Sovint els nostres fills i filles s’han d’enfrontar a situacions que els fan por, una emoció del tot normal i necessària per al seu creixement i desenvolupament. Com a mares i pares, hem de ser conscients que juguem un paper clau en la gestió que en facin. Us proposem 6 consells pràctics que us ajudaran a acompanyar-los per tal que siguin capaços de gestionar per sí mateixos les seves pròpies pors.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

  1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

  1. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

  1. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

  1. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

  1. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

  1. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.