Emoció i nervis esperant per pujar a l’avió. Quan aterres, una família nova et rep amb els braços ben oberts i una escola t’espera per ajudar-te a adaptar-te i aprendre noves coses, noves cultures i noves amistats. Els primers dies són plens de descobriments, cada moment és una nova lliçó. Aquesta és l’essència d’una estada internacional, un viatge que va molt més enllà de les fronteres acadèmiques.

Cada acció és un aprenentatge, des d’agafar l’autobús fins a participar en les tradicions de les famílies i del país. I així, sense adonar-se’n, l’alumne no només millora exponencialment la seva fluïdesa lingüística, sinó que també creix com a persona, desenvolupant qualitats com la independència, la confiança en un mateix i la mentalitat oberta.

Conviure amb cultures i persones diferents ajuda a entendre perspectives diverses, fomenta l’empatia i ensenya als alumnes a treballar en equips amb gent i visions molt diferents. Això no només és útil per l’aprenentatge acadèmic o professional, és una lliçó per a tota la vida. 

D’altra banda, viure lluny de casa pot ser tot un repte, però són aquests moments els que et fan créixer. Quan un alumne aprèn a resoldre petits problemes del dia a dia està construint habilitats que el preparen per a qualsevol situació futura. Viure en noves escoles amb noves metodologies fa que l’alumnat estimuli la creativitat i el pensament crític al mateix temps que construeixen noves amistats que es convertiran en una xarxa global de contactes molt valuosa pel seu futur.

A les escoles de la Institució, estem compromesos en obrir les portes del món a través de programes internacionals personalitzats, des d’estades curtes o llargues fins a programes d’intercanvis, tot amb l’objectiu que els nostres alumnes no sols ampliïn els seus horitzons acadèmics, sinó que també es converteixin en ciutadans del món llestos per liderar amb empatia, coneixement i visió global.

L'entrada Com un bitllet d’avió pot canviar el teu futur ha aparegut primer a Blog d'educació.

El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, podem ajudar els nostres fills i filles en la decisió de quins seran els seus estudis més enllà de l’escola. Els podem oferir suport, orientació, confiança… però tot plegat no es fa el dia o dies que han de prendre la decisió. Ho hem de treballar des de molt abans, fomentant la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions informades. Però, com?

Comunicació

És important que a casa haguem treballat la comunicació oberta i sense judicis. Mantenir regularment converses amb els nostres fills sobre els seus interessos, les seves passions, habilitats i objectius vitals farà que se sentin còmodes de compartir amb nosaltres els seus dubtes alhora d’escollir els seus estudis universitaris o formació professional.

Autoavaluació

Si coneixem bé els nostres fills, podem ajudar-los a identificar les seves fortaleses, habilitats, valors i reptes personals. L’autoavaluació és fonamental per tal que puguin entendre qui son i què els motiva.

Investigació

Hem d’animar els nostres fills i filles a dur a terme una investigació activa. Explorar diferents àrees i programes o assistir a fires d’ensenyament. Això els ajuda a posar sobre la taula totes les oportunitats disponibles.

Mentoria i assessorament personal

És important que els nostres fills puguin connectar amb mentors o assessors acadèmics. Aquests professionals poden oferir-los informació específica sobre diferents carreres i activitats professionals. Una informació que prové d’algú que hi té experiència serà molt valuosa i pràctica per a ells. Poder confiar en l’escola dels nostres fills en aquesta via serà clau.

Exploració pràctica

És important que facilitem als nostres fills i filles experiències pràctiques, com  voluntariat o activitats extra curriculars, que els ajudaran a descobrir les seves habilitats i fortaleses des de la pròpia experiència.

Un grup d’alumnes de La Farga i La Vall participen a l’European Youth Parliament

Considerar la vida més enllà de l’estrictament acadèmic

Escollir els estudis post escolars no és una decisió exclusivament acadèmica. En el cas que el nostre fill o filla vulgui estudiar una carrera universitària, valorem amb ells també la vida universitària. Quines oportunitats li oferirà la universitat on estudiï? Trobarà un ambient que fomenti el seu creixement personal?

