Imagineu-vos que un dia a l’estiu feu un pla familiar al matí, havent dinat feu alguns jocs de taula i després, et ve el teu fill i et diu: “Papa, mamà, estic avorrit”. Només us demano que no entreu en còlera, en pànic. I procureu no caure en el recurs fàcil: “posa’t dibuixos al televisor o juga amb la tablet”.

CAL DEIXAR QUE S’AVORREIXI.

Tot el nostre esforç per a evitar que s’avorreixin ho fem, moltes vegades, més per nosaltres que per ells. És tan dolent avorrir-se?
Què fèiem a la nostra època quan no hi havia tanta tecnologia i fèiem un viatge llarg amb cotxe? MIRAR PER LA FINESTRA i s’activava la imaginació. I si anàvem a un restaurant amb els nostres pares? Demanàvem un tovalló i un bolígraf… Ara estem obsesionats amb que els nostres fills han d’estar ocupats les 24 hores del dia.

Els nostres fills han d’aprendre a avorrir-se, és bo per a nosaltres però també per als nens.

Em matareu… però és genial que s’avorreixin!
I, què guanyen?

Autonomia: Una de les coses que desenvolupen és la seva autonomia, buscar-se el seu pla, els seus recursos. Serà menys dependent de nosaltres i us diré més… és molt sa per a la seva autoestima. I amb tot això guanyaran confiança, posaran a prova els seus límits i els ajudarà a conèixer-se molt millor.

Creativitat: si s’avorreix la seva ment va a mil per hora. S’activa la imaginació i el seu cap no para de crear. La clau és conèixer i detectar el que podriem anomenar l’avorriment productiu, que provoca per exemple, que el nen amb unes quantes peces de lego faci un castell. És molt diferent aquest avorriment, de l’avorriment per cansament, és a dir quan està fart d’alguna activitat.

Autoconeixement. Propicia un estat de reflexió.  Són moments on s’adonen de les coses que fan malament o d’aquelles amb les que gaudeixen més.

Una última idea: DONEU-LI UNES CAIXES DE CARTÓ als VOSTRES FILLS. Faran meravelles!

FAMÍLIES, l’avorriment és bo!

Per: Riqui Muñoz

@papaymas

L'entrada Papa, mama, m’avorreixo ha aparegut primer a Blog d'educació.

LECTURA: un llibre, el que vulguin, que els agradi i sigui formatiu, però que llegeixin. Òbviament, com a pares teniu el paper d’orientar-los. Però, certament, s’ha d’evitar que se sentin obligats, com els pot passar amb els llibres prescrits per l’escola. Hem de procurar que siguin protagonistes del seu aprenentatge, com fer-ho? Escollint el llibre que més els agradi. D’aquesta manera, estaran més motivats per llegir una mica cada dia.

CAMPAMENTS/CASALS: com a monitora de lleure, he participat en diversos cursos d’estiu, com els Summer Camps dels col·legis La Vall i La Farga Infantil. Crec que és una gran idea apuntar-los a un casal o a unes colònies. Són un moment de desconnexió per conèixer-se millor a si mateixos i, també, una oportunitat per relacionar-se amb la natura i altres nens/es. A més, sol haver-hi un ampli ventall d’activitats de caràcter esportiu, artístic, d’idiomes, etc.

PEL·LÍCULA o SÈRIE en llengua estrangera: no hi ha millor manera d’aprendre una altra llengua que divertint-se! Seleccioneu pel·lícules o sèries educatives, per apropar el vostre fill a l’anglès, per exemple. També, pot ser un bon pla en família el fet de seguir tots junts la trama d’una sèrie o pel·lícula.

QUADERNS: proposar-se fer-ne un dels que són complets, amb apartats de: matemàtiques, llengua, història, etc. Recordeu que la meta no és que l’acabi, sinó que repassi i consolidi allò que ha après durant el curs.

JOCS (amb o sense pantalles): jocs de taula i, a partir de primària, poden ser un avantatge les aplicacions digitals de jocs educatius. És una oportunitat excel·lent per a familiaritzar-los amb els bons usos de les tecnologies, això sí, establint horaris, és a dir, un límit de temps d’exposició a les pantalles adequat a la seva edat.

