Per a famílies amb infants d’1 a 3 anys

Entenem per autonomia la capacitat de l’infant per poder decidir per si sol, i resoldre les situacions del dia a dia en què es va trobant, sense necessitat d’ajuda per part de l’adult.

Els adults realitzem les nostres necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i descans de manera automàtica, sovint sense adonar-nos d’allò que estem fent ni parar-hi gaire atenció. És un dels nostres papers, ensenyar als nostres infants a ser autònoms!

Respectant la seva necessitat d’autonomia, és necessari que l’adult guiï al nen/a cap al camí de la integració social tenint en compte uns límits, sense fer-lo afanyar, sense fer judicis, de manera ferma i comprensiva al mateix temps, tot fent-li acceptar les exigències de la realitat i les regles socials. 

L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge de tipus funcional, per tant, existeixen unes fases per aquest procés d’aprenentatge:

  • Preparació: veure si l’infant ha adquirit les habilitats necessàries per iniciar el procés d’aprenentatge d’aquest hàbit.
  • Aprenentatge de l’hàbit: fer que l’infant es faci partícip de l’aprenentatge de l’hàbit, sempre amb la nostra supervisió, ajut i suport quan li sorgeixin dificultats.
  • Automatització: amb la repetició successiva serà capaç de fer les accions implicades en l’hàbit, sense haver-li de supervisar.
  • Consolidació: és capaç de dur a terme les accions que impliquen l’hàbit en qualsevol situació, ja que haurà assolit les pautes de control i les habilitats necessàries per al desenvolupament de l’hàbit. 

Ser un infant autònom és important tant pel present com pel futur. A més, és una font de plaer i satisfacció. 

Així doncs, podem dir que l’autonomia del nen/a és de gran interès per la seva relació amb un mateix, amb el món que l’envolta i les relacions interpersonals. 

Com podem ajudar a ser més autònoms als nostres fills/es? 

Sempre tenint compte l’edat i que cada infant és únic i diferent.

  • Menjar sols i utilitzant els coberts.
  • Saber seure a l’hora de dinar. També,  aprofitarem aquests moments dels àpats per estar junts i treballar els valors de la família i la conversa.
  • Començar a desvestir-se sols.
  • Treure i posar-se les sabates.
  • Posar-se i treure’s la jaqueta.
  • Rentar-se les mans i la cara.
  • Caminar tots sols (deixem de banda el cotxet en petits trajectes i intentar no anar a coll).
  • Ajudar en petites ordres a casa (per exemple: parar la taula, ajudar a posar la roba bruta a la rentadora, recollir les joguines…).
  • Importància de la psicomotricitat a casa: pujar i baixar escales, córrer i caminar per llocs que no siguin uniformes (com ara: la muntanya, platja, rampes…).
  • Començar a donar l’oportunitat de seure a l’orinal. Encara que és un procés maduratiu i cada nen/a ho farà al seu ritme, entre els dos i els tres anys és el moment oportú per fer la retirada del bolquer. La maduresa del llenguatge és un indicador per facilitar el procés de treure’l.
  • Retirar el xumet. A partir dels dos anys comença a esclatar la parla i tenim l’aparició de gairebé totes les peces dentals, els xumets i totes les tetines no afavoreixen al desenvolupament de la parla ni a la dentició.
  • Aprenem a beure en got i deixar de banda els biberons i els gots amb tetines.

 

Per concloure, cal tenir present que és imprescindible fomentar l’autonomia des de ben petits, ja que és bo que adquireixin responsabilitats i entenguin que les coses tenen un esforç.

 

Carlota Sánchez

Mestra de Llar d’Infants a la Institució Les Alzines