“Descobrir que som estimats ens dona mitja felicitat. Estimar més, l’altra mitja”. Així de senzill. Aquesta sentència de Fernando Alberca ens fa adonar-nos que no calen grans coses per a ser feliç. N’hi ha prou amb sentir-se estimat, estimar molt els altres i estimar-se molt a un mateix.

L’amor als altres i la pròpia autoestima son, doncs, la clau de la felicitat dels nostres fills i filles. Com podem ensenyar-los a estimar? Com podem reforçar la seva autoestima?

1. Estimar-los més del pensaven merèixer ser estimats.

No cal que fem grans coses, ni que ens gastem molts diners. L’únic que necessiten els nostres fills és sentir-se molt estimats. Sentir-se més estimats del que creien que mereixien. Només així els ensenyarem a estimar més del que pensaven que ho podien fer.

2. Acceptar i estimar la imperfecció.

Com a mares i pares, en l’educació dels fills, de vegades ens exigim man. Alberca afirma que no cal que siguem perfectes. De fet, que siguem imperfectes els ensenya, no només a acceptar, sinó també a estimar els defectes o imperfeccions dels altres, i també les seves pròpies. Estimar-se, amb les virtuts i els defectes, amb les fortaleses i debilitats, és clau per a aconseguir la felicitat.

3. Valorar-los pel què són i no pel què fan.

Cal aprendre a distingir entre el que els nostres fills son i el que els nostres fills fan. De vegades, fan coses que no ens agraden però, evidentment, seguirem estimant-los. Això, que per a nosaltres és tan obvi, per ells no ho és tan. I és important que els ho sapiguem transmetre. Que passi el que passi, cometin els errors que cometin, els estimarem sempre. A més a més, si s’adonen que els estimem pel que son aprendran que ells, pel simple fet de ser, tenen valor. Que no son valuosos per les notes que treuen o pels èxits extra acadèmics que assoleixen. Són valuosos pel què son. Alberca posa sovint un exemple molt simple, però molt clar. Quan la nostra filla o fill petit ens regala un dibuix, podem aplaudir el resultat amb un “quin dibuix tan bonic, què bé t’ha quedat”, o podem valorar que l’hagi fet per a nosaltres “m’encanta que em regalis els teus dibuixos”. En el primer cas, el valor el té el dibuix pel fet que és molt bonic. En el segon cas, el que és valuós és el nostre fill i, per això, ens agrada conservar els seus dibuixos.

4. La llista de les 35 virtuts.

Fernando Alberca va proposar un exercici a les mares i pares per tal que puguin ajudar les seves filles i fills a reforçar la seva autoestima. La llista de les 35 virtuts. Proposa que fem una llista per a cadascun dels nostres fills amb les 35 coses que més ens agraden d’ell. Poden ser coses profundes, com que siguin generosos, responsables o empàtics, o coses més simples, com que tinguin un somriure càlid o que expliquin molt bé les històries. El que és important, diu, és que la llista sigui de 35 aspectes. Un cop es té la llista, cada vegada que la nostra filla o fill tingui una gest o actitud que respon a alguna d’aquestes virtuts, li hem de fer saber que ens n’hem adonat i que ho valorem. Per exemple, el nen o nena arriba a casa l’àvia i li fa una abraçada afectuosa. Al vespre, quan se’n va adormir li diem “recordes que has fet una abraçada molt dolça a l’àvia? És que ets molt carinyós/a i això m’encanta de tu”. D’aquesta manera fem que el nostre fill o filla s’adoni del què ha fet i de que ho ha fet perquè realment té aquesta virtut. I que per això, pel què és, l’estimem. Sembla un exercici menor, simple, però si comenceu a posar-lo en pràctica notareu de seguida l’impacte que té en les vostres filles i fills.

La sessió que Fernando Alberca va oferir a La Vall va ser extraordinària. Aquí n’hem recollit 4 pinzellades, però us animem a buscar entre la seva extensa bibliografia el llibre que a vosaltres us pugui ajudar en l’educació de les vostres filles i fills.

L'entrada 4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les espelmes de la corona d’advent o les finestretes del calendari ens recorden que estem molt a prop del Nadal. Ben aviat, celebrarem el naixement de Jesús i gaudirem de temps en família. Per a moltes mares i pares és important que els seus fills entenguin aquest moment tan especial d’aquesta manera, i que no assumeixin el Nadal com un temps de vacances i una font inesgotable de regals. Però de vegades ens deixem portar, i acabem sent nosaltres els que fomentem en ells la idea que el Nadal consisteix a, bàsicament, rebre regals. Com evitar-ho?