VIATGE/ESCAPADA FAMILIAR: és molt positiu fer una escapada familiar a l’estiu. No cal marxar, ni lluny, ni molts dies, però sí fer un canvi d’aires. Per exemple: anar un cap de setmana a la platja, o a la muntanya, o si us ho podeu permetre, volar a qualsevol indret. L’objectiu, és trencar amb la rutina i descobrir món: una gran manera d’aprendre sobre la vida i enriquir-se.

Soc de les que pensa que es pot aprendre molt, i millor, gaudint, abans que imposant. I, encara més, quan són vacances d’estiu. Així doncs: Ànims famílies! Bones vacances.

Psicopedagoga: Maria Gil @toc.psychohelp

L'entrada Deures d’estiu, sí o no? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Una bona autonomia influeix en la relació amb un mateix i amb els altres. Quan el nen o la nena és autònom se sent realitzat, útil i important, fet que reforça la seva autoestima.  L’autonomia també ajuda als infants a perdre la por d’allò que desconeix i a guanyar seguretat i independència. 

A l’estiu és un molt bon moment per a treballar l’adquisició d’autonomia amb els més petits. Els pares i mares estem més relaxats, no hi ha tantes presses i tenim més temps per jugar i aprendre. 

Com podem ajudar als nostres fills a ser més autònoms?

Cristina Lucena i Sílvia Buxeda, professores de parvulari a l’escola Institució Igualada, ens ho expliquen en quatre fases:

1. Preparació. Els nens, igual que els adults, necessiten estar informats per a preparar-se per a les noves experiències i aprenentatges. En aquesta fase és molt important establir un vincle de confiança amb la criatura i parlar d’allò que pensa o sent, explicar detalladament el que ha de fer i acompanyar-ho amb l’exemple. 
2. Aprenentatge de l’hàbit. Posem en pràctica la teoria, donem oportunitats i deixem que s’equivoqui, som pacients i procurem no sobreprotegir-los o frustrar-los desfent o criticant allò que han fet. Treballem la frustració des de ben petits i els motivem a seguir-ho intentant.  Durant aquesta fase d’aprenentatge és crucial respectar els seus tempos, accelerar processos pot ser contraproduent. 
3. Automatització. Amb la repetició l’infant anirà interioritzant les tasques de la vida quotidiana i perfeccionant allò que més li costa fins a assolir l’hàbit. 
4. Consolidació. Quan la criatura ja es val per a si mateixa i no necessita l’ajuda d’un adult es pot dir que és autònoma. Respecta el seu espai i valora el seu esforç per a reforçar la seva autoestima i independència. 

Oportunitats per fomentar l’autonomia amb els més petits de casa

• Posar-se i treure’s la jaqueta, penjar-la al seu lloc (un lloc a l’alçada del nen/a). 
• Vestir-se i posar-se les sabates. 
• Posar i treure la taula. 
• Llençar coses a la brossa. 
• Passar un drap per la taula (o la trona en el cas dels més petits). 
• Fer el llit. 
• Endreçar les joguines. 
• Netejar-se les mans, la cara. 
• Anar al lavabo solet, netejar-se bé i tirar la cadena. 
• Guardar la roba a l’armari.
• Ajudar a plegar la roba.
• Ajudar a guardar el menjar a la nevera.
• Estendre el banyador. 
• Fer-se la bossa de piscina o platja

L'entrada Com fomentar l’autonomia dels més petits durant les vacances d’estiu ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre és una virtut que se situa a la base de totes les altres virtuts humanes. Proporciona confiança i seguretat, i evita contratemps. L’educació de l’ordre comença des de ben petits, i és necessària pel correcte desenvolupament físic i mental dels nens i nenes.

• Ordre en els horaris de menjar.
• Ordre en les hores de son.
• Ordre en la neteja personal i en les necessitats fisiològiques.
• Ordre en les sortides de passeig, els temps de joc.
• Ordre a casa, amb les joguines, la roba, etc.

Els infants van desenvolupant el seu propi sentit d’ordre lògic i tenen tendència a ordenar per mesures, materials, colors, tipologies… Quan un nen s’acostuma a tenir les joguines guardades sempre al mateix lloc, tindrà tendència a l’ordre, ho farà com un joc i a més trobarà satisfacció en fer-ho. Dels 2 als 5 anys no és difícil aconseguir que el nen guardi les joguines o la seva roba al mateix lloc. Per això, hem de jugar amb ell repetides vegades a posar les coses al mateix lloc i en el mateix ordre. Quan el nen ho aprèn, gaudeix posant les coses a lloc, fet que l’ajuda a situar-se.

