temptadors que voldrien menjar a cada moment, el lliurament del primer telèfon mòbil a l’adolescència o la sortida nocturna a la qual s’hi ha apuntat totes les seves amistats.

Dir que no a aquestes o altres peticions pot resultar-nos difícil. Ens assegura una conversa difícil i alguna que altra mala resposta o mala cara. Però no oblidem que el no aportarà als nostres fills i filles beneficis a llarg termini. I potser, algun dia, fins i tot ens ho agraeixen.

L'entrada El poder del NO en l’educació dels nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les 5 coses que pots dir als teus fills i filles a l’inici de curs (o en qualsevol moment):

1. Sigues acollidor, sobretot amb els companys nous

No tots els nens i nenes viuen amb alegria i ganes l’inici del curs escolar. A alguns, els genera ansietat o angoixa. Això es pot accentuar encara més si el nen o nena comença el curs en una escola nova. Per això, és important que fem veure als nostres fills i filles que cal ser acollidor, rebre amb afecte i alegria cada company i companya, sobretot aquells que s’enfronten a aquest moment de canvi amb més dificultats. Procurar que ningú se senti sol, ajudar sempre que calgui i col·laborar en la cohesió del grup.

Alumnes de La Farga Infantil

2. No exerceixis ni consisteixis cap tipus de violència

El bullying o assetjament escolar és, malauradament, una realitat a moltes escoles. Cada centre disposa d’un protocol de prevenció i actuació que ha d’aplicar amb contundència davant de qualsevol episodi. Aquest tipus de violència, però, sovint és silenciosa als ulls dels docents i durant un temps es manté amagada entre la complicitat de l’assetjador i els companys que la silencien. Animem els nostres fills i filles a no mirar cap una altra banda. A no participar de cap tipus de violència vers ningú i a denunciar-la en cas que la detectin.

3. Aprofita cada oportunitat d’aprenentatge

L’escola obre les portes als nostres fills i filles a un món d’aprenentatge que va molt més enllà del que recullen llibres de text. A les escoles de la Institució Familiar d’Educació, per exemple, l’alumnat pot participar en concursos d’oratòria, intercanvis d’aprenentatge lingüístic amb estades a l’estranger, activitats solidàries… són propostes que impulsen l’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles. És important que els fem prendre consciència del benefici que suposa per a ells participar-hi.

Alumnes de La Farga i La Vall participant al European Youth Parliament

4. Implica’t en l’escola, en tot

Animem els nostres fills i filles a implicar-se en tot allò que l’escola proposi. Que a l’escola no només s’hi va a adquirir coneixements acadèmics, també s’hi va a viure. Per això, és important engrescar-los a participar de les activitats que proposi el centre més enllà de l’estrictament acadèmic. Fer de voluntaris en activitats per a famílies, implicar-se en projectes nous, etc.

5. Gaudeix de cada moment amb les teves amistats

De l’escola, els nostres fills i filles en sortiran amb moltes coses apreses i moltes experiències viscudes. Tan o més important, també, serà les amistats que hagin fet. Un grup d’amics i amigues que els acompanyaran en etapes futures de la vida. Animem-los a tenir cura dels seus amics i amigues, de compartir experiències amb ells, d’aprofitar el temps d’escola per a establir vincles forts i saludables.

Alumnes de La Vall

Per endavant tenim un curs ple de noves oportunitats. Animem els nostres fills i filles i acompanyem-los per tal que l’espremin i aprofitin al màxim, en tots els sentits.

L'entrada 5 coses a dir als teus fills a l’inici de curs ha aparegut primer a Blog d'educació.

A la reunió de mares i pares nous de l’escola La Vall, la direcció va voler oferir a les famílies la xerrada “Implik2” del moderador i orientador familiar Alfons Cucurull. Una sessió enfocada a motivar les famílies a coeducar, a implicar-se en el projecte educatiu que els fills i filles inicien aquest setembre. Aquestes són algunes de les reflexions que es van compartir.

