Veure’ns en escenaris excepcionals, ens ofereix oportunitats excepcionals. I és important aprofitar cada situació per educar els nostres fills i filles. Organitzar un viatge o descobrir una ciutat nova poden ser vies diferents per generar converses que eduquin i ajudin a crear o reforçar el vincle afectiu. Per això us proposem que, si teniu la sort de fer un viatge aquest estiu, aprofiteu per a convertir-ho en una ocasió de creixement dels vostres fills involucrant-los en tot el procés.

3 maneres d’involucrar els vostres fills:

1. Investigació en família

Viatjar no és només gaudir del temps d’oci. Viatjar és aprendre, és descobrir. Dedicar temps a investigar plegats sobre el lloc al qual viatgem motivarà que els teus fills i filles preguntin, sentin curiositat i se sentin emocionats amb el viatge. Així, l’experiència no serà només durant els dies que sigueu fóra, sinó que la començarem a gaudir molt abans.

2. Planificació i presa de decisions

Permetre que els teus fills i filles formin part de la presa de decisions, com activitats a dur a terme o llocs a visitar, els farà sentir apoderats a l’hora de prendre decisions informades. Podem involucrar-los a la planificació, no només logística, sinó també financera. Sumar-los a l’elaboració del pressupost els farà ser conscients del valor dels diners i com administrar-los. Pot ser una bona manera d’educar-los en la planificació i l’estalvi.

3. Diari de viatge

Anima els teus fills a fer un diari de viatge. Poden fer-lo servir per escriure sobre allò que visquin, per dibuixar o enganxar fotografies o records, com bitllets de tren o entrades a algun museu o espectacle. Aquesta activitat els ajudarà a desenvolupar habilitats d’escriptura i a documentar les seves experiències amb creativitat.

Recorda que cada nen i cada nena és diferent, té habilitats i interessos propis. Tingues això en compte a l’hora d’involucrar-los en la preparació del viatge.

3 beneficis de viatjar en família:

1. Estímul de la creativitat i l’aprenentatge

Els viatges són una font inesgotable d’aprenentatge pels infants. Visitar museus, monuments històrics, fenòmens geològics… els ofereix l’oportunitat d’aprendre sobre història, ciència, art o natura. A més a més, explicar-los al seu nivell tot allò que veuen i descobreixen, enfortirà la seva curiositat i el seu desig d’aprendre.

2. Enfortiment dels llaços familiars

Viatjar en família ajuda a crear records compartits que els acompanyaran tota la vida. El fet d’estar sols en el nucli familiar, lluny dels amics o la resta de la família, també fa que es reforci el sentiment de pertinença. Enfrontar-se, a més, a experiències noves ens farà sentir-nos un equip. Els viatges o escapades familiars ajuden a enfortir els vincles que ens uneixen als nostres fills.

3. Apertura de mires

Si tenim l’oportunitat de visitar indrets llunyans amb filosofies de vida diferents a la pròpia, podem animar els nostres fills a descobrir sense judicis noves realitats. Conèixer noves llengües, provar aliments nous i descobrir costums i tradicions diverses. Podem aprofitar aquesta situació per educar en l’empatia, el respecte i la tolerància.

Si bé és cert que tot plegat es pot educar de moltes altres maneres i en molts altres cotextos, si hem previst fer un viatge familiar aquest estiu, no deixem passar l’oportunitat! Tot educa, tot! I tenim la responsabilitat d’aprofitar-ho.

L'entrada Beneficis de viatjar en família ha aparegut primer a Blog d'educació.

Abans que les vacances se’ns tirin al damunt, és important prendre’ns un temps per a planificar l’estiu. Aquesta organització podem fer-la en família. És important que tots s’hi sentin inclosos, que se sentin escoltats. Cal tenir en compte les diferents edats, horaris i gustos. Només si tots se’n senten part, voldran ser-ne part. I no és necessari pensar en grans coses, grans viatges ni grans plans. De vegades, el més quotidià, pot ser el que més acabin recordant.

7 coses que podem potenciar durant l’estiu per fer família:

1. Tots llevats i entaulats

Durant el curs, al matí, tot són presses i corredisses. Una cursa d’obstacles per tal d’arribar a l’escola puntuals. Les vacances ens ofereixen l’oportunitat de llevar-nos amb més calma i d’entaular-nos per compartir un bon esmorzar. Aprofitem-ho! Intentem que més o menys tots es llevin a la mateixa hora. Parem la taula i compartim quelcom més que un esmorzar. Planifiquem junts el dia o expliquem-nos què hem de fer. Aparquem les presses i comencem el dia amb un moment compartit.