La manca d’ordre en l’entorn i en l’horari del nen produeix:

• Inseguretat i dependència.
• Desorganització i desordre en la seva vida.
• Dificultat en l’organització del seu treball intel·lectual.
• Poca força de voluntat. Manca d’hàbits.
• Poca col·laboració.

La necessitat d’ordre a l’entorn del nen no té res a veure amb l’ordre estètic de l’adult. Es tracta d’establir un lloc per a cada cosa de manera que el nen pugui situar cada cosa al seu lloc, i així, pugui orientar-se, comprendre i interpretar el seu món.

Les mestres de La Farga infantil ens donen alguns consells per a ensenyar als nostres fills i filles a viure l’ordre a casa i a l’escola.

1. Ser exemple. Abans de res, hem de donar exemple amb els nostres actes.
2. Deixa que s’equivoqui. La nostra actitud ha de transmetre’ls missatges d’autonomia i no de sobreprotecció.
3. Posa límits. Les normes ajuden a saber el que hem de fer i a conèixer els nostres límits i les conseqüències ens ajuden a complir les normes.
4. Paciència. Com qualsevol ésser humà els nens aprenen per assaig i error.
5. L’organització de l’entorn és tasca de l’adult; els adults organitzem l’ambient, el mobiliari i el material per a facilitar l’autonomia dels nens. Després els ensenyarem a netejar-ho i anar amb compte de les coses.
6. Adapta l’entorn a les necessitats dels nens.
7. Organitza l’habitació establint un lloc per a cada cosa i al seu abast. Guarda les joguines a llocs accessibles i còmodes, ensenya’l que cada joguina es guarda a un lloc, col·loca els contes en prestatges baixos, procura tenir penjadors a la seva alçada perquè pugui penjar les seves coses quan arriba de l’escola… i prioritza que prevalgui l’autonomia més que l’estètica.

L'entrada Ordre i criatures? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Si aquestes dificultats persisteixen, poden tenir una repercussió negativa en el procés d’adaptació de l’infant durant tota l’escolaritat, a tots nivells (acadèmic, emocional, familiar, etc.). La baixa autoestima, juntament amb els insuficients resultats escolars, normalment els endinsen a un cercle viciós de difícil orientació i nefastes conseqüències tant a nivell personal, com social. Els alumnes amb TA, poden arribar a patir amb més freqüència, trastorns emocionals secundaris: depressió, ansietat, estrès desmesurat, atacs psicòtics, etc.

El principal tractament pels trastorns de l’aprenentatge és la reeducació, es basa en l’adaptació del trastorn i la cerca d’estratègies per a compensar les dificultats.

A continuació, proposo 5 activitats per a treballar la lectura i l’escriptura, sobretot reforçar-les en els infants que presentin algun signe i/o dificultat en el rendiment de la lectoescriptura, entre els 4 i 8 anys:

1. Lectura oral: llegir en veu alta els ajudarà en la millora de fonemes, a més en el ritme, la pronunciació i l’entonació. Els exercicis de comprensió lectora son clau per a l’estimulació de la parla, en qualsevol idioma.
2. Escoltar i repetir paraules: en el meu pas per l’escola infantil La Farga, per a treballar l’evolució de la lectoescriptura a la classe de P4, de vegades distribuïa les vocals per la classe, i en veu alta deia una paraula. Per l’inicial, tenien que trobar la vocal corresponent i repetir la paraula. Així doncs, aprenien a identificar-les, millorar la pronunciació i guanyar en confiança.
3. Escriure, llegir i representar oracions: és beneficiós exposar-se per perdre les pors, i per relacionar-se amb els sons d’una manera més conscient. La idea és, per exemple, demanar als infants que escriguin una frase curta, i el seu company una altra, així successivament, fins a aconseguir un conte. Després, llegir cada un la seva part a la resta de la classe.
4. Elaborar enunciats: en la mateixa línia que l’anterior, es recomana apostar per frases simples però amb un alt component emocional, per a despertar l’interès dels nens/es en l’elaboració i la investigació de continguts en llibres, diaris, revistes, etc. pel seu propi compte. D’aquesta manera, familiaritzar-los amb els treballs i les posteriors exposicions.
5. Copiar textos: l’objectiu és anar introduint termes més complexos, a mesura que vagin creixent. Afavoreix a l’atenció i a la memòria. Per això, els dictats son tan recomanables, i més encara, quan l’avaluació és cooperativa. És a dir, es dona el binomi professor-alumne en el procés de la correcció.