1. Prioritats. És important que com a mares i pares tinguem clara quina és la manera com volem viure el Nadal i que siguem coherents. Si les nostres filles i fills ens veuen sempre atrafegats pendents només dels àpats o dels regals, és fàcil que acabin assumint que això és el més important. Anticipar durant les setmanes prèvies la logística de les celebracions ens permetrà centrar-nos a viure el Nadal quan els nostres fills ja siguin a casa com ho volem fer, i podrem invertir temps a parlar amb ells i explicar-los què estem celebrant i què és el veritablement important d’aquests dies.
2. Generositat. Pocs o molts, els infants rebran regals durant el Nadal. És important, però, que aquest temps sigui, no només per rebre, sinó també per donar. Abans que vinguin els Reis, podem convidar-los a revisar el que ja tenen i donar-ho a persones que ho necessitin. I si volem fer una passa més enllà, podem animar-los a que no només donin allò que ja no fan servir, sinó que triïn també una cosa que els agradi molt per donar-la.
3. Límits. La publicitat que els petits veuen a la televisió, a les botigues o al carrer és difícil de controlar. Però sí que podem posar límits a la que entra a casa. No consumir (o almenys no sobre-consumir) catàlegs és un molt bon recurs per evitar cartes massa llargues. I no només això. És important motivar-los a demanar allò que veritablement desitgen, no allò que veuen en un catàleg. També és bo posar límits al número de regals que poden demanar. No hi ha un número màgic, una xifra que sigui la correcta. Això depèn molt de cada família, però posar una quantitat fixa ajudarà als petits a fer l’exercici de triar, prioritzar i assumir que tot no es pot tenir.
4. Agraïment. A l’hora d’escriure la carta, és bo acompanyar-los i animar-los a no acabar fent una llista de la compra. La carta als Reis és, precisament, una carta. És convenient saludar Ses Majestats, explicar-los alguna cosa, agrair-los per avançat els regals que els portaran i, també, demanar-los allò que els faria il·lusió.
5. No regalar-ho tot. Tot i que com a mares i pares ens encanta veure la cara de il·lusió de les nostres filles i fills quan desemboliquen els regals i troben allò que desitgen i han demanat, és bo fer un pacte amb els Reis: que, com a mínim una de les coses que demanen, no els la portin. D’aquesta manera aprendran a gestionar la seva frustració.

Aquestes pautes poden ajudar-nos a convertir els habituals excessos de consum que sovint acompanyen el Nadal en una oportunitat per treballar amb les nostres filles i fills la generositat i l’autogestió de la frustració. Cada situació és una oportunitat per educar!

Llegeix altres articles per saber com acompanyar les teves filles i fills al Nadal aquí.

L'entrada “Estimats Reis… ho vull tot!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

La relació més important en la vida d’un infant és la que s’estableix en els seus primers mesos de vida amb els seus progenitors, principalment, amb la mare. Una relació que es comença a construir després del part i que garanteix, no només la supervivència del nadó, sinó també la seguretat emocional necessària per al seu correcte desenvolupament.

L’afecció o apego és aquest vincle específic i especial que uneix mare i nadó. Un vincle que es manifesta quan el petit busca constantment la proximitat amb la mare, mostra resistència a la separació, assumeix la mare com a figura de seguretat i busca en ella el seu benestar i suport emocional.

Cal treballar per tal que aquest vincle afectiu sigui saludable, ja que serà una base sòlida sobre la qual es construiran les futures relacions de l’infant. I hem de saber que el factor més important en la creació d’aquest vincle és el contacte físic positiu.

Quan abracem, acaronem o bressolem el nostre nadó, es generen en el seu cervell unes respostes neuroquímiques que organitzen els sistemes cerebrals responsables de la creació de vincles afectius. I és durant els 3 primers anys de vida quan el cervell crea aquestes estructures, responsables de tot el funcionament emocional, conductual, social i fisiològic del nen.

Agafar a coll el nostre nadó, cantar-li cançons, alimentar-lo, mirar-lo amb deteniment, fer-li petons i altres conductes associades a la seva cura, són experiències de vinculació. I aquestes experiències seran més o menys determinants en funció de la seva qualitat i també quantitat.

Un nadó que ha rebut contacte físic de la mare i/o el pare en quantitat i amb qualitat, serà un infant que creixerà segur, sabent que els seus progenitors són sensibles a les seves necessitats. Tindrà la confiança que estaran disponibles per a ell i que l’ajudaran quan ho necessiti. Aquesta conducta de l’infant és la mostra que entre ell i la seva mare o pare s’ha creat un tipus d’afecció segura. Amb aquest patró, en el futur, serà capaç de mantenir relacions satisfactòries i saludables.

