Imagineu-vos que un dia a l’estiu feu un pla familiar al matí, havent dinat feu alguns jocs de taula i després, et ve el teu fill i et diu: “Papa, mamà, estic avorrit”. Només us demano que no entreu en còlera, en pànic. I procureu no caure en el recurs fàcil: “posa’t dibuixos al televisor o juga amb la tablet”.

CAL DEIXAR QUE S’AVORREIXI.

Tot el nostre esforç per a evitar que s’avorreixin ho fem, moltes vegades, més per nosaltres que per ells. És tan dolent avorrir-se?
Què fèiem a la nostra època quan no hi havia tanta tecnologia i fèiem un viatge llarg amb cotxe? MIRAR PER LA FINESTRA i s’activava la imaginació. I si anàvem a un restaurant amb els nostres pares? Demanàvem un tovalló i un bolígraf… Ara estem obsesionats amb que els nostres fills han d’estar ocupats les 24 hores del dia.

Els nostres fills han d’aprendre a avorrir-se, és bo per a nosaltres però també per als nens.

Em matareu… però és genial que s’avorreixin!
I, què guanyen?

Autonomia: Una de les coses que desenvolupen és la seva autonomia, buscar-se el seu pla, els seus recursos. Serà menys dependent de nosaltres i us diré més… és molt sa per a la seva autoestima. I amb tot això guanyaran confiança, posaran a prova els seus límits i els ajudarà a conèixer-se molt millor.

Creativitat: si s’avorreix la seva ment va a mil per hora. S’activa la imaginació i el seu cap no para de crear. La clau és conèixer i detectar el que podriem anomenar l’avorriment productiu, que provoca per exemple, que el nen amb unes quantes peces de lego faci un castell. És molt diferent aquest avorriment, de l’avorriment per cansament, és a dir quan està fart d’alguna activitat.

Autoconeixement. Propicia un estat de reflexió.  Són moments on s’adonen de les coses que fan malament o d’aquelles amb les que gaudeixen més.

Una última idea: DONEU-LI UNES CAIXES DE CARTÓ als VOSTRES FILLS. Faran meravelles!

FAMÍLIES, l’avorriment és bo!

Per: Riqui Muñoz

@papaymas

L'entrada Papa, mama, m’avorreixo ha aparegut primer a Blog d'educació.

LECTURA: un llibre, el que vulguin, que els agradi i sigui formatiu, però que llegeixin. Òbviament, com a pares teniu el paper d’orientar-los. Però, certament, s’ha d’evitar que se sentin obligats, com els pot passar amb els llibres prescrits per l’escola. Hem de procurar que siguin protagonistes del seu aprenentatge, com fer-ho? Escollint el llibre que més els agradi. D’aquesta manera, estaran més motivats per llegir una mica cada dia.

CAMPAMENTS/CASALS: com a monitora de lleure, he participat en diversos cursos d’estiu, com els Summer Camps dels col·legis La Vall i La Farga Infantil. Crec que és una gran idea apuntar-los a un casal o a unes colònies. Són un moment de desconnexió per conèixer-se millor a si mateixos i, també, una oportunitat per relacionar-se amb la natura i altres nens/es. A més, sol haver-hi un ampli ventall d’activitats de caràcter esportiu, artístic, d’idiomes, etc.

PEL·LÍCULA o SÈRIE en llengua estrangera: no hi ha millor manera d’aprendre una altra llengua que divertint-se! Seleccioneu pel·lícules o sèries educatives, per apropar el vostre fill a l’anglès, per exemple. També, pot ser un bon pla en família el fet de seguir tots junts la trama d’una sèrie o pel·lícula.

QUADERNS: proposar-se fer-ne un dels que són complets, amb apartats de: matemàtiques, llengua, història, etc. Recordeu que la meta no és que l’acabi, sinó que repassi i consolidi allò que ha après durant el curs.

JOCS (amb o sense pantalles): jocs de taula i, a partir de primària, poden ser un avantatge les aplicacions digitals de jocs educatius. És una oportunitat excel·lent per a familiaritzar-los amb els bons usos de les tecnologies, això sí, establint horaris, és a dir, un límit de temps d’exposició a les pantalles adequat a la seva edat.

