Imagineu-vos que un dia a l’estiu feu un pla familiar al matí, havent dinat feu alguns jocs de taula i després, et ve el teu fill i et diu: “Papa, mamà, estic avorrit”. Només us demano que no entreu en còlera, en pànic. I procureu no caure en el recurs fàcil: “posa’t dibuixos al televisor o juga amb la tablet”.

CAL DEIXAR QUE S’AVORREIXI.

Tot el nostre esforç per a evitar que s’avorreixin ho fem, moltes vegades, més per nosaltres que per ells. És tan dolent avorrir-se?
Què fèiem a la nostra època quan no hi havia tanta tecnologia i fèiem un viatge llarg amb cotxe? MIRAR PER LA FINESTRA i s’activava la imaginació. I si anàvem a un restaurant amb els nostres pares? Demanàvem un tovalló i un bolígraf… Ara estem obsesionats amb que els nostres fills han d’estar ocupats les 24 hores del dia.

Els nostres fills han d’aprendre a avorrir-se, és bo per a nosaltres però també per als nens.

Em matareu… però és genial que s’avorreixin!
I, què guanyen?

Autonomia: Una de les coses que desenvolupen és la seva autonomia, buscar-se el seu pla, els seus recursos. Serà menys dependent de nosaltres i us diré més… és molt sa per a la seva autoestima. I amb tot això guanyaran confiança, posaran a prova els seus límits i els ajudarà a conèixer-se molt millor.

Creativitat: si s’avorreix la seva ment va a mil per hora. S’activa la imaginació i el seu cap no para de crear. La clau és conèixer i detectar el que podriem anomenar l’avorriment productiu, que provoca per exemple, que el nen amb unes quantes peces de lego faci un castell. És molt diferent aquest avorriment, de l’avorriment per cansament, és a dir quan està fart d’alguna activitat.

Autoconeixement. Propicia un estat de reflexió.  Són moments on s’adonen de les coses que fan malament o d’aquelles amb les que gaudeixen més.

Una última idea: DONEU-LI UNES CAIXES DE CARTÓ als VOSTRES FILLS. Faran meravelles!

FAMÍLIES, l’avorriment és bo!

Per: Riqui Muñoz

@papaymas

L'entrada Papa, mama, m’avorreixo ha aparegut primer a Blog d'educació.

Durant la sessió, la doctora va parlar sobre les infeccions més freqüents que apareixen a l’etapa d’Infantil: refredats, bronquitis, bronquiolitis, laringitis, etc. Va explicar els principals símptomes de cada malaltia, les seves causes i tractaments, així com què fer davant l’aparició de vòmits, diarrea o febre.

Com reconèixer la dificultat respiratòria? Aquesta és una de les qüestions en les quals va posar l’accent la doctora, ja que la dificultat respiratòria és un dels símptomes més greus pels quals s’ha d’acudir al pediatre sense demora. Amb la Covid-19 moltes famílies s’han acostumat a enviar fotos o fer les consultes mèdiques en línia, no obstant això, Villalobos remarca la importància d’anar al pediatre en persona per a poder fer un bon diagnòstic i veure al nen de cap a peus.

Significa això que hem de portar al nen al metge quan detectem algun símptoma? La resposta és no. Sense un bon quadre mèdic amb símptomes clars i persistents els pediatres no poden realitzar cap diagnòstic. Per aquest motiu, moltes vegades ens envien a casa i ens demanen que tornem en un parell de dies. Però si dubtem, sempre és millor anar al metge i quedar-nos més tranquils. Villalobos comparteix a aquest vídeo alguns consells per a prevenir les malalties més freqüents i aplicar les cures apropiades. A continuació, la doctora ens comparteix alguns casos en els quals sí que hem d’acudir al pediatre.

Quan acudir al pediatre?

• Si el nen té menys de 6 mesos d’edat
• Febre de més de 40 °C
• Febre durant més de 24-48 h en nens menors de 2 anys
• Febre durant més de 3 dies en nens majors de 3 anys
• El nen està molt irritable o endormiscat
• El nen té mal aspecte general i dificultat per a respirar
• Si li apareix una erupció a la pell
• Si els excrements són negres, blancs o contenen sang.

L'entrada Malalties més freqüents que apareixen a l’etapa d’Infantil ha aparegut primer a Blog d'educació.