Aquest tema ha centrat la xerrada ”Com establir un bon vincle afectiu i la cura del nadó”, a càrrec de Marga Marcas, coordinadora de La Farga Infantil, en el marc del cicle “Els meus pares, la millor joguina” de la Farga Infantil. Un espai per a mares i pares amb nadons de 0 a 10 mesos obert a totes les famílies que vulguin rebre formació en matèria de criança.

Pots consultar les properes sessions aquí!

L'entrada Com crear un bon vincle afectiu amb el teu nadó? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Entenem per autonomia la capacitat de l’infant per poder decidir per si sol, i resoldre les situacions del dia a dia en què es va trobant, sense necessitat d’ajuda per part de l’adult.

Els adults realitzem les nostres necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i descans de manera automàtica, sovint sense adonar-nos d’allò que estem fent ni parar-hi gaire atenció. És un dels nostres papers, ensenyar als nostres infants a ser autònoms!

Respectant la seva necessitat d’autonomia, és necessari que l’adult guiï al nen/a cap al camí de la integració social tenint en compte uns límits, sense fer-lo afanyar, sense fer judicis, de manera ferma i comprensiva al mateix temps, tot fent-li acceptar les exigències de la realitat i les regles socials. 

L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge de tipus funcional, per tant, existeixen unes fases per aquest procés d’aprenentatge:

• Preparació: veure si l’infant ha adquirit les habilitats necessàries per iniciar el procés d’aprenentatge d’aquest hàbit.
• Aprenentatge de l’hàbit: fer que l’infant es faci partícip de l’aprenentatge de l’hàbit, sempre amb la nostra supervisió, ajut i suport quan li sorgeixin dificultats.
• Automatització: amb la repetició successiva serà capaç de fer les accions implicades en l’hàbit, sense haver-li de supervisar.
• Consolidació: és capaç de dur a terme les accions que impliquen l’hàbit en qualsevol situació, ja que haurà assolit les pautes de control i les habilitats necessàries per al desenvolupament de l’hàbit. 

Ser un infant autònom és important tant pel present com pel futur. A més, és una font de plaer i satisfacció. 

Així doncs, podem dir que l’autonomia del nen/a és de gran interès per la seva relació amb un mateix, amb el món que l’envolta i les relacions interpersonals. 

Com podem ajudar a ser més autònoms als nostres fills/es? 

Sempre tenint compte l’edat i que cada infant és únic i diferent.

• Menjar sols i utilitzant els coberts.
• Saber seure a l’hora de dinar. També,  aprofitarem aquests moments dels àpats per estar junts i treballar els valors de la família i la conversa.
• Començar a desvestir-se sols.
• Treure i posar-se les sabates.
• Posar-se i treure’s la jaqueta.
• Rentar-se les mans i la cara.
• Caminar tots sols (deixem de banda el cotxet en petits trajectes i intentar no anar a coll).
• Ajudar en petites ordres a casa (per exemple: parar la taula, ajudar a posar la roba bruta a la rentadora, recollir les joguines…).
• Importància de la psicomotricitat a casa: pujar i baixar escales, córrer i caminar per llocs que no siguin uniformes (com ara: la muntanya, platja, rampes…).
• Començar a donar l’oportunitat de seure a l’orinal. Encara que és un procés maduratiu i cada nen/a ho farà al seu ritme, entre els dos i els tres anys és el moment oportú per fer la retirada del bolquer. La maduresa del llenguatge és un indicador per facilitar el procés de treure’l.
• Retirar el xumet. A partir dels dos anys comença a esclatar la parla i tenim l’aparició de gairebé totes les peces dentals, els xumets i totes les tetines no afavoreixen al desenvolupament de la parla ni a la dentició.
• Aprenem a beure en got i deixar de banda els biberons i els gots amb tetines.

Per concloure, cal tenir present que és imprescindible fomentar l’autonomia des de ben petits, ja que és bo que adquireixin responsabilitats i entenguin que les coses tenen un esforç.

Carlota Sánchez

Mestra de Llar d’Infants a la Institució Les Alzines

L'entrada És autònom el teu fill o filla? ha aparegut primer a Blog d'educació.

El passat divendres vam gaudir de la conferència “La màgia de les primeres paraules” de Teresa Vilardaga, llicenciada en Neuropsicologia Infanto Juvenil, psicopedagoga i logopeda. Màster en Trastorns de l’aprenentatge, Psicologia Clínica Infantil i en Altes Capacitats.