Flexibilitat i resiliència

Ajudem els nostres fills i filles a entendre que no passa res per no tenir totes les respostes clares des que comencen a pensar en els seus estudis. La tria del seu futur acadèmic és un procés, i cal ser flexibles i resilients per a ser capaços d’acceptar els canvis de rumb que puguin sorgir.

L’elecció dels estudis post escolars és un viatge personal únic. La tria la faran ells. Però el camí el podem recórrer plegats. Ajudem-los a prendre una decisió informada, capaç de potenciar les seves fortaleses i habilitats en un entorn que els faci créixer. Acompanyem-los i, després, fem una passa a un costat. Deixem-los prendre la seva decisió i acompanyem-los sigui quina sigui.

A les escoles de la Institució, estem al costat de cada família i de cada alumne en la presa d’aquesta decisió. Per això, convidem els nostres alumnes a visitar fires d’ensenyament i promovem espais de trobada amb antics alumnes universitaris o professionals joves que poden oferir-los informació pràctica sobre les seves experiències. L’èxit acadèmic, professional i personal del nostre alumnat és també el nostre èxit.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a decidir què estudiaran ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tendim a associar el no amb la limitació. En canvi, en l’àmbit de l’educació, el no pot ser una eina molt valuosa que afavoreixi el creixement personal. Ara bé, tant important com dir no, és la manera com ho fem. Acompanyar la negativa d’un raonament, ajuda els nens i les nenes a comprendre’n les raons i els convida a la reflexió. El no, exercit i comunicat amb criteri, és una eina essencial per a cultivar la voluntat i la fortalesa en els nostres fills i filles.

Límits

Negar és una forma de crear límits saludables que aporten estructura i seguretat al nen o nena. Establir límits clars és fonamental per a educar els nostres fills en la responsabilitat i acceptació de les conseqüències dels seus propis actes. El no mai hauria de ser una negació arbitrària, sinó una manera clara de posar límits.

Resiliència

Dir no en situacions quotidianes prepara els nens i les nenes per a afrontar adversitat de forma efectiva. És una font valuosa d’aprenentatge per a gestionar la frustració, buscar solucions i entendre que no sempre obtindran el que desitgen quan ho desitgen.

Comunicació

Compartir amb els nostres fills i filles el perquè al darrera del no els ajudarà a entendre les raons de la negativa. Els convidarà a reflexionar i fomentarà el diàleg obert entre ells i nosaltres.

Esforç

El no ensenya els nostres fills i filles que l’esforç i la responsabilitat són fonamentals per a l’èxit. Això cultiva en ells una mentalitat de creixement, on els desafiaments s’assumeixen com a oportunitats per aprendre i millorar.

Tolerància a la frustració

A la vida, les coses no són sempre com imaginem o desitgem. És important que els nostres fills i filles en siguin conscients i tinguin les eines per a gestionar les emocions que es desprenen d’aquestes situacions. En dir no en contextos controlats, proporcionem als nostres fills oportunitats per a desenvolupar tolerància a la frustració.

Construcció del caràcter

No no és sempre una negació. Sovint, és una oportunitat per a construir. En establir límits i guiar els nostres fills i filles per mitjà de la decepció, contribuïm a la formació d’un caràcter sòlid, fort i resilient.

Com a mares i pares no hauríem de percebre el no com una negació d’amor, afecte o disponibilitat. El no pot ser un afavoridor del creixement, ja que estableix límits, fomenta la resiliència, promou la responsabilitat personal i desafia la comoditat del sí. Tot això, crucial per al desenvolupament i formació de persones fortes i perseverants.

Cada família sap quin paper ha de jugar el no en el seu dia a dia. De vegades, es tracta de negar aquella estona de televisió que demanen els més petits, aquells aliments poc saludables però temptadors que voldrien menjar a cada moment, el lliurament del primer telèfon mòbil a l’adolescència o la sortida nocturna a la qual s’hi ha apuntat totes les seves amistats.

