El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tot i que molts nens i nenes conten ja els dies mentre esperen l’arribada de l’estiu, per a moltes famílies és el moment de fer el trenca-closques de cada any per aconseguir adaptar els horaris d’unes vacances escolars que comencen a finals de juny i unes vacances laborals que no arriben fins unes setmanes més tard.

Escoles, entitats de lleure, clubs esportius, agrupacions culturals… preparen una oferta d’activitats atractiva i molt àmplia. És important que cada família es prengui el seu temps per a valorar què és important per a ells, què valoren i què prioritzen. Quan es tracta de l’educació dels fills, mai és bo improvisar.

Així, com a mares i pares, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir què faran els nostres fills i filles durant l’estiu? Si volem trobar l’equilibri entre allò que els ve de gust i allò que considerem que és bo per a ells, podem tenir en compte:

1. Que es mantinguin els hàbits d’aprenentatge.

Les vacances d’estiu dels infants són un període molt llarg. És important que, tot i que es flexibilitzin els horaris i l’exigència, es mantinguin despertes rutines i hàbits d’aprenentatge. Així, s’evita que hi hagi una desconnexió total amb tot allò que han treballat durant el curs a l’escola. En cas contrari, l’arrencada del període lectiu al setembre serà mes costosa i la fase d’adaptació s’allargarà més del compte. Mantenir-los actius en un entorn d’aprenentatge serà profitós a curt i a llarg termini.

2. Que es reforcin les habilitats socials.

Els infants estan acostumats a compartir el seu dia a dia amb una vintena aproximada de companys a l’escola. Això els permet desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’escolta, l’empatia, la defensa de les idees pròpies i també l’acceptació de les alienes, entre d’altres. Mantenir un espai compartit amb altres nens i nenes durant l’estiu els permetrà continuar desenvolupant aquestes habilitats.

3. Que puguin aprofundir en allò que els agrada.

Els nens i nenes, per petits que siguin, acostumen a tenir clar què és allò que més els agrada fer. Practicar algun esport, ballar, llegir, fer manualitats, cuinar, estar a prop de la natura… sigui el que sigui, durant el curs tenen un temps limitat per a gaudir-ne. L’estiu és per a tots, grans i petits, el moment de l’any en què podem fer allò que més ens agrada i que durant el curs no tenim temps de fer. És recomanable oferir-los la possibilitat d’incorporar al seu dia a dia allò que més els agrada fer.

4. Que puguin aprofundir en allò que considerem important.

A més de garantir temps per gaudir del què els agrada, també n’hem de procurar per allò que creiem que és bo per a ells. En aquest sentit, l’estiu també és un bon moment per a, en un context lúdic i més relaxat, continuar millorant les seves competències lingüístiques. Així, podem prioritzar aquelles propostes que reforcin, per exemple, l’exposició a l’anglès. Aprendre, mentre es gaudeix, sempre és més fàcil.

5. Que l’educació en valors sigui una prioritat.

Dèiem que d’educar no es fan vacances. I ho diem en el sentit més ampli. És important que l’entorn on els infants faran les activitats d’estiu no representi un trencament amb el tipus d’educació que reben durant el curs. Que el context sigui lúdic i divertit, no exclou que seguim apostant per una educació en valors. Per això, cal buscar aquelles propostes que s’adeqüin a la manera com cada família vol educar els seus fills i filles.

Evidentment, hi ha altres factors a tenir en compte, com la conciliació o l’economia familiar. Un trenca-closques gens fàcil que requereix una mica de temps per a trobar la millor opció per a les nostres filles i fills. Tots volem garantir-los, a més d’aprenentatge i diversió, un estiu que recordin sempre!

L'entrada I aquest estiu, què fem? ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!

L'entrada “Mama, papa… puc fer-ho jo sol!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’hora del pati és un moment clau de la jornada lectiva de les nostres filles i fills. No només els serveix per divertir-se, sinó que també és important per a generar relacions interpersonals i construir i enfortir vincles. A través del joc, les nenes i nens desenvolupen habilitats socials com la comunicació, negociació, cooperació i resolució de conflictes. A més, l’esbarjo esdevé un descans necessari pel rendiment acadèmic i emocional de la persona.