Aquesta va ser la quarta sessió del programa interescolar PARLEM AMB EXPERTS, programa de formació per a famílies de Llar i d’Educació Infantil, va tenir lloc a l’escola Institució Airina on Vilardaga ha col·laborat amb l’empresa UNDEV,  unitat de neuropediatria pel diagnòstic i tractament de l’escolar.

Vilardaga va començar explicant l’adquisició del llenguatge i el coneixement del món a les diferents etapes infantils.

• Dels 3 als 9 mesos es produeix el Bootstraping fonoprosòdic, els nadons comencen a balbotejar i emetre sons imitant les converses dels adults.
• Dels 9 als 10 mesos comencen a comprendre els primers mots, relacionen paraula amb persona u objecte.
• A partir de l’any comença la fase lingüística i apareixen les primeres paraules “mama, papa, aigua, etc”.
• Dels 18 als 24 mesos es produeix la fase coneguda com “explosió lèxica”,  els infants són com esponges de vocabulari
• A partir dels 2 anys comencen a fer combinacions de 2 o tres paraules.
• Dels 26 als 34 mesos comencen a elaborar les frases conjugant verbs i construint-les sintàcticament.
• Dels 36 als 60 mesos mostren habilitats per demanar les coses de manera indirecta, són més conscients dels aspectes socials d’una conversa, utilitzen l’el·lipsis per compartir pressuposicions i creen rols imaginaris.
• Dels 5 als 7 anys ja són capaços de fer narracions, parlar de fets i esdeveniments no presents en el context.

5 orientacions de base

Per tal d’afavorir el desenvolupament lingüístic dels nostres fills i filles i la seva capacitat per descobrir el món, la doctora va oferir un seguit de pautes o consells a seguir:

1. Temps de joc. Quan estem amb els nostres fills és important dedicar-los-hi temps de qualitat, si cal posar el mòbil en mode avió i interactuar amb ells.
2. Llegir contes diàriament. Segons la doctora aquest hàbit és molt enriquidor per a les criatures, ja que adquireixen llenguatge alhora que estableixen una connexió amb els pares i una rutina.
3. Recollir, reformular i afegir. Quan el nostre fill diu quelcom, encara que no ho hagi pronunciat bé, hem de repetir allò que ha dit (aquest cop ben pronunciat) i afegir-hi més llenguatge, per exemple: nen “mira un cote bau”, mare “oh sí un cotxe blau, és molt bonic”.
4. Motherese / Baby Talk. La pràctica del motherese consisteix en interactuar amb el nadó, mirar-lo, somriure i explicar-li tot allò que l’envolta amb un to de veu amorós.
5. Higiene de son. Cal ensenyar als infants a dormir i que agafin el patró de son. L’ús de pantalles abans de dormir pot alterar el patró de son.

Què no els va bé?

• Xumet: Millor retirada a partir dels 18-24 mesos.
• Biberó: retirada a l’any (màxim) (AAP recomana als 18 mesos).
• Menjar triturat que es perllongui en el temps. La majoria de pediatres recomanen els aliments sòlids aviat per començar a agafar musculatura maxil·lofacial.
• Deixar-los amb pantalles cada dia. No és Bo.
• No poder dedicar-los cada dia un temps de qualitat. Cal que ens sentin, que ens mirin, que modelem, que expliquem tot.
• Vocabulari infantil poc explícit o ric. Si podem diferenciar i dir a cada cosa pel seu nom millor.
• Frases imperatives tota l’estona. Si sempre els parlem en to imperatiu “posa’t la jaqueta”, “menja”, “sortim”, no afavorim que ells puguin respondre i descobrir altres tipus de conversa.

Esperem que aquest article hagi estat d’utilitat! A la Institució Familiar d’Educació creiem que els veritables educadors dels vostres fills sou vosaltres, les famílies. És per aquest motiu que posem tot el nostre temps, esforç i experiència al vostre servei. Creiem en una educació familiar i en la importància d’una societat on les famílies estiguin preparades i formades per tirar endavant.

Qualsevol dubte o suggeriment el podeu deixar a comentaris!

L'entrada La màgia de les primeres paraules ha aparegut primer a Blog d'educació.

Una de les preocupacions més habituals dels pares és la salut i higiene bucodental dels infants, primerament enfocada en el procés de dentició dels fills i posteriorment en com mantenir una bona higiene.

La Dra. Núria Melgosa odontòloga i odontopediatra  a la Clínica QDENTS, va donar una xerrada a la Institució Lleida, dins del programa Family Time i  ens va donar una sèrie de consells molt interessants sobre la dentició en aquestes  primeres etapes.

Hi ha certs mites sobre el tema, com per exemple que fins que no els surten les dents no és necessari tenir-ne cura; però la realitat està molt allunyada.