Si aquestes dificultats persisteixen, poden tenir una repercussió negativa en el procés d’adaptació de l’infant durant tota l’escolaritat, a tots nivells (acadèmic, emocional, familiar, etc.). La baixa autoestima, juntament amb els insuficients resultats escolars, normalment els endinsen a un cercle viciós de difícil orientació i nefastes conseqüències tant a nivell personal, com social. Els alumnes amb TA, poden arribar a patir amb més freqüència, trastorns emocionals secundaris: depressió, ansietat, estrès desmesurat, atacs psicòtics, etc.

El principal tractament pels trastorns de l’aprenentatge és la reeducació, es basa en l’adaptació del trastorn i la cerca d’estratègies per a compensar les dificultats.

A continuació, proposo 5 activitats per a treballar la lectura i l’escriptura, sobretot reforçar-les en els infants que presentin algun signe i/o dificultat en el rendiment de la lectoescriptura, entre els 4 i 8 anys:

1. Lectura oral: llegir en veu alta els ajudarà en la millora de fonemes, a més en el ritme, la pronunciació i l’entonació. Els exercicis de comprensió lectora son clau per a l’estimulació de la parla, en qualsevol idioma.
2. Escoltar i repetir paraules: en el meu pas per l’escola infantil La Farga, per a treballar l’evolució de la lectoescriptura a la classe de P4, de vegades distribuïa les vocals per la classe, i en veu alta deia una paraula. Per l’inicial, tenien que trobar la vocal corresponent i repetir la paraula. Així doncs, aprenien a identificar-les, millorar la pronunciació i guanyar en confiança.
3. Escriure, llegir i representar oracions: és beneficiós exposar-se per perdre les pors, i per relacionar-se amb els sons d’una manera més conscient. La idea és, per exemple, demanar als infants que escriguin una frase curta, i el seu company una altra, així successivament, fins a aconseguir un conte. Després, llegir cada un la seva part a la resta de la classe.
4. Elaborar enunciats: en la mateixa línia que l’anterior, es recomana apostar per frases simples però amb un alt component emocional, per a despertar l’interès dels nens/es en l’elaboració i la investigació de continguts en llibres, diaris, revistes, etc. pel seu propi compte. D’aquesta manera, familiaritzar-los amb els treballs i les posteriors exposicions.
5. Copiar textos: l’objectiu és anar introduint termes més complexos, a mesura que vagin creixent. Afavoreix a l’atenció i a la memòria. Per això, els dictats son tan recomanables, i més encara, quan l’avaluació és cooperativa. És a dir, es dona el binomi professor-alumne en el procés de la correcció.

Psicopedagoga: Maria Gil, @toc.psychohelp

L'entrada Trastorns de l’aprenentatge (TA) ha aparegut primer a Blog d'educació.

Hem d’ensenyar els nostres fills a tenir cura d’ells mateixos perquè puguin anar amb llibertat i sense pors a qualsevol lloc sols. En la mesura que aprenguin a tenir cura d’ells mateixos sabran tenir cura i respectar als altres i les coses dels altres.

Els hàbits d’higiene són, en realitat, hàbits de salut personal i també social. Permeten el nen realitzar les seves activitats quotidianes de neteja i contribuir també a la higiene social en llocs comuns.

Es tracta d’ensenyar-lo a valer-se per si mateix, a no dependre dels altres i de fomentar la satisfacció personal que se sent en deixar net també un espai comú. Les mestres de l’escola La Farga Infantil ens comparteixen els seus coneixements en forma de consells, hàbits i rutines que podem posar en pràctica a casa amb els més petits. 

Consells pràctics per treballar la neteja personal

És important ser un model per ensenyar-li com ho ha de fer, i que l’adult acompanyi el nen mentre es realitzen les activitats d’higiene, i donar-los l’oportunitat de realitzar-ho ells mateixos, i així els fem veure que són capaços de fer-ho.

– Deixar que el nen us miri mentre us renteu les dents, us pentineu i us renteu la cara; els nens aprenen moltes coses observant.

– Els nens necessiten veure’s bé al mirall, aprenen millor quan veuen el que estan fent. Per tant, a casa es pot fer servir un tamboret perquè arribi a la pica per rentar-se les dents i la cara.