VIATGE/ESCAPADA FAMILIAR: és molt positiu fer una escapada familiar a l’estiu. No cal marxar, ni lluny, ni molts dies, però sí fer un canvi d’aires. Per exemple: anar un cap de setmana a la platja, o a la muntanya, o si us ho podeu permetre, volar a qualsevol indret. L’objectiu, és trencar amb la rutina i descobrir món: una gran manera d’aprendre sobre la vida i enriquir-se.

Soc de les que pensa que es pot aprendre molt, i millor, gaudint, abans que imposant. I, encara més, quan són vacances d’estiu. Així doncs: Ànims famílies! Bones vacances.

Psicopedagoga: Maria Gil @toc.psychohelp

L'entrada Deures d’estiu, sí o no? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Una bona autonomia influeix en la relació amb un mateix i amb els altres. Quan el nen o la nena és autònom se sent realitzat, útil i important, fet que reforça la seva autoestima.  L’autonomia també ajuda als infants a perdre la por d’allò que desconeix i a guanyar seguretat i independència. 

A l’estiu és un molt bon moment per a treballar l’adquisició d’autonomia amb els més petits. Els pares i mares estem més relaxats, no hi ha tantes presses i tenim més temps per jugar i aprendre. 

Com podem ajudar als nostres fills a ser més autònoms?

Cristina Lucena i Sílvia Buxeda, professores de parvulari a l’escola Institució Igualada, ens ho expliquen en quatre fases:

1. Preparació. Els nens, igual que els adults, necessiten estar informats per a preparar-se per a les noves experiències i aprenentatges. En aquesta fase és molt important establir un vincle de confiança amb la criatura i parlar d’allò que pensa o sent, explicar detalladament el que ha de fer i acompanyar-ho amb l’exemple. 
2. Aprenentatge de l’hàbit. Posem en pràctica la teoria, donem oportunitats i deixem que s’equivoqui, som pacients i procurem no sobreprotegir-los o frustrar-los desfent o criticant allò que han fet. Treballem la frustració des de ben petits i els motivem a seguir-ho intentant.  Durant aquesta fase d’aprenentatge és crucial respectar els seus tempos, accelerar processos pot ser contraproduent. 
3. Automatització. Amb la repetició l’infant anirà interioritzant les tasques de la vida quotidiana i perfeccionant allò que més li costa fins a assolir l’hàbit. 
4. Consolidació. Quan la criatura ja es val per a si mateixa i no necessita l’ajuda d’un adult es pot dir que és autònoma. Respecta el seu espai i valora el seu esforç per a reforçar la seva autoestima i independència. 

Oportunitats per fomentar l’autonomia amb els més petits de casa

• Posar-se i treure’s la jaqueta, penjar-la al seu lloc (un lloc a l’alçada del nen/a). 
• Vestir-se i posar-se les sabates. 
• Posar i treure la taula. 
• Llençar coses a la brossa. 
• Passar un drap per la taula (o la trona en el cas dels més petits). 
• Fer el llit. 
• Endreçar les joguines. 
• Netejar-se les mans, la cara. 
• Anar al lavabo solet, netejar-se bé i tirar la cadena. 
• Guardar la roba a l’armari.
• Ajudar a plegar la roba.
• Ajudar a guardar el menjar a la nevera.
• Estendre el banyador. 
• Fer-se la bossa de piscina o platja

L'entrada Com fomentar l’autonomia dels més petits durant les vacances d’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

Fa uns dies l’Eva Bach, mestra, formadora de formadors i escriptora, especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals, va impartir una xerrada a l’escola Les Alzines titulada “Educar el tresor de les emocions”. Aquesta xerrada estava emmarcada dins del cicle de conferències “Parlem amb experts“, un programa formatiu per a famílies,  principalment d’Educació Infantil, de totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació.

Durant la xerrada Bach va explicar que hi ha 7 estils emocionals que no són saludables si els utilitzem habitualment i un, que és l’empàtic, que sí que ho és. És inevitable que de vegades ens moguin a actuar alguns d’aquests 7 estils, però en la mesura que puguem hem d’intentar analitzar què sentim i procurar practicar l’estil empàtic, sobretot amb els nostres fills i filles.

Estils emocionals 7+1

7 que no són saludables i un que sí que ho és, que és l’estil empàtic. Amb quin us identifiqueu? Quin feu servir més a casa amb els vostres fills i filles?