Psicopedagoga: Maria Gil, @toc.psychohelp

L'entrada Trastorns de l’aprenentatge (TA) ha aparegut primer a Blog d'educació.

Per això, hem demanat ajuda als estudiants del Grau Superior en Educació Infantil que actualment estan realitzant el cicle formatiu a La Farga Infantil.

Aquestes són algunes de les seves recomanacions i, des d’aquí, aprofitem per a donar-los les gràcies per la seva participació en l’elaboració d’aquest post:

Jo mataré monstres per tu (2011)

Conte sobre una nena, Martina, i la por que passa algunes nits en les quals imagina que sota el seu llit hi ha un món de monstres que caminen amb el cap cap avall. És un llibre que aborda, amb molt de tacte i sensibilitat, el tema dels malsons nocturns en els nens i que pot ajudar els pares i mares a explorar, al costat dels seus fills, algunes maneres de superar-lo.

Malina Pies Fríos (2015)

Malina és una esquimal molt fredolica que viu en el Pol Nord i que sempre té els peus gelats. L’única cosa que li agrada del fred és que les seves llàgrimes es congelen en sortir dels seus ulls i pot col·leccionar-les. Però ella el que vol és conèixer la calor de veritat. Un dia pescant troba una xancla i descobreix que hi ha un lloc, anomenat platja, on es passa calor tot el dia! Malina està convençuda, vol anar a conèixer la platja.

És un llibre que ens ensenya a perseguir els nostres somnis, a no rendir-se malgrat que les coses no surtin bé i al fet que, al final sempre hi haurà un lloc on seràs benvingut.

L’ovelleta que va venir a sopar (2006)

Una història entranyable entre un llop amb molta gana i una ovelleta, per a fer veure als nens i nenes que res està determinat i que es poden trencar els estereotips, actuar lliurement i fer el contrari al que se suposa que hauríem de fer o pensar. Un dels valors més destacats que podem observar en el llibre és el de l’empatia, present de principi a fi.

De què fa gust la lluna? (1993)

Un grup d’animals vol saber, des de fa temps, quin gust té la lluna. La tortuga, la girafa, la zebra, el ratolí… Entre tots es marquen un objectiu i l’aconsegueixen gràcies al treball cooperatiu, l’amistat i la confiança. I, en realitat, a què sap la lluna? Podeu preguntar-li als més petits de la casa després de llegir aquest llibre.

El peix Irisat (2005)

El peix Irisat és el més bonic de tots pel seu color brillant, però també és el peix més solitari perquè ningú vol estar al seu costat.Com pot aconseguir tornar a ser feliç? Lectura molt entretinguda per a nens majors de quatre anys, amb il·lustracions molt cridaneres, molts colors i ideal, en línies generals, per a tractar un tema com el de l’amistat.

Elmer, l’elefant de colors (1968)

Un conte en el qual Elmer aprèn el valor de ser autèntic i voler-se tal com és. Tenir un color de pell diferent és un tret propi i valuós que a la llarga no té sentit ocultar. Entretingut i educatiu llibre que tracta dos temes molt importants: el respecte cap a l’altre des de l’acceptació de les diferències, i la importància de ser autèntic, ser un mateix i celebrar el fet de ser diferent.

Els fantasmes no truquen a la porta (2016)

L’amistat i la importància de saber compartir i d’aprendre aquests valors des de ben petits són l’eix d’aquest conte. Un llibre que compta amb il·lustracions precioses i que als nens els criden molt l’atenció. L’os, la marmota i l’ànec són els tres personatges centrals d’aquest conte en el qual destacaríem l’actitud constructiva, amb humor i educativa de l’os.

