El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, podem ajudar els nostres fills i filles en la decisió de quins seran els seus estudis més enllà de l’escola. Els podem oferir suport, orientació, confiança… però tot plegat no es fa el dia o dies que han de prendre la decisió. Ho hem de treballar des de molt abans, fomentant la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions informades. Però, com?

Comunicació

És important que a casa haguem treballat la comunicació oberta i sense judicis. Mantenir regularment converses amb els nostres fills sobre els seus interessos, les seves passions, habilitats i objectius vitals farà que se sentin còmodes de compartir amb nosaltres els seus dubtes alhora d’escollir els seus estudis universitaris o formació professional.

Autoavaluació

Si coneixem bé els nostres fills, podem ajudar-los a identificar les seves fortaleses, habilitats, valors i reptes personals. L’autoavaluació és fonamental per tal que puguin entendre qui son i què els motiva.

Investigació

Hem d’animar els nostres fills i filles a dur a terme una investigació activa. Explorar diferents àrees i programes o assistir a fires d’ensenyament. Això els ajuda a posar sobre la taula totes les oportunitats disponibles.

Mentoria i assessorament personal

És important que els nostres fills puguin connectar amb mentors o assessors acadèmics. Aquests professionals poden oferir-los informació específica sobre diferents carreres i activitats professionals. Una informació que prové d’algú que hi té experiència serà molt valuosa i pràctica per a ells. Poder confiar en l’escola dels nostres fills en aquesta via serà clau.

Exploració pràctica

És important que facilitem als nostres fills i filles experiències pràctiques, com  voluntariat o activitats extra curriculars, que els ajudaran a descobrir les seves habilitats i fortaleses des de la pròpia experiència.

Un grup d’alumnes de La Farga i La Vall participen a l’European Youth Parliament

Considerar la vida més enllà de l’estrictament acadèmic

Escollir els estudis post escolars no és una decisió exclusivament acadèmica. En el cas que el nostre fill o filla vulgui estudiar una carrera universitària, valorem amb ells també la vida universitària. Quines oportunitats li oferirà la universitat on estudiï? Trobarà un ambient que fomenti el seu creixement personal?

Flexibilitat i resiliència

Ajudem els nostres fills i filles a entendre que no passa res per no tenir totes les respostes clares des que comencen a pensar en els seus estudis. La tria del seu futur acadèmic és un procés, i cal ser flexibles i resilients per a ser capaços d’acceptar els canvis de rumb que puguin sorgir.

L’elecció dels estudis post escolars és un viatge personal únic. La tria la faran ells. Però el camí el podem recórrer plegats. Ajudem-los a prendre una decisió informada, capaç de potenciar les seves fortaleses i habilitats en un entorn que els faci créixer. Acompanyem-los i, després, fem una passa a un costat. Deixem-los prendre la seva decisió i acompanyem-los sigui quina sigui.

A les escoles de la Institució, estem al costat de cada família i de cada alumne en la presa d’aquesta decisió. Per això, convidem els nostres alumnes a visitar fires d’ensenyament i promovem espais de trobada amb antics alumnes universitaris o professionals joves que poden oferir-los informació pràctica sobre les seves experiències. L’èxit acadèmic, professional i personal del nostre alumnat és també el nostre èxit.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a decidir què estudiaran ha aparegut primer a Blog d'educació.

Les 5 coses que pots dir als teus fills i filles a l’inici de curs (o en qualsevol moment):

1. Sigues acollidor, sobretot amb els companys nous

No tots els nens i nenes viuen amb alegria i ganes l’inici del curs escolar. A alguns, els genera ansietat o angoixa. Això es pot accentuar encara més si el nen o nena comença el curs en una escola nova. Per això, és important que fem veure als nostres fills i filles que cal ser acollidor, rebre amb afecte i alegria cada company i companya, sobretot aquells que s’enfronten a aquest moment de canvi amb més dificultats. Procurar que ningú se senti sol, ajudar sempre que calgui i col·laborar en la cohesió del grup.