2. Molt més que un àpat

En la mesura que els horaris de cada membre de la família ho permetin, aprofitem els àpats, el dinar o el sopar, per fixar un altre moment de trobada al voltant d’una taula. Que sigui un moment lliure de pantalles, sense tele ni mòbils. Aprofitem per parlar, per explicar, per compartir… allarguem les sobretaules aprofitant que l’endemà el despertador no sona tan d’hora.

3. Menys pelis i més jocs

Sigui a les sobretaules o en qualsevol moment del dia, aprofitem el temps lliure per jugar plegats. De vegades la inèrcia ens porta a aixecar-nos de taula després de sopar i posar una “peli”. Però potser algun dia podem substituir la peli del vespre per un joc de taula. Ja sabem que els jocs no són només cosa dels més petit. Jocs de taula, de cartes… el que sigui! És important que ens divertim junts, en família! I als nostres fills i filles els agradarà que els sorprenguem i portem nosaltres la iniciativa.

4. Aprofitem els desplaçaments en cotxe

De vegades, a l’estiu compartim temps al cotxe en trajectes més llargs de l’habitual. Si marxem de cap de setmana, si visitem la família al poble o si, simplement, anem plegats cap al casal d’estiu. Paga la pena aprofitar aquests moments. Apaguem de tant en tant la ràdio i parlem, expliquem-nos què hem fet, com ha anat el dia, si tenim algun neguit o alguna il·lusió, juguem a algun joc de paraules, etc.

5. Compartim aficions

Si tenim aficions comunes, l’estiu, quan els horaris de cadascú es flexibilitzen, pot ser el moment de compartir-les. Aprendre a tocar algun instrument plegats, fer excursions a la muntanya o algun taller creatiu o preparar una recepta nova. Entre germans, amb el pare o amb la mare. El cas és que si alguna cosa ens apassiona, serà encara millor si la compartim.

6. Plantegem-nos reptes plegats que ens ajudin a créixer

Proposar-nos fites o assoliments ens ajudarà a créixer. Reptes, per exemple, de lectura. Proposem-nos quant volem llegir cadascú, assignem un temps cada dia per fer-ho, “piquem-nos” de forma sana per veure qui assoleix abans el seu propi objectiu i celebrem-ho en família.

7. Fem la nostra playlist de l’estiu

Com que tot és sempre millor amb música, pot ser una bona idea crear junts una llista de reproducció de cançons d’estiu. És important que tothom hi vegi reflectits els seus gustos. D’aquesta manera, si tenim una setlist d’estiu que acompanya els nostres dies i les nostres experiències, estarem vinculant records a cançons determinades. Records que ens vindran inevitablement al cap cada vegada que les escoltem, passi el temps que passi. És una bona estratègia per mantenir les experiències viscudes en família sempre presents.

Sigui com sigui el nostre estiu i fem el que fem durant les vacances, tinguem present que cada dia pot ser una nova oportunitat per enfortir vincles i créixer plegats. Estiguem disposats a no deixar que el temps s’ompli sol… posem-li intenció, no deixem escapar cap conversa, cap moment per compartir. No oblidem que el millor del temps que ens regala l’estiu és poder-lo compartir. Aprofitem per fer família!

Llegeix altres posts que et poden interessar:

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca

Com fomentar l’ordre en els nostres fills

L'entrada 7 tips per fer família durant l’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

Al món en què vivim, hi fan falta persones generoses, solidàries i que vulguin contribuir al benestar dels altres. Aquestes persones poden ser les nostres filles i fills! Cada família té els seus propis recursos i estratègies per fomentar aquests valors. El voluntariat, en pot ser una. No té perquè ser només cosa d’adults, també els infants o joves poden implicar-se en accions que s’adaptin a les seves possibilitats i sensibilitat. I no ens oblidem del valor afegit de fer voluntariat en família.

Alumnes de La Vall a un camp de treball a Eslovènia

Per si en algun moment els nostres fills es resisteixen (entregar-se, costa), tinguem clar perquè els animem a fer voluntariat o perquè volem fer-ne en família.

Perquè els ajuda a desenvolupar empatia

Fer voluntariat ofereix l’oportunitat de conèixer de prop persones o comunitats que viuen situacions complicades. Amb accions com repartir aliments a persones sense recursos o visitar gent gran que es troba sola, fem que els nostres fills mirin als ulls a persones amb vides difícils. Això els ajudarà a posar-se al seu lloc, a comprendre la seva tristesa, la seva soledat, el seu patiment. Amb això, aprendran a valorar les circumstàncies de la vida de persones diferents i a cultivar una actitud i una mirada solidàries.

Perquè els educa en la responsabilitat i el compromís

Participar amb regularitat en activitats solidàries farà que els nostres fills s’adonin que la seva contribució és important i que poden marcar una diferència a la vida d’altres persones. Implicar-se en accions de voluntariat els ajudarà a ser responsables i comprometre’s amb allò que emprenguin.