– Ajudar-los a prendre consciència de la seva imatge personal, fer-los adonar si estan polits; preguntant si volen que els ajudem a mocarse, ajudar-los després d’anar al lavabo, a cordar les sabates si no ho estan…

– Referent a l’hàbit de mocar-se, cal ensenyar el nen a fer-ho de manera autònoma. A l’aula o a casa, hi pot haver-hi un “racó del mocador”, on pot haver a l’abast del nen mocadors de paper, un mirall i una paperera.

– Rentar-se les mans. Ensenyar el procés per tal que ho puguin fer sols i de manera autònoma, per exemple a l’hora de rentar-se les mans, és important explicar el procés des del primer pas (ensenyar a obrir l’aixeta, ensabonar-se, esbandir-se, tornar a tancar l’aigua, eixugar-se les mans… i el ritual que cada adult consideri oportú.

– A la majoria dels nens els encanta l’aigua i no cal que se’ls demani gaire, per això l’aprenentatge no es realitza en el moment perquè es distreuen. Recordar la rutina de rentar-se les mans sense presses, seguint tots els passos i fent-ho amb un to divertit. A l’escola, els nens han de rentar-se les mans mínim 2 vegades al dia, en entrar del pati i abans d’anar a dinar.

– Donar-los l’ajuda pràctica que convingui, avisar i indicar al nen la rutina que cal que segueixi i oferir l’oportunitat de practicar, rectificant els seus errors.

– Cal vigilar el nostre llenguatge i la nostra actitud; evitant donar ordres i retrets. Per exemple, en lloc de dir: “no et mullis les mànigues”, podem dir: “recorda que si no t’arremangues bé la màniga, et pots mullar”. En lloc de “t’he dit mil vegades que tanquis l’aixeta” el missatge podria ser: “fixa-t’hi bé, has oblidat de fer alguna cosa?”

Des de la Institució Familiar d’Educació esperem que aquest article us hagi agradat. Teniu alguna pregunta? No dubteu en deixar-nos un comentari i us respondrem!

L'entrada Consells per a treballar la higiene personal des de ben petits ha aparegut primer a Blog d'educació.

Entenem per autonomia la capacitat de l’infant per poder decidir per si sol, i resoldre les situacions del dia a dia en què es va trobant, sense necessitat d’ajuda per part de l’adult.

Els adults realitzem les nostres necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i descans de manera automàtica, sovint sense adonar-nos d’allò que estem fent ni parar-hi gaire atenció. És un dels nostres papers, ensenyar als nostres infants a ser autònoms!

Respectant la seva necessitat d’autonomia, és necessari que l’adult guiï al nen/a cap al camí de la integració social tenint en compte uns límits, sense fer-lo afanyar, sense fer judicis, de manera ferma i comprensiva al mateix temps, tot fent-li acceptar les exigències de la realitat i les regles socials. 

L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge de tipus funcional, per tant, existeixen unes fases per aquest procés d’aprenentatge:

• Preparació: veure si l’infant ha adquirit les habilitats necessàries per iniciar el procés d’aprenentatge d’aquest hàbit.
• Aprenentatge de l’hàbit: fer que l’infant es faci partícip de l’aprenentatge de l’hàbit, sempre amb la nostra supervisió, ajut i suport quan li sorgeixin dificultats.
• Automatització: amb la repetició successiva serà capaç de fer les accions implicades en l’hàbit, sense haver-li de supervisar.
• Consolidació: és capaç de dur a terme les accions que impliquen l’hàbit en qualsevol situació, ja que haurà assolit les pautes de control i les habilitats necessàries per al desenvolupament de l’hàbit. 

Ser un infant autònom és important tant pel present com pel futur. A més, és una font de plaer i satisfacció. 

Així doncs, podem dir que l’autonomia del nen/a és de gran interès per la seva relació amb un mateix, amb el món que l’envolta i les relacions interpersonals. 

Com podem ajudar a ser més autònoms als nostres fills/es? 

Sempre tenint compte l’edat i que cada infant és únic i diferent.

