El 77% de la població espanyola admet patir nomofobia. És el malestar que un pateix quan no té a prop el seu telèfon mòbil (o el té sense cobertura o sense bateria). I és que, assegura Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les Noves Tecnologies i director de Desconnect@, socialment hem normalitzat l’addicció al mòbil.

Com explica Masip, els adolescents espanyols són els més addictes a la xarxa de tota Europa. 1 de cada 5 ho és. Una dada que pot alarmar-nos alhora que sorprendre’ns. Però, realment, res és tan sorprenent si sabem, com explica la psiquiatra Marian Rojas Estapé en una intervenció a les sessions de Mentes Expertas, que les xarxes socials van ser dissenyades expressament per a ser addictives.

El 21,3% dels adolescents a l’estat espanyol pateixen addicció al mòbil, gairebé el doble que la mitjana europea. Per tal de protegir els infants i adolescents, totes les escoles de la Institució Familiar d’Educació s’acolliran a la nova norma catalana i blindaran les aules de Primària i Secundària als telèfons mòbils. Ho faran des de la certesa que l’àmbit educatiu ha d’educar els nens i joves per tal que siguin capaços de fer un bon ús de qualsevol dispositiu, alhora que ha d’esdevenir un lloc segur per a ells.

L'entrada Els telèfons mòbils, fora de les escoles ha aparegut primer a Blog d'educació.

A la reunió de mares i pares nous de l’escola La Vall, la direcció va voler oferir a les famílies la xerrada “Implik2” del moderador i orientador familiar Alfons Cucurull. Una sessió enfocada a motivar les famílies a coeducar, a implicar-se en el projecte educatiu que els fills i filles inicien aquest setembre. Aquestes són algunes de les reflexions que es van compartir.

Per qui hem escollit aquesta escola?

Cucurull va fer preguntar-se a les mares i pares per qui havien escollit l’escola. Per les seves filles? Per ells? O per uns i altres? L’escola no té perquè ser només un espai de formació per a les nostres filles i fills. L’ideal és escollir un centre que també ens ofereixi formació a les famílies. No hi ha projecte més important que el d’educar els nostres fills. I és important que ens preparem a consciència per fer-ho. Escollim una escola que ens acompanyi en tot el procés educador. I escollim implicar-nos-hi si volem garantir l’èxit de l’etapa educativa dels nostres fills.

Què farem al setembre?

Quan comenci el curs, què farem? Acompanyarem els nostres fills i filles a l’escola i els anirem a recollir? I així dia rere dia? És important que anem un pas més enllà. Que trepitgem l’escola, que ens hi impliquem. L’educació dels nostres fills i filles és un camí que podem recórrer junts, amb el suport del centre, del professorat, del tutor o tutora dels nostres fills. Aprofitem-ho!

Qui volem que eduqui els nostres fills i filles?

Hem de ser conscients que tot educa. L’entorn, les amistats, les pantalles, les converses… I encara més. Tot el que no educa, “deseduca”. Per això no podem descuidar-nos d’estar atents a tot allò que envolta els nostres fills. Hem de conèixer què i qui els està educant i estar-hi al damunt.

Ho farem sols?

Cucurull equiparava l’etapa educativa amb una etapa de muntanya. I es preguntava, algú s’atreviria a fer un gran cim sol? O confiaria en un bon acompanyant, un bon sherpa, que conegui el camí, que estigui preparat, que en sigui expert? En aquest sentit, animava les mares i pares en buscar la complicitat i el suport de la tutora. A confiar-hi. Al cap i a la fi, és una de les persones que més coneixerà la nostra filla, que vetllarà pel seu creixement com  a persona. I és important que puguem treballar plegats.

Tenim un pla?

Un dels grans enemics de l’educació és la improvisació. És important que tinguem un pla. Que sapiguem què volem aconseguir dels nostres fills. Quins cims volem que conquereixin. I estar preparats per acompanyar-los i guiar-lo bé.

Com ens preparem per a educar les nostres filles i fills?

Tots nosaltres hem invertit anys de la nostra vida per a preparar-nos per dur a terme la nostra feina, la nostra professió. Però, quan temps hem invertit a formar-nos per a la “feina” més important que farem? A formar-nos per educar els nostres fills i filles? És important estar preparat. I, per això, és important escollir una escola que també ens formi com a mares i pares.

