Per famílies amb infants de 0 a 3 anys

Principalment, el que volem com a pares i mares és que els nostres fills/es siguin feliços en aquesta vida. Per tant, ens hem de mostrar comprensius i pacients amb ells, tot creant un ambient càlid i amorós dins de la llar. Tot i que l’estimació és imprescindible, no és suficient per a l’educació dels nostres infants. Hem d’intentar entendre que aquesta educació implica protecció i  aquesta, la necessitat de posar límits i normes per protegir-los dels seus propis actes. D’aquesta manera els hi proporcionarem un equilibri personal i emocional.

No ens ha de fer por dir no als nostres fills/es. Hem d’aprendre a ensenyar-los allò que està bé i el que no ho està, allò que es pot tolerar i el que no. I els hi hem de saber explicar perquè ho puguin entendre i acceptar. Hem d’aprendre i ser capaços de trobar l’equilibri per desenvolupar les seves capacitats i mantenir un ordre pel bon funcionament.
És important tenir present que la rutina i la paciència són ingredients bàsics a l’hora de tenir clars quins límits, normes i objectius es volen aconseguir.

Costa de creure-ho, però un infant amb límits ben marcats i establerts és més feliç que aquell que fa el que vol perquè no sap mai el que està bé i el que no. Sense límits i normes, els nens i les nenes es tornen rebels, exigents… Per això és tan rellevant començar a establir-los des de casa des de ben petits i anar units i de la mà de l’escola.
No s’ha de tenir por a dir no als fills/es. Hi ha pares que es pensen que els estimen menys o que la negativa els passarà factura. I és completament al contrari!

Així doncs, cal obtenir un equilibri, cal posar pocs límits, clars i concisos. Límits que difícilment seran reversibles, tot i que ha d’existir una certa elasticitat, sempre sent ferms amb els objectius que es volen assolir amb cada un dels fills/es.

Seguint aquesta línia de pensament, la Carlota Sánchez, mestra de Llar d’infants de l’escola Les Alzines, ens proposa una sèrie de consells que poden ser-nos útils a l’hora d’establir normes i límits a casa, sempre tenint compte l’edat i que cada infant és únic i diferent.

  1. Aprendre a negociar amb cada un dels fills/es.
  2. Els adults han de conèixer els seus propis límits. Si els pares no tenen límits, serà difícil posar-los als seus fills/es.
  3. Saber dir No. El llenguatge verbal i el no verbal no s’han de contradir, han d’anar units.
  4. Ser coherents. Quan es nega alguna cosa, cal explicar-la i actuar de la manera que un mateix vol que ells actuïn.
  5. Cal aprendre a escoltar i mirar als ulls de l’infant.
  6. Mantenir la coherència amb el que es fa i el que es pensa, perquè si no es pot perdre la credibilitat davant dels fills/es.
  7. Felicitar-los quan fan una bona actuació.
  8. Posar límits que tinguin valor i sentit.
  9. Dir les coses amb claredat, amb un vocabulari adequat, amb tranquil·litat, amb calma… que el nen/a ho pugui entendre.

En definitiva, posar normes i límits no vol dir ser estrictes, sinó que evitarem que els nostres fills/es estiguin consentits, siguin poc resistents a les frustracions i que no sàpiguen perdre.
És important dir als nostres fills/es que els estimem i que a la vegada, se sentin estimats, però sempre sabent quan fan bé les coses i quan no.

En conclusió, educació i límits són dues paraules que van unides, són inseparables. Ajudar a créixer als nostres infants amb uns límits i normes clares des de ben petits equival a oferir-los unes eines emocionals i personals per a tota la seva vida.

DIR NO ALS NOSTRES FILLS/ES ELS ESTEM AJUDANT A SER PERSONES FELICES I SEGURES!