1. El que nega les emocions. D’allò que és difícil, ingrat o desagradable no en parlem, així no existeix o desapareixerà. Si no parlem d’aquestes emocions pot ser que amb el temps el nen o la nena deixi de sentir-les, es desconnectarà de si mateix/-a i no podrà entendre a ningú que tingui aquesta emoció i, a la llarga, aquestes emocions sortiran d’altres maneres.
2. El que reprimeix o prohibeix les emocions. L’estil de no ploris, no t’enfadis, no t’il·lusionis gaire, no passa res quan sí que passa, no és important, quan potser no ho és per a mi, però sí per a la criatura. Aquest estil el tenim molt inculcat i l’Eva Bach ens recomana deixar que els infants expressin les seves emocions, per exemple dir: “plora si vols i ho necessites”.
3. El que invalida les emocions. Per això t’enfades? Per això plores? Quina ximpleria! Guarda’t les llàgrimes per a coses més serioses! És l’estil que et diu no hauries de sentir això o el que sents no està bé, no és just.
4. El que vol canviar l’emoció. Quan estàs enfadat o trist et diu anima’t i quan estàs molt content et diu que vagis amb compte, que frenis aquella alegria o il·lusió.
5. El que projecta les emocions cap a fora. És l’estil que dona la responsabilitat de les emocions pròpies als altres, un exemple pot ser aquella persona que diu: “estic nerviós perquè m’hi poses”,  “em fas cridar”,  “em donareu un disgust que em matareu”.
6. El que es fa addicte a algunes emocions concretes.  Aquest estil és propi d’aquelles persones que viuen constantment en una mateixa emoció i només connecten amb els altres quan senten la mateixa emoció que ells. Com per exemple, la persona que sempre es preocupa o s’indigna per tot o sempre està molt alegre, fa broma i no es preocupa per res.
7. El que magnifica les emocions. És aquella persona que d’una emoció en dona moltes voltes i es va alterant cada cop més, fent l’emoció més intensa.

L’estil empàtic

L’estil empàtic és aquell que acull les emocions, deixa que s’expressin, les acompanya i ajuda a calmar-les i, en la mesura del possible, les transforma o accepta. Durant els últims 20 minuts de la xerrada l’experta va explicar alguns exemples reals en què es posava en pràctica l’estil empàtic. Vegeu el vídeo de la xerrada de l’Eva Bach.

“Hem de buscar maneres, recursos o eines per parlar sobre les emocions, sobretot mentre els nens són molt petits perquè són conceptes abstractes difícils d’entendre per a ells”.

Els adults tenim tendència a voler que els infants transformin i/o acceptin les seves emocions de forma immediata. El que Bach proposa és que mantinguem la calma i acompanyem l’infant començant per constatar el que li passa i com se sent. Perquè els més petits puguin expressar el que senten, l’especialista ens recomana alguns llibres com:

El monstre de colors d’Anna Llena Serra,

Tranquils i atents com una granota de Eline Snel

El despertar de la granoteta de Eline Snel

Si us ha agradat aquest post us recomanem que veieu el vídeo de la xerrada “Educar para sentir” dirigida a famílies amb fills de 0 a 3 anys de Begoña Ibarrola, llicenciada en Psicologia, terapeuta Infantil, escriptora de contes infantils, formadora de Famílies i docents.

L'entrada Eva Bach: “7 estils emocionals que no són saludables i un que sí” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Ordenar no és apilar les coses en un racó o ficar-les dins d’un armari de qualsevol manera. Ordenar és posar cada cosa al seu lloc. I això, a vegades, costa molt, i més, si tens nens petits. Perquè l’ordre es mantingui, ja sigui a dins d’un calaix, a un armari o al rebost, per exemple, hem de seguir aquests 6 passos:

1. Analitza. Analitza l’espai. Observa quina utilitat té i imagina com vols que sigui, què hi ha d’haver allà i què no. Pren-te el teu temps, fes-ho sense presses i anota-ho en una llibreta, si cal.
2. Prepara’t. Cerca el moment oportú, en què puguis acabar el que has començat. Si pot ser tot d’una vegada i sense distraccions, sempre és millor. Roba còmoda i bona música faran la tasca més lleugera.
3. Descarta. Treu tot el que hi ha i descarta amb sentit comú i sense remordiments. Prepara una bossa per  tirar tot allò que no estigui en bon estat, una altra per donar allò que encara és útil, però no necessitaràs, una altra per a recol·locar en un altre lloc de la casa i un racó per a emmagatzemar el que es quedarà allà. Sobre aquest últim, classifica-ho per categories.
4. Neteja. Aprofitant que tens la zona buida, és el moment de netejar l’espai.
5. Organitza. Dissenya el millor mètode d’organització: cistelles, caixes, separadors… busca inspiració i actualitza’t amb les opcions que hi ha al mercat. Permetran que cada cosa tingui un lloc definit i, per tant, facilitaran el manteniment de l’ordre.
6. Ordena bonic. Col·loca cada cosa al seu lloc cuidant el soroll visual, és a dir, deixant l’espai agradable a la vista. Recorda que el que no es veu no existeix, per tant, etiqueta quan sigui necessari. I, finalment, afegeix algun detall que faci aquest espai més bonic, un racó acollidor.

Autora: Regina Guerrero, professora i mare de la Institució Les Alzines, creadora del compte d’Instagram @homeingbyre, especialitzat en ordre i organització de la llar.

L'entrada 6 passos per a mantenir l’ordre a casa ha aparegut primer a Blog d'educació.

Durant la sessió, la doctora va parlar sobre les infeccions més freqüents que apareixen a l’etapa d’Infantil: refredats, bronquitis, bronquiolitis, laringitis, etc. Va explicar els principals símptomes de cada malaltia, les seves causes i tractaments, així com què fer davant l’aparició de vòmits, diarrea o febre.

Com reconèixer la dificultat respiratòria? Aquesta és una de les qüestions en les quals va posar l’accent la doctora, ja que la dificultat respiratòria és un dels símptomes més greus pels quals s’ha d’acudir al pediatre sense demora. Amb la Covid-19 moltes famílies s’han acostumat a enviar fotos o fer les consultes mèdiques en línia, no obstant això, Villalobos remarca la importància d’anar al pediatre en persona per a poder fer un bon diagnòstic i veure al nen de cap a peus.

Significa això que hem de portar al nen al metge quan detectem algun símptoma? La resposta és no. Sense un bon quadre mèdic amb símptomes clars i persistents els pediatres no poden realitzar cap diagnòstic. Per aquest motiu, moltes vegades ens envien a casa i ens demanen que tornem en un parell de dies. Però si dubtem, sempre és millor anar al metge i quedar-nos més tranquils. Villalobos comparteix a aquest vídeo alguns consells per a prevenir les malalties més freqüents i aplicar les cures apropiades. A continuació, la doctora ens comparteix alguns casos en els quals sí que hem d’acudir al pediatre.

Quan acudir al pediatre?

• Si el nen té menys de 6 mesos d’edat
• Febre de més de 40 °C
• Febre durant més de 24-48 h en nens menors de 2 anys
• Febre durant més de 3 dies en nens majors de 3 anys
• El nen està molt irritable o endormiscat
• El nen té mal aspecte general i dificultat per a respirar
• Si li apareix una erupció a la pell
• Si els excrements són negres, blancs o contenen sang.

L'entrada Malalties més freqüents que apareixen a l’etapa d’Infantil ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre és una virtut que se situa a la base de totes les altres virtuts humanes. Proporciona confiança i seguretat, i evita contratemps. L’educació de l’ordre comença des de ben petits, i és necessària pel correcte desenvolupament físic i mental dels nens i nenes.

• Ordre en els horaris de menjar.
• Ordre en les hores de son.
• Ordre en la neteja personal i en les necessitats fisiològiques.
• Ordre en les sortides de passeig, els temps de joc.
• Ordre a casa, amb les joguines, la roba, etc.

Els infants van desenvolupant el seu propi sentit d’ordre lògic i tenen tendència a ordenar per mesures, materials, colors, tipologies… Quan un nen s’acostuma a tenir les joguines guardades sempre al mateix lloc, tindrà tendència a l’ordre, ho farà com un joc i a més trobarà satisfacció en fer-ho. Dels 2 als 5 anys no és difícil aconseguir que el nen guardi les joguines o la seva roba al mateix lloc. Per això, hem de jugar amb ell repetides vegades a posar les coses al mateix lloc i en el mateix ordre. Quan el nen ho aprèn, gaudeix posant les coses a lloc, fet que l’ajuda a situar-se.

