Al món en què vivim, hi fan falta persones generoses, solidàries i que vulguin contribuir al benestar dels altres. Aquestes persones poden ser les nostres filles i fills! Cada família té els seus propis recursos i estratègies per fomentar aquests valors. El voluntariat, en pot ser una. No té perquè ser només cosa d’adults, també els infants o joves poden implicar-se en accions que s’adaptin a les seves possibilitats i sensibilitat. I no ens oblidem del valor afegit de fer voluntariat en família.

Alumnes de La Vall a un camp de treball a Eslovènia

Per si en algun moment els nostres fills es resisteixen (entregar-se, costa), tinguem clar perquè els animem a fer voluntariat o perquè volem fer-ne en família.

Perquè els ajuda a desenvolupar empatia

Fer voluntariat ofereix l’oportunitat de conèixer de prop persones o comunitats que viuen situacions complicades. Amb accions com repartir aliments a persones sense recursos o visitar gent gran que es troba sola, fem que els nostres fills mirin als ulls a persones amb vides difícils. Això els ajudarà a posar-se al seu lloc, a comprendre la seva tristesa, la seva soledat, el seu patiment. Amb això, aprendran a valorar les circumstàncies de la vida de persones diferents i a cultivar una actitud i una mirada solidàries.

Perquè els educa en la responsabilitat i el compromís

Participar amb regularitat en activitats solidàries farà que els nostres fills s’adonin que la seva contribució és important i que poden marcar una diferència a la vida d’altres persones. Implicar-se en accions de voluntariat els ajudarà a ser responsables i comprometre’s amb allò que emprenguin.

Perquè enforteix valors i principis

Implicar-se en accions de voluntariat, conèixer de prop situacions molt allunyades a les seves i ser conscients de l’impacte de la seva entrega, col·locarà els nostres fills a un lloc des del qual podrem parlar-los de temes com la justícia social, la igualtat, la solidaritat. Amb aquestes converses, a més de transmetre’ls valors, els ajudarem a desenvolupar una consciència crítica i les seves pròpies conviccions i principis.

Perquè fomenta habilitats socials i emocionals

El voluntariat ofereix als nostres fills l’oportunitat d’interactuar amb persones d’edats, cultures o contextos diversos. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats socials i emocionals com l’escolta, el treball en equip, l’empatia. Aquestes habilitats, a més d’afavorir la seva capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb qualsevol persona, potencien el seu desenvolupament personal. Tot això deixarà una empremta inesborrable en les relacions que tinguin amb els demés al llarg de les seves vides.

Perquè crea records i vincles valuosos i duradors

Optar per compartir en família activitats de voluntariat, enfortirà encara més el vincle que ens uneix. Treballar per un objectiu comú, compartir experiències i superar obstacles ens farà estar més units. A més, estarem creant records que valoraran en el futur.

Alumnes de La Farga a Camerun, en el marc del projecte Azobe

El compromís social és un dels trets d’identitat de les escoles de la Institució Familiar d’Educació. Creem fermament que cada persona ha de sumar i contribuir a fer un món millor. I acompanyem, també en això, el nostre alumnat. Al llarg del curs, els animem a participar en activitats d’implicació social, de servei, de cura als altres, a la comunitat i a l’entorn.

Alumnes de Les Alzines camí de Kènia

Un dels projectes més especials és el que duen a terme alumnes de segon de batxillerat. En acabar el curs i després d’examinar-se de les PAU, desenvolupen un projecte de cooperació internacional. Aquest any, un grup d’alumnes de La Farga ha viatjat al Camerun, en el marc del projecte Azobe, per fer un camp de treball en una escola de la capital camerunesa, Yaoundé. Alumnes de La Vall, per part seva, visiten la regió de Celje, on col·laboren amb Càritas Eslovènia acompanyant persones grans i famílies sense recursos. Quinze alumnes de Les Alzines han viatjat a Kènia, on faran voluntariat adequant les instal·lacions d’una escola, oferint suport a l’escolarització de nenes i nens i atenent les necessitats dels poblats propers a l’escola.