Dir que no a aquestes o altres peticions pot resultar-nos difícil. Ens assegura una conversa difícil i alguna que altra mala resposta o mala cara. Però no oblidem que el no aportarà als nostres fills i filles beneficis a llarg termini. I potser, algun dia, fins i tot ens ho agraeixen.

L'entrada El poder del NO en l’educació dels nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les 5 coses que pots dir als teus fills i filles a l’inici de curs (o en qualsevol moment):

1. Sigues acollidor, sobretot amb els companys nous

No tots els nens i nenes viuen amb alegria i ganes l’inici del curs escolar. A alguns, els genera ansietat o angoixa. Això es pot accentuar encara més si el nen o nena comença el curs en una escola nova. Per això, és important que fem veure als nostres fills i filles que cal ser acollidor, rebre amb afecte i alegria cada company i companya, sobretot aquells que s’enfronten a aquest moment de canvi amb més dificultats. Procurar que ningú se senti sol, ajudar sempre que calgui i col·laborar en la cohesió del grup.

Alumnes de La Farga Infantil

2. No exerceixis ni consisteixis cap tipus de violència

El bullying o assetjament escolar és, malauradament, una realitat a moltes escoles. Cada centre disposa d’un protocol de prevenció i actuació que ha d’aplicar amb contundència davant de qualsevol episodi. Aquest tipus de violència, però, sovint és silenciosa als ulls dels docents i durant un temps es manté amagada entre la complicitat de l’assetjador i els companys que la silencien. Animem els nostres fills i filles a no mirar cap una altra banda. A no participar de cap tipus de violència vers ningú i a denunciar-la en cas que la detectin.

3. Aprofita cada oportunitat d’aprenentatge

L’escola obre les portes als nostres fills i filles a un món d’aprenentatge que va molt més enllà del que recullen llibres de text. A les escoles de la Institució Familiar d’Educació, per exemple, l’alumnat pot participar en concursos d’oratòria, intercanvis d’aprenentatge lingüístic amb estades a l’estranger, activitats solidàries… són propostes que impulsen l’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles. És important que els fem prendre consciència del benefici que suposa per a ells participar-hi.

Alumnes de La Farga i La Vall participant al European Youth Parliament

4. Implica’t en l’escola, en tot

Animem els nostres fills i filles a implicar-se en tot allò que l’escola proposi. Que a l’escola no només s’hi va a adquirir coneixements acadèmics, també s’hi va a viure. Per això, és important engrescar-los a participar de les activitats que proposi el centre més enllà de l’estrictament acadèmic. Fer de voluntaris en activitats per a famílies, implicar-se en projectes nous, etc.

5. Gaudeix de cada moment amb les teves amistats

De l’escola, els nostres fills i filles en sortiran amb moltes coses apreses i moltes experiències viscudes. Tan o més important, també, serà les amistats que hagin fet. Un grup d’amics i amigues que els acompanyaran en etapes futures de la vida. Animem-los a tenir cura dels seus amics i amigues, de compartir experiències amb ells, d’aprofitar el temps d’escola per a establir vincles forts i saludables.

Alumnes de La Vall

Per endavant tenim un curs ple de noves oportunitats. Animem els nostres fills i filles i acompanyem-los per tal que l’espremin i aprofitin al màxim, en tots els sentits.

L'entrada 5 coses a dir als teus fills a l’inici de curs ha aparegut primer a Blog d'educació.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

2. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

3. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

4. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

5. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

6. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors ha aparegut primer a Blog d'educació.

Acompanyar els teus fills o filles durant el final de curs vol dir oferir-los suport emocional, generar un ambient d’estudi òptim a casa i promoure hàbits saludables. Ajudar-los a enfrontar-se a aquesta etapa els donarà eines per a poder resoldre reptes acadèmics futurs de manera efectiva i amb serenitat. Comptar amb el vostre suport incondicional i la vostra confiança marcarà la diferència en la seva experiència educativa.

Aquests són alguns tips que podeu seguir a casa per acompanyar els vostres fills i filles durant els exàmens finals o la selectivitat.