Endevina com t’estimo (1995)

Llibre on es destaca, sobretot, la importància que té l’amor entre un pare i un fill. També es pot veure com moltes vegades, encara que estimem molt a una persona, ens costa expressar-li tot l’amor que tenim cap a ells. Il·lustracions elaborades i molt visuals, que acompanyen perfectament la història i que encantaran als més petits.

L'entrada 8 recomanacions de literatura infantil per a aquest Sant Jordi ha aparegut primer a Blog d'educació.

La professora Cristina Zuriaga en la seva proposta del projecte Biblioteca viva aposta per una biblioteca escolar que funcioni com a motor de transformació i aprenentatge de totes les àrees, contribuint així, tal com confirma l’evidència, a la millora de la comprensió lectora.

Juan G. Fernández, en una entrada del seu blog afirma que: “La fluïdesa lectora és fàcil de descriure quan escoltem als nostres alumnes llegint en veu alta a classe. La fluïdesa permet també incloure elements d’entonació, volum i pausa que s’ajusten al que s’està llegint”. Per a avaluar aquest aspecte proposa la rúbrica següent:

 

Font: https://investigaciondocente.com/2021/10/09/crg-una-vision-cientifica-de-la-lectura/

Entendre bé el que llegim

Els resultats de l’informe TIMMS-2019(estudi d’avaluació internacional sobre matemàtiques i ciències realitzat sobre nens de 4t de primària) apunten al fet que la davallada escolar en les àrees no lingüístiques està molt estretament connectada amb la comprensió lectora. “La comprensió lectora d’un text es produeix com a resultat de les habilitats lectores emprades. Una vegada automatitzat el procés de la descodificació, té lloc la comprensió segons la destresa de cada lector, on entren en joc l’atenció, la memòria i la inferència com a dimensions que han de ser ateses i entrenades en context escolar i, fins i tot, familiar”, afirma María Isabel de Vicente-Yagüe Jara. En la seva ponència pronunciada en el marc del Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP) aporta les claus per a millorar la comprensió lectora i parteix del fet que, bàsicament, les avaluacions internacionals se centren en la capacitat de recuperar informació, (un procés de memòria); l’habilitat per a comprendre de manera general i interpretar, recolzada des de l’atenció; i la destresa per a reflexionar i avaluar, entesa com inferir.

El professorat ha de tenir en compte tots aquests aspectes perquè, en funció de la metodologia, la comprensió dels continguts presentats a classe serà més significativa o no tant. Per exemple, si un professor dona per suposat que tots els seus alumnes entenen inequívocament el vocabulari específic de l’assignatura que imparteix, anirà avançant en el desenvolupament de la unitat didàctica, però pot passar que alguns se’n vagin despenjant, per una falta de comprensió dels conceptes. No és el mateix la terminologia matemàtica que el vocabulari científic o que el vocabulari de les ciències humanes. S’ha de procurar que els mots es contextualitzin i que es triï l’accepció més oportuna si volem assegurar que tothom faci una interpretació precisa i adequada del significat de les paraules.

Comprensió lectora i nous formats: un repte per a les famílies

L’evolució dels mitjans disponibles per a la transmissió dels textos en un món tan digitalitzat com el nostre, ens ofereix tantes noves oportunitats com tota mena de maldecaps. Hi ha autors convençuts que comprenem pitjor els textos quan llegim en format digital que en paper. Aquest, però, no és el problema més preocupant. Les escoles compten amb plans TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) per tal de treballar les competències digitals dels seus alumnes. I és com s’ha de fer. Però, i les famílies, com poden encarar aquest repte d’una manera apropiada? Com poden ajudar els seus fills a llegir i a comprendre el que llegeixen quan ens trobem davant de textos plens d’enllaços externs com passa en aquest mateix article?

Algunes idees que ens poden ser d’utilitat són les següents:

• Procurem protegir habitualment un espai de temps per dedicar-lo a llegir per plaer.
• Podem disminuir la dispersió si llegim en suport paper o a través de lectors digitals no necessàriament connectats a Internet.
• Estiguem oberts a les preguntes que ens fan els fills quan llegeixen: són oportunitats per a la millora de la seva comprensió lectora.
• Estarà bé mostrar als fills que el telèfon mòbil és una eina polifacètica i que en podem fer un ús intel·ligent i no dependent si ens ho proposem.
• Animem els fills a rellegir aquell fragment de text que no s’ha entès prou bé. Això és essencial quan estudien, perquè està en joc la comprensió de l’argument o dels continguts que s’expliquen a continuació.

