La frustració, l’egoisme o el materialisme defineixen els coneguts com nens hiperregalats. Aquells infants que reben massa regals durant tot l’any, i especialment durant el Nadal. Per evitar que això els passi a les nostres filles i fills, hem de regalar menys i aconseguir també que ells demanin menys. Però, com fer-ho quan la publicitat, les botigues, l’entorn… ens ho posen difícil?

Les espelmes de la corona d’advent o les finestretes del calendari ens recorden que estem molt a prop del Nadal. Ben aviat, celebrarem el naixement de Jesús i gaudirem de temps en família. Per a moltes mares i pares és important que els seus fills entenguin aquest moment tan especial d’aquesta manera, i que no assumeixin el Nadal com un temps de vacances i una font inesgotable de regals. Però de vegades ens deixem portar, i acabem sent nosaltres els que fomentem en ells la idea que el Nadal consisteix a, bàsicament, rebre regals. Com evitar-ho?

  1. Prioritats. És important que com a mares i pares tinguem clara quina és la manera com volem viure el Nadal i que siguem coherents. Si les nostres filles i fills ens veuen sempre atrafegats pendents només dels àpats o dels regals, és fàcil que acabin assumint que això és el més important. Anticipar durant les setmanes prèvies la logística de les celebracions ens permetrà centrar-nos a viure el Nadal quan els nostres fills ja siguin a casa com ho volem fer, i podrem invertir temps a parlar amb ells i explicar-los què estem celebrant i què és el veritablement important d’aquests dies.
  2. Generositat. Pocs o molts, els infants rebran regals durant el Nadal. És important, però, que aquest temps sigui, no només per rebre, sinó també per donar. Abans que vinguin els Reis, podem convidar-los a revisar el que ja tenen i donar-ho a persones que ho necessitin. I si volem fer una passa més enllà, podem animar-los a que no només donin allò que ja no fan servir, sinó que triïn també una cosa que els agradi molt per donar-la.
  3. Límits. La publicitat que els petits veuen a la televisió, a les botigues o al carrer és difícil de controlar. Però sí que podem posar límits a la que entra a casa. No consumir (o almenys no sobre-consumir) catàlegs és un molt bon recurs per evitar cartes massa llargues. I no només això. És important motivar-los a demanar allò que veritablement desitgen, no allò que veuen en un catàleg. També és bo posar límits al número de regals que poden demanar. No hi ha un número màgic, una xifra que sigui la correcta. Això depèn molt de cada família, però posar una quantitat fixa ajudarà als petits a fer l’exercici de triar, prioritzar i assumir que tot no es pot tenir.
  4. Agraïment. A l’hora d’escriure la carta, és bo acompanyar-los i animar-los a no acabar fent una llista de la compra. La carta als Reis és, precisament, una carta. És convenient saludar Ses Majestats, explicar-los alguna cosa, agrair-los per avançat els regals que els portaran i, també, demanar-los allò que els faria il·lusió.
  5. No regalar-ho tot. Tot i que com a mares i pares ens encanta veure la cara de il·lusió de les nostres filles i fills quan desemboliquen els regals i troben allò que desitgen i han demanat, és bo fer un pacte amb els Reis: que, com a mínim una de les coses que demanen, no els la portin. D’aquesta manera aprendran a gestionar la seva frustració.

Aquestes pautes poden ajudar-nos a convertir els habituals excessos de consum que sovint acompanyen el Nadal en una oportunitat per treballar amb les nostres filles i fills la generositat i l’autogestió de la frustració. Cada situació és una oportunitat per educar!

 

Llegeix altres articles per saber com acompanyar les teves filles i fills al Nadal aquí.