Què és el millor que poden fer els pares i mares per contribuir a l’exit del programa esportiu on participen els seus fills?

SER. NOMÉS. PARÉS. Això és el que assegura Pep Marí durant la seva xerrada. Segons el ponent, “en el moment que pares i mares comencen a fer altres feines que no siguin les de pare o mare (entrenador, àrbitre, representant, directiu…) l’esport deixa de ser la millor escola per a la vida”. 

Pep Marí també parla sobre els diferents tipus de pares i mares que s’ha anat trobant al llarg de la seva vida professional: desinteressats o poc compromesos, entrenadors des de la grada, famílies sobreprotectores o pares i mares ben orientats.

El conferenciant, en un missatge clar cap a les famílies, convida a destacar molt més l’esforç dels seus fills que els resultats dels seus equips i, sobretot, a donar un bon exemple des de la grada.

Veure el vídeo resum aquí.

Ser només pares. L’autonomia dels fills a l’esport.
PEP MARÍ
Psicòleg, escriptor, conferenciant
Pep Marí és psicòleg, escriptor, conferenciant, assessor d’equips esportius i directius, i divulgador de l’aportació de la psicologia al rendiment de les persones.
Llicenciat en Psicologia i Máster en Psicologia de l’Esport per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant 28 temporades, integrant del Departament de Psicologia de l’Esport del CAR de Sant Cugat. Les darreres 15 temporades, en qualitat de Cap de Departament. Durant 2 temporades, responsables del Departament de Psicologia del RCD Espanyol de Barcelona.
Autor dels llibres “Aprender de los Campeones” i “Liderar Equipos Comprometidos”, de Plataforma Editorial. Actualment imparteixo cursos i conferències, i formo psicològicament a empreses. La xerrada que més vegades he donat porta per títol “Ser només pares”.