Alumnes de La Farga Infantil

2. No exerceixis ni consisteixis cap tipus de violència

El bullying o assetjament escolar és, malauradament, una realitat a moltes escoles. Cada centre disposa d’un protocol de prevenció i actuació que ha d’aplicar amb contundència davant de qualsevol episodi. Aquest tipus de violència, però, sovint és silenciosa als ulls dels docents i durant un temps es manté amagada entre la complicitat de l’assetjador i els companys que la silencien. Animem els nostres fills i filles a no mirar cap una altra banda. A no participar de cap tipus de violència vers ningú i a denunciar-la en cas que la detectin.

3. Aprofita cada oportunitat d’aprenentatge

L’escola obre les portes als nostres fills i filles a un món d’aprenentatge que va molt més enllà del que recullen llibres de text. A les escoles de la Institució Familiar d’Educació, per exemple, l’alumnat pot participar en concursos d’oratòria, intercanvis d’aprenentatge lingüístic amb estades a l’estranger, activitats solidàries… són propostes que impulsen l’aprenentatge i creixement dels nostres fills i filles. És important que els fem prendre consciència del benefici que suposa per a ells participar-hi.

Alumnes de La Farga i La Vall participant al European Youth Parliament

4. Implica’t en l’escola, en tot

Animem els nostres fills i filles a implicar-se en tot allò que l’escola proposi. Que a l’escola no només s’hi va a adquirir coneixements acadèmics, també s’hi va a viure. Per això, és important engrescar-los a participar de les activitats que proposi el centre més enllà de l’estrictament acadèmic. Fer de voluntaris en activitats per a famílies, implicar-se en projectes nous, etc.

5. Gaudeix de cada moment amb les teves amistats

De l’escola, els nostres fills i filles en sortiran amb moltes coses apreses i moltes experiències viscudes. Tan o més important, també, serà les amistats que hagin fet. Un grup d’amics i amigues que els acompanyaran en etapes futures de la vida. Animem-los a tenir cura dels seus amics i amigues, de compartir experiències amb ells, d’aprofitar el temps d’escola per a establir vincles forts i saludables.

Alumnes de La Vall

Per endavant tenim un curs ple de noves oportunitats. Animem els nostres fills i filles i acompanyem-los per tal que l’espremin i aprofitin al màxim, en tots els sentits.

L'entrada 5 coses a dir als teus fills a l’inici de curs ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre no és un caprici estètic. L’ordre va molt més enllà. Impacta en el nostre benestar emocional i en el desenvolupament diari de la nostra família. Per això és important que li donem valor i que ajudem els nostres fills i filles a donar-n’hi també.

4 beneficis que l’ordre aporta als nostres fills i filles:

1. Estructura i seguretat.

L’ordre ajuda a establir rutines, horaris i límits. Tot plegat, els proporciona seguretat i estabilitat. Tenir un entorn vital organitzat els dóna confiança i redueix els nivells d’ansietat i estrès.

2. Desenvolupament d’habilitats organitzatives.

Amb l’ordre s’adquireixen habilitats organitzatives importants. Els infants aprenen a classificar, categoritzar, prioritzar… són habilitats que afavoreixen el seu rendiment acadèmic, la pròpia gestió del temps i la resolució de problemes.

3. Responsabilitat personal.

L’ordre ensenya els infants a ser responsables de les seves pertinences i espais. Aprenen a cuidar les seves coses i a mantenir net el seu entorn. Aquesta responsabilitat personal els ajuda a desenvolupar sentit d’autonomia i maduresa.

4. Benestar emocional.

Un espai net i organitzat redueix l’estrès, afavoreix la tranquil·litat mental i crea un ambient propici per al descans i la relaxació.

Tan important com que els infants siguin conscients de la importància i el valor de l’ordre, és que siguin capaços ells mateixos de generar-lo i mantenir-lo.