Per qui hem escollit aquesta escola?

Cucurull va fer preguntar-se a les mares i pares per qui havien escollit l’escola. Per les seves filles? Per ells? O per uns i altres? L’escola no té perquè ser només un espai de formació per a les nostres filles i fills. L’ideal és escollir un centre que també ens ofereixi formació a les famílies. No hi ha projecte més important que el d’educar els nostres fills. I és important que ens preparem a consciència per fer-ho. Escollim una escola que ens acompanyi en tot el procés educador. I escollim implicar-nos-hi si volem garantir l’èxit de l’etapa educativa dels nostres fills.

Què farem al setembre?

Quan comenci el curs, què farem? Acompanyarem els nostres fills i filles a l’escola i els anirem a recollir? I així dia rere dia? És important que anem un pas més enllà. Que trepitgem l’escola, que ens hi impliquem. L’educació dels nostres fills i filles és un camí que podem recórrer junts, amb el suport del centre, del professorat, del tutor o tutora dels nostres fills. Aprofitem-ho!

Qui volem que eduqui els nostres fills i filles?

Hem de ser conscients que tot educa. L’entorn, les amistats, les pantalles, les converses… I encara més. Tot el que no educa, “deseduca”. Per això no podem descuidar-nos d’estar atents a tot allò que envolta els nostres fills. Hem de conèixer què i qui els està educant i estar-hi al damunt.

Ho farem sols?

Cucurull equiparava l’etapa educativa amb una etapa de muntanya. I es preguntava, algú s’atreviria a fer un gran cim sol? O confiaria en un bon acompanyant, un bon sherpa, que conegui el camí, que estigui preparat, que en sigui expert? En aquest sentit, animava les mares i pares en buscar la complicitat i el suport de la tutora. A confiar-hi. Al cap i a la fi, és una de les persones que més coneixerà la nostra filla, que vetllarà pel seu creixement com  a persona. I és important que puguem treballar plegats.

Tenim un pla?

Un dels grans enemics de l’educació és la improvisació. És important que tinguem un pla. Que sapiguem què volem aconseguir dels nostres fills. Quins cims volem que conquereixin. I estar preparats per acompanyar-los i guiar-lo bé.

Com ens preparem per a educar les nostres filles i fills?

Tots nosaltres hem invertit anys de la nostra vida per a preparar-nos per dur a terme la nostra feina, la nostra professió. Però, quan temps hem invertit a formar-nos per a la “feina” més important que farem? A formar-nos per educar els nostres fills i filles? És important estar preparat. I, per això, és important escollir una escola que també ens formi com a mares i pares.

Les escoles de la Institució Familiar d’Educació són escoles de família. Estan al costat de les famílies i els ofereixen tot el suport en la important tasca d’educar els seus fills i filles. Per això, organitzen activitats formatives per a les mares i pares, realitzen entrevistes trimestrals amb el tutor o tutora dels seus fills i els sumen en cada passa de la seva etapa educativa. Ningú estima més un nen o nena que el seus pare i mare. I les escoles de la Institució us acompanyen i preparen per tal que ningú estigui més format que vosaltres per fer-ho.

L'entrada Qui educa els teus fills i filles? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Veure’ns en escenaris excepcionals, ens ofereix oportunitats excepcionals. I és important aprofitar cada situació per educar els nostres fills i filles. Organitzar un viatge o descobrir una ciutat nova poden ser vies diferents per generar converses que eduquin i ajudin a crear o reforçar el vincle afectiu. Per això us proposem que, si teniu la sort de fer un viatge aquest estiu, aprofiteu per a convertir-ho en una ocasió de creixement dels vostres fills involucrant-los en tot el procés.