Les escoles de la Institució Familiar d’Educació són escoles de família. Estan al costat de les famílies i els ofereixen tot el suport en la important tasca d’educar els seus fills i filles. Per això, organitzen activitats formatives per a les mares i pares, realitzen entrevistes trimestrals amb el tutor o tutora dels seus fills i els sumen en cada passa de la seva etapa educativa. Ningú estima més un nen o nena que el seus pare i mare. I les escoles de la Institució us acompanyen i preparen per tal que ningú estigui més format que vosaltres per fer-ho.

L'entrada Qui educa els teus fills i filles? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

2. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

3. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

4. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

5. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

6. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’ordre no és un caprici estètic. L’ordre va molt més enllà. Impacta en el nostre benestar emocional i en el desenvolupament diari de la nostra família. Per això és important que li donem valor i que ajudem els nostres fills i filles a donar-n’hi també.

4 beneficis que l’ordre aporta als nostres fills i filles:

1. Estructura i seguretat.

L’ordre ajuda a establir rutines, horaris i límits. Tot plegat, els proporciona seguretat i estabilitat. Tenir un entorn vital organitzat els dóna confiança i redueix els nivells d’ansietat i estrès.

2. Desenvolupament d’habilitats organitzatives.

Amb l’ordre s’adquireixen habilitats organitzatives importants. Els infants aprenen a classificar, categoritzar, prioritzar… són habilitats que afavoreixen el seu rendiment acadèmic, la pròpia gestió del temps i la resolució de problemes.

3. Responsabilitat personal.

L’ordre ensenya els infants a ser responsables de les seves pertinences i espais. Aprenen a cuidar les seves coses i a mantenir net el seu entorn. Aquesta responsabilitat personal els ajuda a desenvolupar sentit d’autonomia i maduresa.

4. Benestar emocional.

Un espai net i organitzat redueix l’estrès, afavoreix la tranquil·litat mental i crea un ambient propici per al descans i la relaxació.

Tan important com que els infants siguin conscients de la importància i el valor de l’ordre, és que siguin capaços ells mateixos de generar-lo i mantenir-lo.

4 estratègies efectives per a fomentar rutines d’ordre en els nostres fills i filles:

1. Establir expectatives clares.

Cal posar regles i límits sobre l’ordre a l’entorn immediat dels infants. Deixar-los clar com esperem que el mantinguin els ajudarà. Per a ells, no és el mateix que els diguem “endreça la teva habitació”, que “desa les joguines al seu lloc, organitza el material de treball i guarda les sabates al calaix”. Les ordres específiques sempre els seran més fàcils de complir.

2. Ensenyar amb l’exemple.

Els nostres fills i filles aprenen mentre ens observen. Si volem que desenvolupin certs hàbits, és essencial que nosaltres els practiquem. Hem de ser un model a seguir, assumir l’ordre com una prioritat familiar i mostrar consistència en les nostres pròpies rutines d’ordre. Podem, a més, involucrar els nostres fills i filles en les nostres tasques diàries, com plegar la roba o mantenir neta i endreçada la sala d’estar.  Que vegin el nostre compromís amb l’ordre pot motivar-los a imitar-nos i voler tenir el seu entorn propi també endreçat.

3. Crear rutines i horaris.

Les rutines ajuden els nens i les nenes a anticipar el que ve a continuació. Establir uns horaris regulars per a cada activitat és clau, com ara l’hora d’anar a dormir, l’hora de fer els deures, els temps de joc o els àpats. És important que també hi hagi un temps marcat destinat a fer ordre i que els nostres fills i filles el tinguin clar i l’assumeixin com qualsevol altre temps establert. Guardar les joguines després de jugar, preparar la motxilla al vespre per a l’endemà o recollir la roba i tovalloles després del moment del bany. Aquestes rutines els ensenyen a prioritzar, planificar i organitzar el seu temps i espai.

4. Reforçar.

Tot i que considerem que mantenir el seu espai endreçat és la seva responsabilitat i obligació, sempre és bo reconèixer i fins i tot elogiar els esforços que fan per a aconseguir-ho. Reforçar positivament el seu comportament i apreciar el valor d’allò que han fet, serà una gran dosi de motivació. Pot ser útil utilitzar recompenses adequades segons l’edat, com gomets en un gràfic de tasques o temps addicional de joc. Aquestes estratègies, a més de motivar-los a seguir mantenint l’ordre, els faran apreciar el valor de l’esforç i la disciplina.