1. Crear un ambient d’estudi òptim a casa.

És bàsic que les nostres filles i fills tinguin un espai adequat per a l’estudi a casa. Un lloc confortable, endreçat i tranquil. A més, cal eliminar possibles distraccions, com la televisió o els dispositius electrònics. És important, doncs, crear un espai i un temps “lliure de pantalles”.

2. Crear una rutina d’estudi efectiva.

Establir una rutina regular, amb horaris fixes i espais tranquils i lliures de distraccions, ajudarà els nostres fills a organitzar-se millor. També podem animar-los a gestionar el seu temps d’estudi dividint les tasques que ha de dur a terme i marcant-se fites realistes.

3. Establir unes expectatives clares.

A l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, als nois i les noies els acostuma a costar gestionar la pressió. La que senten que els posa l’escola, la que es posen elles o ells mateixos i la que perceben per part dels seus pares i/o mares. En aquest sentit, els pot ajudar tenir clares quines són les expectatives que dipositem en ells i, també, les que ells mateixos tenen. Per això és bo parlar amb ells, ajudar-los a marcar-se expectatives realistes i clares sobre els resultats dels exàmens i dels seus estudis, emfatitzant en la importància de l’esforç i la dedicació. En aquest sentit, també és important reconèixer i valorar el seu progrés i la consecució dels seus reptes propis.

4. Comunicació escola-família.

És important que, com a mares i pares, mantinguem un diàleg personal amb el tutor o tutora del nostre fill o filla, ja que és qui ens pot orientar millor en les expectatives que hem de posar en aquesta etapa, en funció del punt en què es troba el nostre fill o filla. També és qui ens pot compartir els neguits o sensacions amb els quals s’enfronten als exàmens finals. L’atenció personalitzada i el diàleg escola-família són també clau en aquesta etapa.

5. Oferir-los suport emocional.

De vegades, la distància generacional o les ocupacions diàries ens empenyen a minimitzar o menystenir l’estrès i la pressió que les nostres filles o fills poden sentir. És important mirar d’entendre’ls, i també de mostrar-los aquesta empatia i comprensió. Escoltar les seves preocupacions i pors, motivar-los i aportar-los una visió realista de la situació.

6. Promoure un equilibri saludable.

És important que les nostres filles i fills s’entreguin amb dedicació i esforç a les seves obligacions acadèmiques. Però també ho és que ho facin de manera saludable. En aquest sentit, podem ajudar-los fomentant descansos regulars durant les seves estones d’estudi, una adequada higiene de la son i una alimentació saludable.

Els exàmens finals passaran, amb més o menys èxit, però cal aprofitar aquest moment més enllà de l’estrictament acadèmic i viure’l com una etapa de creixement dels nostres fills o filles. Convertim aquest final de curs en un entrenament per a situacions futures més exigents, com el batxillerat, la selectivitat o la universitat, en funció de l’etapa educativa en la qual es trobi el nostre fill o filla.

I no ens oblidem de celebrar el final dels exàmens, una manera de reconèixer el seu esforç, la seva entrega i la seva dedicació, més enllà dels resultats que acabi obtenint.

Llegeix altres articles del blog sobre aquest tema que et poden interessar:

Com motivar el teu fill perquè estudiï

“Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç, Toni Nadal

L'entrada “Exàmens finals… ja no puc més!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares ens preocupa, tant que els nostres fills o filles siguin assetjats, com que puguin assetjar algú altre. Aquests són, però, només dos dels quatre rols que els nois i noies poden adoptar en un cas de bullying: l’assetjador o qui exerceix la violència; l’assetjat o qui la pateix; els espectadors o còmplices, que la presencien i no fan res per evitar-la; o aquells que fan una passa endavant i la denuncien.

És important que l’escola que escollim per als nostres fills i filles tingui com a prioritat vetllar pel benestar de tots i cadascun dels seus alumnes. L’assetjament és un tipus de violència molt present a l’entorn escolar, no podem esquivar-lo, però sí que podem confiar que el centre educatiu on són els nostres fills i filles fomentarà la bona convivència entre l’alumnat i serà implacable si es detecta qualsevol mena de violència.