N’estem molt orgullosos d’aquestes noies i nois que aquest any han sortit de les nostres escoles, de la seva generositat i de tota la feina que estan fent!

Alumnes de La Vall a Celje, Eslovènia

L'entrada “Perquè haig de fer voluntariat?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

“Descobrir que som estimats ens dona mitja felicitat. Estimar més, l’altra mitja”. Així de senzill. Aquesta sentència de Fernando Alberca ens fa adonar-nos que no calen grans coses per a ser feliç. N’hi ha prou amb sentir-se estimat, estimar molt els altres i estimar-se molt a un mateix.

L’amor als altres i la pròpia autoestima son, doncs, la clau de la felicitat dels nostres fills i filles. Com podem ensenyar-los a estimar? Com podem reforçar la seva autoestima?

1. Estimar-los més del pensaven merèixer ser estimats.

No cal que fem grans coses, ni que ens gastem molts diners. L’únic que necessiten els nostres fills és sentir-se molt estimats. Sentir-se més estimats del que creien que mereixien. Només així els ensenyarem a estimar més del que pensaven que ho podien fer.

2. Acceptar i estimar la imperfecció.

Com a mares i pares, en l’educació dels fills, de vegades ens exigim man. Alberca afirma que no cal que siguem perfectes. De fet, que siguem imperfectes els ensenya, no només a acceptar, sinó també a estimar els defectes o imperfeccions dels altres, i també les seves pròpies. Estimar-se, amb les virtuts i els defectes, amb les fortaleses i debilitats, és clau per a aconseguir la felicitat.

3. Valorar-los pel què són i no pel què fan.

Cal aprendre a distingir entre el que els nostres fills son i el que els nostres fills fan. De vegades, fan coses que no ens agraden però, evidentment, seguirem estimant-los. Això, que per a nosaltres és tan obvi, per ells no ho és tan. I és important que els ho sapiguem transmetre. Que passi el que passi, cometin els errors que cometin, els estimarem sempre. A més a més, si s’adonen que els estimem pel que son aprendran que ells, pel simple fet de ser, tenen valor. Que no son valuosos per les notes que treuen o pels èxits extra acadèmics que assoleixen. Són valuosos pel què son. Alberca posa sovint un exemple molt simple, però molt clar. Quan la nostra filla o fill petit ens regala un dibuix, podem aplaudir el resultat amb un “quin dibuix tan bonic, què bé t’ha quedat”, o podem valorar que l’hagi fet per a nosaltres “m’encanta que em regalis els teus dibuixos”. En el primer cas, el valor el té el dibuix pel fet que és molt bonic. En el segon cas, el que és valuós és el nostre fill i, per això, ens agrada conservar els seus dibuixos.

4. La llista de les 35 virtuts.

Fernando Alberca va proposar un exercici a les mares i pares per tal que puguin ajudar les seves filles i fills a reforçar la seva autoestima. La llista de les 35 virtuts. Proposa que fem una llista per a cadascun dels nostres fills amb les 35 coses que més ens agraden d’ell. Poden ser coses profundes, com que siguin generosos, responsables o empàtics, o coses més simples, com que tinguin un somriure càlid o que expliquin molt bé les històries. El que és important, diu, és que la llista sigui de 35 aspectes. Un cop es té la llista, cada vegada que la nostra filla o fill tingui una gest o actitud que respon a alguna d’aquestes virtuts, li hem de fer saber que ens n’hem adonat i que ho valorem. Per exemple, el nen o nena arriba a casa l’àvia i li fa una abraçada afectuosa. Al vespre, quan se’n va adormir li diem “recordes que has fet una abraçada molt dolça a l’àvia? És que ets molt carinyós/a i això m’encanta de tu”. D’aquesta manera fem que el nostre fill o filla s’adoni del què ha fet i de que ho ha fet perquè realment té aquesta virtut. I que per això, pel què és, l’estimem. Sembla un exercici menor, simple, però si comenceu a posar-lo en pràctica notareu de seguida l’impacte que té en les vostres filles i fills.