Cal tenir present que cada nena i cada nen és únic, i per això és important adaptar les estratègies a les seves necessitats individuals. El que sí que és comú és l’impacte de l’ordre físic i vital per al seu desenvolupament.

A les escoles de la Institució, es treballa l’ordre ja des de ben petits. No només a l’aula, sinó que també a les resta d’espais, com el menjador o l’atelier. L’autonomia i la responsabilitat es treballen ja des de la llar, on comencen a construir els adults que seran. Fer aquesta feina en paral·lel, a casa i a l’escola, garanteix seguretat i estabilitat a les nostres filles i fills.

Pots seguir llegint altres posts que et resultin interessants:

“Mama, papa, a què puc jugar?”

“Mama, papa… puc fer-ho jo sol!”

L'entrada Com fomentar l’ordre en els nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Acompanyar els teus fills o filles durant el final de curs vol dir oferir-los suport emocional, generar un ambient d’estudi òptim a casa i promoure hàbits saludables. Ajudar-los a enfrontar-se a aquesta etapa els donarà eines per a poder resoldre reptes acadèmics futurs de manera efectiva i amb serenitat. Comptar amb el vostre suport incondicional i la vostra confiança marcarà la diferència en la seva experiència educativa.

Aquests són alguns tips que podeu seguir a casa per acompanyar els vostres fills i filles durant els exàmens finals o la selectivitat.

1. Crear un ambient d’estudi òptim a casa.

És bàsic que les nostres filles i fills tinguin un espai adequat per a l’estudi a casa. Un lloc confortable, endreçat i tranquil. A més, cal eliminar possibles distraccions, com la televisió o els dispositius electrònics. És important, doncs, crear un espai i un temps “lliure de pantalles”.

2. Crear una rutina d’estudi efectiva.

Establir una rutina regular, amb horaris fixes i espais tranquils i lliures de distraccions, ajudarà els nostres fills a organitzar-se millor. També podem animar-los a gestionar el seu temps d’estudi dividint les tasques que ha de dur a terme i marcant-se fites realistes.

3. Establir unes expectatives clares.

A l’etapa de la preadolescència i l’adolescència, als nois i les noies els acostuma a costar gestionar la pressió. La que senten que els posa l’escola, la que es posen elles o ells mateixos i la que perceben per part dels seus pares i/o mares. En aquest sentit, els pot ajudar tenir clares quines són les expectatives que dipositem en ells i, també, les que ells mateixos tenen. Per això és bo parlar amb ells, ajudar-los a marcar-se expectatives realistes i clares sobre els resultats dels exàmens i dels seus estudis, emfatitzant en la importància de l’esforç i la dedicació. En aquest sentit, també és important reconèixer i valorar el seu progrés i la consecució dels seus reptes propis.

4. Comunicació escola-família.

És important que, com a mares i pares, mantinguem un diàleg personal amb el tutor o tutora del nostre fill o filla, ja que és qui ens pot orientar millor en les expectatives que hem de posar en aquesta etapa, en funció del punt en què es troba el nostre fill o filla. També és qui ens pot compartir els neguits o sensacions amb els quals s’enfronten als exàmens finals. L’atenció personalitzada i el diàleg escola-família són també clau en aquesta etapa.

5. Oferir-los suport emocional.

De vegades, la distància generacional o les ocupacions diàries ens empenyen a minimitzar o menystenir l’estrès i la pressió que les nostres filles o fills poden sentir. És important mirar d’entendre’ls, i també de mostrar-los aquesta empatia i comprensió. Escoltar les seves preocupacions i pors, motivar-los i aportar-los una visió realista de la situació.

6. Promoure un equilibri saludable.

És important que les nostres filles i fills s’entreguin amb dedicació i esforç a les seves obligacions acadèmiques. Però també ho és que ho facin de manera saludable. En aquest sentit, podem ajudar-los fomentant descansos regulars durant les seves estones d’estudi, una adequada higiene de la son i una alimentació saludable.