• Menjar sols i utilitzant els coberts.
• Saber seure a l’hora de dinar. També,  aprofitarem aquests moments dels àpats per estar junts i treballar els valors de la família i la conversa.
• Començar a desvestir-se sols.
• Treure i posar-se les sabates.
• Posar-se i treure’s la jaqueta.
• Rentar-se les mans i la cara.
• Caminar tots sols (deixem de banda el cotxet en petits trajectes i intentar no anar a coll).
• Ajudar en petites ordres a casa (per exemple: parar la taula, ajudar a posar la roba bruta a la rentadora, recollir les joguines…).
• Importància de la psicomotricitat a casa: pujar i baixar escales, córrer i caminar per llocs que no siguin uniformes (com ara: la muntanya, platja, rampes…).
• Començar a donar l’oportunitat de seure a l’orinal. Encara que és un procés maduratiu i cada nen/a ho farà al seu ritme, entre els dos i els tres anys és el moment oportú per fer la retirada del bolquer. La maduresa del llenguatge és un indicador per facilitar el procés de treure’l.
• Retirar el xumet. A partir dels dos anys comença a esclatar la parla i tenim l’aparició de gairebé totes les peces dentals, els xumets i totes les tetines no afavoreixen al desenvolupament de la parla ni a la dentició.
• Aprenem a beure en got i deixar de banda els biberons i els gots amb tetines.

Per concloure, cal tenir present que és imprescindible fomentar l’autonomia des de ben petits, ja que és bo que adquireixin responsabilitats i entenguin que les coses tenen un esforç.

Carlota Sánchez

Mestra de Llar d’Infants a la Institució Les Alzines

L'entrada És autònom el teu fill o filla? ha aparegut primer a Blog d'educació.

El passat divendres vam gaudir de la conferència “La màgia de les primeres paraules” de Teresa Vilardaga, llicenciada en Neuropsicologia Infanto Juvenil, psicopedagoga i logopeda. Màster en Trastorns de l’aprenentatge, Psicologia Clínica Infantil i en Altes Capacitats.

Aquesta va ser la quarta sessió del programa interescolar PARLEM AMB EXPERTS, programa de formació per a famílies de Llar i d’Educació Infantil, va tenir lloc a l’escola Institució Airina on Vilardaga ha col·laborat amb l’empresa UNDEV,  unitat de neuropediatria pel diagnòstic i tractament de l’escolar.

Vilardaga va començar explicant l’adquisició del llenguatge i el coneixement del món a les diferents etapes infantils.

• Dels 3 als 9 mesos es produeix el Bootstraping fonoprosòdic, els nadons comencen a balbotejar i emetre sons imitant les converses dels adults.
• Dels 9 als 10 mesos comencen a comprendre els primers mots, relacionen paraula amb persona u objecte.
• A partir de l’any comença la fase lingüística i apareixen les primeres paraules “mama, papa, aigua, etc”.
• Dels 18 als 24 mesos es produeix la fase coneguda com “explosió lèxica”,  els infants són com esponges de vocabulari
• A partir dels 2 anys comencen a fer combinacions de 2 o tres paraules.
• Dels 26 als 34 mesos comencen a elaborar les frases conjugant verbs i construint-les sintàcticament.
• Dels 36 als 60 mesos mostren habilitats per demanar les coses de manera indirecta, són més conscients dels aspectes socials d’una conversa, utilitzen l’el·lipsis per compartir pressuposicions i creen rols imaginaris.
• Dels 5 als 7 anys ja són capaços de fer narracions, parlar de fets i esdeveniments no presents en el context.

5 orientacions de base

Per tal d’afavorir el desenvolupament lingüístic dels nostres fills i filles i la seva capacitat per descobrir el món, la doctora va oferir un seguit de pautes o consells a seguir:

1. Temps de joc. Quan estem amb els nostres fills és important dedicar-los-hi temps de qualitat, si cal posar el mòbil en mode avió i interactuar amb ells.
2. Llegir contes diàriament. Segons la doctora aquest hàbit és molt enriquidor per a les criatures, ja que adquireixen llenguatge alhora que estableixen una connexió amb els pares i una rutina.
3. Recollir, reformular i afegir. Quan el nostre fill diu quelcom, encara que no ho hagi pronunciat bé, hem de repetir allò que ha dit (aquest cop ben pronunciat) i afegir-hi més llenguatge, per exemple: nen “mira un cote bau”, mare “oh sí un cotxe blau, és molt bonic”.
4. Motherese / Baby Talk. La pràctica del motherese consisteix en interactuar amb el nadó, mirar-lo, somriure i explicar-li tot allò que l’envolta amb un to de veu amorós.
5. Higiene de son. Cal ensenyar als infants a dormir i que agafin el patró de son. L’ús de pantalles abans de dormir pot alterar el patró de son.