La sessió que Fernando Alberca va oferir a La Vall va ser extraordinària. Aquí n’hem recollit 4 pinzellades, però us animem a buscar entre la seva extensa bibliografia el llibre que a vosaltres us pugui ajudar en l’educació de les vostres filles i fills.

L'entrada 4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca ha aparegut primer a Blog d'educació.

Quan els nostres fills són petits, el suport, la confiança, l’afecte i la seguretat que els transmetem són clau perquè se sentin bé i siguin feliços. Quan creixen i es troben a les portes de l’edat adulta necessiten quelcom més per sostenir la seva felicitat. L’adolescència planteja grans reptes en aquest sentit. Com a  mares i pares hi ha moltes coses que podem continuar fent per tal d’ajudar-los a trobar, per sí mateixos, la felicitat.

El doctor Mario Alonso Puig, en una entrevista a A la de TRES, proposa 6 claus perquè els nostres fills adolescents siguin feliços.

1. Que creguin en el seu propi criteri i instint. Les xarxes socials, aparador de la vida dels altres, és el món paral·lel on viuen els adolescents. És important que reforcem el seu propi criteri i les seves pròpies il·lusions, per tal que siguin capaços de fer les seves exploracions, en lloc de creure’s i emmirallar-se en el que veuen, sigui a les xarxes socials o al seu entorn més proper. Per això és important que també nosaltres, com a mares i pares, tinguem en compte les seves idees i els donem espai per expressar-les.
2. Que s’apreciïn per qui són, i no pels likes que reben. Els likes a les xarxes socials tenen un valor, però han de saber que aquest no és el seu És vital que els ajudem a reconèixer-se en la seva pròpia grandesa. Que sàpiguen qui són i que es valorin per això, no pel nombre de seguidors que tenen a Instagram. Els ajudarà que posem en valor el seu caràcter i destaquem allò que fan bé.
3. Que es busquin en les altres persones. La felicitat, segons Mario Alonso Puig, és el resultat de trobar-se amb altres. Si busquen només els seus anhels, oblidaran els dels altres, assegura. I, així, mai arribaran a ser feliços. Serà clau que els animem a tenir cura dels seus amics, de la seva família, a estar disponible per a ells i a entregar-s’hi.
4. Que estimin molt (i bé). El secret de la felicitat és simple, consisteix a estimar. I a fer-ho de forma gratuïta, incondicional, sense esperar res a canvi. Cal fomentar que les nostres filles i fills estimin molt, a la família, a les amistats, i que ho facin de manera saludable, amb incondicionalitat. Per això és important que ells se sentin estimats d’aquesta manera i que se sentin implicats en la cura dels altres.
5. Que generin pensaments propis. A l’adolescència es poden generar molts pensaments negatius cap a un mateix. És un dels moments més proclius a desenvolupar sentiments d’inseguretat, d’insatisfacció, poden aparèixer alguns complexos i molts joves poden acabar infravalorant-se. És útil enfocar-se a altres pensaments, omplir-se d’altres coses que acabin aportant calma i seguretat. En això els pot ajudar, per exemple, que donem valor i espai a un talent o habilitat que tinguin (creativa, esportiva, etc.) o que els ajudem a cercar referents positius.
6. Que busquin valors compartits. A l’etapa de l’adolescència, els amics i l’entorn pugen de graó a la llista de prioritats de les noies i nois. És vital que el grup d’amics amb els qui gaudirà en els bons moments i on buscarà suport en els dolents tingui els mateixos valors. En cas contrari, en els moments difícils la relació es podria trencar i la nostra filla o fill podria no trobar aquesta xarxa de suport si ho necessita.