No dic res de nou si afirmo que la millor estratègia de motivació és començar per nosaltres mateixos. No ho és tot, però l’exemple adult és un factor que té molt pes a l’hora d’estimular el plaer de llegir. Les criatures, quan són petites, tenen força interès per aprendre nous coneixements i ens fan preguntes contínuament sobre tot allò que els crida l’atenció. Es tracta d’una oportunitat que tenim a casa per ampliar el vocabulari i per ajudar-los a comprendre allò que llegeixen. Fins i tot la lectura d’un conte ens obre la porta al treball indirecte, natural, de la lectura i de la corresponent comprensió del text llegit.

 

Per Jordi Viladrosa i Clua 

Font original i text complet a: impulseducacio.org

 

L'entrada Ho he llegit, però no ho entenc! ha aparegut primer a Blog d'educació.

En l’actualitat, les classificacions vigents (DSM 5 i CIE-11), recullen aquesta síndrome dins d’aquesta classificació, referint-se a aquells casos en els quals no existeix discapacitat intel·lectual associada i els aspectes formals del llenguatge es troben preservats.

Afecta principalment a:

→La interacció social.

→La comunicació verbal i no verbal.

→Hi ha resistència per acceptar el canvi.

→Inflexibilitat del pensament, així com posseir camps d’interès estrets i absorbents.

A continuació, us facilito 5 TIPS per tractar amb alumnes o fills amb la síndrome d’Asperger:

1. Necessiten literalitat: utilitza un llenguatge directe i concret, sense ambigüitats o dobles sentits.
2. Posar-se al seu lloc i comprendre la situació: tenen una percepció sensorial (dels cinc sentits) diferent. Valida els seus sentiments, per exemple, amb un “entenc el que em comentes, ja sé que vols dir,…”. Posa límits, però arriba a acords.
3. Valoren molt la soledat: necessiten els seus moments d’evasió, i d’endinsar-se en els seus pensaments. Respectar-ho, ajudarà al seu posterior apropament.
4. Pregunta-li quina seria la millor manera de recolzar-lo: interessat per conèixer els seus gustos i interessos. Com també, en descobrir els seus punts forts i dèbils. A més, de parlar sobre les activitats que més gaudeix i l’importen.
5. Tenen una diferent apreciació dels convencionalismes socials: reflexiona sobre els desafiaments socials que afronta tots els dies, i intenta posar-te en el lloc d’una persona que genuïnament no les entén, ni sap com afrontar-les. Paciència i fe, confia; en una atmosfera d’amor, en el temps, poden arribar a adaptar-s’hi.

Referències: Federació espanyola d’Asperger + Confederació Asperger d’Espanya

Psicopedagoga: Maria Gil 

@toc.psychohelp

L'entrada Com tractar amb alumnes o fills amb síndrome d’Asperger? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Carlos Goñi, professor de la Institució Lleida, porta més de 25 anys unint la filosofia a l’educació, aportant claus útils als pares a l’hora d’educar als seus fills. Tot això al costat de la seva dona, la psicòloga i pedagoga Pilar Guembe.

Filòsof, escriptor i assessor educatiu, Goñi ens explica: “Moltes vegades el sentit comú és el gran oblidat en educació, i la filosofia pot aportar aquest coneixement i fonament”. Per a ell, les reflexions dels grans filòsofs de la història poden convertir-se en claus pedagògiques per a enfrontar el repte que suposa educar, tant a casa com a l’escola: “Gestionar la llibertat d’un adolescent, ajudar-lo a entendre les seves emocions o explicar-li la importància dels valors per a no perdre el nord en la vida… tot això ja ho van explicar els filòsofs, i nosaltres podem aplicar-ho”, resumeix.

Per a concloure, llança una pregunta clau: què és el més important en l’educació dels fills? “L’educació dels pares”, afirma. I és que, afegeix: “En l’època en la qual estem no val amb tirar de bona voluntat i afecte. Els pares d’avui hem de formar-nos, informar-nos i llegir sobre educació per a aprendre, en definitiva, a ser pares”.