4 estratègies efectives per a fomentar rutines d’ordre en els nostres fills i filles:

1. Establir expectatives clares.

Cal posar regles i límits sobre l’ordre a l’entorn immediat dels infants. Deixar-los clar com esperem que el mantinguin els ajudarà. Per a ells, no és el mateix que els diguem “endreça la teva habitació”, que “desa les joguines al seu lloc, organitza el material de treball i guarda les sabates al calaix”. Les ordres específiques sempre els seran més fàcils de complir.

2. Ensenyar amb l’exemple.

Els nostres fills i filles aprenen mentre ens observen. Si volem que desenvolupin certs hàbits, és essencial que nosaltres els practiquem. Hem de ser un model a seguir, assumir l’ordre com una prioritat familiar i mostrar consistència en les nostres pròpies rutines d’ordre. Podem, a més, involucrar els nostres fills i filles en les nostres tasques diàries, com plegar la roba o mantenir neta i endreçada la sala d’estar.  Que vegin el nostre compromís amb l’ordre pot motivar-los a imitar-nos i voler tenir el seu entorn propi també endreçat.

3. Crear rutines i horaris.

Les rutines ajuden els nens i les nenes a anticipar el que ve a continuació. Establir uns horaris regulars per a cada activitat és clau, com ara l’hora d’anar a dormir, l’hora de fer els deures, els temps de joc o els àpats. És important que també hi hagi un temps marcat destinat a fer ordre i que els nostres fills i filles el tinguin clar i l’assumeixin com qualsevol altre temps establert. Guardar les joguines després de jugar, preparar la motxilla al vespre per a l’endemà o recollir la roba i tovalloles després del moment del bany. Aquestes rutines els ensenyen a prioritzar, planificar i organitzar el seu temps i espai.

4. Reforçar.

Tot i que considerem que mantenir el seu espai endreçat és la seva responsabilitat i obligació, sempre és bo reconèixer i fins i tot elogiar els esforços que fan per a aconseguir-ho. Reforçar positivament el seu comportament i apreciar el valor d’allò que han fet, serà una gran dosi de motivació. Pot ser útil utilitzar recompenses adequades segons l’edat, com gomets en un gràfic de tasques o temps addicional de joc. Aquestes estratègies, a més de motivar-los a seguir mantenint l’ordre, els faran apreciar el valor de l’esforç i la disciplina.

Cal tenir present que cada nena i cada nen és únic, i per això és important adaptar les estratègies a les seves necessitats individuals. El que sí que és comú és l’impacte de l’ordre físic i vital per al seu desenvolupament.

A les escoles de la Institució, es treballa l’ordre ja des de ben petits. No només a l’aula, sinó que també a les resta d’espais, com el menjador o l’atelier. L’autonomia i la responsabilitat es treballen ja des de la llar, on comencen a construir els adults que seran. Fer aquesta feina en paral·lel, a casa i a l’escola, garanteix seguretat i estabilitat a les nostres filles i fills.

Pots seguir llegint altres posts que et resultin interessants:

“Mama, papa, a què puc jugar?”

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

L'entrada Com fomentar l’ordre en els nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Acompanyar els teus fills o filles durant el final de curs vol dir oferir-los suport emocional, generar un ambient d’estudi òptim a casa i promoure hàbits saludables. Ajudar-los a enfrontar-se a aquesta etapa els donarà eines per a poder resoldre reptes acadèmics futurs de manera efectiva i amb serenitat. Comptar amb el vostre suport incondicional i la vostra confiança marcarà la diferència en la seva experiència educativa.

Aquests són alguns tips que podeu seguir a casa per acompanyar els vostres fills i filles durant els exàmens finals o la selectivitat.

1. Crear un ambient d’estudi òptim a casa.

És bàsic que les nostres filles i fills tinguin un espai adequat per a l’estudi a casa. Un lloc confortable, endreçat i tranquil. A més, cal eliminar possibles distraccions, com la televisió o els dispositius electrònics. És important, doncs, crear un espai i un temps “lliure de pantalles”.

2. Crear una rutina d’estudi efectiva.

Establir una rutina regular, amb horaris fixes i espais tranquils i lliures de distraccions, ajudarà els nostres fills a organitzar-se millor. També podem animar-los a gestionar el seu temps d’estudi dividint les tasques que ha de dur a terme i marcant-se fites realistes.