3 maneres d’involucrar els vostres fills:

1. Investigació en família

Viatjar no és només gaudir del temps d’oci. Viatjar és aprendre, és descobrir. Dedicar temps a investigar plegats sobre el lloc al qual viatgem motivarà que els teus fills i filles preguntin, sentin curiositat i se sentin emocionats amb el viatge. Així, l’experiència no serà només durant els dies que sigueu fóra, sinó que la començarem a gaudir molt abans.

2. Planificació i presa de decisions

Permetre que els teus fills i filles formin part de la presa de decisions, com activitats a dur a terme o llocs a visitar, els farà sentir apoderats a l’hora de prendre decisions informades. Podem involucrar-los a la planificació, no només logística, sinó també financera. Sumar-los a l’elaboració del pressupost els farà ser conscients del valor dels diners i com administrar-los. Pot ser una bona manera d’educar-los en la planificació i l’estalvi.

3. Diari de viatge

Anima els teus fills a fer un diari de viatge. Poden fer-lo servir per escriure sobre allò que visquin, per dibuixar o enganxar fotografies o records, com bitllets de tren o entrades a algun museu o espectacle. Aquesta activitat els ajudarà a desenvolupar habilitats d’escriptura i a documentar les seves experiències amb creativitat.

Recorda que cada nen i cada nena és diferent, té habilitats i interessos propis. Tingues això en compte a l’hora d’involucrar-los en la preparació del viatge.

3 beneficis de viatjar en família:

1. Estímul de la creativitat i l’aprenentatge

Els viatges són una font inesgotable d’aprenentatge pels infants. Visitar museus, monuments històrics, fenòmens geològics… els ofereix l’oportunitat d’aprendre sobre història, ciència, art o natura. A més a més, explicar-los al seu nivell tot allò que veuen i descobreixen, enfortirà la seva curiositat i el seu desig d’aprendre.

2. Enfortiment dels llaços familiars

Viatjar en família ajuda a crear records compartits que els acompanyaran tota la vida. El fet d’estar sols en el nucli familiar, lluny dels amics o la resta de la família, també fa que es reforci el sentiment de pertinença. Enfrontar-se, a més, a experiències noves ens farà sentir-nos un equip. Els viatges o escapades familiars ajuden a enfortir els vincles que ens uneixen als nostres fills.

3. Apertura de mires

Si tenim l’oportunitat de visitar indrets llunyans amb filosofies de vida diferents a la pròpia, podem animar els nostres fills a descobrir sense judicis noves realitats. Conèixer noves llengües, provar aliments nous i descobrir costums i tradicions diverses. Podem aprofitar aquesta situació per educar en l’empatia, el respecte i la tolerància.

Si bé és cert que tot plegat es pot educar de moltes altres maneres i en molts altres cotextos, si hem previst fer un viatge familiar aquest estiu, no deixem passar l’oportunitat! Tot educa, tot! I tenim la responsabilitat d’aprofitar-ho.

L'entrada Beneficis de viatjar en família ha aparegut primer a Blog d'educació.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

2. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

3. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

4. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

5. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

6. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors ha aparegut primer a Blog d'educació.

Abans que les vacances se’ns tirin al damunt, és important prendre’ns un temps per a planificar l’estiu. Aquesta organització podem fer-la en família. És important que tots s’hi sentin inclosos, que se sentin escoltats. Cal tenir en compte les diferents edats, horaris i gustos. Només si tots se’n senten part, voldran ser-ne part. I no és necessari pensar en grans coses, grans viatges ni grans plans. De vegades, el més quotidià, pot ser el que més acabin recordant.

7 coses que podem potenciar durant l’estiu per fer família:

1. Tots llevats i entaulats

Durant el curs, al matí, tot són presses i corredisses. Una cursa d’obstacles per tal d’arribar a l’escola puntuals. Les vacances ens ofereixen l’oportunitat de llevar-nos amb més calma i d’entaular-nos per compartir un bon esmorzar. Aprofitem-ho! Intentem que més o menys tots es llevin a la mateixa hora. Parem la taula i compartim quelcom més que un esmorzar. Planifiquem junts el dia o expliquem-nos què hem de fer. Aparquem les presses i comencem el dia amb un moment compartit.