Aquests són els 5 beneficis principals de l’hora del pati pels infants:

1. Facilita el desenvolupament cognitiu i l’actitud positiva cap a l’escola. L’exposició de l’infant a la llum natural té un impacte directe en el seu humor i benestar, alhora que ajuda a disminuir els problemes disciplinaris.
2. Evita el sedentarisme. El pati ha de ser un espai que fomenti el moviment físic i corporal complet de l’infant.
3. Afavoreix les relacions socials. És el moment on els infants interaccionen amb les companyes i companys d’una manera més distesa i natural. És, per tant, quan es construeixen i enforteixen els vincles interpersonals.
4. Ajuda a la concentració. És recomanable fer petites pauses durant el temps de treball per tal que aquest sigui profitós.
5. Redueix l’estrès. El joc físic no estructurat és una mesura apropiada per baixar els nivells de cortisol.

Conscients de la importància de l’hora del pati en el desenvolupament acadèmic, emocional i social de les nenes i nens, les escoles de la Institució han convertit les zones d’esbarjo en entorns preparats que fomenten la creativitat, el moviment lliure i el joc cooperatiu. Uns espais on jugar, relacionar-se i ser feliços.

A casa, on els espais i materials són diferents, les mares i pares també podem seguir certes pautes per afavorir un joc adequat per a les nostres filles i fills.

Aquests són els 5 tipus de joc bàsics, però imprescindibles, per al correcte  desenvolupament de les nenes i nens:

1. Joc motor: trencaclosques, plastilina, blocs de construcció… són recursos útils per a ajudar els més petits a treballar la imaginació i la destresa manual.
2. Joc comunicatiu: explicar contes, cantar cançons, representar històries… a més de ser un espai de joc compartit entre petits i adults, afavoreixen el desenvolupament personal, la confiança en un mateix i l’autoestima.
3. Joc cognitiu: materials manipulatius per a reconèixer formes, objectes i colors són eines molt efectives per exercitar la ment.
4. Joc de socialització: ja sigui amb germans, cosins, companys o adults de referència, una pilota, cubells o titelles són recursos que fomenten molt positivament el joc en equip.
5. Joc d’autonomia personal: les ampolles sensorials o la pilota multisensorial de Montessori són eines útils per als més petits.

Combinar els diferents tipus de joc, materials i recursos és important per aconseguir que els més petits puguin, a través de les estones de joc, desenvolupar habilitats personals, socials i cognitives bàsiques per al seu desenvolupament.

Maria Gil, psicopedagoga.

L'entrada “Mama, papa, a què puc jugar?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

La confiança dels infants en ells mateixos comença en la mirada de les seves mares i pares. Només si els adults els mirem com a persones capaces de dur a terme petits reptes, sentiran que poden fer-ho.

Per això, és important que ja des de ben petits, a casa  i a l’escola, es fomentin espais d’autonomia i responsabilitat en els que l’infant tingui un paper important. Parar taula, manipular els gots de vidre o servir l’aigua a la resta de membres de la família. Confiar que la nostra filla o fill és capaç d’assumir aquestes responsabilitats és crucial perquè arribi a fer-ho.

Per arribar a construir aquest entorn educatiu de confiança, és important que els adults incorporem certs hàbits en la nostra relació amb els més petits:

1. Acceptar cada membre de la família, valorar les seves qualitats, fortaleses i debilitats, i confiar que, amb tot, cadascú és capaç de dur a terme un compromís, un repte o una responsabilitat. Aquesta disposició d’acceptació i confiança és fonamental per a guiar i acompanyar els nostres fills en la presa de decisions.
2. Les nostres filles i fills, a més, han de sentir que se’ls aprecia com un membre imprescindible per a la convivència diària. Per això, cal dedicar temps i escolta a cada membre de la família. D’aquesta manera, compartint els fracassos del dia a dia, els èxits, els dubtes, les experiències… estarem fomentant petites sensacions interiors de benestar personal que els permetran créixer amb una percepció interior de seguretat.
3. Com a mares i pares, hem de transmetre a les nostres filles i fills una visió sincera i realista d’ells mateixos. Plantejar expectatives inferiors a les seves capacitats pot generar-los inseguretat, de la mateixa manera que fixar expectatives massa elevades al moment evolutiu en el qual es troben, frustració.
4. En el moment en què animem els nostres fills a afrontar reptes, assumim que l’error formarà part en algun moment del seu procés de creixement. Per això, és important treballar amb ells l’acceptació del fracàs. Els infants han de percebre que confiem en ells tot i els errors que puguin cometre. I que els acompanyarem per tal que puguin assumir les seves petites conseqüències. Reparar, demanar perdó o acceptar l’error de l’altre amb sinceritat els ajudarà a guiar la seva pròpia vida amb confiança.