3. Establir unes expectatives clares.

A l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, als nois i les noies els acostuma a costar gestionar la pressió. La que senten que els posa l’escola, la que es posen elles o ells mateixos i la que perceben per part dels seus pares i/o mares. En aquest sentit, els pot ajudar tenir clares quines són les expectatives que dipositem en ells i, també, les que ells mateixos tenen. Per això és bo parlar amb ells, ajudar-los a marcar-se expectatives realistes i clares sobre els resultats dels exàmens i dels seus estudis, emfatitzant en la importància de l’esforç i la dedicació. En aquest sentit, també és important reconèixer i valorar el seu progrés i la consecució dels seus reptes propis.

4. Comunicació escola-família.

És important que, com a mares i pares, mantinguem un diàleg personal amb el tutor o tutora del nostre fill o filla, ja que és qui ens pot orientar millor en les expectatives que hem de posar en aquesta etapa, en funció del punt en què es troba el nostre fill o filla. També és qui ens pot compartir els neguits o sensacions amb els quals s’enfronten als exàmens finals. L’atenció personalitzada i el diàleg escola-família són també clau en aquesta etapa.

5. Oferir-los suport emocional.

De vegades, la distància generacional o les ocupacions diàries ens empenyen a minimitzar o menystenir l’estrès i la pressió que les nostres filles o fills poden sentir. És important mirar d’entendre’ls, i també de mostrar-los aquesta empatia i comprensió. Escoltar les seves preocupacions i pors, motivar-los i aportar-los una visió realista de la situació.

6. Promoure un equilibri saludable.

És important que les nostres filles i fills s’entreguin amb dedicació i esforç a les seves obligacions acadèmiques. Però també ho és que ho facin de manera saludable. En aquest sentit, podem ajudar-los fomentant descansos regulars durant les seves estones d’estudi, una adequada higiene de la son i una alimentació saludable.

Els exàmens finals passaran, amb més o menys èxit, però cal aprofitar aquest moment més enllà de l’estrictament acadèmic i viure’l com una etapa de creixement dels nostres fills o filles. Convertim aquest final de curs en un entrenament per a situacions futures més exigents, com el batxillerat, la selectivitat o la universitat, en funció de l’etapa educativa en la qual es trobi el nostre fill o filla.

I no ens oblidem de celebrar el final dels exàmens, una manera de reconèixer el seu esforç, la seva entrega i la seva dedicació, més enllà dels resultats que acabi obtenint.

Llegeix altres articles del blog sobre aquest tema que et poden interessar:

Com motivar el teu fill perquè estudiï

“Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç, Toni Nadal

L'entrada “Exàmens finals… ja no puc més!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

“Descobrir que som estimats ens dona mitja felicitat. Estimar més, l’altra mitja”. Així de senzill. Aquesta sentència de Fernando Alberca ens fa adonar-nos que no calen grans coses per a ser feliç. N’hi ha prou amb sentir-se estimat, estimar molt els altres i estimar-se molt a un mateix.

L’amor als altres i la pròpia autoestima son, doncs, la clau de la felicitat dels nostres fills i filles. Com podem ensenyar-los a estimar? Com podem reforçar la seva autoestima?

1. Estimar-los més del pensaven merèixer ser estimats.

No cal que fem grans coses, ni que ens gastem molts diners. L’únic que necessiten els nostres fills és sentir-se molt estimats. Sentir-se més estimats del que creien que mereixien. Només així els ensenyarem a estimar més del que pensaven que ho podien fer.

2. Acceptar i estimar la imperfecció.

Com a mares i pares, en l’educació dels fills, de vegades ens exigim man. Alberca afirma que no cal que siguem perfectes. De fet, que siguem imperfectes els ensenya, no només a acceptar, sinó també a estimar els defectes o imperfeccions dels altres, i també les seves pròpies. Estimar-se, amb les virtuts i els defectes, amb les fortaleses i debilitats, és clau per a aconseguir la felicitat.

