Emoció i nervis esperant per pujar a l’avió. Quan aterres, una família nova et rep amb els braços ben oberts i una escola t’espera per ajudar-te a adaptar-te i aprendre noves coses, noves cultures i noves amistats. Els primers dies són plens de descobriments, cada moment és una nova lliçó. Aquesta és l’essència d’una estada internacional, un viatge que va molt més enllà de les fronteres acadèmiques.

Cada acció és un aprenentatge, des d’agafar l’autobús fins a participar en les tradicions de les famílies i del país. I així, sense adonar-se’n, l’alumne no només millora exponencialment la seva fluïdesa lingüística, sinó que també creix com a persona, desenvolupant qualitats com la independència, la confiança en un mateix i la mentalitat oberta.

Conviure amb cultures i persones diferents ajuda a entendre perspectives diverses, fomenta l’empatia i ensenya als alumnes a treballar en equips amb gent i visions molt diferents. Això no només és útil per l’aprenentatge acadèmic o professional, és una lliçó per a tota la vida. 

D’altra banda, viure lluny de casa pot ser tot un repte, però són aquests moments els que et fan créixer. Quan un alumne aprèn a resoldre petits problemes del dia a dia està construint habilitats que el preparen per a qualsevol situació futura. Viure en noves escoles amb noves metodologies fa que l’alumnat estimuli la creativitat i el pensament crític al mateix temps que construeixen noves amistats que es convertiran en una xarxa global de contactes molt valuosa pel seu futur.

A les escoles de la Institució, estem compromesos en obrir les portes del món a través de programes internacionals personalitzats, des d’estades curtes o llargues fins a programes d’intercanvis, tot amb l’objectiu que els nostres alumnes no sols ampliïn els seus horitzons acadèmics, sinó que també es converteixin en ciutadans del món llestos per liderar amb empatia, coneixement i visió global.

L'entrada Com un bitllet d’avió pot canviar el teu futur ha aparegut primer a Blog d'educació.

El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, podem ajudar els nostres fills i filles en la decisió de quins seran els seus estudis més enllà de l’escola. Els podem oferir suport, orientació, confiança… però tot plegat no es fa el dia o dies que han de prendre la decisió. Ho hem de treballar des de molt abans, fomentant la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions informades. Però, com?

Comunicació

És important que a casa haguem treballat la comunicació oberta i sense judicis. Mantenir regularment converses amb els nostres fills sobre els seus interessos, les seves passions, habilitats i objectius vitals farà que se sentin còmodes de compartir amb nosaltres els seus dubtes alhora d’escollir els seus estudis universitaris o formació professional.

Autoavaluació

Si coneixem bé els nostres fills, podem ajudar-los a identificar les seves fortaleses, habilitats, valors i reptes personals. L’autoavaluació és fonamental per tal que puguin entendre qui son i què els motiva.

Investigació

Hem d’animar els nostres fills i filles a dur a terme una investigació activa. Explorar diferents àrees i programes o assistir a fires d’ensenyament. Això els ajuda a posar sobre la taula totes les oportunitats disponibles.

Mentoria i assessorament personal

És important que els nostres fills puguin connectar amb mentors o assessors acadèmics. Aquests professionals poden oferir-los informació específica sobre diferents carreres i activitats professionals. Una informació que prové d’algú que hi té experiència serà molt valuosa i pràctica per a ells. Poder confiar en l’escola dels nostres fills en aquesta via serà clau.

Exploració pràctica

És important que facilitem als nostres fills i filles experiències pràctiques, com  voluntariat o activitats extra curriculars, que els ajudaran a descobrir les seves habilitats i fortaleses des de la pròpia experiència.

Un grup d’alumnes de La Farga i La Vall participen a l’European Youth Parliament

Considerar la vida més enllà de l’estrictament acadèmic

Escollir els estudis post escolars no és una decisió exclusivament acadèmica. En el cas que el nostre fill o filla vulgui estudiar una carrera universitària, valorem amb ells també la vida universitària. Quines oportunitats li oferirà la universitat on estudiï? Trobarà un ambient que fomenti el seu creixement personal?

Flexibilitat i resiliència

Ajudem els nostres fills i filles a entendre que no passa res per no tenir totes les respostes clares des que comencen a pensar en els seus estudis. La tria del seu futur acadèmic és un procés, i cal ser flexibles i resilients per a ser capaços d’acceptar els canvis de rumb que puguin sorgir.