És important que aquests hàbits acompanyin els nostres petits a la família, però també a l’escola. A La Farga Infantil, per exemple, el dia comença amb l’assemblea, on se celebra que no falta cap company o companya, de manera que tots poden sentir-se importants i imprescindibles dins del grup. Després de les propostes d’aprenentatge, es comparteixen les experiències i s’aplaudeixen els èxits o noves adquisicions personals. Durant el dia, es busquen espais en què els alumnes se sentin observats amb confiança. Començar a controlar la cullera a l’hora de menjar, escriure el seu nom o repartir els pitets als seus companys, són experiències diàries que es poden convertir en oportunitats per a generar una actitud sincera de fe en les seves possibilitats.

Us animem, famílies, a establir petites situacions a casa que motivin les vostres filles i fills a afrontar petits reptes i a sentir-se capaços d’assumir responsabilitats!

L'entrada Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos ha aparegut primer a Blog d'educació.

14 hores setmanals és, segons la Societat Espanyola de Pediatria, el temps màxim que els nens i nenes de 4 a 12 anys haurien de veure la televisió. Això són moltes hores i, també, moltes pel·lícules. Veure’n alguna junts pot convertir-se en una oportunitat per parlar amb els més petits i fer-los pensar sobre valors tan importants com l’empatia o la lleialtat, que els ajudaran a establir relacions saludables i de valor amb els seus companys i amics. Us proposem 3 d’aquestes pel·lícules.

Sobre l’empatia i el valor d’acollir

Cuerdas, de Pedro Solís García, va guanyar el Premi Goya al millor curtmetratge d’animació l’any 2014. Són poc més de 10 minuts de valuosa lliçó de vida. El curt explica la història de la Maria i el seu nou company de classe, un nen molt especial. La relació que s’estableix entre tots dos convida els més petits a reflexionar sobre l’empatia i el valor d’acollir i cuidar els altres, siguin o no diferents. El podeu veure sencer aquí.

Sobre l’amistat i la lleialtat

Luca, produïda per Pixar Studios l’any 2021, explica la història d’un monstre marí que, mogut per la curiositat, descobreix que pot adoptar forma humana i explorar el món al costat d’altres éssers humans. Més enllà d’aquesta història, que reflecteix el pas de la infantesa a la maduresa, la pel·lícula ens parla del valor de l’amistat, la lleialtat i la importància de ser valents quan cal defensar els amics.

Sobre acceptar i estimar els altres

Nascuda a la factoria Disney l’any 2021, Encanto va ser la millor pel·lícula d’animació de l’any passat segons els premis Bafta, Globus d’Or i Oscar, entre altres guardons. A banda del color, la música i l’encant colombians, aquesta pel·lícula d’animació amaga un missatge valuós al qual podem ajudar a arribar als més petits. La importància d’acceptar i estimar els altres tal com són, amb els seus talents i les seves limitacions.

Tres pel·lícules que, tot i que molts nens i nenes ja deuen haver vist, ens poden donar l’oportunitat de compartir una bona estona en família. Peli, crispetes i una estoneta de conversa.

Més recomanacions de pel·lícules per veure en família aquí.

L'entrada 3 pel·lícules per pensar i educar en valors ha aparegut primer a Blog d'educació.