3. Valorar-los pel què són i no pel què fan.

Cal aprendre a distingir entre el que els nostres fills son i el que els nostres fills fan. De vegades, fan coses que no ens agraden però, evidentment, seguirem estimant-los. Això, que per a nosaltres és tan obvi, per ells no ho és tan. I és important que els ho sapiguem transmetre. Que passi el que passi, cometin els errors que cometin, els estimarem sempre. A més a més, si s’adonen que els estimem pel que son aprendran que ells, pel simple fet de ser, tenen valor. Que no son valuosos per les notes que treuen o pels èxits extra acadèmics que assoleixen. Són valuosos pel què son. Alberca posa sovint un exemple molt simple, però molt clar. Quan la nostra filla o fill petit ens regala un dibuix, podem aplaudir el resultat amb un “quin dibuix tan bonic, què bé t’ha quedat”, o podem valorar que l’hagi fet per a nosaltres “m’encanta que em regalis els teus dibuixos”. En el primer cas, el valor el té el dibuix pel fet que és molt bonic. En el segon cas, el que és valuós és el nostre fill i, per això, ens agrada conservar els seus dibuixos.

4. La llista de les 35 virtuts.

Fernando Alberca va proposar un exercici a les mares i pares per tal que puguin ajudar les seves filles i fills a reforçar la seva autoestima. La llista de les 35 virtuts. Proposa que fem una llista per a cadascun dels nostres fills amb les 35 coses que més ens agraden d’ell. Poden ser coses profundes, com que siguin generosos, responsables o empàtics, o coses més simples, com que tinguin un somriure càlid o que expliquin molt bé les històries. El que és important, diu, és que la llista sigui de 35 aspectes. Un cop es té la llista, cada vegada que la nostra filla o fill tingui una gest o actitud que respon a alguna d’aquestes virtuts, li hem de fer saber que ens n’hem adonat i que ho valorem. Per exemple, el nen o nena arriba a casa l’àvia i li fa una abraçada afectuosa. Al vespre, quan se’n va adormir li diem “recordes que has fet una abraçada molt dolça a l’àvia? És que ets molt carinyós/a i això m’encanta de tu”. D’aquesta manera fem que el nostre fill o filla s’adoni del què ha fet i de que ho ha fet perquè realment té aquesta virtut. I que per això, pel què és, l’estimem. Sembla un exercici menor, simple, però si comenceu a posar-lo en pràctica notareu de seguida l’impacte que té en les vostres filles i fills.

La sessió que Fernando Alberca va oferir a La Vall va ser extraordinària. Aquí n’hem recollit 4 pinzellades, però us animem a buscar entre la seva extensa bibliografia el llibre que a vosaltres us pugui ajudar en l’educació de les vostres filles i fills.

L'entrada 4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’autonomia és la capacitat de l’infant de decidir per sí mateix com resoldre les situacions del dia a dia sense necessitar l’ajuda de l’adult. I és quelcom imprescindible perquè una nena o un nen sigui feliç. Fomentar, doncs, l’autonomia en els nostres fills és fonamental per la seva relació amb ells mateixos, amb els altres i amb el món que els envolta.

En el dia a dia, però, moltes mares i pares fem petites coses que, sense ser-ne plenament conscients, tallen les ales de l’autonomia dels nostres fills. El professor de primària de La Farga, Ricard Muñoz, compartia al seu compte d’Instagram una reflexió en aquest sentit, i ens convidava a fer una llista de totes les coses que, al cap del dia, hem fet pels nostres fills i que haurien pogut fer sols.

Posar-los els mitjons, pentinar-los, recollir-los la tassa de l’esmorzar, fer el seu llit, portar-los la motxilla, parlar amb el mestre per explicar-li que es va deixar el llibre i per això no ha pogut fer els deures, tallar-li la carn del sopar… Tantes coses que fem per anar més ràpid, per no haver de discutir o perquè quedarà més ben fet si ho fem nosaltres. Però per educar de vegades cal anar a poc a poc, explicar les coses moltes vegades i assumir que no tot serà perfecte.

