Claus per una bona adaptació a l’escola Infantil

L’inici a la llar d’infants és un gran pas en la vida del nen o del nadó i un punt d’inflexió en el seu desenvolupament i maduració. L’adaptació a la llar és un dels moments més delicats per a tots plegats en l’inici de l’aventura. El més convenient és una entrada progressiva, d’unes poques hores (dues o tres) els primers dies i anar augmentant fins a completar la jornada en un període de temps breu. Però cada centre educatiu té el seu estil propi i cada nadó hi respondrà d’una manera, en funció de l’edat i de si s’ha separat molt o poc dels pares.

Una persona no s’adapta a un nou ambient, a un nou lloc i a noves persones en dues hores ni en dos dies. Els nens tampoc. La finalitat del període d’adaptació és que el nen vagi coneixent el nou entorn, la seva nova professora i els seus nous amics i amigues perquè acabi sentint que està en un lloc segur, fins i tot quan la seva mare o pare no estan amb ell.

Quina edat és idònia per a començar a infantil?

Aquesta és una de les preguntes més freqüents que es fan els pares i mares. No existeix una edat ideal per a començar ni tindria cap sentit que n’hi hagués, ja que aquest és un procés en el qual intervenen molts factors. És innegable que com a casa, enlloc. El vincle que genera el nadó amb la mare i amb el pare és molt important, però a vegades aquest període de temps pot variar segons:

  1. Criteris relacionats amb la localització, la flexibilitat d’horaris o el suport que reben els pares per part dels avis o altres familiars.
  2. Aspectes relacionats amb la criatura: data de naixement, estat de salut, nivell d’autonomia i desenvolupament maduratiu.
  3. Factors dependents del sistema: accessibilitat a l’escolarització, cost d’aquesta i la durada de permís laboral dels pares després del naixement.

Per què el darrer semestre de llar 2 és un bon moment per fer l’adaptació?

Des de la Institució Lleida en destaquen tres:

  • La creació de vincles és progressiva. Es relacionen amb les professores de forma gradual abans de l’estiu. Comencen a fer amics amb els quals es retrobaran al setembre.
  • L’ambient és distès i l’adaptació als ritmes és més tranquil·la. Al setembre hi ha més alumnes nous que al gener i l’adaptació de tots alhora és més difícil tant per a les professores com per als alumnes. El plor es contagia i és innegable que al gener hi ha menys criatures que es troben en fase d’adaptació i que, per tant, el procés de superació del plor és més breu.
  • Nens i mestres van a una i l’atenció a tots és molt positiva.  A més, ells mateixos acullen els seus nous companys de P3 i els mostren amb confiança els racons i rutines del dia a dia a l’escola.