Perquè enforteix valors i principis

Implicar-se en accions de voluntariat, conèixer de prop situacions molt allunyades a les seves i ser conscients de l’impacte de la seva entrega, col·locarà els nostres fills a un lloc des del qual podrem parlar-los de temes com la justícia social, la igualtat, la solidaritat. Amb aquestes converses, a més de transmetre’ls valors, els ajudarem a desenvolupar una consciència crítica i les seves pròpies conviccions i principis.

Perquè fomenta habilitats socials i emocionals

El voluntariat ofereix als nostres fills l’oportunitat d’interactuar amb persones d’edats, cultures o contextos diversos. D’aquesta manera, desenvolupen habilitats socials i emocionals com l’escolta, el treball en equip, l’empatia. Aquestes habilitats, a més d’afavorir la seva capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb qualsevol persona, potencien el seu desenvolupament personal. Tot això deixarà una empremta inesborrable en les relacions que tinguin amb els demés al llarg de les seves vides.

Perquè crea records i vincles valuosos i duradors

Optar per compartir en família activitats de voluntariat, enfortirà encara més el vincle que ens uneix. Treballar per un objectiu comú, compartir experiències i superar obstacles ens farà estar més units. A més, estarem creant records que valoraran en el futur.

Alumnes de La Farga a Camerun, en el marc del projecte Azobe

El compromís social és un dels trets d’identitat de les escoles de la Institució Familiar d’Educació. Creem fermament que cada persona ha de sumar i contribuir a fer un món millor. I acompanyem, també en això, el nostre alumnat. Al llarg del curs, els animem a participar en activitats d’implicació social, de servei, de cura als altres, a la comunitat i a l’entorn.

Alumnes de Les Alzines camí de Kènia

Un dels projectes més especials és el que duen a terme alumnes de segon de batxillerat. En acabar el curs i després d’examinar-se de les PAU, desenvolupen un projecte de cooperació internacional. Aquest any, un grup d’alumnes de La Farga ha viatjat al Camerun, en el marc del projecte Azobe, per fer un camp de treball en una escola de la capital camerunesa, Yaoundé. Alumnes de La Vall, per part seva, visiten la regió de Celje, on col·laboren amb Càritas Eslovènia acompanyant persones grans i famílies sense recursos. Quinze alumnes de Les Alzines han viatjat a Kènia, on faran voluntariat adequant les instal·lacions d’una escola, oferint suport a l’escolarització de nenes i nens i atenent les necessitats dels poblats propers a l’escola.

N’estem molt orgullosos d’aquestes noies i nois que aquest any han sortit de les nostres escoles, de la seva generositat i de tota la feina que estan fent!

Alumnes de La Vall a Celje, Eslovènia

L'entrada “Perquè haig de fer voluntariat?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre no és un caprici estètic. L’ordre va molt més enllà. Impacta en el nostre benestar emocional i en el desenvolupament diari de la nostra família. Per això és important que li donem valor i que ajudem els nostres fills i filles a donar-n’hi també.

4 beneficis que l’ordre aporta als nostres fills i filles:

1. Estructura i seguretat.

L’ordre ajuda a establir rutines, horaris i límits. Tot plegat, els proporciona seguretat i estabilitat. Tenir un entorn vital organitzat els dóna confiança i redueix els nivells d’ansietat i estrès.

2. Desenvolupament d’habilitats organitzatives.

Amb l’ordre s’adquireixen habilitats organitzatives importants. Els infants aprenen a classificar, categoritzar, prioritzar… són habilitats que afavoreixen el seu rendiment acadèmic, la pròpia gestió del temps i la resolució de problemes.

3. Responsabilitat personal.

L’ordre ensenya els infants a ser responsables de les seves pertinences i espais. Aprenen a cuidar les seves coses i a mantenir net el seu entorn. Aquesta responsabilitat personal els ajuda a desenvolupar sentit d’autonomia i maduresa.

4. Benestar emocional.

Un espai net i organitzat redueix l’estrès, afavoreix la tranquil·litat mental i crea un ambient propici per al descans i la relaxació.

Tan important com que els infants siguin conscients de la importància i el valor de l’ordre, és que siguin capaços ells mateixos de generar-lo i mantenir-lo.

4 estratègies efectives per a fomentar rutines d’ordre en els nostres fills i filles:

1. Establir expectatives clares.

Cal posar regles i límits sobre l’ordre a l’entorn immediat dels infants. Deixar-los clar com esperem que el mantinguin els ajudarà. Per a ells, no és el mateix que els diguem “endreça la teva habitació”, que “desa les joguines al seu lloc, organitza el material de treball i guarda les sabates al calaix”. Les ordres específiques sempre els seran més fàcils de complir.