Educar és acompanyar, però no resoldre. Com fa la mare ossa del vídeo.

Fer nosaltres allò que els nostres fills podrien fer sols és invalidar la seva voluntat i negar la seva capacitat. També és ignorar el valor de l’esforç en el seu creixement i desenvolupament. Com deia Ricard Muñoz, “un nen sense esforç es tornarà egoista, dèspota i segurament una persona superficial”.

Us proposem 3 tips que podem tenir en compte per fugir de la sobreprotecció de les nostres filles i fills i fomentar la seva autonomia.

1. Temps. Moltes vegades fem les coses pels nostres fills per guanyar un temps que no tenim. Els matins dels dies laborables són un gran exemple d’aquesta situació. “El vesteixo jo perquè ell va molt lent” o “li preparo jo la motxilla perquè no sap on té les coses i triga molt”. Si ens llevem 15 minuts abans, si li donem més temps als nostres fills, els donarem l’oportunitat de fer les coses, al seu ritme. Vestir-se, recollir la taula, preparar la motxilla, pentinar-se… són coses que poden fer sols amb una mica de temps i paciència.
2. Acceptar l’error. “Li faig jo el llit, perquè si el fa ell el deixa ple d’arrugues i després haig d’anar-hi jo a refer-lo” o “rento jo la seva tassa de l’esmorzar perquè no ho fa bé i després haig de tornar-la a rentar”. Tot aprenentatge necessita una fase plena d’errors. Acceptar l’error és donar l’oportunitat d’aprendre. Les mares i pares hem de ser conscients que tots, els nostres fills i també nosaltres, podem equivocar-nos. I que equivocar-nos i adonar-nos-en ens ensenya, ens fa aprendre i ens ajuda a millorar.
3. Ensenyar. Hi ha moltes coses que haurem de fer per les nostres filles i fills abans que estiguin preparats per fer-les. Però n’hi ha moltes altres que segur que poden fer per sí mateixos. Com a mares i pares, els hem de donar l’oportunitat d’aprendre-les. I això implica que els les haurem d’ensenyar. Un exemple molt simple, però molt clar: hem de tenir present que el nostre paper com a mares i pares no és tenir una casa molt endreçada, sinó ensenyar els nostres fills la importància de l’ordre.

“Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle en el desenvolupament del nen”. Aquesta afirmació de l’educadora Maria Montessori resumeix perfectament la importància d’educar les nostres filles i fills amb més autonomia i menys sobreprotecció.

Confiem en ells, mares i pares. Són molt més capaços del que ens pensem!

L'entrada “Mama, papa… puc fer-ho jo sol!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Quan els nostres fills són petits, el suport, la confiança, l’afecte i la seguretat que els transmetem són clau perquè se sentin bé i siguin feliços. Quan creixen i es troben a les portes de l’edat adulta necessiten quelcom més per sostenir la seva felicitat. L’adolescència planteja grans reptes en aquest sentit. Com a  mares i pares hi ha moltes coses que podem continuar fent per tal d’ajudar-los a trobar, per sí mateixos, la felicitat.

El doctor Mario Alonso Puig, en una entrevista a A la de TRES, proposa 6 claus perquè els nostres fills adolescents siguin feliços.