Els exàmens finals passaran, amb més o menys èxit, però cal aprofitar aquest moment més enllà de l’estrictament acadèmic i viure’l com una etapa de creixement dels nostres fills o filles. Convertim aquest final de curs en un entrenament per a situacions futures més exigents, com el batxillerat, la selectivitat o la universitat, en funció de l’etapa educativa en la qual es trobi el nostre fill o filla.

I no ens oblidem de celebrar el final dels exàmens, una manera de reconèixer el seu esforç, la seva entrega i la seva dedicació, més enllà dels resultats que acabi obtenint.

Llegeix altres articles del blog sobre aquest tema que et poden interessar:

Com motivar el teu fill perquè estudiï

“Volem que els nostres fills aconsegueixin les coses sense dificultat, i això afecta el seu esforç, Toni Nadal

L'entrada “Exàmens finals… ja no puc més!” ha aparegut primer a Blog d'educació.

Tot i que molts nens i nenes conten ja els dies mentre esperen l’arribada de l’estiu, per a moltes famílies és el moment de fer el trenca-closques de cada any per aconseguir adaptar els horaris d’unes vacances escolars que comencen a finals de juny i unes vacances laborals que no arriben fins unes setmanes més tard.

Escoles, entitats de lleure, clubs esportius, agrupacions culturals… preparen una oferta d’activitats atractiva i molt àmplia. És important que cada família es prengui el seu temps per a valorar què és important per a ells, què valoren i què prioritzen. Quan es tracta de l’educació dels fills, mai és bo improvisar.

Així, com a mares i pares, què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir què faran els nostres fills i filles durant l’estiu? Si volem trobar l’equilibri entre allò que els ve de gust i allò que considerem que és bo per a ells, podem tenir en compte:

1. Que es mantinguin els hàbits d’aprenentatge.

Les vacances d’estiu dels infants són un període molt llarg. És important que, tot i que es flexibilitzin els horaris i l’exigència, es mantinguin despertes rutines i hàbits d’aprenentatge. Així, s’evita que hi hagi una desconnexió total amb tot allò que han treballat durant el curs a l’escola. En cas contrari, l’arrencada del període lectiu al setembre serà mes costosa i la fase d’adaptació s’allargarà més del compte. Mantenir-los actius en un entorn d’aprenentatge serà profitós a curt i a llarg termini.

2. Que es reforcin les habilitats socials.

Els infants estan acostumats a compartir el seu dia a dia amb una vintena aproximada de companys a l’escola. Això els permet desenvolupar habilitats socials com la capacitat d’escolta, l’empatia, la defensa de les idees pròpies i també l’acceptació de les alienes, entre d’altres. Mantenir un espai compartit amb altres nens i nenes durant l’estiu els permetrà continuar desenvolupant aquestes habilitats.

3. Que puguin aprofundir en allò que els agrada.

Els nens i nenes, per petits que siguin, acostumen a tenir clar què és allò que més els agrada fer. Practicar algun esport, ballar, llegir, fer manualitats, cuinar, estar a prop de la natura… sigui el que sigui, durant el curs tenen un temps limitat per a gaudir-ne. L’estiu és per a tots, grans i petits, el moment de l’any en què podem fer allò que més ens agrada i que durant el curs no tenim temps de fer. És recomanable oferir-los la possibilitat d’incorporar al seu dia a dia allò que més els agrada fer.

4. Que puguin aprofundir en allò que considerem important.

A més de garantir temps per gaudir del què els agrada, també n’hem de procurar per allò que creiem que és bo per a ells. En aquest sentit, l’estiu també és un bon moment per a, en un context lúdic i més relaxat, continuar millorant les seves competències lingüístiques. Així, podem prioritzar aquelles propostes que reforcin, per exemple, l’exposició a l’anglès. Aprendre, mentre es gaudeix, sempre és més fàcil.

5. Que l’educació en valors sigui una prioritat.

Dèiem que d’educar no es fan vacances. I ho diem en el sentit més ampli. És important que l’entorn on els infants faran les activitats d’estiu no representi un trencament amb el tipus d’educació que reben durant el curs. Que el context sigui lúdic i divertit, no exclou que seguim apostant per una educació en valors. Per això, cal buscar aquelles propostes que s’adeqüin a la manera com cada família vol educar els seus fills i filles.