2. Ensenyar amb l’exemple.

Els nostres fills i filles aprenen mentre ens observen. Si volem que desenvolupin certs hàbits, és essencial que nosaltres els practiquem. Hem de ser un model a seguir, assumir l’ordre com una prioritat familiar i mostrar consistència en les nostres pròpies rutines d’ordre. Podem, a més, involucrar els nostres fills i filles en les nostres tasques diàries, com plegar la roba o mantenir neta i endreçada la sala d’estar.  Que vegin el nostre compromís amb l’ordre pot motivar-los a imitar-nos i voler tenir el seu entorn propi també endreçat.

3. Crear rutines i horaris.

Les rutines ajuden els nens i les nenes a anticipar el que ve a continuació. Establir uns horaris regulars per a cada activitat és clau, com ara l’hora d’anar a dormir, l’hora de fer els deures, els temps de joc o els àpats. És important que també hi hagi un temps marcat destinat a fer ordre i que els nostres fills i filles el tinguin clar i l’assumeixin com qualsevol altre temps establert. Guardar les joguines després de jugar, preparar la motxilla al vespre per a l’endemà o recollir la roba i tovalloles després del moment del bany. Aquestes rutines els ensenyen a prioritzar, planificar i organitzar el seu temps i espai.

4. Reforçar.

Tot i que considerem que mantenir el seu espai endreçat és la seva responsabilitat i obligació, sempre és bo reconèixer i fins i tot elogiar els esforços que fan per a aconseguir-ho. Reforçar positivament el seu comportament i apreciar el valor d’allò que han fet, serà una gran dosi de motivació. Pot ser útil utilitzar recompenses adequades segons l’edat, com gomets en un gràfic de tasques o temps addicional de joc. Aquestes estratègies, a més de motivar-los a seguir mantenint l’ordre, els faran apreciar el valor de l’esforç i la disciplina.

Cal tenir present que cada nena i cada nen és únic, i per això és important adaptar les estratègies a les seves necessitats individuals. El que sí que és comú és l’impacte de l’ordre físic i vital per al seu desenvolupament.

A les escoles de la Institució, es treballa l’ordre ja des de ben petits. No només a l’aula, sinó que també a les resta d’espais, com el menjador o l’atelier. L’autonomia i la responsabilitat es treballen ja des de la llar, on comencen a construir els adults que seran. Fer aquesta feina en paral·lel, a casa i a l’escola, garanteix seguretat i estabilitat a les nostres filles i fills.

Pots seguir llegint altres posts que et resultin interessants:

“Mama, papa, a què puc jugar?”

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

L'entrada Com fomentar l’ordre en els nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Acompanyar els teus fills o filles durant el final de curs vol dir oferir-los suport emocional, generar un ambient d’estudi òptim a casa i promoure hàbits saludables. Ajudar-los a enfrontar-se a aquesta etapa els donarà eines per a poder resoldre reptes acadèmics futurs de manera efectiva i amb serenitat. Comptar amb el vostre suport incondicional i la vostra confiança marcarà la diferència en la seva experiència educativa.

Aquests són alguns tips que podeu seguir a casa per acompanyar els vostres fills i filles durant els exàmens finals o la selectivitat.

1. Crear un ambient d’estudi òptim a casa.

És bàsic que les nostres filles i fills tinguin un espai adequat per a l’estudi a casa. Un lloc confortable, endreçat i tranquil. A més, cal eliminar possibles distraccions, com la televisió o els dispositius electrònics. És important, doncs, crear un espai i un temps “lliure de pantalles”.

2. Crear una rutina d’estudi efectiva.

Establir una rutina regular, amb horaris fixes i espais tranquils i lliures de distraccions, ajudarà els nostres fills a organitzar-se millor. També podem animar-los a gestionar el seu temps d’estudi dividint les tasques que ha de dur a terme i marcant-se fites realistes.

3. Establir unes expectatives clares.

A l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, als nois i les noies els acostuma a costar gestionar la pressió. La que senten que els posa l’escola, la que es posen elles o ells mateixos i la que perceben per part dels seus pares i/o mares. En aquest sentit, els pot ajudar tenir clares quines són les expectatives que dipositem en ells i, també, les que ells mateixos tenen. Per això és bo parlar amb ells, ajudar-los a marcar-se expectatives realistes i clares sobre els resultats dels exàmens i dels seus estudis, emfatitzant en la importància de l’esforç i la dedicació. En aquest sentit, també és important reconèixer i valorar el seu progrés i la consecució dels seus reptes propis.