1. Que creguin en el seu propi criteri i instint. Les xarxes socials, aparador de la vida dels altres, és el món paral·lel on viuen els adolescents. És important que reforcem el seu propi criteri i les seves pròpies il·lusions, per tal que siguin capaços de fer les seves exploracions, en lloc de creure’s i emmirallar-se en el que veuen, sigui a les xarxes socials o al seu entorn més proper. Per això és important que també nosaltres, com a mares i pares, tinguem en compte les seves idees i els donem espai per expressar-les.
2. Que s’apreciïn per qui són, i no pels likes que reben. Els likes a les xarxes socials tenen un valor, però han de saber que aquest no és el seu És vital que els ajudem a reconèixer-se en la seva pròpia grandesa. Que sàpiguen qui són i que es valorin per això, no pel nombre de seguidors que tenen a Instagram. Els ajudarà que posem en valor el seu caràcter i destaquem allò que fan bé.
3. Que es busquin en les altres persones. La felicitat, segons Mario Alonso Puig, és el resultat de trobar-se amb altres. Si busquen només els seus anhels, oblidaran els dels altres, assegura. I, així, mai arribaran a ser feliços. Serà clau que els animem a tenir cura dels seus amics, de la seva família, a estar disponible per a ells i a entregar-s’hi.
4. Que estimin molt (i bé). El secret de la felicitat és simple, consisteix a estimar. I a fer-ho de forma gratuïta, incondicional, sense esperar res a canvi. Cal fomentar que les nostres filles i fills estimin molt, a la família, a les amistats, i que ho facin de manera saludable, amb incondicionalitat. Per això és important que ells se sentin estimats d’aquesta manera i que se sentin implicats en la cura dels altres.
5. Que generin pensaments propis. A l’adolescència es poden generar molts pensaments negatius cap a un mateix. És un dels moments més proclius a desenvolupar sentiments d’inseguretat, d’insatisfacció, poden aparèixer alguns complexos i molts joves poden acabar infravalorant-se. És útil enfocar-se a altres pensaments, omplir-se d’altres coses que acabin aportant calma i seguretat. En això els pot ajudar, per exemple, que donem valor i espai a un talent o habilitat que tinguin (creativa, esportiva, etc.) o que els ajudem a cercar referents positius.
6. Que busquin valors compartits. A l’etapa de l’adolescència, els amics i l’entorn pugen de graó a la llista de prioritats de les noies i nois. És vital que el grup d’amics amb els qui gaudirà en els bons moments i on buscarà suport en els dolents tingui els mateixos valors. En cas contrari, en els moments difícils la relació es podria trencar i la nostra filla o fill podria no trobar aquesta xarxa de suport si ho necessita.

En tot plegat, podem ajudar les nostres filles i fills adolescents. En primer lloc, amb el nostre exemple. En segon lloc, estant sempre oberts a escoltar-los i a parlar del que vulguin.

Si voleu aprofundir en aquestes idees, escolteu aquesta entrevista interessantíssima que Lluís Gràcia i Pablo Canela de A la de TRES, van fer al doctor Mario Alonso Puig.

L'entrada 6 claus perquè el teu fill (adolescent) sigui feliç ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares, tots desitgem que les nostres filles i fills tinguin bons amics. Un entorn on se sentin estimats i on puguin ser ells mateixos. Els amics de l’escola seran aquells amb els qui, com a mínim, compartiran la seva infantesa i adolescència. I és important que aquestes relacions siguin saludables i sòlides. Perquè els nostres fills tinguin bons amics, el primer i més important és que també ells ho siguin.

La psicopedagoga Maria Gil ens recomana pautes que ens permetran ajudar les nostres filles i fills a cultivar bones amistats.

1. Interessa’t per les seves amistats. Para atenció als teus fills quan et parlin de les seves amigues i amics, escolta’ls i fes-los preguntes. Parla’n en sortir de l’escola, després d’una excursió o d’una festa d’aniversari. Intenta conèixer-los, parlar-hi i que sigui natural que t’hi relacionis.
2. Sigues el seu referent. Les mares i pares no podem escollir les amistats dels nostres fills. Però si volem ajudar-los a escollir bé, hem de convertir-nos en bons referents d’amistat. I hem d’ensenyar-los que, també en això, hi ha marge d’error. I que equivocar-nos ens ajudarà a aprendre i tenir més clar en qui volem invertir la nostra entrega.
3. Descobreix els gustos dels teus fills. En qualsevol relació, l’afinitat és clau. Compartir gustos, hobbies, idees, farà que l’amistat sigui més sòlida. Dedica temps a conèixer allò que pensen i allò que els agrada. Parla’n amb ells, que siguin capaços d’identificar-ho en ells mateixos i en altres persones.
4. Ajuda’ls a apreciar els detalls. Les petites coses del dia a dia alimenten les relacions. Com a mares i pares, podem ajudar les nostres filles i fills a apreciar i valorar les actituds o detalls que els altres tenen cap a ells. Dóna valor a allò que ells fan per tu, i així els ensenyaràs a donar valor al que els altres fan per a ells.