Carlos Goñi i Pilar Guembe porten més de 25 anys dedicats a l’ensenyament. Carlos és doctor en Filosofia i escriptor. Pilar és pedagoga, professora i orientadora. Tots dos escriuen habitualment en mitjans de comunicació sobre educació i criança. Són coautors, entre altres títols, de “Educar con filosofía” i “Educar sin castigar: qué hacer cuando mi hijo se porta mal”.

Us compartim el vídeo amb l’entrevista completa que li van fer al professor Goñi l’equip d’Aprendamos juntos del BBVA. Esperem que us agradi!

Font: BBVA.com

L'entrada 10 idees per educar als teus fills amb filosofia ha aparegut primer a Blog d'educació.

Entenem per autonomia la capacitat de l’infant per poder decidir per si sol, i resoldre les situacions del dia a dia en què es va trobant, sense necessitat d’ajuda per part de l’adult.

Els adults realitzem les nostres necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i descans de manera automàtica, sovint sense adonar-nos d’allò que estem fent ni parar-hi gaire atenció. És un dels nostres papers, ensenyar als nostres infants a ser autònoms!

Respectant la seva necessitat d’autonomia, és necessari que l’adult guiï al nen/a cap al camí de la integració social tenint en compte uns límits, sense fer-lo afanyar, sense fer judicis, de manera ferma i comprensiva al mateix temps, tot fent-li acceptar les exigències de la realitat i les regles socials. 

L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge de tipus funcional, per tant, existeixen unes fases per aquest procés d’aprenentatge:

• Preparació: veure si l’infant ha adquirit les habilitats necessàries per iniciar el procés d’aprenentatge d’aquest hàbit.
• Aprenentatge de l’hàbit: fer que l’infant es faci partícip de l’aprenentatge de l’hàbit, sempre amb la nostra supervisió, ajut i suport quan li sorgeixin dificultats.
• Automatització: amb la repetició successiva serà capaç de fer les accions implicades en l’hàbit, sense haver-li de supervisar.
• Consolidació: és capaç de dur a terme les accions que impliquen l’hàbit en qualsevol situació, ja que haurà assolit les pautes de control i les habilitats necessàries per al desenvolupament de l’hàbit. 

Ser un infant autònom és important tant pel present com pel futur. A més, és una font de plaer i satisfacció. 

Així doncs, podem dir que l’autonomia del nen/a és de gran interès per la seva relació amb un mateix, amb el món que l’envolta i les relacions interpersonals. 

Com podem ajudar a ser més autònoms als nostres fills/es? 

Sempre tenint compte l’edat i que cada infant és únic i diferent.

• Menjar sols i utilitzant els coberts.
• Saber seure a l’hora de dinar. També,  aprofitarem aquests moments dels àpats per estar junts i treballar els valors de la família i la conversa.
• Començar a desvestir-se sols.
• Treure i posar-se les sabates.
• Posar-se i treure’s la jaqueta.
• Rentar-se les mans i la cara.
• Caminar tots sols (deixem de banda el cotxet en petits trajectes i intentar no anar a coll).
• Ajudar en petites ordres a casa (per exemple: parar la taula, ajudar a posar la roba bruta a la rentadora, recollir les joguines…).
• Importància de la psicomotricitat a casa: pujar i baixar escales, córrer i caminar per llocs que no siguin uniformes (com ara: la muntanya, platja, rampes…).
• Començar a donar l’oportunitat de seure a l’orinal. Encara que és un procés maduratiu i cada nen/a ho farà al seu ritme, entre els dos i els tres anys és el moment oportú per fer la retirada del bolquer. La maduresa del llenguatge és un indicador per facilitar el procés de treure’l.
• Retirar el xumet. A partir dels dos anys comença a esclatar la parla i tenim l’aparició de gairebé totes les peces dentals, els xumets i totes les tetines no afavoreixen al desenvolupament de la parla ni a la dentició.
• Aprenem a beure en got i deixar de banda els biberons i els gots amb tetines.

Per concloure, cal tenir present que és imprescindible fomentar l’autonomia des de ben petits, ja que és bo que adquireixin responsabilitats i entenguin que les coses tenen un esforç.

Carlota Sánchez

Mestra de Llar d’Infants a la Institució Les Alzines

L'entrada És autònom el teu fill o filla? ha aparegut primer a Blog d'educació.