La manca d’ordre en l’entorn i en l’horari del nen produeix:

• Inseguretat i dependència.
• Desorganització i desordre en la seva vida.
• Dificultat en l’organització del seu treball intel·lectual.
• Poca força de voluntat. Manca d’hàbits.
• Poca col·laboració.

La necessitat d’ordre a l’entorn del nen no té res a veure amb l’ordre estètic de l’adult. Es tracta d’establir un lloc per a cada cosa de manera que el nen pugui situar cada cosa al seu lloc, i així, pugui orientar-se, comprendre i interpretar el seu món.

Les mestres de La Farga infantil ens donen alguns consells per a ensenyar als nostres fills i filles a viure l’ordre a casa i a l’escola.

1. Ser exemple. Abans de res, hem de donar exemple amb els nostres actes.
2. Deixa que s’equivoqui. La nostra actitud ha de transmetre’ls missatges d’autonomia i no de sobreprotecció.
3. Posa límits. Les normes ajuden a saber el que hem de fer i a conèixer els nostres límits i les conseqüències ens ajuden a complir les normes.
4. Paciència. Com qualsevol ésser humà els nens aprenen per assaig i error.
5. L’organització de l’entorn és tasca de l’adult; els adults organitzem l’ambient, el mobiliari i el material per a facilitar l’autonomia dels nens. Després els ensenyarem a netejar-ho i anar amb compte de les coses.
6. Adapta l’entorn a les necessitats dels nens.
7. Organitza l’habitació establint un lloc per a cada cosa i al seu abast. Guarda les joguines a llocs accessibles i còmodes, ensenya’l que cada joguina es guarda a un lloc, col·loca els contes en prestatges baixos, procura tenir penjadors a la seva alçada perquè pugui penjar les seves coses quan arriba de l’escola… i prioritza que prevalgui l’autonomia més que l’estètica.

L'entrada Ordre i criatures? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Si aquestes dificultats persisteixen, poden tenir una repercussió negativa en el procés d’adaptació de l’infant durant tota l’escolaritat, a tots nivells (acadèmic, emocional, familiar, etc.). La baixa autoestima, juntament amb els insuficients resultats escolars, normalment els endinsen a un cercle viciós de difícil orientació i nefastes conseqüències tant a nivell personal, com social. Els alumnes amb TA, poden arribar a patir amb més freqüència, trastorns emocionals secundaris: depressió, ansietat, estrès desmesurat, atacs psicòtics, etc.

El principal tractament pels trastorns de l’aprenentatge és la reeducació, es basa en l’adaptació del trastorn i la cerca d’estratègies per a compensar les dificultats.

A continuació, proposo 5 activitats per a treballar la lectura i l’escriptura, sobretot reforçar-les en els infants que presentin algun signe i/o dificultat en el rendiment de la lectoescriptura, entre els 4 i 8 anys:

1. Lectura oral: llegir en veu alta els ajudarà en la millora de fonemes, a més en el ritme, la pronunciació i l’entonació. Els exercicis de comprensió lectora son clau per a l’estimulació de la parla, en qualsevol idioma.
2. Escoltar i repetir paraules: en el meu pas per l’escola infantil La Farga, per a treballar l’evolució de la lectoescriptura a la classe de P4, de vegades distribuïa les vocals per la classe, i en veu alta deia una paraula. Per l’inicial, tenien que trobar la vocal corresponent i repetir la paraula. Així doncs, aprenien a identificar-les, millorar la pronunciació i guanyar en confiança.
3. Escriure, llegir i representar oracions: és beneficiós exposar-se per perdre les pors, i per relacionar-se amb els sons d’una manera més conscient. La idea és, per exemple, demanar als infants que escriguin una frase curta, i el seu company una altra, així successivament, fins a aconseguir un conte. Després, llegir cada un la seva part a la resta de la classe.
4. Elaborar enunciats: en la mateixa línia que l’anterior, es recomana apostar per frases simples però amb un alt component emocional, per a despertar l’interès dels nens/es en l’elaboració i la investigació de continguts en llibres, diaris, revistes, etc. pel seu propi compte. D’aquesta manera, familiaritzar-los amb els treballs i les posteriors exposicions.
5. Copiar textos: l’objectiu és anar introduint termes més complexos, a mesura que vagin creixent. Afavoreix a l’atenció i a la memòria. Per això, els dictats son tan recomanables, i més encara, quan l’avaluació és cooperativa. És a dir, es dona el binomi professor-alumne en el procés de la correcció.