Què no els va bé?

• Xumet: Millor retirada a partir dels 18-24 mesos.
• Biberó: retirada a l’any (màxim) (AAP recomana als 18 mesos).
• Menjar triturat que es perllongui en el temps. La majoria de pediatres recomanen els aliments sòlids aviat per començar a agafar musculatura maxil·lofacial.
• Deixar-los amb pantalles cada dia. No és Bo.
• No poder dedicar-los cada dia un temps de qualitat. Cal que ens sentin, que ens mirin, que modelem, que expliquem tot.
• Vocabulari infantil poc explícit o ric. Si podem diferenciar i dir a cada cosa pel seu nom millor.
• Frases imperatives tota l’estona. Si sempre els parlem en to imperatiu “posa’t la jaqueta”, “menja”, “sortim”, no afavorim que ells puguin respondre i descobrir altres tipus de conversa.

Esperem que aquest article hagi estat d’utilitat! A la Institució Familiar d’Educació creiem que els veritables educadors dels vostres fills sou vosaltres, les famílies. És per aquest motiu que posem tot el nostre temps, esforç i experiència al vostre servei. Creiem en una educació familiar i en la importància d’una societat on les famílies estiguin preparades i formades per tirar endavant.

Qualsevol dubte o suggeriment el podeu deixar a comentaris!

L'entrada La màgia de les primeres paraules ha aparegut primer a Blog d'educació.

Durant la xerrada el doctor va explicar com es desenvolupa el cervell a mesura que anem creixent i va donar uns quants consells a l’hora d’educar als nostres fills i filles en l’ús racional de les pantalles digitals.

Segons Galindo les pantalles poden ser unes bones aliades, però bé és sabut tenen els seus riscos. Mentre l’infant sigui menor de dos anys és preferible que no consumeixi cap mena de pantalla digital, ja que encara està formant-se el seu cervell i aquests estímuls visuals poden evadir a la criatura de les connexions i vincles amb el món real.

Un altre risc que declara com a greu el doctor és el perjudici ocular. La vista, juntament amb l’atenció, és una de les principals afectades per l’ús abusiu de les pantalles, és per això que hem d’evitar que els nostres fills s’apropin massa al telèfon, televisor, ordinador, etc.

Consells per a fer un ús racional de les pantalles

Pel que fa a l’edat en la qual els fills poden tenir telèfon mòbil propi, el doctor no va establir cap edat com a òptima, “això depèn de l’estat i maduració de cada nen o nena” va afirmar. De totes maneres, va proposar alguns trucs perquè els fills facin un ús racional dels dispositius propis:

1. • No amagar ni prohibir l’ús del dispositiu. “La prohibició genera curiositat i addicció”, afirma Galindo. Si expliquem els riscos que comporta fer un mal ús del telèfon o dispositiu, el nen podrà valorar per si mateix. Per explicar aquest punt, el doctor va fer una comparació amb els accidents domèstics que es produeixen als Estats Units, provocats per la  falta de concienciació de menors, nens i nenes que desconeixen el risc que suposa tenir una arma a casa.
   • Evitar fer servir el consum de continguts com sèries o videojocs, o de dispositius com la tableta o el mòbil com a premi. L’associació entre portar-se bé i consumir pantalles pot derivar en un hàbit o, en el pitjor dels casos una addicció, difícil de deixar.
   • Establir uns límits o regles amb el teu fill o filla. Quan es regala un dispositiu a un nen o nena, sobretot quan ja són preadolescents, és molt recomanable segons el neurofisiòleg, establir un “contracte d’ús del dispositiu”. És a dir que el teu fill es comprometi a utilitzar-lo durant unes hores fixades i que sàpiga quin tipus de continguts no pot consumir i el perquè.
   • Confiar està bé, però supervisar també. Hi ha diversos programes que bloquegen tots aquells continguts considerats per a adults, també es poden establir un límit d’hores d’ús de cadascuna de les xarxes socials o apps descarregades.