Ajudar les nostres filles i fills a ser i fer bons amics ens requereix a les mares i pares temps. Temps per parlar amb ells, per escoltar-los, per conèixer-los… tinguin l’edat que tinguin!

Llegeix més consells de la psicopedagoga Maria Gil en aquests articles del blog:

“Mama, papa, a què puc jugar?”

Activitats extraescolars… si o no?

Trastorns de l’aprenentatge

L'entrada Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics ha aparegut primer a Blog d'educació.

En l’educació de les nostres filles i fills el final depèn del principi. Els valors que assumeixin com a propis en les primeres edats, assentaran la base del que seran d’adults. Per això, cal fer front al repte d’educar als nostres fills amb la millor preparació possible. Buscar el consell d’experts, demanar ajuda, formar-nos… serà sempre el millor dels començaments.

Hem preguntat a la psicopedagoga Pilar Guembe, que va impartir una xerrada a Institució Lleida sobre gestió emocional per a pares, quina és la clau per a educar els nostres fills. I la seva resposta ha estat: “el més important és no perdre els nervis”. I això, com s’aconsegueix?

1. ORDRE. Quan a casa se’ns escapa un crit, acostuma a ser, no perquè la nostra filla o fill ho mereixi, sinó perquè els adults ens hem sentit sobrepassats per una situació determinada. De vegades, aquest estrès emocional que ens ha portat a perdre els nervis pot venir de la feina, de la relació de parella, de l’economia familiar, d’una mala organització del temps o l’espai… És important destinar temps a identificar què està generant aquesta falta de control emocional.
2. NORMES I LÍMITS. En educació, las normes del joc han d’estar clares. Posar límits ens ajudarà a reduir conflictes. Per això, és important que, com a mares i pares, tinguem clar què és el més important. Sobre aquest punt de partida, normes justes i les justes. És a dir, cal establir pocs límits, i quan aquests estiguin assimilats, canviar-los i establir-ne de nous. Cal tenir clar també què passarà si no es respecten les normes o límits, decidir quines conseqüències hi haurà i anticipar-les als infants.
3. AMOR I HUMOR. Les nenes i nens són alegres per naturalesa, així que la seva predisposició a escoltar-nos serà sempre més gran si ens dirigim a ells des de l’afecte i amb sentit de l’humor. Si aconseguim el control emocional i a més a més els nostres fills tenen clares les normes i límits, ens serà més fàcil gestionar les situacions amb humor.
4. CUIDAR LA PARELLA. No podem ser bons pares si no som bona parella. És necessari que cuidem el nostre matrimoni per poder cuidar també dels nostres fills.
5. ANÀLISI. Establir certa periodicitat en el control i anàlisi sobre com estan anant les coses pot ser molt útil per poder analitzar dia a dia o setmana a setmana com estem educant els nostres fills i si estem sent capaços de fer-ho des de la calma. I, si no és així, poder-nos preguntar: quan hem perdut els nervis? Amb qui? Què ens ha fet explotar? Posar les coses per escrit ens pot ajudar a detectar millor què ens està fent perdre la calma.

Aquests son alguns trucs o passes a seguir que, segons la psicopedagoga Pilar Guembe, ens podem ajudar a mantenir la calma. I això és important en l’educació dels fills, però també en “l’estar” de tots dins la família. Hem de desitjar estar a casa, hem de desitjar estar en família. I, sobretot, hem de tenir present que cada dia tenim una nova oportunitat. Que a ser mares i pares se n’aprèn cada dia i sempre podem tornar a començar!

Si vols llegir més articles sobre educació i familia, clica aquests enllaços!

10 idees per educar als teus fills amb filosofia, per Carlos Goñi

7 estils emocionals a l’hora d’educar que no són saludables i un que si, per Eva Bach

Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos

L'entrada Educar sense nervis és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.