En tot plegat, podem ajudar les nostres filles i fills adolescents. En primer lloc, amb el nostre exemple. En segon lloc, estant sempre oberts a escoltar-los i a parlar del que vulguin.

Si voleu aprofundir en aquestes idees, escolteu aquesta entrevista interessantíssima que Lluís Gràcia i Pablo Canela de A la de TRES, van fer al doctor Mario Alonso Puig.

L'entrada 6 claus perquè el teu fill (adolescent) sigui feliç ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les espelmes de la corona d’advent o les finestretes del calendari ens recorden que estem molt a prop del Nadal. Ben aviat, celebrarem el naixement de Jesús i gaudirem de temps en família. Per a moltes mares i pares és important que els seus fills entenguin aquest moment tan especial d’aquesta manera, i que no assumeixin el Nadal com un temps de vacances i una font inesgotable de regals. Però de vegades ens deixem portar, i acabem sent nosaltres els que fomentem en ells la idea que el Nadal consisteix a, bàsicament, rebre regals. Com evitar-ho?

1. Prioritats. És important que com a mares i pares tinguem clara quina és la manera com volem viure el Nadal i que siguem coherents. Si les nostres filles i fills ens veuen sempre atrafegats pendents només dels àpats o dels regals, és fàcil que acabin assumint que això és el més important. Anticipar durant les setmanes prèvies la logística de les celebracions ens permetrà centrar-nos a viure el Nadal quan els nostres fills ja siguin a casa com ho volem fer, i podrem invertir temps a parlar amb ells i explicar-los què estem celebrant i què és el veritablement important d’aquests dies.
2. Generositat. Pocs o molts, els infants rebran regals durant el Nadal. És important, però, que aquest temps sigui, no només per rebre, sinó també per donar. Abans que vinguin els Reis, podem convidar-los a revisar el que ja tenen i donar-ho a persones que ho necessitin. I si volem fer una passa més enllà, podem animar-los a que no només donin allò que ja no fan servir, sinó que triïn també una cosa que els agradi molt per donar-la.
3. Límits. La publicitat que els petits veuen a la televisió, a les botigues o al carrer és difícil de controlar. Però sí que podem posar límits a la que entra a casa. No consumir (o almenys no sobre-consumir) catàlegs és un molt bon recurs per evitar cartes massa llargues. I no només això. És important motivar-los a demanar allò que veritablement desitgen, no allò que veuen en un catàleg. També és bo posar límits al número de regals que poden demanar. No hi ha un número màgic, una xifra que sigui la correcta. Això depèn molt de cada família, però posar una quantitat fixa ajudarà als petits a fer l’exercici de triar, prioritzar i assumir que tot no es pot tenir.
4. Agraïment. A l’hora d’escriure la carta, és bo acompanyar-los i animar-los a no acabar fent una llista de la compra. La carta als Reis és, precisament, una carta. És convenient saludar Ses Majestats, explicar-los alguna cosa, agrair-los per avançat els regals que els portaran i, també, demanar-los allò que els faria il·lusió.
5. No regalar-ho tot. Tot i que com a mares i pares ens encanta veure la cara de il·lusió de les nostres filles i fills quan desemboliquen els regals i troben allò que desitgen i han demanat, és bo fer un pacte amb els Reis: que, com a mínim una de les coses que demanen, no els la portin. D’aquesta manera aprendran a gestionar la seva frustració.

Aquestes pautes poden ajudar-nos a convertir els habituals excessos de consum que sovint acompanyen el Nadal en una oportunitat per treballar amb les nostres filles i fills la generositat i l’autogestió de la frustració. Cada situació és una oportunitat per educar!

Llegeix altres articles per saber com acompanyar les teves filles i fills al Nadal aquí.

L'entrada “Estimats Reis… ho vull tot!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Imagineu-vos que un dia a l’estiu feu un pla familiar al matí, havent dinat feu alguns jocs de taula i després, et ve el teu fill i et diu: “Papa, mamà, estic avorrit”. Només us demano que no entreu en còlera, en pànic. I procureu no caure en el recurs fàcil: “posa’t dibuixos al televisor o juga amb la tablet”.