Tornem als bàsics

Per altra banda, el metge va fer una crida a cuidar d’allò que més necessitem tots, sobretot els més petits de la casa, per a créixer forts i sans, és a dir tornar als bàsics:

1. Cuidar les relacions familiars. Amb l’ús de les pantalles cada cop parlem menys amb les persones que tenim a la vora, pot ser que els veiem cada dia o que estiguem cansats, però hem d’establir moments per estar junts en família sense connectar amb el món virtual.
2. Descansar bé. El son és un dels principals afectats quan consumim moltes hores de pantalla, sobretot si ens acostumem a consumir-la abans d’anar a dormir.
3. Llegir. Amb l’augment d’ús de les pantalles, s’ha augmentat la falta d’atenció. Amb la lectura, ja sigui amb mitjà digital o paper, fomentem la concentració, a més de la cultura, dels nostres fills i filles.
4. Fer exercici. L’ésser humà i per suposat els infants necessiten fer exercici diàri per cremar tota l’engeria i descansar bé. Si el nostre fill o filla està tpt el dia enganxat als videojocs o a les xarxes socials assegut a una cadira o estirat al sofà, dificilment estarà prou cansat per a dormir bé durant la nit.

Si us ha agradat aquest article, de ben segur que us agradarà el pròxim post sobre educació en l’ús de pantalles, resum de la xerrada de l’Anna Plans, mare activista pro-drets del menor i Presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya. Podeu veure el vídeo de la sessió completa de l’Anna Plans al canal de YouTube de la Institució Familiar d’Educació.

L'entrada Educar en l’ús de les pantalles digitals ha aparegut primer a Blog d'educació.

I per ajudar els pares en aquest repte -en alguns casos-, la Doctora Antonieta Barahona ha donat una xerrada a la Institució Lleida dins del programa Parlem amb experts, un cicle de conferències sobre educació i salut adreçades a famílies amb fills de 0 a 6 anys. A aquest vídeo podreu escoltar alguns consells i recomanacions sobre quins aliments són els que més hem d’oferir als nostres fills, quan i com fer-ho segons Barahona.

Restriccions vs excessos: ha estat una de les parts més comentades de la sessió, segurament perquè tots els pares s’han pogut veure reflectits en aquesta vicissitud. Com evitar que els nens mengin llaminadures, pizza, xocolata…?“Quan més tard, millor”, ha destacat la doctora a la seva ponència. Quan més tard, quant a l’edat, perquè si parlem de l’hora dels menjars, la importància de l’esmorzar i del dinar -per sobre del sopar en els dos casos- ha estat un altre dels temes centrals de la conferència.

Per què és interessant una bona alimentació en els nens petits? Per l’energia que els hi donarà, perquè els hi ajudarà en el seu creixement a tots els nivells. I, molt important, pels hàbits que adquiriran els nens de cara al present i al futur. L’alimentació i la nutrició són coses interessants, una manera de prevenir i combatre malalties, què menjar i què no menjar…  I és que la salut i el benestar dels nens depèn, en certa manera, de l’alimentació. Família i escola han de transmetre als més petits que l’alimentació no és un joc, sinó que hem de donar-li al menjar la importància que es mereix.

A part de la dieta saludable, l’hora de l’esmorzar, dinar, berenar i sopar són moments perfectes per educar i formar hàbits saludables Hàbits que els acompanyaran la resta de la seva vida i que de ben segur milloren les relacions familiars.

Esperem que aquest article us hagi semblat interessant, us convidem a la pròxima sessió de Parlem amb experts: “Disciplina Positiva: educar con  amabilidad y firmeza“, a càrrec de Marisa Moya, mestra d’Educació Infantil, psicòloga i entrenadora en Disciplina Positiva. La conferència s’impartirà a la Institució La Farga Infantil el dimarts 22 de febrer a les 15.30 h i també es retransmetrà pel canal de YouTube de la Institució Familiar d’Educació.

L'entrada Nens petits i alimentació saludable: és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Una de les preocupacions més habituals dels pares és la salut i higiene bucodental dels infants, primerament enfocada en el procés de dentició dels fills i posteriorment en com mantenir una bona higiene.

La Dra. Núria Melgosa odontòloga i odontopediatra  a la Clínica QDENTS, va donar una xerrada a la Institució Lleida, dins del programa Family Time i  ens va donar una sèrie de consells molt interessants sobre la dentició en aquestes  primeres etapes.