Psicopedagoga: Maria Gil, @toc.psychohelp

L'entrada Trastorns de l’aprenentatge (TA) ha aparegut primer a Blog d'educació.

Hem d’ensenyar els nostres fills a tenir cura d’ells mateixos perquè puguin anar amb llibertat i sense pors a qualsevol lloc sols. En la mesura que aprenguin a tenir cura d’ells mateixos sabran tenir cura i respectar als altres i les coses dels altres.

Els hàbits d’higiene són, en realitat, hàbits de salut personal i també social. Permeten el nen realitzar les seves activitats quotidianes de neteja i contribuir també a la higiene social en llocs comuns.

Es tracta d’ensenyar-lo a valer-se per si mateix, a no dependre dels altres i de fomentar la satisfacció personal que se sent en deixar net també un espai comú. Les mestres de l’escola La Farga Infantil ens comparteixen els seus coneixements en forma de consells, hàbits i rutines que podem posar en pràctica a casa amb els més petits. 

Consells pràctics per treballar la neteja personal

És important ser un model per ensenyar-li com ho ha de fer, i que l’adult acompanyi el nen mentre es realitzen les activitats d’higiene, i donar-los l’oportunitat de realitzar-ho ells mateixos, i així els fem veure que són capaços de fer-ho.

– Deixar que el nen us miri mentre us renteu les dents, us pentineu i us renteu la cara; els nens aprenen moltes coses observant.

– Els nens necessiten veure’s bé al mirall, aprenen millor quan veuen el que estan fent. Per tant, a casa es pot fer servir un tamboret perquè arribi a la pica per rentar-se les dents i la cara.

– Ajudar-los a prendre consciència de la seva imatge personal, fer-los adonar si estan polits; preguntant si volen que els ajudem a mocarse, ajudar-los després d’anar al lavabo, a cordar les sabates si no ho estan…

– Referent a l’hàbit de mocar-se, cal ensenyar el nen a fer-ho de manera autònoma. A l’aula o a casa, hi pot haver-hi un “racó del mocador”, on pot haver a l’abast del nen mocadors de paper, un mirall i una paperera.

– Rentar-se les mans. Ensenyar el procés per tal que ho puguin fer sols i de manera autònoma, per exemple a l’hora de rentar-se les mans, és important explicar el procés des del primer pas (ensenyar a obrir l’aixeta, ensabonar-se, esbandir-se, tornar a tancar l’aigua, eixugar-se les mans… i el ritual que cada adult consideri oportú.

– A la majoria dels nens els encanta l’aigua i no cal que se’ls demani gaire, per això l’aprenentatge no es realitza en el moment perquè es distreuen. Recordar la rutina de rentar-se les mans sense presses, seguint tots els passos i fent-ho amb un to divertit. A l’escola, els nens han de rentar-se les mans mínim 2 vegades al dia, en entrar del pati i abans d’anar a dinar.

– Donar-los l’ajuda pràctica que convingui, avisar i indicar al nen la rutina que cal que segueixi i oferir l’oportunitat de practicar, rectificant els seus errors.

– Cal vigilar el nostre llenguatge i la nostra actitud; evitant donar ordres i retrets. Per exemple, en lloc de dir: “no et mullis les mànigues”, podem dir: “recorda que si no t’arremangues bé la màniga, et pots mullar”. En lloc de “t’he dit mil vegades que tanquis l’aixeta” el missatge podria ser: “fixa-t’hi bé, has oblidat de fer alguna cosa?”

Des de la Institució Familiar d’Educació esperem que aquest article us hagi agradat. Teniu alguna pregunta? No dubteu en deixar-nos un comentari i us respondrem!

L'entrada Consells per a treballar la higiene personal des de ben petits ha aparegut primer a Blog d'educació.

L'entrada Congrés digital “Love&Talks” ha aparegut primer a Blog d'educació.