L’elecció dels estudis post escolars és un viatge personal únic. La tria la faran ells. Però el camí el podem recórrer plegats. Ajudem-los a prendre una decisió informada, capaç de potenciar les seves fortaleses i habilitats en un entorn que els faci créixer. Acompanyem-los i, després, fem una passa a un costat. Deixem-los prendre la seva decisió i acompanyem-los sigui quina sigui.

A les escoles de la Institució, estem al costat de cada família i de cada alumne en la presa d’aquesta decisió. Per això, convidem els nostres alumnes a visitar fires d’ensenyament i promovem espais de trobada amb antics alumnes universitaris o professionals joves que poden oferir-los informació pràctica sobre les seves experiències. L’èxit acadèmic, professional i personal del nostre alumnat és també el nostre èxit.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a decidir què estudiaran ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tendim a associar el no amb la limitació. En canvi, en l’àmbit de l’educació, el no pot ser una eina molt valuosa que afavoreixi el creixement personal. Ara bé, tant important com dir no, és la manera com ho fem. Acompanyar la negativa d’un raonament, ajuda els nens i les nenes a comprendre’n les raons i els convida a la reflexió. El no, exercit i comunicat amb criteri, és una eina essencial per a cultivar la voluntat i la fortalesa en els nostres fills i filles.

Límits

Negar és una forma de crear límits saludables que aporten estructura i seguretat al nen o nena. Establir límits clars és fonamental per a educar els nostres fills en la responsabilitat i acceptació de les conseqüències dels seus propis actes. El no mai hauria de ser una negació arbitrària, sinó una manera clara de posar límits.

Resiliència

Dir no en situacions quotidianes prepara els nens i les nenes per a afrontar adversitat de forma efectiva. És una font valuosa d’aprenentatge per a gestionar la frustració, buscar solucions i entendre que no sempre obtindran el que desitgen quan ho desitgen.

Comunicació

Compartir amb els nostres fills i filles el perquè al darrera del no els ajudarà a entendre les raons de la negativa. Els convidarà a reflexionar i fomentarà el diàleg obert entre ells i nosaltres.

Esforç

El no ensenya els nostres fills i filles que l’esforç i la responsabilitat són fonamentals per a l’èxit. Això cultiva en ells una mentalitat de creixement, on els desafiaments s’assumeixen com a oportunitats per aprendre i millorar.

Tolerància a la frustració

A la vida, les coses no són sempre com imaginem o desitgem. És important que els nostres fills i filles en siguin conscients i tinguin les eines per a gestionar les emocions que es desprenen d’aquestes situacions. En dir no en contextos controlats, proporcionem als nostres fills oportunitats per a desenvolupar tolerància a la frustració.

Construcció del caràcter

No no és sempre una negació. Sovint, és una oportunitat per a construir. En establir límits i guiar els nostres fills i filles per mitjà de la decepció, contribuïm a la formació d’un caràcter sòlid, fort i resilient.

Com a mares i pares no hauríem de percebre el no com una negació d’amor, afecte o disponibilitat. El no pot ser un afavoridor del creixement, ja que estableix límits, fomenta la resiliència, promou la responsabilitat personal i desafia la comoditat del sí. Tot això, crucial per al desenvolupament i formació de persones fortes i perseverants.

Cada família sap quin paper ha de jugar el no en el seu dia a dia. De vegades, es tracta de negar aquella estona de televisió que demanen els més petits, aquells aliments poc saludables però temptadors que voldrien menjar a cada moment, el lliurament del primer telèfon mòbil a l’adolescència o la sortida nocturna a la qual s’hi ha apuntat totes les seves amistats.

Dir que no a aquestes o altres peticions pot resultar-nos difícil. Ens assegura una conversa difícil i alguna que altra mala resposta o mala cara. Però no oblidem que el no aportarà als nostres fills i filles beneficis a llarg termini. I potser, algun dia, fins i tot ens ho agraeixen.

L'entrada El poder del NO en l’educació dels nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les 5 coses que pots dir als teus fills i filles a l’inici de curs (o en qualsevol moment):

1. Sigues acollidor, sobretot amb els companys nous

No tots els nens i nenes viuen amb alegria i ganes l’inici del curs escolar. A alguns, els genera ansietat o angoixa. Això es pot accentuar encara més si el nen o nena comença el curs en una escola nova. Per això, és important que fem veure als nostres fills i filles que cal ser acollidor, rebre amb afecte i alegria cada company i companya, sobretot aquells que s’enfronten a aquest moment de canvi amb més dificultats. Procurar que ningú se senti sol, ajudar sempre que calgui i col·laborar en la cohesió del grup.