Hi ha certs mites sobre el tema, com per exemple que fins que no els surten les dents no és necessari tenir-ne cura; però la realitat està molt allunyada.

Cal tenir cura de la salut bucodental fins i tot abans del naixement de l’infant

Com ho podem fer?

Les mares embarassades han de tenir especial cura amb la seva alimentació, durant la gestació han d’estar presents les proteïnes, el calci, el fòsfor i les vitamines A, C i D.

A més a més, han de cuidar la seva pròpia salut bucodental, tenint una correcta higiene per evitar la transmissió de patògens al nadó.

Quina és l’evolució de la dentició?

Les primeres dents poden sortir a partir dels 6 mesos i fins als 2 anys, aproximadament, en aquest moment l’infant tindrà 20 peces que conformaran les anomenades “dents de llet” o temporals.

A partir dels 6 anys hi haurà el canvi de dentició, a les anomenades dents permanents, que conformaran les 32 peces, aquest procés pot durar fins als 14 anys.

Com podem mantenir una bona higiene?

• És molt important mantenir una bona higiene de la boca, llengua, genives i mucosa des del moment del naixement. Després de cada presa de pit o biberó és important netejar amb una gasa humida, sobretot en les preses nocturnes.
• En el moment que ja apareixen les primeres dents, ja es pot introduir el raspall i la pasta de dents fluorada 2 cops al dia, en especial a la nit, i també és recomanable, que quants les primeres peces apareguin, poc a poc aquesta presa nocturna es vagi retirant.
• També és adequat que al voltant dels 12- 16 mesos es comencin a retirar els biberons per evitar interferir en el correcte desenvolupament de la dentició, i passar a beure líquids en una tassa o got.
• Ara però, amb els biberons mai s’han de fer ingestes de líquids ensucrats com làctics, sucs de fruites, etc.
• Pel que fa al xumet, tampoc s’aconsella el seu ús al principi, encara que pot servir per evitar que el nen succioni el seu dit, activitat amb conseqüències més greus per al desenvolupament de la boca. Si s’utilitza el xumet, és important  no passar dels 24 mesos d’edat, ja que pot ocasionar problemes en la mossegada.
• Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’ hora de cuidar la salut bucodental, no sols és la de visitar al dentista amb regularitat (un cop a l’any o cada 6 mesos) sinó també vigilar els possibles accidents domèstics que puguin patir els infants en les primeres edats. Quan els nens comencen a desplaçar-se, caminar o córrer poden patir alguna caiguda o cop que afecti a les dents, és de vital importància actuar el més aviat possible i amb rapidesa acudint a l’especialista pertinent, evitant així futurs problemes.
• També l’adult, ha de procurar no ser transmissor de patògens amb pràctiques poc saludables com el netejar el xumet que li ha caigut a l’infant al terra, amb la pròpia saliva; o compartir estris de cuina a l’hora de menjar i beure.

Com podem prevenir la Càries?

La càries és una malaltia crònica infecciosa que afecta als teixits durs de les dents, els 2 punts més importants per evitar tenir-ne són els següents:

1. Cuidar l’alimentació, el consum de carbohidrats, d’aliments ultraprocessats, dolços i de consistència enganxosa, afecten en gran mesura a les dents, i afavoreixen l’aparició de bacteris. La ingesta d’aquests, entre hores i en horari nocturn, possibilita l’aparició de la càries, és per això on radica la importància d’un bon raspallat nocturn.
2. Fer un bon raspallat de dents, a partir dels 6 mesos fins als 3 anys ja es pot utilitzar raspall i pasta fluorada amb un mínim de 1000 ppm de flúor, aquesta és la concentració adequada per tal que hi hagi un efecte protector. A l’inici amb un quantitat igual a la mida d’un gra d’arròs serà suficient, a partir dels 5 anys la quantitat seria com un pèsol.
3. Un cop han sortir totes les dents, també es pot introduir l’ús de del fil dental.
4. Fins als 8-10 anys els infants no seran capaços de fer una bona neteja, és per això, que els adults han de supervisar el procés de raspallat, així aconseguirem que aquest hàbit es consolidi.
5. El raspallat més important de totes les etapes és el nocturn, ja que per les nits no es genera saliva; aquesta és antibacteriana i ajuda a protegir la flora bucal, heus aquí la importància d’aquesta neteja.
6. La prevenció és molt important a l’hora d’evitar la càries, ja sigui amb revisions periòdiques, l’ús de selladors o resines protectores, i també l’observació de la boca de l’infant per part dels pares. Obrir a boca, aixecar els llavis i observar les mucoses, llengua, queixals… per vigilar l’aparició de càries incipients i evitar altres problemes bucals.