4. Comunicació escola-família.

És important que, com a mares i pares, mantinguem un diàleg personal amb el tutor o tutora del nostre fill o filla, ja que és qui ens pot orientar millor en les expectatives que hem de posar en aquesta etapa, en funció del punt en què es troba el nostre fill o filla. També és qui ens pot compartir els neguits o sensacions amb els quals s’enfronten als exàmens finals. L’atenció personalitzada i el diàleg escola-família són també clau en aquesta etapa.

5. Oferir-los suport emocional.

De vegades, la distància generacional o les ocupacions diàries ens empenyen a minimitzar o menystenir l’estrès i la pressió que les nostres filles o fills poden sentir. És important mirar d’entendre’ls, i també de mostrar-los aquesta empatia i comprensió. Escoltar les seves preocupacions i pors, motivar-los i aportar-los una visió realista de la situació.

6. Promoure un equilibri saludable.

És important que les nostres filles i fills s’entreguin amb dedicació i esforç a les seves obligacions acadèmiques. Però també ho és que ho facin de manera saludable. En aquest sentit, podem ajudar-los fomentant descansos regulars durant les seves estones d’estudi, una adequada higiene de la son i una alimentació saludable.

Els exàmens finals passaran, amb més o menys èxit, però cal aprofitar aquest moment més enllà de l’estrictament acadèmic i viure’l com una etapa de creixement dels nostres fills o filles. Convertim aquest final de curs en un entrenament per a situacions futures més exigents, com el batxillerat, la selectivitat o la universitat, en funció de l’etapa educativa en la qual es trobi el nostre fill o filla.

I no ens oblidem de celebrar el final dels exàmens, una manera de reconèixer el seu esforç, la seva entrega i la seva dedicació, més enllà dels resultats que acabi obtenint.

Llegeix altres articles del blog sobre aquest tema que et poden interessar:

Com motivar el teu fill perquè estudiï

“Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç, Toni Nadal

L'entrada “Exàmens finals… ja no puc més!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tot i que molts nens i nenes conten ja els dies mentre esperen l’arribada de l’estiu, per a moltes famílies és el moment de fer el trenca-closques de cada any per aconseguir adaptar els horaris d’unes vacances escolars que comencen a finals de juny i unes vacances laborals que no arriben fins unes setmanes més tard.

Escoles, entitats de lleure, clubs esportius, agrupacions culturals… preparen una oferta d’activitats atractiva i molt àmplia. És important que cada família es prengui el seu temps per a valorar què és important per a ells, què valoren i què prioritzen. Quan es tracta de l’educació dels fills, mai és bo improvisar.

Així, com a mares i pares, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir què faran els nostres fills i filles durant l’estiu? Si volem trobar l’equilibri entre allò que els ve de gust i allò que considerem que és bo per a ells, podem tenir en compte:

1. Que es mantinguin els hàbits d’aprenentatge.

Les vacances d’estiu dels infants són un període molt llarg. És important que, tot i que es flexibilitzin els horaris i l’exigència, es mantinguin despertes rutines i hàbits d’aprenentatge. Així, s’evita que hi hagi una desconnexió total amb tot allò que han treballat durant el curs a l’escola. En cas contrari, l’arrencada del període lectiu al setembre serà mes costosa i la fase d’adaptació s’allargarà més del compte. Mantenir-los actius en un entorn d’aprenentatge serà profitós a curt i a llarg termini.

2. Que es reforcin les habilitats socials.

Els infants estan acostumats a compartir el seu dia a dia amb una vintena aproximada de companys a l’escola. Això els permet desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’escolta, l’empatia, la defensa de les idees pròpies i també l’acceptació de les alienes, entre d’altres. Mantenir un espai compartit amb altres nens i nenes durant l’estiu els permetrà continuar desenvolupant aquestes habilitats.

3. Que puguin aprofundir en allò que els agrada.

Els nens i nenes, per petits que siguin, acostumen a tenir clar què és allò que més els agrada fer. Practicar algun esport, ballar, llegir, fer manualitats, cuinar, estar a prop de la natura… sigui el que sigui, durant el curs tenen un temps limitat per a gaudir-ne. L’estiu és per a tots, grans i petits, el moment de l’any en què podem fer allò que més ens agrada i que durant el curs no tenim temps de fer. És recomanable oferir-los la possibilitat d’incorporar al seu dia a dia allò que més els agrada fer.

4. Que puguin aprofundir en allò que considerem important.

A més de garantir temps per gaudir del què els agrada, també n’hem de procurar per allò que creiem que és bo per a ells. En aquest sentit, l’estiu també és un bon moment per a, en un context lúdic i més relaxat, continuar millorant les seves competències lingüístiques. Així, podem prioritzar aquelles propostes que reforcin, per exemple, l’exposició a l’anglès. Aprendre, mentre es gaudeix, sempre és més fàcil.