Alumnes de La Farga Infantil

2. No exerceixis ni consisteixis cap tipus de violència

El bullying o assetjament escolar és, malauradament, una realitat a moltes escoles. Cada centre disposa d’un protocol de prevenció i actuació que ha d’aplicar amb contundència davant de qualsevol episodi. Aquest tipus de violència, però, sovint és silenciosa als ulls dels docents i durant un temps es manté amagada entre la complicitat de l’assetjador i els companys que la silencien. Animem els nostres fills i filles a no mirar cap una altra banda. A no participar de cap tipus de violència vers ningú i a denunciar-la en cas que la detectin.

3. Aprofita cada oportunitat d’aprenentatge

L’escola obre les portes als nostres fills i filles a un món d’aprenentatge que va molt més enllà del que recullen llibres de text. A les escoles de la Institució Familiar d’Educació, per exemple, l’alumnat pot participar en concursos d’oratòria, intercanvis d’aprenentatge lingüístic amb estades a l’estranger, activitats solidàries… són propostes que impulsen l’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles. És important que els fem prendre consciència del benefici que suposa per a ells participar-hi.

Alumnes de La Farga i La Vall participant al European Youth Parliament

4. Implica’t en l’escola, en tot

Animem els nostres fills i filles a implicar-se en tot allò que l’escola proposi. Que a l’escola no només s’hi va a adquirir coneixements acadèmics, també s’hi va a viure. Per això, és important engrescar-los a participar de les activitats que proposi el centre més enllà de l’estrictament acadèmic. Fer de voluntaris en activitats per a famílies, implicar-se en projectes nous, etc.

5. Gaudeix de cada moment amb les teves amistats

De l’escola, els nostres fills i filles en sortiran amb moltes coses apreses i moltes experiències viscudes. Tan o més important, també, serà les amistats que hagin fet. Un grup d’amics i amigues que els acompanyaran en etapes futures de la vida. Animem-los a tenir cura dels seus amics i amigues, de compartir experiències amb ells, d’aprofitar el temps d’escola per a establir vincles forts i saludables.

Alumnes de La Vall

Per endavant tenim un curs ple de noves oportunitats. Animem els nostres fills i filles i acompanyem-los per tal que l’espremin i aprofitin al màxim, en tots els sentits.

L'entrada 5 coses a dir als teus fills a l’inici de curs ha aparegut primer a Blog d'educació.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

2. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

3. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

4. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

5. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

6. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors ha aparegut primer a Blog d'educació.

Abans que les vacances se’ns tirin al damunt, és important prendre’ns un temps per a planificar l’estiu. Aquesta organització podem fer-la en família. És important que tots s’hi sentin inclosos, que se sentin escoltats. Cal tenir en compte les diferents edats, horaris i gustos. Només si tots se’n senten part, voldran ser-ne part. I no és necessari pensar en grans coses, grans viatges ni grans plans. De vegades, el més quotidià, pot ser el que més acabin recordant.

7 coses que podem potenciar durant l’estiu per fer família:

1. Tots llevats i entaulats

Durant el curs, al matí, tot són presses i corredisses. Una cursa d’obstacles per tal d’arribar a l’escola puntuals. Les vacances ens ofereixen l’oportunitat de llevar-nos amb més calma i d’entaular-nos per compartir un bon esmorzar. Aprofitem-ho! Intentem que més o menys tots es llevin a la mateixa hora. Parem la taula i compartim quelcom més que un esmorzar. Planifiquem junts el dia o expliquem-nos què hem de fer. Aparquem les presses i comencem el dia amb un moment compartit.

2. Molt més que un àpat

En la mesura que els horaris de cada membre de la família ho permetin, aprofitem els àpats, el dinar o el sopar, per fixar un altre moment de trobada al voltant d’una taula. Que sigui un moment lliure de pantalles, sense tele ni mòbils. Aprofitem per parlar, per explicar, per compartir… allarguem les sobretaules aprofitant que l’endemà el despertador no sona tan d’hora.

3. Menys pelis i més jocs

Sigui a les sobretaules o en qualsevol moment del dia, aprofitem el temps lliure per jugar plegats. De vegades la inèrcia ens porta a aixecar-nos de taula després de sopar i posar una “peli”. Però potser algun dia podem substituir la peli del vespre per un joc de taula. Ja sabem que els jocs no són només cosa dels més petit. Jocs de taula, de cartes… el que sigui! És important que ens divertim junts, en família! I als nostres fills i filles els agradarà que els sorprenguem i portem nosaltres la iniciativa.