Maria Gil, psicopedagoga, defensa que les activitats extraescolars són grans oportunitats per tal que els més petits aprenguin mentre es diverteixen, i que, a més a més, els aporten beneficis psicològics importants:

1. Potencien les seves habilitats socials i n’adquireixen de noves. Per exemple, la gestió del temps, ja que com que tenen alguna tarda a la setmana ocupada, han d’organitzar-se bé per a poder complir amb les seves obligacions acadèmiques i també, els encàrrecs que tinguin a casa. O l’escolta activa, respecte la resta de companys de l’activitat o els monitors.
2. Impulsen el rendiment acadèmic. Les aptituds desenvolupades en el transcurs d’activitats esportives o pedagògiques més enllà de l’aula, incideixen positivament i de forma significativa en el desenvolupament social i acadèmic de l’alumnat.
3. Fomenten una actitud positiva cap a l’escola. Si en la tria de les activitats extraescolars s’ha escoltat el nen o la nena, els seus gustos i interessos, participar-hi farà créixer la seva confiança i autoestima. Ser tingut en compte serà una gran dosis de motivació.

Tot i aquesta llista de beneficis, hi ha algunes consideracions que hem de tenir en compte abans de planificar les activitats extraescolars a les quals participaran els nostres fills o filles:

1. Prioritzar el temps en família. Jugar i estar amb la família ha de ser l’activitat principal del nen o nena. Així que hem de preveure alguna activitat que puguin compartir al llarg de la tarda amb els pares o, si els té, amb els germans.
2. No omplir-los en excés l’agenda. És important que els més petits tinguin cada dia estones per jugar i, perquè no, avorrir-se, que també és necessari. Si els omplim les tardes d’activitats i els prenem aquesta parcel·la de temps propi, podem provocar que pateixin irritabilitat i insomni.

Fetes aquestes consideracions, Maria Gil, psicopedagoga, ens anima a asseure’ns amb els nostres fills i filles, escoltar els seus gustos i interessos, i escollir junts les activitats extraescolars que més els motivin d’entre l’oferta de la seva escola, des d’esports d’equip, fins a activitats com cuina, teatre, música o arts marcials.

Pots consultar altres articles relacionats aquí.

Psicopedagoga: Maria Gil @toc.psychohelp

L'entrada Activitats extraescolars… si o no? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Espanya és un dels països de la Unió Europea amb índexs de fracàs escolar més alts. De fet, té la segona taxa més alta d’abandonament escolar primerenc, només per darrere de Romania. Es tracta, a més a més, d’un fenomen especialment alt en el cas dels nois. I és que la taxa d’abandonament prematur dels estudis en el cas de les noies és un 42% més baix.

Segons l’estudi publicat recentment per ESADE, que analitza també els factors que hi podria haver al darrere d’aquests resultats, la repetició de curs és un bon paràmetre per predir el fracàs escolar. Més enllà de components cognitius, les variables que tenen efecte directe en el rendiment acadèmic o la repetició de curs són:

• El nivell de suport parental.
• Les absències no justificades.
• Les hores invertides pels alumnes en deures o tasques a casa.
• La satisfacció a l’escola.

L’estudi proposa polítiques públiques  que podrien ajudar a disminuir el fracàs escolar. Assegura que per reduir els casos de repetició de curs en nois, les intervencions amb més impacte són les relacionades amb el suport parental i la satisfacció a l’escola. Així, es proposen algunes línies d’actuació com:

• Incrementar les tutories i el suport acadèmic.
• Incentivar des de l’escola el suport parental.
• Oferir orientació acadèmica.
• Incrementar la satisfacció amb l’escola a través del rol dels professors.

En aquest últim punt, l’estudi defensa que el fet de tenir un professor de la mateixa identitat que l’alumne impacta positivament en el seu rendiment acadèmic. Segons l’estudi d’ESADE, dotar les escoles de professorat amb el qual els alumnes se sentin reflectits, milloraria el rendiment acadèmic d’aquells estudiants amb un risc més alt de patir fracàs escolar.

Si vols ampliar aquesta informació, pots llegir la notícia publicada a El Mundo.

L'entrada Tenir professors homes redueix el risc de fracàs escolar en els nois ha aparegut primer a Blog d'educació.