7 consells per a ensenyar als nostres fills i filles a viure l’ordre a casa i a l’escola

 

L’ordre és una virtut que se situa a la base de totes les altres virtuts humanes. Proporciona confiança i seguretat, i evita contratemps. L’educació de l’ordre comença des de ben petits, i és necessària pel correcte desenvolupament físic i mental dels nens i nenes.

 

  • Ordre en els horaris de menjar.
  • Ordre en les hores de son.
  • Ordre en la neteja personal i en les necessitats fisiològiques.
  • Ordre en les sortides de passeig, els temps de joc.
  • Ordre a casa, amb les joguines, la roba, etc.

 

Els infants van desenvolupant el seu propi sentit d’ordre lògic i tenen tendència a ordenar per mesures, materials, colors, tipologies… Quan un nen s’acostuma a tenir les joguines guardades sempre al mateix lloc, tindrà tendència a l’ordre, ho farà com un joc i a més trobarà satisfacció en fer-ho. Dels 2 als 5 anys no és difícil aconseguir que el nen guardi les joguines o la seva roba al mateix lloc. Per això, hem de jugar amb ell repetides vegades a posar les coses al mateix lloc i en el mateix ordre. Quan el nen ho aprèn, gaudeix posant les coses a lloc, fet que l’ajuda a situar-se.

 

La manca d’ordre en l’entorn i en l’horari del nen produeix:

  • Inseguretat i dependència.
  • Desorganització i desordre en la seva vida.
  • Dificultat en l’organització del seu treball intel·lectual.
  • Poca força de voluntat. Manca d’hàbits.
  • Poca col·laboració.

 

La necessitat d’ordre a l’entorn del nen no té res a veure amb l’ordre estètic de l’adult. Es tracta d’establir un lloc per a cada cosa de manera que el nen pugui situar cada cosa al seu lloc, i així, pugui orientar-se, comprendre i interpretar el seu món.

 

Les mestres de La Farga infantil ens donen alguns consells per a ensenyar als nostres fills i filles a viure l’ordre a casa i a l’escola.

 

  1. Ser exemple. Abans de res, hem de donar exemple amb els nostres actes.
  2. Deixa que s’equivoqui. La nostra actitud ha de transmetre’ls missatges d’autonomia i no de sobreprotecció.
  3. Posa límits. Les normes ajuden a saber el que hem de fer i a conèixer els nostres límits i les conseqüències ens ajuden a complir les normes.
  4. Paciència. Com qualsevol ésser humà els nens aprenen per assaig i error.
  5. L’organització de l’entorn és tasca de l’adult; els adults organitzem l’ambient, el mobiliari i el material per a facilitar l’autonomia dels nens. Després els ensenyarem a netejar-ho i anar amb compte de les coses.
  6. Adapta l’entorn a les necessitats dels nens.
  7. Organitza l’habitació establint un lloc per a cada cosa i al seu abast. Guarda les joguines a llocs accessibles i còmodes, ensenya’l que cada joguina es guarda a un lloc, col·loca els contes en prestatges baixos, procura tenir penjadors a la seva alçada perquè pugui penjar les seves coses quan arriba de l’escola… i prioritza que prevalgui l’autonomia més que l’estètica.