CAL DEIXAR QUE S’AVORREIXI.

Tot el nostre esforç per a evitar que s’avorreixin ho fem, moltes vegades, més per nosaltres que per ells. És tan dolent avorrir-se?
Què fèiem a la nostra època quan no hi havia tanta tecnologia i fèiem un viatge llarg amb cotxe? MIRAR PER LA FINESTRA i s’activava la imaginació. I si anàvem a un restaurant amb els nostres pares? Demanàvem un tovalló i un bolígraf… Ara estem obsesionats amb que els nostres fills han d’estar ocupats les 24 hores del dia.

Els nostres fills han d’aprendre a avorrir-se, és bo per a nosaltres però també per als nens.

Em matareu… però és genial que s’avorreixin!
I, què guanyen?

Autonomia: Una de les coses que desenvolupen és la seva autonomia, buscar-se el seu pla, els seus recursos. Serà menys dependent de nosaltres i us diré més… és molt sa per a la seva autoestima. I amb tot això guanyaran confiança, posaran a prova els seus límits i els ajudarà a conèixer-se molt millor.

Creativitat: si s’avorreix la seva ment va a mil per hora. S’activa la imaginació i el seu cap no para de crear. La clau és conèixer i detectar el que podriem anomenar l’avorriment productiu, que provoca per exemple, que el nen amb unes quantes peces de lego faci un castell. És molt diferent aquest avorriment, de l’avorriment per cansament, és a dir quan està fart d’alguna activitat.

Autoconeixement. Propicia un estat de reflexió.  Són moments on s’adonen de les coses que fan malament o d’aquelles amb les que gaudeixen més.

Una última idea: DONEU-LI UNES CAIXES DE CARTÓ als VOSTRES FILLS. Faran meravelles!

FAMÍLIES, l’avorriment és bo!

Per: Riqui Muñoz

@papaymas

L'entrada Papa, mama, m’avorreixo ha aparegut primer a Blog d'educació.

Una bona autonomia influeix en la relació amb un mateix i amb els altres. Quan el nen o la nena és autònom se sent realitzat, útil i important, fet que reforça la seva autoestima.  L’autonomia també ajuda als infants a perdre la por d’allò que desconeix i a guanyar seguretat i independència. 

A l’estiu és un molt bon moment per a treballar l’adquisició d’autonomia amb els més petits. Els pares i mares estem més relaxats, no hi ha tantes presses i tenim més temps per jugar i aprendre. 

Com podem ajudar als nostres fills a ser més autònoms?

Cristina Lucena i Sílvia Buxeda, professores de parvulari a l’escola Institució Igualada, ens ho expliquen en quatre fases:

1. Preparació. Els nens, igual que els adults, necessiten estar informats per a preparar-se per a les noves experiències i aprenentatges. En aquesta fase és molt important establir un vincle de confiança amb la criatura i parlar d’allò que pensa o sent, explicar detalladament el que ha de fer i acompanyar-ho amb l’exemple. 
2. Aprenentatge de l’hàbit. Posem en pràctica la teoria, donem oportunitats i deixem que s’equivoqui, som pacients i procurem no sobreprotegir-los o frustrar-los desfent o criticant allò que han fet. Treballem la frustració des de ben petits i els motivem a seguir-ho intentant.  Durant aquesta fase d’aprenentatge és crucial respectar els seus tempos, accelerar processos pot ser contraproduent. 
3. Automatització. Amb la repetició l’infant anirà interioritzant les tasques de la vida quotidiana i perfeccionant allò que més li costa fins a assolir l’hàbit. 
4. Consolidació. Quan la criatura ja es val per a si mateixa i no necessita l’ajuda d’un adult es pot dir que és autònoma. Respecta el seu espai i valora el seu esforç per a reforçar la seva autoestima i independència. 