Esperem que aquest article us sigui de molta utilitat.

L'entrada Dentició a les primeres etapes ha aparegut primer a Blog d'educació.

I és que el descans dels nens és una cosa que preocupa a moltes famílies, ja sigui perquè no descansen bé durant la nit, perquè els costa posar a dormir al seu nen o perquè no aconsegueixen tenir bones migdiades durant el dia. Sempre hi ha alguns pares afortunats que asseguren que el seu fill no té problemes per a agafar la son, però també hi ha uns altres que acaben cansats per la falta de son -la del bebè i la seva-. Un de cada quatre nens té problemes per a conciliar-ho, per la qual cosa si ets d’aquest 25%, aquest post et resultarà interessant.

En primer lloc, s’ha d’entendre que això és una cosa normal i que li succeeix a moltes famílies. El son infantil és un procés maduratiu que evoluciona de manera natural i madura fins que s’aconsegueix dormir de manera independent i sense despertar-se. Quin és un dels problemes? Que moltes famílies no poden esperar que això passi de manera natural ja que pot trigar anys, i un mal descans pot tenir un impacte negatiu en tota la dinàmica familiar.

“A partir dels dos anys et dormirà del tirón“. Moltes vegades, els pares han escoltat aquesta frase però, arribat aquest punt, alguns -els menys afortunats en aquest sentit- s’adonen que continuen tenint problemes. O potser la nena o nen dorm tota la nit però s’ha de lluitar l’hora d’anar a dormir fins al punt que pot arribar a influir en la dinàmica familiar, o bé hem d’insistir en la migdiada, despertars molt d’hora, terrors nocturns, malsons o alguna anada i vinguda al llit dels pares.

L’objectiu d’aquest post és ajudar-vos a intentar que els vostres fills dormin bé -o fins i tot més- i que estiguin ben descansats. Perquè d’aquesta manera, no només estaran millor ells, sinó que, també, es traduirà en un millor descans de tota la família, millor humor a casa i millor rendiment laboral per al papa i la mama.

Alguns tips o consells per ajudar els nostres fills a descansar millor

• Crear un bon ambient de son: Una habitació amb una temperatura adequada, sense soroll, foscor 100% i pocs estímuls.
• Proporcionar una rutina: Una de les coses més importants. Els nens són “fans” de les rutines i rituals. Esperen que passin les coses cada dia de la mateixa manera i això els hi aporta seguretat.
• Mantenir uns horaris adequats per a la seva edat: Els nens, igual que els adults, es regeixen per un ritme circadiari. Nosaltres, com a animals diürns que som, anem amb el sol. Els nens normalment són matiners per naturalesa, seguint l’horari del sol, i això es tradueix en la necessitat de posar-se al llit aviat.
• Respectar les seves “finestres de son”: el temps màxim que poden romandre desperts. Si deixem una finestra massa llarga fins que vagi a dormir, tindrem a un nen cansat que, a més d’estar irritable, li costarà més adormir-se o bé es despertarà més durant la nit.
• Aconseguir que sigui independent per a agafar el son: Si un nen es desperta múltiples vegades per a prendre un biberó, perquè la mama l’abraci o per demanar qualsevol ajuda externa que l’ajudi a tornar-se a dormir, no aconseguirem que dormi tota la nit si no li ensenyem a adormir-se només sense aquestes ajudes.

En conclusió, s’ha de tenir en compte que no totes les famílies desitgen ajudar el seu fill a tenir un son independent, ja que no els importa aixecar-se a ajudar el seu nen a adormir-se.

Només quan aquesta dependència es presenta com un problema per a la família és quan cal prendre mesures, sempre des d’una perspectiva respectuosa per al nen i acompanyant-lo en el procés d’aprenentatge cap a la nova habilitat d’adormir-se sense ajuda.

L'entrada Com ajudar el meu fill a que dormi millor? ha aparegut primer a Blog d'educació.