4. Aprofitem els desplaçaments en cotxe

De vegades, a l’estiu compartim temps al cotxe en trajectes més llargs de l’habitual. Si marxem de cap de setmana, si visitem la família al poble o si, simplement, anem plegats cap al casal d’estiu. Paga la pena aprofitar aquests moments. Apaguem de tant en tant la ràdio i parlem, expliquem-nos què hem fet, com ha anat el dia, si tenim algun neguit o alguna il·lusió, juguem a algun joc de paraules, etc.

5. Compartim aficions

Si tenim aficions comunes, l’estiu, quan els horaris de cadascú es flexibilitzen, pot ser el moment de compartir-les. Aprendre a tocar algun instrument plegats, fer excursions a la muntanya o algun taller creatiu o preparar una recepta nova. Entre germans, amb el pare o amb la mare. El cas és que si alguna cosa ens apassiona, serà encara millor si la compartim.

6. Plantegem-nos reptes plegats que ens ajudin a créixer

Proposar-nos fites o assoliments ens ajudarà a créixer. Reptes, per exemple, de lectura. Proposem-nos quant volem llegir cadascú, assignem un temps cada dia per fer-ho, “piquem-nos” de forma sana per veure qui assoleix abans el seu propi objectiu i celebrem-ho en família.

7. Fem la nostra playlist de l’estiu

Com que tot és sempre millor amb música, pot ser una bona idea crear junts una llista de reproducció de cançons d’estiu. És important que tothom hi vegi reflectits els seus gustos. D’aquesta manera, si tenim una setlist d’estiu que acompanya els nostres dies i les nostres experiències, estarem vinculant records a cançons determinades. Records que ens vindran inevitablement al cap cada vegada que les escoltem, passi el temps que passi. És una bona estratègia per mantenir les experiències viscudes en família sempre presents.

Sigui com sigui el nostre estiu i fem el que fem durant les vacances, tinguem present que cada dia pot ser una nova oportunitat per enfortir vincles i créixer plegats. Estiguem disposats a no deixar que el temps s’ompli sol… posem-li intenció, no deixem escapar cap conversa, cap moment per compartir. No oblidem que el millor del temps que ens regala l’estiu és poder-lo compartir. Aprofitem per fer família!

Llegeix altres posts que et poden interessar:

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca

Com fomentar l’ordre en els nostres fills

L'entrada 7 tips per fer família durant l’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

Al món en què vivim, hi fan falta persones generoses, solidàries i que vulguin contribuir al benestar dels altres. Aquestes persones poden ser les nostres filles i fills! Cada família té els seus propis recursos i estratègies per fomentar aquests valors. El voluntariat, en pot ser una. No té perquè ser només cosa d’adults, també els infants o joves poden implicar-se en accions que s’adaptin a les seves possibilitats i sensibilitat. I no ens oblidem del valor afegit de fer voluntariat en família.

Alumnes de La Vall a un camp de treball a Eslovènia

Per si en algun moment els nostres fills es resisteixen (entregar-se, costa), tinguem clar perquè els animem a fer voluntariat o perquè volem fer-ne en família.

Perquè els ajuda a desenvolupar empatia

Fer voluntariat ofereix l’oportunitat de conèixer de prop persones o comunitats que viuen situacions complicades. Amb accions com repartir aliments a persones sense recursos o visitar gent gran que es troba sola, fem que els nostres fills mirin als ulls a persones amb vides difícils. Això els ajudarà a posar-se al seu lloc, a comprendre la seva tristesa, la seva soledat, el seu patiment. Amb això, aprendran a valorar les circumstàncies de la vida de persones diferents i a cultivar una actitud i una mirada solidàries.

Perquè els educa en la responsabilitat i el compromís

Participar amb regularitat en activitats solidàries farà que els nostres fills s’adonin que la seva contribució és important i que poden marcar una diferència a la vida d’altres persones. Implicar-se en accions de voluntariat els ajudarà a ser responsables i comprometre’s amb allò que emprenguin.

Perquè enforteix valors i principis

Implicar-se en accions de voluntariat, conèixer de prop situacions molt allunyades a les seves i ser conscients de l’impacte de la seva entrega, col·locarà els nostres fills a un lloc des del qual podrem parlar-los de temes com la justícia social, la igualtat, la solidaritat. Amb aquestes converses, a més de transmetre’ls valors, els ajudarem a desenvolupar una consciència crítica i les seves pròpies conviccions i principis.