Cal tenir cura de la salut bucodental fins i tot abans del naixement de l’infant

Com ho podem fer?

Les mares embarassades han de tenir especial cura amb la seva alimentació, durant la gestació han d’estar presents les proteïnes, el calci, el fòsfor i les vitamines A, C i D.

A més a més, han de cuidar la seva pròpia salut bucodental, tenint una correcta higiene per evitar la transmissió de patògens al nadó.

Quina és l’evolució de la dentició?

Les primeres dents poden sortir a partir dels 6 mesos i fins als 2 anys, aproximadament, en aquest moment l’infant tindrà 20 peces que conformaran les anomenades “dents de llet” o temporals.

A partir dels 6 anys hi haurà el canvi de dentició, a les anomenades dents permanents, que conformaran les 32 peces, aquest procés pot durar fins als 14 anys.

Com podem mantenir una bona higiene?

• És molt important mantenir una bona higiene de la boca, llengua, genives i mucosa des del moment del naixement. Després de cada presa de pit o biberó és important netejar amb una gasa humida, sobretot en les preses nocturnes.
• En el moment que ja apareixen les primeres dents, ja es pot introduir el raspall i la pasta de dents fluorada 2 cops al dia, en especial a la nit, i també és recomanable, que quants les primeres peces apareguin, poc a poc aquesta presa nocturna es vagi retirant.
• També és adequat que al voltant dels 12- 16 mesos es comencin a retirar els biberons per evitar interferir en el correcte desenvolupament de la dentició, i passar a beure líquids en una tassa o got.
• Ara però, amb els biberons mai s’han de fer ingestes de líquids ensucrats com làctics, sucs de fruites, etc.
• Pel que fa al xumet, tampoc s’aconsella el seu ús al principi, encara que pot servir per evitar que el nen succioni el seu dit, activitat amb conseqüències més greus per al desenvolupament de la boca. Si s’utilitza el xumet, és important  no passar dels 24 mesos d’edat, ja que pot ocasionar problemes en la mossegada.
• Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’ hora de cuidar la salut bucodental, no sols és la de visitar al dentista amb regularitat (un cop a l’any o cada 6 mesos) sinó també vigilar els possibles accidents domèstics que puguin patir els infants en les primeres edats. Quan els nens comencen a desplaçar-se, caminar o córrer poden patir alguna caiguda o cop que afecti a les dents, és de vital importància actuar el més aviat possible i amb rapidesa acudint a l’especialista pertinent, evitant així futurs problemes.
• També l’adult, ha de procurar no ser transmissor de patògens amb pràctiques poc saludables com el netejar el xumet que li ha caigut a l’infant al terra, amb la pròpia saliva; o compartir estris de cuina a l’hora de menjar i beure.

Com podem prevenir la Càries?

La càries és una malaltia crònica infecciosa que afecta als teixits durs de les dents, els 2 punts més importants per evitar tenir-ne són els següents:

1. Cuidar l’alimentació, el consum de carbohidrats, d’aliments ultraprocessats, dolços i de consistència enganxosa, afecten en gran mesura a les dents, i afavoreixen l’aparició de bacteris. La ingesta d’aquests, entre hores i en horari nocturn, possibilita l’aparició de la càries, és per això on radica la importància d’un bon raspallat nocturn.
2. Fer un bon raspallat de dents, a partir dels 6 mesos fins als 3 anys ja es pot utilitzar raspall i pasta fluorada amb un mínim de 1000 ppm de flúor, aquesta és la concentració adequada per tal que hi hagi un efecte protector. A l’inici amb un quantitat igual a la mida d’un gra d’arròs serà suficient, a partir dels 5 anys la quantitat seria com un pèsol.
3. Un cop han sortir totes les dents, també es pot introduir l’ús de del fil dental.
4. Fins als 8-10 anys els infants no seran capaços de fer una bona neteja, és per això, que els adults han de supervisar el procés de raspallat, així aconseguirem que aquest hàbit es consolidi.
5. El raspallat més important de totes les etapes és el nocturn, ja que per les nits no es genera saliva; aquesta és antibacteriana i ajuda a protegir la flora bucal, heus aquí la importància d’aquesta neteja.
6. La prevenció és molt important a l’hora d’evitar la càries, ja sigui amb revisions periòdiques, l’ús de selladors o resines protectores, i també l’observació de la boca de l’infant per part dels pares. Obrir a boca, aixecar els llavis i observar les mucoses, llengua, queixals… per vigilar l’aparició de càries incipients i evitar altres problemes bucals.

Esperem que aquest article us sigui de molta utilitat.