5. Que l’educació en valors sigui una prioritat.

Dèiem que d’educar no es fan vacances. I ho diem en el sentit més ampli. És important que l’entorn on els infants faran les activitats d’estiu no representi un trencament amb el tipus d’educació que reben durant el curs. Que el context sigui lúdic i divertit, no exclou que seguim apostant per una educació en valors. Per això, cal buscar aquelles propostes que s’adeqüin a la manera com cada família vol educar els seus fills i filles.

Evidentment, hi ha altres factors a tenir en compte, com la conciliació o l’economia familiar. Un trenca-closques gens fàcil que requereix una mica de temps per a trobar la millor opció per a les nostres filles i fills. Tots volem garantir-los, a més d’aprenentatge i diversió, un estiu que recordin sempre!

L'entrada I aquest estiu, què fem? ha aparegut primer a Blog d'educació.

“Descobrir que som estimats ens dona mitja felicitat. Estimar més, l’altra mitja”. Així de senzill. Aquesta sentència de Fernando Alberca ens fa adonar-nos que no calen grans coses per a ser feliç. N’hi ha prou amb sentir-se estimat, estimar molt els altres i estimar-se molt a un mateix.

L’amor als altres i la pròpia autoestima son, doncs, la clau de la felicitat dels nostres fills i filles. Com podem ensenyar-los a estimar? Com podem reforçar la seva autoestima?

1. Estimar-los més del pensaven merèixer ser estimats.

No cal que fem grans coses, ni que ens gastem molts diners. L’únic que necessiten els nostres fills és sentir-se molt estimats. Sentir-se més estimats del que creien que mereixien. Només així els ensenyarem a estimar més del que pensaven que ho podien fer.

2. Acceptar i estimar la imperfecció.

Com a mares i pares, en l’educació dels fills, de vegades ens exigim man. Alberca afirma que no cal que siguem perfectes. De fet, que siguem imperfectes els ensenya, no només a acceptar, sinó també a estimar els defectes o imperfeccions dels altres, i també les seves pròpies. Estimar-se, amb les virtuts i els defectes, amb les fortaleses i debilitats, és clau per a aconseguir la felicitat.

3. Valorar-los pel què són i no pel què fan.

Cal aprendre a distingir entre el que els nostres fills son i el que els nostres fills fan. De vegades, fan coses que no ens agraden però, evidentment, seguirem estimant-los. Això, que per a nosaltres és tan obvi, per ells no ho és tan. I és important que els ho sapiguem transmetre. Que passi el que passi, cometin els errors que cometin, els estimarem sempre. A més a més, si s’adonen que els estimem pel que son aprendran que ells, pel simple fet de ser, tenen valor. Que no son valuosos per les notes que treuen o pels èxits extra acadèmics que assoleixen. Són valuosos pel què son. Alberca posa sovint un exemple molt simple, però molt clar. Quan la nostra filla o fill petit ens regala un dibuix, podem aplaudir el resultat amb un “quin dibuix tan bonic, què bé t’ha quedat”, o podem valorar que l’hagi fet per a nosaltres “m’encanta que em regalis els teus dibuixos”. En el primer cas, el valor el té el dibuix pel fet que és molt bonic. En el segon cas, el que és valuós és el nostre fill i, per això, ens agrada conservar els seus dibuixos.

4. La llista de les 35 virtuts.

Fernando Alberca va proposar un exercici a les mares i pares per tal que puguin ajudar les seves filles i fills a reforçar la seva autoestima. La llista de les 35 virtuts. Proposa que fem una llista per a cadascun dels nostres fills amb les 35 coses que més ens agraden d’ell. Poden ser coses profundes, com que siguin generosos, responsables o empàtics, o coses més simples, com que tinguin un somriure càlid o que expliquin molt bé les històries. El que és important, diu, és que la llista sigui de 35 aspectes. Un cop es té la llista, cada vegada que la nostra filla o fill tingui una gest o actitud que respon a alguna d’aquestes virtuts, li hem de fer saber que ens n’hem adonat i que ho valorem. Per exemple, el nen o nena arriba a casa l’àvia i li fa una abraçada afectuosa. Al vespre, quan se’n va adormir li diem “recordes que has fet una abraçada molt dolça a l’àvia? És que ets molt carinyós/a i això m’encanta de tu”. D’aquesta manera fem que el nostre fill o filla s’adoni del què ha fet i de que ho ha fet perquè realment té aquesta virtut. I que per això, pel què és, l’estimem. Sembla un exercici menor, simple, però si comenceu a posar-lo en pràctica notareu de seguida l’impacte que té en les vostres filles i fills.