A més a més de disposar d’un protocol activat pel Departament d’Educació de la Generalitat i aplicar-lo quan es detectin casos d’assetjament escolar, és important que l’escola:

• Fomenti el sentiment de grup i pertinença a l’aula. És fonamental que l’alumnat d’una mateixa classe estableixi vincles afectius saludables per tal que tots i totes se sentin part important del grup.
• Fomenti l’empatia i el respecte. Els nois i noies han de disposar de recursos que els ajudin a ser acollidors amb cada company o companya, sigui com sigui. A entendre com és i com es comporta i a respectar-lo en tots els casos.
• Ofereixi espais i moments individuals de diàleg i confiança. Les tutories individuals periòdiques amb un tutor o tutora que el coneix i que l’escolta afavoreixen que el nen o la nena se senti confiat de compartir allò que li preocupa.

Hi ha formes d’assetjament escolar que transcendeixen les instal·lacions del centre educatiu, com el ciberassetjament, una de les violències més invisibles. És per això que també fora de l’escola s’ha de treballar per combatre-la. La família, agent principal d’educació dels nois i noies, pot:

• Fomentar l’empatia i el respecte. Educar els nostres fills i filles en el respecte farà, no només que respectin els altres, sinó també que siguin capaços d’identificar quan aquest respecte s’està vulnerant. És important que tinguin ull crític per detectar actuacions inadequades en altres.
• Generar moments de comunicació. Els nostres fills i filles haurien de poder parlar de qualsevol cosa a casa. Per això és clau que sàpiguen que poden dir-ho tot, sense que ens escandalitzem ni ens enfadem. També ho és que hi hagi el moment adequat per a parlar. Els àpats en família, sense dispositius electrònics que centrin l’atenció (televisió, telèfon mòbil, etc.) o fins i tot els trajectes en cotxe de casa a l’escola sense distraccions. Sigui com sigui, el veritablement important és que els nostres fills o filles tinguin cada dia moments tranquils per a parlar amb nosaltres del que necessitin o vulguin.
• Validar i donar importància a allò que pensen o senten els nostres fills. Hi ha molts tipus d’assetjament escolar. La violència no sempre és física. També n’hi ha de psicològica o social. Menysprear, aïllar, discriminar o escampar rumors sobre algú són també formes d’agredir-lo. Escoltem els nostres fills si ens parlen d’aquestes conductes. No menystinguem el seu patiment encara que, alguna vegada, ens pugui semblar exagerat. Si li fa mal, no és exagerat. Que a l’escola “sempre hagin passat coses d’aquestes”, com es diu sovint, no vol dir que siguin acceptables ni que hagin de continuar passant.
• Assegurar-nos que facin un bon ús de les xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. El ciberassetjament és un dels tipus d’assetjament que més patiment genera en la víctima, ja que l’agressió transcendeix l’horari i l’espai escolars. Pot ocórrer en qualsevol lloc i a qualsevol moment, i això fa que desapareguin els espais de protecció i seguretat. És molt important que ajudem els nostres fills i filles a fer un bon ús dels seus perfils a xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. Han de saber detectar allò que no està bé i frenar-ho. Parlar obertament del tema amb ells pot ajudar-los.

No oblidem que l’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que neix en l’entorn escolar, però que pot anar molt més enllà. I que pot deixar una empremta profunda en els nostres fills i filles i en els seus companys i companyes, sigui quin sigui el rol que adoptin en l’exercici d’aquesta violència. Escola i família han d’esforçar-se a ajudar els nens i nenes, nois i noies, a crear relacions saludables. Caminar de la mà en aquest sentit ens portarà a fer de les escoles llocs segurs, un objectiu compartit per tots els agents educadors dels nostres fills i filles.

Et poden interessar altres articles del blog relacionats amb aquest tema:

Educar en l’ús de les pantalles digitals

Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics

L'entrada Escola i família, contra l’assetjament escolar ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com pràcticament tot en educació, ensenyem a estimar els nostres fills i filles a través de l’exemple. Veure un amor saludable a casa farà, amb tota probabilitat, que vulguin replicar-lo quan els toqui tenir una relació de parella. Parlar molt amb ells i, sobretot, escoltar-los, els ajudarà a fer-se preguntes per saber si la persona en qui s’han fixat és realment el que volen o no.