Evidentment, hi ha altres factors a tenir en compte, com la conciliació o l’economia familiar. Un trenca-closques gens fàcil que requereix una mica de temps per a trobar la millor opció per a les nostres filles i fills. Tots volem garantir-los, a més d’aprenentatge i diversió, un estiu que recordin sempre!

L'entrada I aquest estiu, què fem? ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares ens preocupa, tant que els nostres fills o filles siguin assetjats, com que puguin assetjar algú altre. Aquests són, però, només dos dels quatre rols que els nois i noies poden adoptar en un cas de bullying: l’assetjador o qui exerceix la violència; l’assetjat o qui la pateix; els espectadors o còmplices, que la presencien i no fan res per evitar-la; o aquells que fan una passa endavant i la denuncien.

És important que l’escola que escollim per als nostres fills i filles tingui com a prioritat vetllar pel benestar de tots i cadascun dels seus alumnes. L’assetjament és un tipus de violència molt present a l’entorn escolar, no podem esquivar-lo, però sí que podem confiar que el centre educatiu on són els nostres fills i filles fomentarà la bona convivència entre l’alumnat i serà implacable si es detecta qualsevol mena de violència.

A més a més de disposar d’un protocol activat pel Departament d’Educació de la Generalitat i aplicar-lo quan es detectin casos d’assetjament escolar, és important que l’escola:

• Fomenti el sentiment de grup i pertinença a l’aula. És fonamental que l’alumnat d’una mateixa classe estableixi vincles afectius saludables per tal que tots i totes se sentin part important del grup.
• Fomenti l’empatia i el respecte. Els nois i noies han de disposar de recursos que els ajudin a ser acollidors amb cada company o companya, sigui com sigui. A entendre com és i com es comporta i a respectar-lo en tots els casos.
• Ofereixi espais i moments individuals de diàleg i confiança. Les tutories individuals periòdiques amb un tutor o tutora que el coneix i que l’escolta afavoreixen que el nen o la nena se senti confiat de compartir allò que li preocupa.

Hi ha formes d’assetjament escolar que transcendeixen les instal·lacions del centre educatiu, com el ciberassetjament, una de les violències més invisibles. És per això que també fora de l’escola s’ha de treballar per combatre-la. La família, agent principal d’educació dels nois i noies, pot:

• Fomentar l’empatia i el respecte. Educar els nostres fills i filles en el respecte farà, no només que respectin els altres, sinó també que siguin capaços d’identificar quan aquest respecte s’està vulnerant. És important que tinguin ull crític per detectar actuacions inadequades en altres.
• Generar moments de comunicació. Els nostres fills i filles haurien de poder parlar de qualsevol cosa a casa. Per això és clau que sàpiguen que poden dir-ho tot, sense que ens escandalitzem ni ens enfadem. També ho és que hi hagi el moment adequat per a parlar. Els àpats en família, sense dispositius electrònics que centrin l’atenció (televisió, telèfon mòbil, etc.) o fins i tot els trajectes en cotxe de casa a l’escola sense distraccions. Sigui com sigui, el veritablement important és que els nostres fills o filles tinguin cada dia moments tranquils per a parlar amb nosaltres del que necessitin o vulguin.
• Validar i donar importància a allò que pensen o senten els nostres fills. Hi ha molts tipus d’assetjament escolar. La violència no sempre és física. També n’hi ha de psicològica o social. Menysprear, aïllar, discriminar o escampar rumors sobre algú són també formes d’agredir-lo. Escoltem els nostres fills si ens parlen d’aquestes conductes. No menystinguem el seu patiment encara que, alguna vegada, ens pugui semblar exagerat. Si li fa mal, no és exagerat. Que a l’escola “sempre hagin passat coses d’aquestes”, com es diu sovint, no vol dir que siguin acceptables ni que hagin de continuar passant.
• Assegurar-nos que facin un bon ús de les xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. El ciberassetjament és un dels tipus d’assetjament que més patiment genera en la víctima, ja que l’agressió transcendeix l’horari i l’espai escolars. Pot ocórrer en qualsevol lloc i a qualsevol moment, i això fa que desapareguin els espais de protecció i seguretat. És molt important que ajudem els nostres fills i filles a fer un bon ús dels seus perfils a xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. Han de saber detectar allò que no està bé i frenar-ho. Parlar obertament del tema amb ells pot ajudar-los.