La sessió que Fernando Alberca va oferir a La Vall va ser extraordinària. Aquí n’hem recollit 4 pinzellades, però us animem a buscar entre la seva extensa bibliografia el llibre que a vosaltres us pugui ajudar en l’educació de les vostres filles i fills.

L'entrada 4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!

L'entrada “Mama, papa… puc fer-ho jo sol!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Quan els nostres fills són petits, el suport, la confiança, l’afecte i la seguretat que els transmetem són clau perquè se sentin bé i siguin feliços. Quan creixen i es troben a les portes de l’edat adulta necessiten quelcom més per sostenir la seva felicitat. L’adolescència planteja grans reptes en aquest sentit. Com a  mares i pares hi ha moltes coses que podem continuar fent per tal d’ajudar-los a trobar, per sí mateixos, la felicitat.

El doctor Mario Alonso Puig, en una entrevista a A la de TRES, proposa 6 claus perquè els nostres fills adolescents siguin feliços.

1. Que creguin en el seu propi criteri i instint. Les xarxes socials, aparador de la vida dels altres, és el món paral·lel on viuen els adolescents. És important que reforcem el seu propi criteri i les seves pròpies il·lusions, per tal que siguin capaços de fer les seves exploracions, en lloc de creure’s i emmirallar-se en el que veuen, sigui a les xarxes socials o al seu entorn més proper. Per això és important que també nosaltres, com a mares i pares, tinguem en compte les seves idees i els donem espai per expressar-les.
2. Que s’apreciïn per qui són, i no pels likes que reben. Els likes a les xarxes socials tenen un valor, però han de saber que aquest no és el seu És vital que els ajudem a reconèixer-se en la seva pròpia grandesa. Que sàpiguen qui són i que es valorin per això, no pel nombre de seguidors que tenen a Instagram. Els ajudarà que posem en valor el seu caràcter i destaquem allò que fan bé.
3. Que es busquin en les altres persones. La felicitat, segons Mario Alonso Puig, és el resultat de trobar-se amb altres. Si busquen només els seus anhels, oblidaran els dels altres, assegura. I, així, mai arribaran a ser feliços. Serà clau que els animem a tenir cura dels seus amics, de la seva família, a estar disponible per a ells i a entregar-s’hi.
4. Que estimin molt (i bé). El secret de la felicitat és simple, consisteix a estimar. I a fer-ho de forma gratuïta, incondicional, sense esperar res a canvi. Cal fomentar que les nostres filles i fills estimin molt, a la família, a les amistats, i que ho facin de manera saludable, amb incondicionalitat. Per això és important que ells se sentin estimats d’aquesta manera i que se sentin implicats en la cura dels altres.
5. Que generin pensaments propis. A l’adolescència es poden generar molts pensaments negatius cap a un mateix. És un dels moments més proclius a desenvolupar sentiments d’inseguretat, d’insatisfacció, poden aparèixer alguns complexos i molts joves poden acabar infravalorant-se. És útil enfocar-se a altres pensaments, omplir-se d’altres coses que acabin aportant calma i seguretat. En això els pot ajudar, per exemple, que donem valor i espai a un talent o habilitat que tinguin (creativa, esportiva, etc.) o que els ajudem a cercar referents positius.
6. Que busquin valors compartits. A l’etapa de l’adolescència, els amics i l’entorn pugen de graó a la llista de prioritats de les noies i nois. És vital que el grup d’amics amb els qui gaudirà en els bons moments i on buscarà suport en els dolents tingui els mateixos valors. En cas contrari, en els moments difícils la relació es podria trencar i la nostra filla o fill podria no trobar aquesta xarxa de suport si ho necessita.

En tot plegat, podem ajudar les nostres filles i fills adolescents. En primer lloc, amb el nostre exemple. En segon lloc, estant sempre oberts a escoltar-los i a parlar del que vulguin.

Si voleu aprofundir en aquestes idees, escolteu aquesta entrevista interessantíssima que Lluís Gràcia i Pablo Canela de A la de TRES, van fer al doctor Mario Alonso Puig.

L'entrada 6 claus perquè el teu fill (adolescent) sigui feliç ha aparegut primer a Blog d'educació.

Un misterio de Navidad (2022)

És una de les estrenes d’aquest Nadal a Netflix. Una pel·lícula adreçada, sobretot, a infants d’entre 5 i 10 anys. La Violet, filla del xerif, iniciarà una investigació policial paral·lela a la del seu pare per descobrir qui ha robat els picarols dels rens del Pare Noel, l’atracció turística del poble. Si troba el veritable lladre, aconseguirà que el pare del seu millor amic, a qui han acusat del robatori, surti de la presó i pugui passar el Nadal amb la seva família. Una pel·lícula que parla de la valentia, del valor de l’amistat, del perdó i dels vincles familiars. Alhora, és una aventura entretinguda amb un rere fons nadalenc.