Perquè fomenta habilitats socials i emocionals

El voluntariat ofereix als nostres fills l’oportunitat d’interactuar amb persones d’edats, cultures o contextos diversos. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats socials i emocionals com l’escolta, el treball en equip, l’empatia. Aquestes habilitats, a més d’afavorir la seva capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb qualsevol persona, potencien el seu desenvolupament personal. Tot això deixarà una empremta inesborrable en les relacions que tinguin amb els demés al llarg de les seves vides.

Perquè crea records i vincles valuosos i duradors

Optar per compartir en família activitats de voluntariat, enfortirà encara més el vincle que ens uneix. Treballar per un objectiu comú, compartir experiències i superar obstacles ens farà estar més units. A més, estarem creant records que valoraran en el futur.

Alumnes de La Farga a Camerun, en el marc del projecte Azobe

El compromís social és un dels trets d’identitat de les escoles de la Institució Familiar d’Educació. Creem fermament que cada persona ha de sumar i contribuir a fer un món millor. I acompanyem, també en això, el nostre alumnat. Al llarg del curs, els animem a participar en activitats d’implicació social, de servei, de cura als altres, a la comunitat i a l’entorn.

Alumnes de Les Alzines camí de Kènia

Un dels projectes més especials és el que duen a terme alumnes de segon de batxillerat. En acabar el curs i després d’examinar-se de les PAU, desenvolupen un projecte de cooperació internacional. Aquest any, un grup d’alumnes de La Farga ha viatjat al Camerun, en el marc del projecte Azobe, per fer un camp de treball en una escola de la capital camerunesa, Yaoundé. Alumnes de La Vall, per part seva, visiten la regió de Celje, on col·laboren amb Càritas Eslovènia acompanyant persones grans i famílies sense recursos. Quinze alumnes de Les Alzines han viatjat a Kènia, on faran voluntariat adequant les instal·lacions d’una escola, oferint suport a l’escolarització de nenes i nens i atenent les necessitats dels poblats propers a l’escola.

N’estem molt orgullosos d’aquestes noies i nois que aquest any han sortit de les nostres escoles, de la seva generositat i de tota la feina que estan fent!

Alumnes de La Vall a Celje, Eslovènia

L'entrada “Perquè haig de fer voluntariat?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

El final de l’etapa escolar dóna inici a un nou moment vital. Un moment de creixement, d’aprenentatge i de noves oportunitats. Abans d’afrontar-lo pot resultar enriquidor convidar els nostres fills o filles a mirar enrere i analitzar com de valuós ha estat tot el viscut a l’escola. Us animem a reservar una estona d’exclusivitat per al fill o filla que es gradua i convidar-lo a:

Celebrar les fites assolides

Prendre consciència dels reptes acadèmics, esportius o fins i tot socials que el nostre fill o filla ha superat en l’etapa que deixa enrere, el pot ajudar a adonar-se del resultat del seu esforç. És important fer referència a moments o fites concretes. Ser-ne conscient serà una font de satisfacció, autoestima i seguretat per encarar la nova etapa.

Agrair

És important que els nostres fills o filles siguin conscients que no han arribat sols on son. Professorat, família, companys, amics… han estat al seu costat, els han donat suport i els han ajudat en molts moments. És bo animar-los a ser agraïts i a manifestar aquest agraïment. Convidem-los a dir “gràcies” abans de dir “adéu”.

Mantenir vincles

Tot i les ganes o, fins i tot, les presses per ingressar en la nova etapa, fer nous amics i viure noves experiències, és bo que recordem als nostres fills i filles la importància de mantenir els vincles que s’han establert en la seva etapa escolar. Mantenir el lligam amb el grups d’amics o amigues i també amb l’escola. Els serà bo sentir-se part de la comunitat d’ex alumnes, mantenir-se en contacte i compartir experiències del futur.

Agafar força

Convidem els nostres fills i filles a  mirar cap al futur amb il·lusió, amb ganes, amb responsabilitat. Fem-los conscients de tot el que se juguen en els propers anys i de tot el que poden aprendre i créixer. Expressem-los la nostra confiança en ells. Motivem-los a mantenir la curiositat, les inquietuds, les ganes. Recordem-los que estan preparats per tot el que viuran i que, si mai ho necessiten, podran buscar de nou el suport en la família, en els amics i en la xarxa que els ha acompanyat en l’etapa escolar.

Els nostres fills i filles s’han fet grans! És hora de mirar com comencen a construir el seu futur, la seva vida adulta. Acompanyem-los, també, en aquest moment.