L'entrada Dentició a les primeres etapes ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les rebequeries acostumen a ser una resposta d’un estat d’ànim de l’infant. Quan els adults vivim una situació incomoda o tenim un desengany podem raonar. Els infants, en canvi, treuen les seves emocions de dins amb plors i/o crits. Manifesten així, una inquietud interior. A més a més, moltes vegades se’ls hi suma la frustració que pateixen per no saber comunicar adequadament el que els hi està succeint.

Podriem dir que és una etapa revolucionaria per a ells: A nivell motriu comencen a caminar sense cotxet, mengen sols, corren; a nivell social comencen a distingir les emocions; a nivell lingüístic poden establir converses, aprenen a obeir petites ordres i a participar en el joc simbòlic.

Tots aquests avenços en el desenvolupament els encoratgen a provar coses noves, a indagar, a assolir nous reptes. Això es tradueix, a ulls dels adults, en un caràcter egocèntric, ja que els nens s’expressen de la manera que saben: amb “rabietes” perquè volen sortir-se’n amb la seva. El seu vocabulari es redueix a un “No” constant.

D’aquesta manera, els pares, viuen aquesta etapa amb angoixa, ja que no saben com resoldre aquestes situacions i moltes vegades, tot plegat, condueix a un ambient familiar d’estrès. Així, a aquesta etapa se la coneix col·loquialment com “els terribles 2 anys”. 

La Miriam Sala, coordinadora de la Llar d’Infants de la Institució Airina i la Ivette Rodríguez, mestra de Llar 2 de la mateixa escola, ens comparteixen la seva experiència per ajudar-nos a gestionar millor les situacions i emocions dels infants de 2 anys. 

Com podem acompanyar els nostres fills en aquesta etapa de canvis i revolució interior?

Cada nen és un món, cada fill és únic i això no ho volem perdre de vista. Per això les nostres mestres de la Institució Airina, ens ajuden amb una sèrie de tips i consells que han adquirit al llarg dels seus anys com a docents a l’etapa de Llar.

La majoria de vegades el que necessiten els nens és simplement expressar i treure de dins el torrent d’emocions i sensacions que senten en els seu interior, ja que no són capaços d’ordenar ni de posar-hi nom. La nostra tasca és acompanyar-los en aquest moment. 

Quan estan en el punt àlgid, no podrem fer-los raonar, només estar al seu costat. Necessiten el contacte físic, sentir-se estimats i acompanyats: una abraçada, una carícia, un “estic aquí amb tu”. Hi haurà nens, però, que no voldran el contacte físic, hem de conèixer i respectar les necessitats de cadascun. 

Una vegada es calmen, és quan podem posar noms a les seves emocions. D’aquesta manera els anirem ajudant a entendre i ordenar els seus sentiments. És molt important que verbalitzem el que han viscut. T’has posat molt trist, oi? No t’agrada la verdura? Però saps què? La verdura t’ajudarà a ser molt gran i molt fort, i a no posar-te malalt. Fem una cosa, menges una miqueta i després agafem un iogurt de maduixa que t’agrada molt.

“No deixar que el nen passi la rebequeria, és no deixar-lo créixer. Hem d’ajudar als nostres fills a que siguin emocionalmente forts. Per això és tant important que en aquesta etapa els ajudem a entendre i a posar nom a les seves emocions, al que están sentint”. Declara la Ivette Rodríguez.

Pautes per crear un entorn adequat

També hi ha un seguit de pautes que ens poden ajudar a crear un ambient adequat i segur on els menuts puguin expressar-se sense por. Miriam Sala, coordinadora de Llar d’Infants de la Institució Airina, ens els desvela: 

• Rutines. Als nens els dóna seguretat seguir unes rutines i els ajuda a anticipar-se. Ja que quan estan cansats o tenen gana és més fàcil que facin una rabieta. 
• Donar-los autonomia, que se sentin útils. Hem d’aprofitar que els infants es van fent grans i són capaços de fer petites tasques, els agrada sentir-se útils i formar part del nucli familiar. Ens poden ajudar en les tasques de la vida quotidiana, com per exemple: parar la taula, posar la roba a la rentadora… 
• Mantenir la calma. Deixar que la rabieta passi i mostrar calma davant del nen. 
• Establir unes normes o límits. Han de ser clars i els han de complir tots els membres de la família per ajudar els petits.

• Passar temps amb els fills. És molt important poder passar temps amb els fills. Ha de ser temps de qualitat que els ajudi ha establir uns bons vincles i que els dongui seguretat i confiança. I sobretot, el més important és que es sentin estimats. 

