L’art no és l’únic camp des del qual podem fomentar la creativitat. La creativitat s’educa (o es “deseduca”) sempre i a tot arreu

COM EDUQUEM LA CREATIVITAT A L’ESCOLA?

La creativitat és una competència transversal que s’educa des de tots els àmbits i amb projectes aparentment no relacionats amb aquest aprenentatge. El camp de l’art suposa un excel·lent camp d’entrenament per fomentar la creativitat ja que exigeix un tipus de pensament no lineal, provoca una contínua presa de decisions en un entorn segur, implica flexibilitat davant el preestablert, porta a la combinació de coses aparentment divergents…habilitats que faciliten l’aprenentatge d’estratègies creatives i que estan present en l’art sempre i quan no el reduïm a fer manualitats o a copiar obres d’alguns artistes sense possibilitar l’emergència de l’expressió o d’un diàleg personal amb el que s’està fent. La música, les arts plàstiques, l’expressió corporal són sens dubte grans aliades de la creativitat.

Però com dèiem més a dalt, l’art no és l’únic camp des del qual podem fomentar la creativitat. La creativitat s’educa (o es “deseduca”) sempre i a tot arreu. Per educar en aquesta competència, el més important és tenir un entorn respectuós amb la creativitat que permeti que aquesta floreixi.

8 claus per fomentar la creativitat

  • Un entorn d’escolta on els infants se sentin valorats, escoltats i tinguts seriosament en compte.
  • Un entorn respectuós que no ridiculitzi els errors o les idees divergents; capaç d’interrogar la validesa de les diferents aportacions, però sense provocar la vergonya o el sentit del ridícul que són els grans enemics en el desenvolupament de la creativitat: Mostrant respecte i valorant totes les aportacions.
  • Un entorn que entengui que l’error no és un fracàs, sinó una part necessària del procés d’aprenentatge.
  • Un entorn auto reflexiu, capaç de reflexionar sobre si mateix, d’admetre noves idees i d’efectuar canvis.
  • Un entorn flexible que sàpiga adaptar-se als imprevistos sense dramatitzar els inconvenients.
  • Un entorn sense presses que no els doni tot fet per accelerar el ritme.
  • Un entorn que combini la llibertat amb els límits, entenent que la manca de límits és tan perjudicial com l’excés de pautes.
  • Un entorn que deixi fer, però que ensenyi perquè com JA Marina adverteix hi ha escoles que erròniament “piensan que para no destruir la creatividad infantil es mejor que los niños no aprendan nada, que se dejen llevar por su espontaneidad, porque toda acción educativa esteriliza” (Marina: 2013, p.13). S’ha de buscar un equilibri entre “deixar fer” i acompanyar activament. No intervenir mai pot ser tan perjudicial com la de l’excés de directivisme. La creativitat necessita d’un acompanyament que ajudi a verificar els resultats de la recerca, que motivi, que aporti referents i models, que dialogui o fins i tot contradigui respectuosament, que proposi reptes motivadors … “El talento no está antes, sino después de la educación” (Marina,2012:13).

Un entorn així facilita l’emergència de la creativitat en persones naturalment creatives, però també en persones que, sense saber-ho, també ho són! Perquè tots podem millorar en creativitat i no és una qualitat exclusiva d’unes persones especialment dotades.

Autora: Carmen Arrufat, Doctora en Art Contemporani i Educació Artística. Llicenciada en Belles Arts. Màster oficial “Arts visuals i educació “. Professora d’Institució La Farga.