Milers de nois i noies pateixen dia rere dia assetjament per part dels seus companys i companyes d’escola. Una violència sovint silenciosa que costa de combatre. Per això és important que tant la família com l’escola es preocupin de prevenir-la, detectar-la i actuar-hi en contra. Escollir una escola que fomenti el respecte entre companys i que sigui implacable davant casos de bullying és a les nostres mans. També, educar els nostres fills i filles perquè no exerceixin ni permetin mai cap violència cap a un company o companya.

 

Com a mares i pares ens preocupa, tant que els nostres fills o filles siguin assetjats, com que puguin assetjar algú altre. Aquests són, però, només dos dels quatre rols que els nois i noies poden adoptar en un cas de bullying: l’assetjador o qui exerceix la violència; l’assetjat o qui la pateix; els espectadors o còmplices, que la presencien i no fan res per evitar-la; o aquells que fan una passa endavant i la denuncien.

És important que l’escola que escollim per als nostres fills i filles tingui com a prioritat vetllar pel benestar de tots i cadascun dels seus alumnes. L’assetjament és un tipus de violència molt present a l’entorn escolar, no podem esquivar-lo, però sí que podem confiar que el centre educatiu on són els nostres fills i filles fomentarà la bona convivència entre l’alumnat i serà implacable si es detecta qualsevol mena de violència.

A més a més de disposar d’un protocol activat pel Departament d’Educació de la Generalitat i aplicar-lo quan es detectin casos d’assetjament escolar, és important que l’escola:

  • Fomenti el sentiment de grup i pertinença a l’aula. És fonamental que l’alumnat d’una mateixa classe estableixi vincles afectius saludables per tal que tots i totes se sentin part important del grup.
  • Fomenti l’empatia i el respecte. Els nois i noies han de disposar de recursos que els ajudin a ser acollidors amb cada company o companya, sigui com sigui. A entendre com és i com es comporta i a respectar-lo en tots els casos.
  • Ofereixi espais i moments individuals de diàleg i confiança. Les tutories individuals periòdiques amb un tutor o tutora que el coneix i que l’escolta afavoreixen que el nen o la nena se senti confiat de compartir allò que li preocupa.

Hi ha formes d’assetjament escolar que transcendeixen les instal·lacions del centre educatiu, com el ciberassetjament, una de les violències més invisibles. És per això que també fora de l’escola s’ha de treballar per combatre-la. La família, agent principal d’educació dels nois i noies, pot:

  • Fomentar l’empatia i el respecte. Educar els nostres fills i filles en el respecte farà, no només que respectin els altres, sinó també que siguin capaços d’identificar quan aquest respecte s’està vulnerant. És important que tinguin ull crític per detectar actuacions inadequades en altres.
  • Generar moments de comunicació. Els nostres fills i filles haurien de poder parlar de qualsevol cosa a casa. Per això és clau que sàpiguen que poden dir-ho tot, sense que ens escandalitzem ni ens enfadem. També ho és que hi hagi el moment adequat per a parlar. Els àpats en família, sense dispositius electrònics que centrin l’atenció (televisió, telèfon mòbil, etc.) o fins i tot els trajectes en cotxe de casa a l’escola sense distraccions. Sigui com sigui, el veritablement important és que els nostres fills o filles tinguin cada dia moments tranquils per a parlar amb nosaltres del que necessitin o vulguin.
  • Validar i donar importància a allò que pensen o senten els nostres fills. Hi ha molts tipus d’assetjament escolar. La violència no sempre és física. També n’hi ha de psicològica o social. Menysprear, aïllar, discriminar o escampar rumors sobre algú són també formes d’agredir-lo. Escoltem els nostres fills si ens parlen d’aquestes conductes. No menystinguem el seu patiment encara que, alguna vegada, ens pugui semblar exagerat. Si li fa mal, no és exagerat. Que a l’escola “sempre hagin passat coses d’aquestes”, com es diu sovint, no vol dir que siguin acceptables ni que hagin de continuar passant.
  • Assegurar-nos que facin un bon ús de les xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. El ciberassetjament és un dels tipus d’assetjament que més patiment genera en la víctima, ja que l’agressió transcendeix l’horari i l’espai escolars. Pot ocórrer en qualsevol lloc i a qualsevol moment, i això fa que desapareguin els espais de protecció i seguretat. És molt important que ajudem els nostres fills i filles a fer un bon ús dels seus perfils a xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. Han de saber detectar allò que no està bé i frenar-ho. Parlar obertament del tema amb ells pot ajudar-los.

No oblidem que l’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que neix en l’entorn escolar, però que pot anar molt més enllà. I que pot deixar una empremta profunda en els nostres fills i filles i en els seus companys i companyes, sigui quin sigui el rol que adoptin en l’exercici d’aquesta violència. Escola i família han d’esforçar-se a ajudar els nens i nenes, nois i noies, a crear relacions saludables. Caminar de la mà en aquest sentit ens portarà a fer de les escoles llocs segurs, un objectiu compartit per tots els agents educadors dels nostres fills i filles.

 

Et poden interessar altres articles del blog relacionats amb aquest tema:

Educar en l’ús de les pantalles digitals

Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics