Tendim a associar el no amb la limitació. En canvi, en l’àmbit de l’educació, el no pot ser una eina molt valuosa que afavoreixi el creixement personal. Ara bé, tant important com dir no, és la manera com ho fem. Acompanyar la negativa d’un raonament, ajuda els nens i les nenes a comprendre’n les raons i els convida a la reflexió. El no, exercit i comunicat amb criteri, és una eina essencial per a cultivar la voluntat i la fortalesa en els nostres fills i filles.

Límits

Negar és una forma de crear límits saludables que aporten estructura i seguretat al nen o nena. Establir límits clars és fonamental per a educar els nostres fills en la responsabilitat i acceptació de les conseqüències dels seus propis actes. El no mai hauria de ser una negació arbitrària, sinó una manera clara de posar límits.

Resiliència

Dir no en situacions quotidianes prepara els nens i les nenes per a afrontar adversitat de forma efectiva. És una font valuosa d’aprenentatge per a gestionar la frustració, buscar solucions i entendre que no sempre obtindran el que desitgen quan ho desitgen.

Comunicació

Compartir amb els nostres fills i filles el perquè al darrera del no els ajudarà a entendre les raons de la negativa. Els convidarà a reflexionar i fomentarà el diàleg obert entre ells i nosaltres.

Esforç

El no ensenya els nostres fills i filles que l’esforç i la responsabilitat són fonamentals per a l’èxit. Això cultiva en ells una mentalitat de creixement, on els desafiaments s’assumeixen com a oportunitats per aprendre i millorar.

Tolerància a la frustració

A la vida, les coses no són sempre com imaginem o desitgem. És important que els nostres fills i filles en siguin conscients i tinguin les eines per a gestionar les emocions que es desprenen d’aquestes situacions. En dir no en contextos controlats, proporcionem als nostres fills oportunitats per a desenvolupar tolerància a la frustració.

Construcció del caràcter

No no és sempre una negació. Sovint, és una oportunitat per a construir. En establir límits i guiar els nostres fills i filles per mitjà de la decepció, contribuïm a la formació d’un caràcter sòlid, fort i resilient.

Com a mares i pares no hauríem de percebre el no com una negació d’amor, afecte o disponibilitat. El no pot ser un afavoridor del creixement, ja que estableix límits, fomenta la resiliència, promou la responsabilitat personal i desafia la comoditat del sí. Tot això, crucial per al desenvolupament i formació de persones fortes i perseverants.

Cada família sap quin paper ha de jugar el no en el seu dia a dia. De vegades, es tracta de negar aquella estona de televisió que demanen els més petits, aquells aliments poc saludables però temptadors que voldrien menjar a cada moment, el lliurament del primer telèfon mòbil a l’adolescència o la sortida nocturna a la qual s’hi ha apuntat totes les seves amistats.

Dir que no a aquestes o altres peticions pot resultar-nos difícil. Ens assegura una conversa difícil i alguna que altra mala resposta o mala cara. Però no oblidem que el no aportarà als nostres fills i filles beneficis a llarg termini. I potser, algun dia, fins i tot ens ho agraeixen.

L'entrada El poder del NO en l’educació dels nostres fills ha aparegut primer a Blog d'educació.

Valent no és aquell que no té por, sinó el que, tot i tenint-se, segueix endavant, diuen. La por és quelcom normal a qualsevol etapa de la vida. A la infantesa, particularment, és necessària per al creixement i desenvolupament de nens i nenes. Es torna un problema quan limita, quan un no és capaç de gestionar-la ni d’enfrontar-s’hi. És important, doncs, que ajudem els nostres fills a adquirir les eines necessàries per a gestionar aquesta emoció.

1. Parla’n

Els nostres fills haurien de sentir que poden expressar les seves pors. Per això, és important que sàpiguen que en família es pot parlar de qualsevol cosa. Hem d’afavorir aquests moments de comunicació preguntant-los per les seves coses, què els il·lusiona o si hi ha res que els preocupa i oferint-los el nostre suport.

2. Escolta sense judicis

Mai hauríem de minimitzar el motiu de la por dels nostres fills ni ridiculitzar-los per sentir-ne. És important que validem allò que senten. L’absència de judicis és clau perquè els nostres fills se sentin amb prou confiança com per a recórrer a nosaltres quan no sàpiguen com enfrontar-se a la por. Si els contestem amb “això és una tonteria”, “què exagerat que ets” o “com pot fer-te por això?” estarem tancant la porta a aquest espai segur de comunicació. I això és, sens dubte, de les coses més valuoses que hauríem de ser capaços de construir.

3. Ajuda’l a entendre-ho

Que la por no l’espanti. És important que ajudem els nostres fills a entendre que no és negatiu que tinguin por. Que és quelcom natural i necessari en moltes ocasions per mantenir-los segurs. Han d’entendre també que, si no saben gestionar-lo, pot arribar a limitar les seves experiències.

4. Acompanya’l

Podem ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors amb un “pla d’acció” amb exposicions graduals. Per exemple, si tenen por als gossos, poden començar coneixent algunes històries el protagonista del qual sigui aquest animal; després podem visitar algun amic que tingui gos; i finalment, al seu ritme, animar-lo a tenir una primera presa de contacte amigable amb ell. Avançar a poc a poc els donarà la confiança que necessiten per a enfrontar-se a les seves pors i els demostrarà que poden superar-les.

5. Reforça els seus assoliments

Si els nostres fills són capaços d’enfrontar-se a les seves pors, no ens oblidem de celebrar-ho i reconèixer la seva valentia. Fer-los conscients que són valents no perquè no tinguin por, sinó per seguir endavant tot i tenir-ne, serà una dosi important de confiança i motivació per seguir afrontant nous reptes.

6. Recorda-li que no som (ni hem de ser) Superman

Si volem que els nostres fills assumeixin que tenir por és quelcom natural, hem d’assumir-ho abans nosaltres. Pot ajudar-los que compartim amb ells pors que tinguem o que haguem tingut. També que els expliquem com ens ho vam fer per superar-los o com seguim lluitant per fer-ho. No som ni hem de ser Superman. No els fem creure que la por ens fa dèbils o que n’hem de fugir. Cadascú té els seus temps i s’enfronta i vens les seves pors quan està preparat per fer-ho.

Siguem  conscients que superar les pors és un procés gradual. Un procés, a més, que demana la nostra paciència, comprensió, afecte i confiança. Amb tot això, les nostres filles i fills seran capaços  d’enfrontar-se a qualsevol cosa i de créixer amb cada repte. Fem-los també conscients a ells que potser no superaran totes les seves pors, però nosaltres sempre estarem al seu costat perquè s’hi continuïn enfrontant per tal que no els limitin.

L'entrada Com ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se a les seves pors ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com a mares i pares ens preocupa, tant que els nostres fills o filles siguin assetjats, com que puguin assetjar algú altre. Aquests són, però, només dos dels quatre rols que els nois i noies poden adoptar en un cas de bullying: l’assetjador o qui exerceix la violència; l’assetjat o qui la pateix; els espectadors o còmplices, que la presencien i no fan res per evitar-la; o aquells que fan una passa endavant i la denuncien.

És important que l’escola que escollim per als nostres fills i filles tingui com a prioritat vetllar pel benestar de tots i cadascun dels seus alumnes. L’assetjament és un tipus de violència molt present a l’entorn escolar, no podem esquivar-lo, però sí que podem confiar que el centre educatiu on són els nostres fills i filles fomentarà la bona convivència entre l’alumnat i serà implacable si es detecta qualsevol mena de violència.

A més a més de disposar d’un protocol activat pel Departament d’Educació de la Generalitat i aplicar-lo quan es detectin casos d’assetjament escolar, és important que l’escola:

• Fomenti el sentiment de grup i pertinença a l’aula. És fonamental que l’alumnat d’una mateixa classe estableixi vincles afectius saludables per tal que tots i totes se sentin part important del grup.
• Fomenti l’empatia i el respecte. Els nois i noies han de disposar de recursos que els ajudin a ser acollidors amb cada company o companya, sigui com sigui. A entendre com és i com es comporta i a respectar-lo en tots els casos.
• Ofereixi espais i moments individuals de diàleg i confiança. Les tutories individuals periòdiques amb un tutor o tutora que el coneix i que l’escolta afavoreixen que el nen o la nena se senti confiat de compartir allò que li preocupa.

Hi ha formes d’assetjament escolar que transcendeixen les instal·lacions del centre educatiu, com el ciberassetjament, una de les violències més invisibles. És per això que també fora de l’escola s’ha de treballar per combatre-la. La família, agent principal d’educació dels nois i noies, pot:

• Fomentar l’empatia i el respecte. Educar els nostres fills i filles en el respecte farà, no només que respectin els altres, sinó també que siguin capaços d’identificar quan aquest respecte s’està vulnerant. És important que tinguin ull crític per detectar actuacions inadequades en altres.
• Generar moments de comunicació. Els nostres fills i filles haurien de poder parlar de qualsevol cosa a casa. Per això és clau que sàpiguen que poden dir-ho tot, sense que ens escandalitzem ni ens enfadem. També ho és que hi hagi el moment adequat per a parlar. Els àpats en família, sense dispositius electrònics que centrin l’atenció (televisió, telèfon mòbil, etc.) o fins i tot els trajectes en cotxe de casa a l’escola sense distraccions. Sigui com sigui, el veritablement important és que els nostres fills o filles tinguin cada dia moments tranquils per a parlar amb nosaltres del que necessitin o vulguin.
• Validar i donar importància a allò que pensen o senten els nostres fills. Hi ha molts tipus d’assetjament escolar. La violència no sempre és física. També n’hi ha de psicològica o social. Menysprear, aïllar, discriminar o escampar rumors sobre algú són també formes d’agredir-lo. Escoltem els nostres fills si ens parlen d’aquestes conductes. No menystinguem el seu patiment encara que, alguna vegada, ens pugui semblar exagerat. Si li fa mal, no és exagerat. Que a l’escola “sempre hagin passat coses d’aquestes”, com es diu sovint, no vol dir que siguin acceptables ni que hagin de continuar passant.
• Assegurar-nos que facin un bon ús de les xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. El ciberassetjament és un dels tipus d’assetjament que més patiment genera en la víctima, ja que l’agressió transcendeix l’horari i l’espai escolars. Pot ocórrer en qualsevol lloc i a qualsevol moment, i això fa que desapareguin els espais de protecció i seguretat. És molt important que ajudem els nostres fills i filles a fer un bon ús dels seus perfils a xarxes socials i dels seus dispositius mòbils. Han de saber detectar allò que no està bé i frenar-ho. Parlar obertament del tema amb ells pot ajudar-los.

No oblidem que l’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que neix en l’entorn escolar, però que pot anar molt més enllà. I que pot deixar una empremta profunda en els nostres fills i filles i en els seus companys i companyes, sigui quin sigui el rol que adoptin en l’exercici d’aquesta violència. Escola i família han d’esforçar-se a ajudar els nens i nenes, nois i noies, a crear relacions saludables. Caminar de la mà en aquest sentit ens portarà a fer de les escoles llocs segurs, un objectiu compartit per tots els agents educadors dels nostres fills i filles.

Et poden interessar altres articles del blog relacionats amb aquest tema:

Educar en l’ús de les pantalles digitals

Com ajudar els teus fills a ser i fer bons amics

L'entrada Escola i família, contra l’assetjament escolar ha aparegut primer a Blog d'educació.

“Descobrir que som estimats ens dona mitja felicitat. Estimar més, l’altra mitja”. Així de senzill. Aquesta sentència de Fernando Alberca ens fa adonar-nos que no calen grans coses per a ser feliç. N’hi ha prou amb sentir-se estimat, estimar molt els altres i estimar-se molt a un mateix.

L’amor als altres i la pròpia autoestima son, doncs, la clau de la felicitat dels nostres fills i filles. Com podem ensenyar-los a estimar? Com podem reforçar la seva autoestima?

1. Estimar-los més del pensaven merèixer ser estimats.

No cal que fem grans coses, ni que ens gastem molts diners. L’únic que necessiten els nostres fills és sentir-se molt estimats. Sentir-se més estimats del que creien que mereixien. Només així els ensenyarem a estimar més del que pensaven que ho podien fer.

2. Acceptar i estimar la imperfecció.

Com a mares i pares, en l’educació dels fills, de vegades ens exigim man. Alberca afirma que no cal que siguem perfectes. De fet, que siguem imperfectes els ensenya, no només a acceptar, sinó també a estimar els defectes o imperfeccions dels altres, i també les seves pròpies. Estimar-se, amb les virtuts i els defectes, amb les fortaleses i debilitats, és clau per a aconseguir la felicitat.

3. Valorar-los pel què són i no pel què fan.

Cal aprendre a distingir entre el que els nostres fills son i el que els nostres fills fan. De vegades, fan coses que no ens agraden però, evidentment, seguirem estimant-los. Això, que per a nosaltres és tan obvi, per ells no ho és tan. I és important que els ho sapiguem transmetre. Que passi el que passi, cometin els errors que cometin, els estimarem sempre. A més a més, si s’adonen que els estimem pel que son aprendran que ells, pel simple fet de ser, tenen valor. Que no son valuosos per les notes que treuen o pels èxits extra acadèmics que assoleixen. Són valuosos pel què son. Alberca posa sovint un exemple molt simple, però molt clar. Quan la nostra filla o fill petit ens regala un dibuix, podem aplaudir el resultat amb un “quin dibuix tan bonic, què bé t’ha quedat”, o podem valorar que l’hagi fet per a nosaltres “m’encanta que em regalis els teus dibuixos”. En el primer cas, el valor el té el dibuix pel fet que és molt bonic. En el segon cas, el que és valuós és el nostre fill i, per això, ens agrada conservar els seus dibuixos.

4. La llista de les 35 virtuts.

Fernando Alberca va proposar un exercici a les mares i pares per tal que puguin ajudar les seves filles i fills a reforçar la seva autoestima. La llista de les 35 virtuts. Proposa que fem una llista per a cadascun dels nostres fills amb les 35 coses que més ens agraden d’ell. Poden ser coses profundes, com que siguin generosos, responsables o empàtics, o coses més simples, com que tinguin un somriure càlid o que expliquin molt bé les històries. El que és important, diu, és que la llista sigui de 35 aspectes. Un cop es té la llista, cada vegada que la nostra filla o fill tingui una gest o actitud que respon a alguna d’aquestes virtuts, li hem de fer saber que ens n’hem adonat i que ho valorem. Per exemple, el nen o nena arriba a casa l’àvia i li fa una abraçada afectuosa. Al vespre, quan se’n va adormir li diem “recordes que has fet una abraçada molt dolça a l’àvia? És que ets molt carinyós/a i això m’encanta de tu”. D’aquesta manera fem que el nostre fill o filla s’adoni del què ha fet i de que ho ha fet perquè realment té aquesta virtut. I que per això, pel què és, l’estimem. Sembla un exercici menor, simple, però si comenceu a posar-lo en pràctica notareu de seguida l’impacte que té en les vostres filles i fills.

La sessió que Fernando Alberca va oferir a La Vall va ser extraordinària. Aquí n’hem recollit 4 pinzellades, però us animem a buscar entre la seva extensa bibliografia el llibre que a vosaltres us pugui ajudar en l’educació de les vostres filles i fills.

L'entrada 4 claus perquè el teu fill sigui feliç, amb Fernando Alberca ha aparegut primer a Blog d'educació.

Com pràcticament tot en educació, ensenyem a estimar els nostres fills i filles a través de l’exemple. Veure un amor saludable a casa farà, amb tota probabilitat, que vulguin replicar-lo quan els toqui tenir una relació de parella. Parlar molt amb ells i, sobretot, escoltar-los, els ajudarà a fer-se preguntes per saber si la persona en qui s’han fixat és realment el que volen o no.

No podem oblidar que, en l’enamorament, sobretot en l’adolescència, el component de l’atracció física té molt de pes. Una atracció condicionada, en part, per la química cerebral i per les hormones. A banda d’això, també hi ha un altre element a tenir en compte: les personalitats de l’enamorat.

La psicopedagoga Maria Gil ens parla de les 4 personalitats de l’enamorat descrites al best-seller Why him, why her? de la biòloga i antropòloga Helen Fisher. Identificar quina personalitat d’enamorat té el nostre fill o filla ens ajudarà a orientar-lo a l’hora de saber amb quin perfil es pot entendre millor.

• L’explorador/a.

Responen a aquest perfil persones curioses, enèrgiques, divertides i més aviat impulsives. A més, són atrevides, independents i entusiastes. Al seu costat, necessiten algú que gaudeixi també amb la descoberta. La seva parella ideal, per tant, serà per defecte un/a altre/a explorador/a.

• El/la negociador/a.

Són perfils idealistes, imaginatius, comunicatius, empàtics i amb bones habilitats socials. Són també intuïtius, altruistes i comprensius amb el seu entorn. La seva sensibilitat els defineix. Eviten el conflicte i no els agrada discutir. Aquestes característiques encaixen amb les d’un/a director/a.

• El/la constructor/a.

Es tracta de persones familiars, pacífiques, tranquil·les, sociables, compromeses i lleials. Tenen les idees clares, són amants de l’ordre i poc amics del risc. Se’ls reconeix com els “guardians de les tradicions”. Així, la seva parella perfecta serà un team-builder, és a dir, un/a altre/a constructor/a.

• El/la director/a.

Analítics, competitius, persistents. També racionals, decisius i perfeccionistes. Aquesta personalitat busca “un company de ment”, algú amb qui compartir allò que pensen i allò que senten. La seva parella ideal serà un/a negociador/a.

Tot i que poden semblar clixés o generalitzacions, qualsevol de nosaltres podem identificar-nos amb alguna d’aquestes personalitats de l’enamorat. És important també identificar la dels nostres fills o filles, ajudar-los a saber com són, com estimen i què és el que necessiten al seu costat.

Acompanyem els nostres fills i filles en l’elecció de la seva carrera universitària; també en la del seu primer cotxe. No podem deixar-los sols en el que serà la tria més important i transcendent de la seva vida. En la mesura que en vulguin parlar, els hem de poder orientar en les seves primeres experiències en l’enamorament.

Aquest test us ajudarà a identificar quina personalitat d’enamorat és el vostre fill o filla.

L'entrada “M’he enamorat… i ara què?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

En l’educació de les nostres filles i fills el final depèn del principi. Els valors que assumeixin com a propis en les primeres edats, assentaran la base del que seran d’adults. Per això, cal fer front al repte d’educar als nostres fills amb la millor preparació possible. Buscar el consell d’experts, demanar ajuda, formar-nos… serà sempre el millor dels començaments.

Hem preguntat a la psicopedagoga Pilar Guembe, que va impartir una xerrada a Institució Lleida sobre gestió emocional per a pares, quina és la clau per a educar els nostres fills. I la seva resposta ha estat: “el més important és no perdre els nervis”. I això, com s’aconsegueix?

1. ORDRE. Quan a casa se’ns escapa un crit, acostuma a ser, no perquè la nostra filla o fill ho mereixi, sinó perquè els adults ens hem sentit sobrepassats per una situació determinada. De vegades, aquest estrès emocional que ens ha portat a perdre els nervis pot venir de la feina, de la relació de parella, de l’economia familiar, d’una mala organització del temps o l’espai… És important destinar temps a identificar què està generant aquesta falta de control emocional.
2. NORMES I LÍMITS. En educació, las normes del joc han d’estar clares. Posar límits ens ajudarà a reduir conflictes. Per això, és important que, com a mares i pares, tinguem clar què és el més important. Sobre aquest punt de partida, normes justes i les justes. És a dir, cal establir pocs límits, i quan aquests estiguin assimilats, canviar-los i establir-ne de nous. Cal tenir clar també què passarà si no es respecten les normes o límits, decidir quines conseqüències hi haurà i anticipar-les als infants.
3. AMOR I HUMOR. Les nenes i nens són alegres per naturalesa, així que la seva predisposició a escoltar-nos serà sempre més gran si ens dirigim a ells des de l’afecte i amb sentit de l’humor. Si aconseguim el control emocional i a més a més els nostres fills tenen clares les normes i límits, ens serà més fàcil gestionar les situacions amb humor.
4. CUIDAR LA PARELLA. No podem ser bons pares si no som bona parella. És necessari que cuidem el nostre matrimoni per poder cuidar també dels nostres fills.
5. ANÀLISI. Establir certa periodicitat en el control i anàlisi sobre com estan anant les coses pot ser molt útil per poder analitzar dia a dia o setmana a setmana com estem educant els nostres fills i si estem sent capaços de fer-ho des de la calma. I, si no és així, poder-nos preguntar: quan hem perdut els nervis? Amb qui? Què ens ha fet explotar? Posar les coses per escrit ens pot ajudar a detectar millor què ens està fent perdre la calma.

Aquests son alguns trucs o passes a seguir que, segons la psicopedagoga Pilar Guembe, ens podem ajudar a mantenir la calma. I això és important en l’educació dels fills, però també en “l’estar” de tots dins la família. Hem de desitjar estar a casa, hem de desitjar estar en família. I, sobretot, hem de tenir present que cada dia tenim una nova oportunitat. Que a ser mares i pares se n’aprèn cada dia i sempre podem tornar a començar!

Si vols llegir més articles sobre educació i familia, clica aquests enllaços!

10 idees per educar als teus fills amb filosofia, per Carlos Goñi

7 estils emocionals a l’hora d’educar que no són saludables i un que si, per Eva Bach

Claus per aconseguir que els teus fills confiïn en ells mateixos

L'entrada Educar sense nervis és possible? ha aparegut primer a Blog d'educació.

L’hora del pati és un moment clau de la jornada lectiva de les nostres filles i fills. No només els serveix per divertir-se, sinó que també és important per a generar relacions interpersonals i construir i enfortir vincles. A través del joc, les nenes i nens desenvolupen habilitats socials com la comunicació, negociació, cooperació i resolució de conflictes. A més, l’esbarjo esdevé un descans necessari pel rendiment acadèmic i emocional de la persona.

Aquests són els 5 beneficis principals de l’hora del pati pels infants:

1. Facilita el desenvolupament cognitiu i l’actitud positiva cap a l’escola. L’exposició de l’infant a la llum natural té un impacte directe en el seu humor i benestar, alhora que ajuda a disminuir els problemes disciplinaris.
2. Evita el sedentarisme. El pati ha de ser un espai que fomenti el moviment físic i corporal complet de l’infant.
3. Afavoreix les relacions socials. És el moment on els infants interaccionen amb les companyes i companys d’una manera més distesa i natural. És, per tant, quan es construeixen i enforteixen els vincles interpersonals.
4. Ajuda a la concentració. És recomanable fer petites pauses durant el temps de treball per tal que aquest sigui profitós.
5. Redueix l’estrès. El joc físic no estructurat és una mesura apropiada per baixar els nivells de cortisol.

Conscients de la importància de l’hora del pati en el desenvolupament acadèmic, emocional i social de les nenes i nens, les escoles de la Institució han convertit les zones d’esbarjo en entorns preparats que fomenten la creativitat, el moviment lliure i el joc cooperatiu. Uns espais on jugar, relacionar-se i ser feliços.

A casa, on els espais i materials són diferents, les mares i pares també podem seguir certes pautes per afavorir un joc adequat per a les nostres filles i fills.

Aquests són els 5 tipus de joc bàsics, però imprescindibles, per al correcte  desenvolupament de les nenes i nens:

1. Joc motor: trencaclosques, plastilina, blocs de construcció… són recursos útils per a ajudar els més petits a treballar la imaginació i la destresa manual.
2. Joc comunicatiu: explicar contes, cantar cançons, representar històries… a més de ser un espai de joc compartit entre petits i adults, afavoreixen el desenvolupament personal, la confiança en un mateix i l’autoestima.
3. Joc cognitiu: materials manipulatius per a reconèixer formes, objectes i colors són eines molt efectives per exercitar la ment.
4. Joc de socialització: ja sigui amb germans, cosins, companys o adults de referència, una pilota, cubells o titelles són recursos que fomenten molt positivament el joc en equip.
5. Joc d’autonomia personal: les ampolles sensorials o la pilota multisensorial de Montessori són eines útils per als més petits.

Combinar els diferents tipus de joc, materials i recursos és important per aconseguir que els més petits puguin, a través de les estones de joc, desenvolupar habilitats personals, socials i cognitives bàsiques per al seu desenvolupament.

Maria Gil, psicopedagoga.

L'entrada “Mama, papa, a què puc jugar?” ha aparegut primer a Blog d'educació.

La relació més important en la vida d’un infant és la que s’estableix en els seus primers mesos de vida amb els seus progenitors, principalment, amb la mare. Una relació que es comença a construir després del part i que garanteix, no només la supervivència del nadó, sinó també la seguretat emocional necessària per al seu correcte desenvolupament.

L’afecció o apego és aquest vincle específic i especial que uneix mare i nadó. Un vincle que es manifesta quan el petit busca constantment la proximitat amb la mare, mostra resistència a la separació, assumeix la mare com a figura de seguretat i busca en ella el seu benestar i suport emocional.

Cal treballar per tal que aquest vincle afectiu sigui saludable, ja que serà una base sòlida sobre la qual es construiran les futures relacions de l’infant. I hem de saber que el factor més important en la creació d’aquest vincle és el contacte físic positiu.

Quan abracem, acaronem o bressolem el nostre nadó, es generen en el seu cervell unes respostes neuroquímiques que organitzen els sistemes cerebrals responsables de la creació de vincles afectius. I és durant els 3 primers anys de vida quan el cervell crea aquestes estructures, responsables de tot el funcionament emocional, conductual, social i fisiològic del nen.

Agafar a coll el nostre nadó, cantar-li cançons, alimentar-lo, mirar-lo amb deteniment, fer-li petons i altres conductes associades a la seva cura, són experiències de vinculació. I aquestes experiències seran més o menys determinants en funció de la seva qualitat i també quantitat.

Un nadó que ha rebut contacte físic de la mare i/o el pare en quantitat i amb qualitat, serà un infant que creixerà segur, sabent que els seus progenitors són sensibles a les seves necessitats. Tindrà la confiança que estaran disponibles per a ell i que l’ajudaran quan ho necessiti. Aquesta conducta de l’infant és la mostra que entre ell i la seva mare o pare s’ha creat un tipus d’afecció segura. Amb aquest patró, en el futur, serà capaç de mantenir relacions satisfactòries i saludables.

Aquest tema ha centrat la xerrada ”Com establir un bon vincle afectiu i la cura del nadó”, a càrrec de Marga Marcas, coordinadora de La Farga Infantil, en el marc del cicle “Els meus pares, la millor joguina” de la Farga Infantil. Un espai per a mares i pares amb nadons de 0 a 10 mesos obert a totes les famílies que vulguin rebre formació en matèria de criança.

Pots consultar les properes sessions aquí!

L'entrada Com crear un bon vincle afectiu amb el teu nadó? ha aparegut primer a Blog d'educació.

14 hores setmanals és, segons la Societat Espanyola de Pediatria, el temps màxim que els nens i nenes de 4 a 12 anys haurien de veure la televisió. Això són moltes hores i, també, moltes pel·lícules. Veure’n alguna junts pot convertir-se en una oportunitat per parlar amb els més petits i fer-los pensar sobre valors tan importants com l’empatia o la lleialtat, que els ajudaran a establir relacions saludables i de valor amb els seus companys i amics. Us proposem 3 d’aquestes pel·lícules.

Sobre l’empatia i el valor d’acollir

Cuerdas, de Pedro Solís García, va guanyar el Premi Goya al millor curtmetratge d’animació l’any 2014. Són poc més de 10 minuts de valuosa lliçó de vida. El curt explica la història de la Maria i el seu nou company de classe, un nen molt especial. La relació que s’estableix entre tots dos convida els més petits a reflexionar sobre l’empatia i el valor d’acollir i cuidar els altres, siguin o no diferents. El podeu veure sencer aquí.

Sobre l’amistat i la lleialtat

Luca, produïda per Pixar Studios l’any 2021, explica la història d’un monstre marí que, mogut per la curiositat, descobreix que pot adoptar forma humana i explorar el món al costat d’altres éssers humans. Més enllà d’aquesta història, que reflecteix el pas de la infantesa a la maduresa, la pel·lícula ens parla del valor de l’amistat, la lleialtat i la importància de ser valents quan cal defensar els amics.

Sobre acceptar i estimar els altres

Nascuda a la factoria Disney l’any 2021, Encanto va ser la millor pel·lícula d’animació de l’any passat segons els premis Bafta, Globus d’Or i Oscar, entre altres guardons. A banda del color, la música i l’encant colombians, aquesta pel·lícula d’animació amaga un missatge valuós al qual podem ajudar a arribar als més petits. La importància d’acceptar i estimar els altres tal com són, amb els seus talents i les seves limitacions.

Tres pel·lícules que, tot i que molts nens i nenes ja deuen haver vist, ens poden donar l’oportunitat de compartir una bona estona en família. Peli, crispetes i una estoneta de conversa.

Més recomanacions de pel·lícules per veure en família aquí.

L'entrada 3 pel·lícules per pensar i educar en valors ha aparegut primer a Blog d'educació.

El fil invisible

El regal més gran que l’estiu fa als més petits és el temps compartit. Hores de joc amb germans o cosins, passejades amb els avis o primeres converses amb el pare i la mare. Setmanes plenes de vivències amb les persones a qui més estimen. Deixar enrere aquests dies en família costa i pot aparèixer l’ansietat per separació. Potser els seria més fàcil si sabessin d’un fil invisible que els manté sempre units a les persones que estimen siguin on siguin.

El monstre de colors va a l’escola

De vegades esperem que els més petits estiguin sempre contents pel fet d’anar a l’escola. “Però si ja ets gran! Faràs molts amics nous! Ho passaràs genial!”. Però de vegades tantes novetats els generen vertigen i poden fins i tot arribar a fer-los por. El monstre de colors és un gran aliat per ajudar els nens i les nenes (i també els pares i mares) a comprendre que poden estar il·lusionats però espantats alhora, i que no passa res.

El meu primer Elmer

Hi ha una por que pares, mares, nens i nenes poden compartir en la tornada a l’escola. La por a no sentir-se bé, a no sentir-se estimats pels seus companys o tenir la sensació que no encaixen. Invertir una estona a parlar als més petits sobre el respecte als altres és el primer que, com a pares i mares, podem fer per afavorir un entorn en el qual tothom pugui sentir-se a gust. El meu primer Elmer els ajudarà a entendre que tots els seus companys, com ell o ella, són diferents i únics. I ser conscient d’això ho fa tot més fàcil per a tots.

Trobareu més contes per acompanyar els vostres fills i filles en aquesta publicació al blog!

L'entrada Contes per acompanyar en la tornada a l’escola ha aparegut primer a Blog d'educació.