2. Molt més que un àpat

En la mesura que els horaris de cada membre de la família ho permetin, aprofitem els àpats, el dinar o el sopar, per fixar un altre moment de trobada al voltant d’una taula. Que sigui un moment lliure de pantalles, sense tele ni mòbils. Aprofitem per parlar, per explicar, per compartir… allarguem les sobretaules aprofitant que l’endemà el despertador no sona tan d’hora.

3. Menys pelis i més jocs

Sigui a les sobretaules o en qualsevol moment del dia, aprofitem el temps lliure per jugar plegats. De vegades la inèrcia ens porta a aixecar-nos de taula després de sopar i posar una “peli”. Però potser algun dia podem substituir la peli del vespre per un joc de taula. Ja sabem que els jocs no són només cosa dels més petit. Jocs de taula, de cartes… el que sigui! És important que ens divertim junts, en família! I als nostres fills i filles els agradarà que els sorprenguem i portem nosaltres la iniciativa.

4. Aprofitem els desplaçaments en cotxe

De vegades, a l’estiu compartim temps al cotxe en trajectes més llargs de l’habitual. Si marxem de cap de setmana, si visitem la família al poble o si, simplement, anem plegats cap al casal d’estiu. Paga la pena aprofitar aquests moments. Apaguem de tant en tant la ràdio i parlem, expliquem-nos què hem fet, com ha anat el dia, si tenim algun neguit o alguna il·lusió, juguem a algun joc de paraules, etc.

5. Compartim aficions

Si tenim aficions comunes, l’estiu, quan els horaris de cadascú es flexibilitzen, pot ser el moment de compartir-les. Aprendre a tocar algun instrument plegats, fer excursions a la muntanya o algun taller creatiu o preparar una recepta nova. Entre germans, amb el pare o amb la mare. El cas és que si alguna cosa ens apassiona, serà encara millor si la compartim.

6. Plantegem-nos reptes plegats que ens ajudin a créixer

Proposar-nos fites o assoliments ens ajudarà a créixer. Reptes, per exemple, de lectura. Proposem-nos quant volem llegir cadascú, assignem un temps cada dia per fer-ho, “piquem-nos” de forma sana per veure qui assoleix abans el seu propi objectiu i celebrem-ho en família.

7. Fem la nostra playlist de l’estiu

Com que tot és sempre millor amb música, pot ser una bona idea crear junts una llista de reproducció de cançons d’estiu. És important que tothom hi vegi reflectits els seus gustos. D’aquesta manera, si tenim una setlist d’estiu que acompanya els nostres dies i les nostres experiències, estarem vinculant records a cançons determinades. Records que ens vindran inevitablement al cap cada vegada que les escoltem, passi el temps que passi. És una bona estratègia per mantenir les experiències viscudes en família sempre presents.

Sigui com sigui el nostre estiu i fem el que fem durant les vacances, tinguem present que cada dia pot ser una nova oportunitat per enfortir vincles i créixer plegats. Estiguem disposats a no deixar que el temps s’ompli sol… posem-li intenció, no deixem escapar cap conversa, cap moment per compartir. No oblidem que el millor del temps que ens regala l’estiu és poder-lo compartir. Aprofitem per fer família!

Llegeix altres posts que et poden interessar:

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca

Com fomentar l’ordre en els nostres fills

L'entrada 7 tips per fer família durant l’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

Al món en què vivim, hi fan falta persones generoses, solidàries i que vulguin contribuir al benestar dels altres. Aquestes persones poden ser les nostres filles i fills! Cada família té els seus propis recursos i estratègies per fomentar aquests valors. El voluntariat, en pot ser una. No té perquè ser només cosa d’adults, també els infants o joves poden implicar-se en accions que s’adaptin a les seves possibilitats i sensibilitat. I no ens oblidem del valor afegit de fer voluntariat en família.