Scrooge: Cuento de Navidad (2022)

Netflix proposa una revisió del clàssic de Charles Dickens, Cuento de Navidad. L’avar Ebenzer Scrooge té, la nit de Nadal, una última oportunitat d’enfrontar-se la seu passat i canviar el seu futur abans que sigui massa tard. Es tracta d’una pel·lícula d’animació amb força contingut musical, però compte a veure-la amb nenes i nens molt petits, ja que les aparicions del fantasma del Nadal són fosques i poden fer-los por.

Klaus (2019)

Smeerensburg, una illa fosca i gris més enllà del Cercle Polar Àrtic. Jesper, un carter malcriat desterrat pel seu pare a un indret on ningú s’intercanvia cartes, perquè ningú s’intercanvia ni tan sols paraules. I Klaus, un fuster solitari que, a cop i a de regalar il·lusió als infants, aconseguirà transformar l’illa. Una pel·lícula d’animació sobre la màgia del Nadal i la força dels valors que l’acompanyen.

El Grinch (2018)

Una versió molt més amable que la de la pel·lícula del 2000 protagonitzada pel Jim Carrey. En aquest cas, es tracta d’un film d’animació que recull la història del Grinch, l’homenet verd que detesta el Nadal i que es proposa robar-lo. Es toparà, però, amb la bondat i il·lusió desbordant d’una nena, la Cindy-Lou, que el canviarà per sempre.

La Navidad de Ángela (2017)

30 minuts de tendresa. La Navidad de Ángela, basada en el conte de Frank McCourt, recull un episodi real viscut per la mare de l’autor. Una freda nit de Nadal, Ángela, una nena de 6 anys, s’emporta el nen Jesús del pessebre de l’Església per abrigar-lo i que no passi fred. Quan el mossèn se n’adona, denuncia el robatori a la policia. Una pel·lícula curta, pensada per als més petits, que els farà reflexionar sobre el veritablement important del Nadal. Si als més petits de casa els captiva aquesta pel·lícula, poden veure també El deseo de Navidad de Ángela (2020), una seqüela sobre el valor de la família.

Frozen: una aventura de Olaf (2017)

Curtmetratge de la factoria Disney que recull la voluntat d’Olaf per descobrir les tradicions nadalenques dels habitants d’Arendelle. 20 minutets d’entreteniment pels més petits i fans de Frozen.

Se armó el Belén (2017)

Pel·lícula nadalenca fonamental per a tots aquells que, entre tanta pel·lícula sobre la figura del Pare Noel, no volen oblidar-se de qui és el veritable protagonista del Nadal. En aquest film, Josep, Maria i el naixement de Jesús són el centre de la trama. A, i també un ase cridat a portar un Rei. Una història divertida i tendra al voltant del naixement de Jesús.

SantaPaws: en busca de SantaCan (2010)

Ja ens perdonareu per incorporar a aquesta llista de pel·lícules nadalenques una de protagonitzada per uns gossos ajudants del Pare Noel que parlen. Potser sí que és una mica hortera, però la veritat és que als més petits els encanta. La típica història d’un Nadal que està en risc i que, en aquest cas, serà salvat per uns gossos, amb l’ajuda d’elfs i unes valentes nenes orfes. La història, a més, continua amb una segona entrega, Los cachorros de SantaCan (2012).

Mickey descubre la Navidad (1999)

Gairebé 25 anys té aquesta pel·lícula i continua sent digne de ser recomanada per veure al Nadal. Curtmetratges protagonitzats per la colla d’en Mickey Mouse i per la màgia, la il·lusió i els valors del Nadal. Un clàssic! També ho és la seva seqüel·la, La mejor Navidad de Mickey (2004). Tan una com l’altra, continuen sent una aposta segura per veure amb els més petits de casa.

Sólo en casa (1990)

I si hi ha un clàssic per excel·lència en matèria de cinematografia nadalenca… és aquest. La saga dels McAllister i l’estrany costum d’oblidar-se el seu fill petit al Nadal. En aquesta primera entrega, se l’obliden a casa, on s’haurà d’enfrontar a dos lladres poc hàbils. A la seqüela, Solo en casa 2: Perdido en Nueva York (1992), l’aventura es replica als carrers de Manhattan. Provablement ens sabem els diàlegs de memòria, però no hi ha Nadal sense veure aquestes pel·lícules. I tot i que ja tenen més de 30 anys, encara agraden a tota la família.

L'entrada 14 pel·lícules per veure aquest Nadal ha aparegut primer a Blog d'educació.