No podem oblidar que, en l’enamorament, sobretot en l’adolescència, el component de l’atracció física té molt de pes. Una atracció condicionada, en part, per la química cerebral i per les hormones. A banda d’això, també hi ha un altre element a tenir en compte: les personalitats de l’enamorat.

La psicopedagoga Maria Gil ens parla de les 4 personalitats de l’enamorat descrites al best-seller Why him, why her? de la biòloga i antropòloga Helen Fisher. Identificar quina personalitat d’enamorat té el nostre fill o filla ens ajudarà a orientar-lo a l’hora de saber amb quin perfil es pot entendre millor.

• L’explorador/a.

Responen a aquest perfil persones curioses, enèrgiques, divertides i més aviat impulsives. A més, són atrevides, independents i entusiastes. Al seu costat, necessiten algú que gaudeixi també amb la descoberta. La seva parella ideal, per tant, serà per defecte un/a altre/a explorador/a.

• El/la negociador/a.

Són perfils idealistes, imaginatius, comunicatius, empàtics i amb bones habilitats socials. Són també intuïtius, altruistes i comprensius amb el seu entorn. La seva sensibilitat els defineix. Eviten el conflicte i no els agrada discutir. Aquestes característiques encaixen amb les d’un/a director/a.

• El/la constructor/a.

Es tracta de persones familiars, pacífiques, tranquil·les, sociables, compromeses i lleials. Tenen les idees clares, són amants de l’ordre i poc amics del risc. Se’ls reconeix com els “guardians de les tradicions”. Així, la seva parella perfecta serà un team-builder, és a dir, un/a altre/a constructor/a.

• El/la director/a.

Analítics, competitius, persistents. També racionals, decisius i perfeccionistes. Aquesta personalitat busca “un company de ment”, algú amb qui compartir allò que pensen i allò que senten. La seva parella ideal serà un/a negociador/a.

Tot i que poden semblar clixés o generalitzacions, qualsevol de nosaltres podem identificar-nos amb alguna d’aquestes personalitats de l’enamorat. És important també identificar la dels nostres fills o filles, ajudar-los a saber com són, com estimen i què és el que necessiten al seu costat.

Acompanyem els nostres fills i filles en l’elecció de la seva carrera universitària; també en la del seu primer cotxe. No podem deixar-los sols en el que serà la tria més important i transcendent de la seva vida. En la mesura que en vulguin parlar, els hem de poder orientar en les seves primeres experiències en l’enamorament.

Aquest test us ajudarà a identificar quina personalitat d’enamorat és el vostre fill o filla.

L'entrada “M’he enamorat… i ara què?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Un misterio de Navidad (2022)

És una de les estrenes d’aquest Nadal a Netflix. Una pel·lícula adreçada, sobretot, a infants d’entre 5 i 10 anys. La Violet, filla del xerif, iniciarà una investigació policial paral·lela a la del seu pare per descobrir qui ha robat els picarols dels rens del Pare Noel, l’atracció turística del poble. Si troba el veritable lladre, aconseguirà que el pare del seu millor amic, a qui han acusat del robatori, surti de la presó i pugui passar el Nadal amb la seva família. Una pel·lícula que parla de la valentia, del valor de l’amistat, del perdó i dels vincles familiars. Alhora, és una aventura entretinguda amb un rere fons nadalenc.

Scrooge: Cuento de Navidad (2022)

Netflix proposa una revisió del clàssic de Charles Dickens, Cuento de Navidad. L’avar Ebenzer Scrooge té, la nit de Nadal, una última oportunitat d’enfrontar-se la seu passat i canviar el seu futur abans que sigui massa tard. Es tracta d’una pel·lícula d’animació amb força contingut musical, però compte a veure-la amb nenes i nens molt petits, ja que les aparicions del fantasma del Nadal són fosques i poden fer-los por.