Hem de pensar que les rabietes formen part d’una etapa madurativa i que, tard o d’hora, acabarà passant, hem d’aprendre a disfrutar dels bons moments que ens dona cada etapa. 

L'entrada Els terribles 2 anys ha aparegut primer a Blog d'educació.

I és que el descans dels nens és una cosa que preocupa a moltes famílies, ja sigui perquè no descansen bé durant la nit, perquè els costa posar a dormir al seu nen o perquè no aconsegueixen tenir bones migdiades durant el dia. Sempre hi ha alguns pares afortunats que asseguren que el seu fill no té problemes per a agafar la son, però també hi ha uns altres que acaben cansats per la falta de son -la del bebè i la seva-. Un de cada quatre nens té problemes per a conciliar-ho, per la qual cosa si ets d’aquest 25%, aquest post et resultarà interessant.

En primer lloc, s’ha d’entendre que això és una cosa normal i que li succeeix a moltes famílies. El son infantil és un procés maduratiu que evoluciona de manera natural i madura fins que s’aconsegueix dormir de manera independent i sense despertar-se. Quin és un dels problemes? Que moltes famílies no poden esperar que això passi de manera natural ja que pot trigar anys, i un mal descans pot tenir un impacte negatiu en tota la dinàmica familiar.

“A partir dels dos anys et dormirà del tirón“. Moltes vegades, els pares han escoltat aquesta frase però, arribat aquest punt, alguns -els menys afortunats en aquest sentit- s’adonen que continuen tenint problemes. O potser la nena o nen dorm tota la nit però s’ha de lluitar l’hora d’anar a dormir fins al punt que pot arribar a influir en la dinàmica familiar, o bé hem d’insistir en la migdiada, despertars molt d’hora, terrors nocturns, malsons o alguna anada i vinguda al llit dels pares.

L’objectiu d’aquest post és ajudar-vos a intentar que els vostres fills dormin bé -o fins i tot més- i que estiguin ben descansats. Perquè d’aquesta manera, no només estaran millor ells, sinó que, també, es traduirà en un millor descans de tota la família, millor humor a casa i millor rendiment laboral per al papa i la mama.

Alguns tips o consells per ajudar els nostres fills a descansar millor

• Crear un bon ambient de son: Una habitació amb una temperatura adequada, sense soroll, foscor 100% i pocs estímuls.
• Proporcionar una rutina: Una de les coses més importants. Els nens són “fans” de les rutines i rituals. Esperen que passin les coses cada dia de la mateixa manera i això els hi aporta seguretat.
• Mantenir uns horaris adequats per a la seva edat: Els nens, igual que els adults, es regeixen per un ritme circadiari. Nosaltres, com a animals diürns que som, anem amb el sol. Els nens normalment són matiners per naturalesa, seguint l’horari del sol, i això es tradueix en la necessitat de posar-se al llit aviat.
• Respectar les seves “finestres de son”: el temps màxim que poden romandre desperts. Si deixem una finestra massa llarga fins que vagi a dormir, tindrem a un nen cansat que, a més d’estar irritable, li costarà més adormir-se o bé es despertarà més durant la nit.
• Aconseguir que sigui independent per a agafar el son: Si un nen es desperta múltiples vegades per a prendre un biberó, perquè la mama l’abraci o per demanar qualsevol ajuda externa que l’ajudi a tornar-se a dormir, no aconseguirem que dormi tota la nit si no li ensenyem a adormir-se només sense aquestes ajudes.

En conclusió, s’ha de tenir en compte que no totes les famílies desitgen ajudar el seu fill a tenir un son independent, ja que no els importa aixecar-se a ajudar el seu nen a adormir-se.

Només quan aquesta dependència es presenta com un problema per a la família és quan cal prendre mesures, sempre des d’una perspectiva respectuosa per al nen i acompanyant-lo en el procés d’aprenentatge cap a la nova habilitat d’adormir-se sense ajuda.

L'entrada Com ajudar el meu fill a que dormi millor? ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’estimulació comença amb activitats de contacte físic. Els nadons reben els seus primers estímuls a través de les seves figures de referència (la mare i el pare) per tant, és essencial que us prengueu uns minuts al dia per a jugar, parlar i fer exercicis amb ell.

La Glòria Llonch, mestra de Llar 0 a La Farga Infantil ens explica com fer alguns exercicis d’estimulació primerenca per a nadons de 0 a 3 mesos que l’ajudaran a guanyar flexibilitat i enfortir el to muscular. El massatge infantil és un dels més agradables i fàcils; és un mètode per establir un vincle emocional. Segons Llonch, “és important fer massatges als nadons perquè així establim un vincle únic a través de la pell, de mirades, de somriures i del to de veu“.