Alumnes de La Vall a un camp de treball a Eslovènia

Per si en algun moment els nostres fills es resisteixen (entregar-se, costa), tinguem clar perquè els animem a fer voluntariat o perquè volem fer-ne en família.

Perquè els ajuda a desenvolupar empatia

Fer voluntariat ofereix l’oportunitat de conèixer de prop persones o comunitats que viuen situacions complicades. Amb accions com repartir aliments a persones sense recursos o visitar gent gran que es troba sola, fem que els nostres fills mirin als ulls a persones amb vides difícils. Això els ajudarà a posar-se al seu lloc, a comprendre la seva tristesa, la seva soledat, el seu patiment. Amb això, aprendran a valorar les circumstàncies de la vida de persones diferents i a cultivar una actitud i una mirada solidàries.

Perquè els educa en la responsabilitat i el compromís

Participar amb regularitat en activitats solidàries farà que els nostres fills s’adonin que la seva contribució és important i que poden marcar una diferència a la vida d’altres persones. Implicar-se en accions de voluntariat els ajudarà a ser responsables i comprometre’s amb allò que emprenguin.

Perquè enforteix valors i principis

Implicar-se en accions de voluntariat, conèixer de prop situacions molt allunyades a les seves i ser conscients de l’impacte de la seva entrega, col·locarà els nostres fills a un lloc des del qual podrem parlar-los de temes com la justícia social, la igualtat, la solidaritat. Amb aquestes converses, a més de transmetre’ls valors, els ajudarem a desenvolupar una consciència crítica i les seves pròpies conviccions i principis.

Perquè fomenta habilitats socials i emocionals

El voluntariat ofereix als nostres fills l’oportunitat d’interactuar amb persones d’edats, cultures o contextos diversos. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats socials i emocionals com l’escolta, el treball en equip, l’empatia. Aquestes habilitats, a més d’afavorir la seva capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb qualsevol persona, potencien el seu desenvolupament personal. Tot això deixarà una empremta inesborrable en les relacions que tinguin amb els demés al llarg de les seves vides.

Perquè crea records i vincles valuosos i duradors

Optar per compartir en família activitats de voluntariat, enfortirà encara més el vincle que ens uneix. Treballar per un objectiu comú, compartir experiències i superar obstacles ens farà estar més units. A més, estarem creant records que valoraran en el futur.

Alumnes de La Farga a Camerun, en el marc del projecte Azobe

El compromís social és un dels trets d’identitat de les escoles de la Institució Familiar d’Educació. Creem fermament que cada persona ha de sumar i contribuir a fer un món millor. I acompanyem, també en això, el nostre alumnat. Al llarg del curs, els animem a participar en activitats d’implicació social, de servei, de cura als altres, a la comunitat i a l’entorn.

Alumnes de Les Alzines camí de Kènia

Un dels projectes més especials és el que duen a terme alumnes de segon de batxillerat. En acabar el curs i després d’examinar-se de les PAU, desenvolupen un projecte de cooperació internacional. Aquest any, un grup d’alumnes de La Farga ha viatjat al Camerun, en el marc del projecte Azobe, per fer un camp de treball en una escola de la capital camerunesa, Yaoundé. Alumnes de La Vall, per part seva, visiten la regió de Celje, on col·laboren amb Càritas Eslovènia acompanyant persones grans i famílies sense recursos. Quinze alumnes de Les Alzines han viatjat a Kènia, on faran voluntariat adequant les instal·lacions d’una escola, oferint suport a l’escolarització de nenes i nens i atenent les necessitats dels poblats propers a l’escola.

N’estem molt orgullosos d’aquestes noies i nois que aquest any han sortit de les nostres escoles, de la seva generositat i de tota la feina que estan fent!

Alumnes de La Vall a Celje, Eslovènia

L'entrada “Perquè haig de fer voluntariat?” ha aparegut primer a Blog d'educació.