Klaus (2019)

Smeerensburg, una illa fosca i gris més enllà del Cercle Polar Àrtic. Jesper, un carter malcriat desterrat pel seu pare a un indret on ningú s’intercanvia cartes, perquè ningú s’intercanvia ni tan sols paraules. I Klaus, un fuster solitari que, a cop i a de regalar il·lusió als infants, aconseguirà transformar l’illa. Una pel·lícula d’animació sobre la màgia del Nadal i la força dels valors que l’acompanyen.

El Grinch (2018)

Una versió molt més amable que la de la pel·lícula del 2000 protagonitzada pel Jim Carrey. En aquest cas, es tracta d’un film d’animació que recull la història del Grinch, l’homenet verd que detesta el Nadal i que es proposa robar-lo. Es toparà, però, amb la bondat i il·lusió desbordant d’una nena, la Cindy-Lou, que el canviarà per sempre.

La Navidad de Ángela (2017)

30 minuts de tendresa. La Navidad de Ángela, basada en el conte de Frank McCourt, recull un episodi real viscut per la mare de l’autor. Una freda nit de Nadal, Ángela, una nena de 6 anys, s’emporta el nen Jesús del pessebre de l’Església per abrigar-lo i que no passi fred. Quan el mossèn se n’adona, denuncia el robatori a la policia. Una pel·lícula curta, pensada per als més petits, que els farà reflexionar sobre el veritablement important del Nadal. Si als més petits de casa els captiva aquesta pel·lícula, poden veure també El deseo de Navidad de Ángela (2020), una seqüela sobre el valor de la família.

Frozen: una aventura de Olaf (2017)

Curtmetratge de la factoria Disney que recull la voluntat d’Olaf per descobrir les tradicions nadalenques dels habitants d’Arendelle. 20 minutets d’entreteniment pels més petits i fans de Frozen.

Se armó el Belén (2017)

Pel·lícula nadalenca fonamental per a tots aquells que, entre tanta pel·lícula sobre la figura del Pare Noel, no volen oblidar-se de qui és el veritable protagonista del Nadal. En aquest film, Josep, Maria i el naixement de Jesús són el centre de la trama. A, i també un ase cridat a portar un Rei. Una història divertida i tendra al voltant del naixement de Jesús.

SantaPaws: en busca de SantaCan (2010)

Ja ens perdonareu per incorporar a aquesta llista de pel·lícules nadalenques una de protagonitzada per uns gossos ajudants del Pare Noel que parlen. Potser sí que és una mica hortera, però la veritat és que als més petits els encanta. La típica història d’un Nadal que està en risc i que, en aquest cas, serà salvat per uns gossos, amb l’ajuda d’elfs i unes valentes nenes orfes. La història, a més, continua amb una segona entrega, Los cachorros de SantaCan (2012).

Mickey descubre la Navidad (1999)

Gairebé 25 anys té aquesta pel·lícula i continua sent digne de ser recomanada per veure al Nadal. Curtmetratges protagonitzats per la colla d’en Mickey Mouse i per la màgia, la il·lusió i els valors del Nadal. Un clàssic! També ho és la seva seqüel·la, La mejor Navidad de Mickey (2004). Tan una com l’altra, continuen sent una aposta segura per veure amb els més petits de casa.

Sólo en casa (1990)

I si hi ha un clàssic per excel·lència en matèria de cinematografia nadalenca… és aquest. La saga dels McAllister i l’estrany costum d’oblidar-se el seu fill petit al Nadal. En aquesta primera entrega, se l’obliden a casa, on s’haurà d’enfrontar a dos lladres poc hàbils. A la seqüela, Solo en casa 2: Perdido en Nueva York (1992), l’aventura es replica als carrers de Manhattan. Provablement ens sabem els diàlegs de memòria, però no hi ha Nadal sense veure aquestes pel·lícules. I tot i que ja tenen més de 30 anys, encara agraden a tota la família.

L'entrada 14 pel·lícules per veure aquest Nadal ha aparegut primer a Blog d'educació.