Oportunitats per fomentar l’autonomia amb els més petits de casa

• Posar-se i treure’s la jaqueta, penjar-la al seu lloc (un lloc a l’alçada del nen/a). 
• Vestir-se i posar-se les sabates. 
• Posar i treure la taula. 
• Llençar coses a la brossa. 
• Passar un drap per la taula (o la trona en el cas dels més petits). 
• Fer el llit. 
• Endreçar les joguines. 
• Netejar-se les mans, la cara. 
• Anar al lavabo solet, netejar-se bé i tirar la cadena. 
• Guardar la roba a l’armari.
• Ajudar a plegar la roba.
• Ajudar a guardar el menjar a la nevera.
• Estendre el banyador. 
• Fer-se la bossa de piscina o platja

L'entrada Com fomentar l’autonomia dels més petits durant les vacances d’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre és una virtut que se situa a la base de totes les altres virtuts humanes. Proporciona confiança i seguretat, i evita contratemps. L’educació de l’ordre comença des de ben petits, i és necessària pel correcte desenvolupament físic i mental dels nens i nenes.

• Ordre en els horaris de menjar.
• Ordre en les hores de son.
• Ordre en la neteja personal i en les necessitats fisiològiques.
• Ordre en les sortides de passeig, els temps de joc.
• Ordre a casa, amb les joguines, la roba, etc.

Els infants van desenvolupant el seu propi sentit d’ordre lògic i tenen tendència a ordenar per mesures, materials, colors, tipologies… Quan un nen s’acostuma a tenir les joguines guardades sempre al mateix lloc, tindrà tendència a l’ordre, ho farà com un joc i a més trobarà satisfacció en fer-ho. Dels 2 als 5 anys no és difícil aconseguir que el nen guardi les joguines o la seva roba al mateix lloc. Per això, hem de jugar amb ell repetides vegades a posar les coses al mateix lloc i en el mateix ordre. Quan el nen ho aprèn, gaudeix posant les coses a lloc, fet que l’ajuda a situar-se.

La manca d’ordre en l’entorn i en l’horari del nen produeix:

• Inseguretat i dependència.
• Desorganització i desordre en la seva vida.
• Dificultat en l’organització del seu treball intel·lectual.
• Poca força de voluntat. Manca d’hàbits.
• Poca col·laboració.

La necessitat d’ordre a l’entorn del nen no té res a veure amb l’ordre estètic de l’adult. Es tracta d’establir un lloc per a cada cosa de manera que el nen pugui situar cada cosa al seu lloc, i així, pugui orientar-se, comprendre i interpretar el seu món.

Les mestres de La Farga infantil ens donen alguns consells per a ensenyar als nostres fills i filles a viure l’ordre a casa i a l’escola.

1. Ser exemple. Abans de res, hem de donar exemple amb els nostres actes.
2. Deixa que s’equivoqui. La nostra actitud ha de transmetre’ls missatges d’autonomia i no de sobreprotecció.
3. Posa límits. Les normes ajuden a saber el que hem de fer i a conèixer els nostres límits i les conseqüències ens ajuden a complir les normes.
4. Paciència. Com qualsevol ésser humà els nens aprenen per assaig i error.
5. L’organització de l’entorn és tasca de l’adult; els adults organitzem l’ambient, el mobiliari i el material per a facilitar l’autonomia dels nens. Després els ensenyarem a netejar-ho i anar amb compte de les coses.
6. Adapta l’entorn a les necessitats dels nens.
7. Organitza l’habitació establint un lloc per a cada cosa i al seu abast. Guarda les joguines a llocs accessibles i còmodes, ensenya’l que cada joguina es guarda a un lloc, col·loca els contes en prestatges baixos, procura tenir penjadors a la seva alçada perquè pugui penjar les seves coses quan arriba de l’escola… i prioritza que prevalgui l’autonomia més que l’estètica.

L'entrada Ordre i criatures? ha aparegut primer a Blog d'educació.