No oblidem que l’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que neix en l’entorn escolar, però que pot anar molt més enllà. I que pot deixar una empremta profunda en els nostres fills i filles i en els seus companys i companyes, sigui quin sigui el rol que adoptin en l’exercici d’aquesta violència. Escola i família han d’esforçar-se a ajudar els nens i nenes, nois i noies, a crear relacions saludables. Caminar de la mà en aquest sentit ens portarà a fer de les escoles llocs segurs, un objectiu compartit per tots els agents educadors dels nostres fills i filles.

Et poden interessar altres articles del blog relacionats amb aquest tema:

Educar en l’ús de les pantalles digitals

Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics

L'entrada Escola i família, contra l’assetjament escolar ha aparegut primer a Blog d'educació.

En l’educació de les nostres filles i fills el final depèn del principi. Els valors que assumeixin com a propis en les primeres edats, assentaran la base del que seran d’adults. Per això, cal fer front al repte d’educar als nostres fills amb la millor preparació possible. Buscar el consell d’experts, demanar ajuda, formar-nos… serà sempre el millor dels començaments.

Hem preguntat a la psicopedagoga Pilar Guembe, que va impartir una xerrada a Institució Lleida sobre gestió emocional per a pares, quina és la clau per a educar els nostres fills. I la seva resposta ha estat: “el més important és no perdre els nervis”. I això, com s’aconsegueix?

1. ORDRE. Quan a casa se’ns escapa un crit, acostuma a ser, no perquè la nostra filla o fill ho mereixi, sinó perquè els adults ens hem sentit sobrepassats per una situació determinada. De vegades, aquest estrès emocional que ens ha portat a perdre els nervis pot venir de la feina, de la relació de parella, de l’economia familiar, d’una mala organització del temps o l’espai… És important destinar temps a identificar què està generant aquesta falta de control emocional.
2. NORMES I LÍMITS. En educació, las normes del joc han d’estar clares. Posar límits ens ajudarà a reduir conflictes. Per això, és important que, com a mares i pares, tinguem clar què és el més important. Sobre aquest punt de partida, normes justes i les justes. És a dir, cal establir pocs límits, i quan aquests estiguin assimilats, canviar-los i establir-ne de nous. Cal tenir clar també què passarà si no es respecten les normes o límits, decidir quines conseqüències hi haurà i anticipar-les als infants.
3. AMOR I HUMOR. Les nenes i nens són alegres per naturalesa, així que la seva predisposició a escoltar-nos serà sempre més gran si ens dirigim a ells des de l’afecte i amb sentit de l’humor. Si aconseguim el control emocional i a més a més els nostres fills tenen clares les normes i límits, ens serà més fàcil gestionar les situacions amb humor.
4. CUIDAR LA PARELLA. No podem ser bons pares si no som bona parella. És necessari que cuidem el nostre matrimoni per poder cuidar també dels nostres fills.
5. ANÀLISI. Establir certa periodicitat en el control i anàlisi sobre com estan anant les coses pot ser molt útil per poder analitzar dia a dia o setmana a setmana com estem educant els nostres fills i si estem sent capaços de fer-ho des de la calma. I, si no és així, poder-nos preguntar: quan hem perdut els nervis? Amb qui? Què ens ha fet explotar? Posar les coses per escrit ens pot ajudar a detectar millor què ens està fent perdre la calma.

Aquests son alguns trucs o passes a seguir que, segons la psicopedagoga Pilar Guembe, ens podem ajudar a mantenir la calma. I això és important en l’educació dels fills, però també en “l’estar” de tots dins la família. Hem de desitjar estar a casa, hem de desitjar estar en família. I, sobretot, hem de tenir present que cada dia tenim una nova oportunitat. Que a ser mares i pares se n’aprèn cada dia i sempre podem tornar a començar!

Si vols llegir més articles sobre educació i familia, clica aquests enllaços!

10 idees per educar als teus fills amb filosofia, per Carlos Goñi

7 estils emocionals a l’hora d’educar que no són saludables i un que si, per Eva Bach

Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos

L'entrada Educar sense nervis és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.