Exercicis per fer amb el teu nadó de 0 a 3 mesos

• Agafa les seves mans i peus i juga amb els seus dits, un a un.
• Estira’l panxa enlaire, agafa les plantes dels seus peus i porta-li els genolls al pit per enfortir la musculatura.
• Estira’l panxa enlaire, agafa les seves mans i realitza moviments en cercle amb els seus braços.
• Estira’l panxa enlaire, ensenya-li una joguina o quelcom que faci soroll  a una distància d’uns 30 cm dels seus ulls i mou-ho d’un costat a l’altre perquè el segueixi amb el seu cap.

A mesura que el bebè va creixent i guanyant habilitats motrius, normalment a partir dels 3 mesos, anirem afegint gradualment exercicis més complexos. Podem començar també a fer exercicis boca avall perquè vagi guanyant força en la musculatura del coll, molt a poc a poc i respectant sempre la seva disposició per a fer-los. Els nadons descobreixen el món que els envolta mitjançant els 5 sentits. La Carla Pereira, mestra de la Llar d’Infants de La Farga Infantil, ens aconsella com, mitjançant el joc, podem practicar l’estimulació sensorial.

Exercicis per fer amb el teu nadó de 3 a 6 mesos

• Pots apropar-li olors al nas, o jugar amb objectes que facin soroll.
• És important estimular el tacte amb objectes rugosos, suaus, aspres, etc.
• Estira’l panxa enlaire, fes suaument el moviment de la bicicleta amb les seves cames.
• Agafa les seves mans i juga a aplaudir.
• Estira’l panxa enlaire, doblega-li una cama mentre estires l’altra i ajuda’l a girar cap al costat de la cama estesa. Repeteix amb l’altra cama.
• Estira’l panxa enlaire, agafa’l dels braços i puja’l lentament fins a la posició d’assegut.
• Estira’l boca avall i col·loca algunes joguines davant perquè les vegi i pugui fer el gest d’agafar-les.

Esperem que aquest article us ajudi per practicar l’estimulació primerenca amb el vostre nadó a casa. Com ja sabeu a la Institució Familiar d’Educació volem acompanyar-vos en el creixement dels vostres fills i filles. Si ho proveu a casa i ens voleu fer arribar qualsevol comentari o pregunta per la Glòria o la Carla, estarem encantats de contestar-vos.

L'entrada Exercicis clau per estimular el teu nadó ha aparegut primer a Blog d'educació.

Amb el confinament causat per la Covid-19, molts infants de 0 a 3 anys han viscut els primers mesos de la seva vida tancats a casa. Algunes de les conseqüències degudes a aquest tancament que s’han percebut en alguns infants són: dificultat a l’hora de parlar o expressar-se, dificultat a l’hora d’adaptar-se a la Llar d’Infants, por o mandra de sortir al carrer, etc.

En aquest post la Vanessa Lucas, mestra de Llar 2 de la Institució Lleida ens proposa 7 consells per estimular la parla dels més petits:

De 0 a 6 mesos

1. Treballar el llenguatge no verbal els primers mesos de vida per establir un vincle de confiança amb el nadó.
2. Donar significat, explicar amb paraules les seves emocions, accions i desitjos.
3. Evitar el xumet i el biberó quan comencen a parlar o fer el balbuceig (sempre que no sigui necessari). Perquè aprenguin a pronunciar correctament tots els sons.

A partir dels 6 mesos

1. Aprofitar el joc per pronunciar sons i onomatopeies, per exemple jugar a titelles o explicar contes.
2. Verbalitzar allò que fem en el nostre dia a dia, per a que vagi adquirint llenguatge.
3. Procurar donar una alimentació que afavoreixi l’enfortiment de la musculatura maxil·lofacial. Per exemple canviant el puré de fruita per fruita tallada.
4. Evitar els infantilismes o els diminutius. Donar exemple i parlar als fills com parlem entre adults, per tal d’ampliar el seu ventall de vocabulari.

Esperem que aquest article sigui útil i pogueu treballar a casa alguns dels consells que ens ha donat la Vanessa. Si teniu qualsevol dubte podeu deixar un comentari o dirigir-vos directament als/les mestres de les nostres escoles. Com sabeu, a Institució Familiar d’Educació procurem posar tot el nostre coneixement, temps i esforç al vostre servei, per tal d’acompanyar-vos en aquest camí d’aprenentatges que feu amb els vostres fills i filles.

L'entrada Com desenvolupar el llenguatge dels 0 als 3 anys ha aparegut primer a Blog d'educació.