L'entrada Congrés digital “Love&Talks” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Avui us portem aquesta xerrada en línia sobre com viure el nuviatge des d’una perspectiva cristiana. Ens l’explica Pep Borrell, que es defineix a si mateix com a marit, pare de cinc fills, avi de dos nets i dentista. Aquesta xerrada, titulada “Com tirar la canya amb encert” està penjada al canal de YouTube conFEnados. Un compte que va sorgir durant el confinament i que ja compta amb més de 4.000 subscriptors.

Aquest vídeo ha tingut moltíssim èxit entre joves i adolescents, l’han visualitzat més de 45.000 persones, així que, si encara no l’heu vist i us interessa el tema del nuviatge, us animem a reservar una hora i mitja per a escoltar-lo amb calma i compartir-lo amb els vostres fills o familiars. Veure el vídeo.

Borrell parla sobre l’amor, l’enamorament, la sexualitat, la bellesa, l’atracció, conceptes en els quals val la pena aturar-se a pensar i compartir els diferents punts de vista o opinions amb els nostres fills i filles. Al final de la sessió, enumera un decàleg de consells de Mn. Joan Costa per a encertar amb l’elecció de parella i viure un bon nuviatge.

10 claus per a tirar la canya amb encert

1. No canvia ningú, el que veus és el que et quedes. T’enamores d’aquesta persona amb les seves virtuts i els seus defectes. No té sentit sortir amb algú a qui vols canviar.
2. Que sigui “normal”, amb el temps ja arribaran els problemes, no els busquis d’entrada. No t’enamoris per pena. El nuviatge no està per a ser infermer/a.
3. Lluitar per la virginitat i la puresa. Parlar sobre sexualitat. Fins a on vols arribar? Si no es parla, s’acaba improvisant, i quan s’improvisa les hormones tiren de nosaltres.
4. Compte amb “els fluixos”. Vigilar amb les persones que no posen força de voluntat, que no volen lluitar contra allò que els afebleix. Per exemple, un bevedor que vol deixar-ho però sempre torna a beure i et diu: “ho sento amor meu”. Si el teu nuviatge no t’acosta a Déu, t’aparta de Déu.
5. Ull amb els nuviatges molt llargs. Si tens més de 26 anys, la relació ha de ser seriosa, Borrell aconsella que després d’un any sortint junts ja hi hagi un compromís real o es talli.
6. Parlar. El nuviatge està per a parlar, parlar de tot! Resar junts i tocar-vos poc.
7. Estimar la família política encara que no et caigui bé, no s’ho mereixi, etc. Només tries a la teva dona o marit, cuida’l/la, no et fiquis amb la família política.
8. Distingir l’opinable del no opinable i allò que és greu. Estimar, acceptar i respectar les coses opinables de l’altre. Ets del Barça i jo no, ho respecto. Les coses no opinables s’han de valorar a l’oració i lluitar si crec que val la pena seguir endavant amb la relació. Per altra banda, les coses greus són aquelles amb les quals no podràs conviure tota la vida i t’obliguen a tallar.
9. No baixar el llistó. Només es pot baixar el llistó en bellesa. La bellesa canvia, es passa, millora o empitjora. Mai deixis passar l’oportunitat de conèixer a algú bo perquè d’entrada no t’ha atret físicament.
10. Que no t’entri la “casera”. No tinguis presses per tenir parella, per casar-te. Cadascú va al seu ritme i comparar-se o deixar-se portar perquè és el que en teoria “toca” pot conduir-te a realitzar el pitjor error de la teva vida. Més val estar solter volent estar casat, que estar casat volent estar solter.

Esperem que aquest article us hagi agradat! Des de Institució Familiar d’Educació, volem acompanyar-vos i facilitar-vos continguts, consells i experiències per a ajudar-vos a formar als vostres fills i filles.

L'entrada Nuviatge entre joves o adolescents ha aparegut primer a Blog d'educació.