Les escoles de la Institució Familiar d’Educació acomiadem aquests dies 427 alumnes. Nois i noies als quals hem vist créixer. Les nostres escoles seran sempre un lloc on podran tornar. Si ho volen, formaran part de la comunitat alumni i seguirem al seu costat, oferint-los suport, formació i acompanyament. Gràcies per tots aquests anys!

Adéu, alumnes. Benvinguts, alumni!

L'entrada Batxi, sele i… adéu escola! ha aparegut primer a Blog d'educació.

Acompanyar els teus fills o filles durant el final de curs vol dir oferir-los suport emocional, generar un ambient d’estudi òptim a casa i promoure hàbits saludables. Ajudar-los a enfrontar-se a aquesta etapa els donarà eines per a poder resoldre reptes acadèmics futurs de manera efectiva i amb serenitat. Comptar amb el vostre suport incondicional i la vostra confiança marcarà la diferència en la seva experiència educativa.

Aquests són alguns tips que podeu seguir a casa per acompanyar els vostres fills i filles durant els exàmens finals o la selectivitat.

1. Crear un ambient d’estudi òptim a casa.

És bàsic que les nostres filles i fills tinguin un espai adequat per a l’estudi a casa. Un lloc confortable, endreçat i tranquil. A més, cal eliminar possibles distraccions, com la televisió o els dispositius electrònics. És important, doncs, crear un espai i un temps “lliure de pantalles”.

2. Crear una rutina d’estudi efectiva.

Establir una rutina regular, amb horaris fixes i espais tranquils i lliures de distraccions, ajudarà els nostres fills a organitzar-se millor. També podem animar-los a gestionar el seu temps d’estudi dividint les tasques que ha de dur a terme i marcant-se fites realistes.

3. Establir unes expectatives clares.

A l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, als nois i les noies els acostuma a costar gestionar la pressió. La que senten que els posa l’escola, la que es posen elles o ells mateixos i la que perceben per part dels seus pares i/o mares. En aquest sentit, els pot ajudar tenir clares quines són les expectatives que dipositem en ells i, també, les que ells mateixos tenen. Per això és bo parlar amb ells, ajudar-los a marcar-se expectatives realistes i clares sobre els resultats dels exàmens i dels seus estudis, emfatitzant en la importància de l’esforç i la dedicació. En aquest sentit, també és important reconèixer i valorar el seu progrés i la consecució dels seus reptes propis.

4. Comunicació escola-família.

És important que, com a mares i pares, mantinguem un diàleg personal amb el tutor o tutora del nostre fill o filla, ja que és qui ens pot orientar millor en les expectatives que hem de posar en aquesta etapa, en funció del punt en què es troba el nostre fill o filla. També és qui ens pot compartir els neguits o sensacions amb els quals s’enfronten als exàmens finals. L’atenció personalitzada i el diàleg escola-família són també clau en aquesta etapa.

5. Oferir-los suport emocional.

De vegades, la distància generacional o les ocupacions diàries ens empenyen a minimitzar o menystenir l’estrès i la pressió que les nostres filles o fills poden sentir. És important mirar d’entendre’ls, i també de mostrar-los aquesta empatia i comprensió. Escoltar les seves preocupacions i pors, motivar-los i aportar-los una visió realista de la situació.

6. Promoure un equilibri saludable.

És important que les nostres filles i fills s’entreguin amb dedicació i esforç a les seves obligacions acadèmiques. Però també ho és que ho facin de manera saludable. En aquest sentit, podem ajudar-los fomentant descansos regulars durant les seves estones d’estudi, una adequada higiene de la son i una alimentació saludable.

Els exàmens finals passaran, amb més o menys èxit, però cal aprofitar aquest moment més enllà de l’estrictament acadèmic i viure’l com una etapa de creixement dels nostres fills o filles. Convertim aquest final de curs en un entrenament per a situacions futures més exigents, com el batxillerat, la selectivitat o la universitat, en funció de l’etapa educativa en la qual es trobi el nostre fill o filla.

I no ens oblidem de celebrar el final dels exàmens, una manera de reconèixer el seu esforç, la seva entrega i la seva dedicació, més enllà dels resultats que acabi obtenint.

Llegeix altres articles del blog sobre aquest tema que et poden interessar:

Com motivar el teu fill perquè estudiï

“Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç, Toni Nadal

L'entrada “Exàmens finals… ja no puc més!” ha aparegut primer a Blog d'educació.